Historia de la Catalunya Contemporania

Història de la Catalunya Contemporània Autor(s) Malgrat que aquesta obra consta a la guia docent com un treball de Manel Risques es tracta d’un llibre escrit conjuntament per Àngel Duarte, Borja de Riquer, Josep M. Roig Rosich i Manel Risques (qui a la vegada és el director del projecte). Àngel Duarte (Barcelona, 1957) és catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Girona. La seva obra es centra en l’estudi dels moviments socials i culturals dels segles XIX i XX principalment. També cal destacar alguna de les seves obres: Duarte, A. 1987. El republicanisme català a la fi del segle XIX. Vic. Eumo Duarte, A. 2004. Història del republicanisme a Catalunya. Vic/Lleida. Eumo Duarte, A. 1998. La república del emigrante: la cultura política de los españoles en Argentina (1875-1910). Lleida. Milenio Borja de Riquer (Barcelona, 1945) és un professor en història contemporània estretament lligat a la Universitat de Barcelona. En la seva obra ha analitzat diversos aspectes com el catalanisme polític i el franquisme entre d’altres: De Riquer, B. 1977. Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1898- 1904). Barcelona. Edicions 62 De Riquer, B. 1989. El franquisme i la transició democràtica 1939-1988. Barcelona. Edicions 62 Josep M. Roig Rosich (Alcover, 1947) és professor emèrit de la Universitat Rovira i Virgili. La seva contribució a aquesta obra es deguda als seus estudis en història contemporània: Roig, Josep M. 2006. Francesc Macià: de militar espanyol a independentista català (1907-1923). Barcelona. La esfera de los libros Manel Risques (Barcelona, 1952) és professor en història contemporània per la Universitat de Barcelona. Obra: Risques, M. 1995. El govern civil de Barcelona al segle XIX. Barcelona. L’abadia de Montserrat Álvaro Zamora Olmo Ressenya Història Contemporània de Catalunya Tema La obra tracta la història de Catalunya des de finals del segle XVIII fins a la democràcia. Aquest repàs de la història contemporània catalana no es centra tan sols en fets, també s’analitzen diversos aspectes menys tradicionals a l’hora d’explicar la realitat passada d’un país. D’aquesta manera aquest llibre constitueix un manual excel·lent per entendre la nostra història de forma bastant complerta: s’analitza la cultura, els moviments socials, l’economia i la realitat política. Contingut del llibre El llibre es troba dividit en 6 blocs en els quals s’explica per parts ben diferenciades la nostra història. Els períodes que ocupen aquests blocs són els següents: de finals del segle XVIII fins a 1833, de 1833 a 1874, el sistema de la restauració (1875-1900), els moviments socials (1900-1930), la segona república i la guerra civil i franquisme, transició i democràcia. Bloc 1: Aquest bloc constitueix l’inici de la història contemporània catalana a partir de diversos factors que van influenciar dràsticament en la mentalitat de la gent i en la realitat social en que vivien. Per una banda és bàsic entendre la revolució francesa i la seva conseqüent expansió dels valors liberals a tot Europa però també cal entendre aquest període com la fi de la societat medieval i l’inici de la configuració de la societat de classes i del capitalisme. Però per l’altre costat també cal esmentar la industrialització anglesa, la millora tècnica i la conseqüent millora de la vida de la gent que va portar a l’augment de la demografia i de l’economia. A partir d’aquests aspectes generals el llibre ens explica aquesta mateixa situació dins del territori català: desenvolupament de telers de llana, molins paperers, la importància de la industria cotonera a Catalunya... De la mateixa manera es fa esment de la conflictivitat social en tant que Catalunya es el territori fronterer entre Espanya i una nova França que vol imposar el liberalisme de la mà de Napoleó, es d’aquesta manera que s’arriba al tema de la guerra del francès. Durant la guerra del francès Catalunya esdevé un territori clau i un exemple de resistència contra la ocupació de les tropes napoleòniques. D’aquesta manera es parla de la Junta Superior de Catalunya, de les guerrilles i, en Álvaro Zamora Olmo Ressenya Història Contemporània de Catalunya definitiva, de tots els grups de persones que van fer front a la ocupació entre 1808 i 1814. Finalment aquest primer bloc ens parla del període comprès entre el final de la guerra del francès i la revolució liberal de 1833. Aquest període s’inicia amb la restauració absolutista de Ferran VII entre 1814 i 1820 que intenta retornar a la situació de l’Antic Règim però que no és conscient de la força que han agafat a tot el territori les idees liberals dels francesos. Es per aquest motiu que la restauració falla i s’arriba al trienni liberal (18201823). Però en aquest període es generalitza la divisió entre liberals i reialistes i es crea un període de estira i arronsa entre les dos inclinacions polítiques causat, principalment, per la forta conflictivitat social també ocasionada per aquesta divisió d’ideals. Es per aquest motiu que al 1823 es torna a una segona restauració de l’absolutisme que tornarà a fracassar uns anys després. Bloc 2: En aquest bloc es tracta el tema carlista, els conflictes civils entre absolutistes i liberals i tota la convulsa situació fins a l’arribada de la restauració cannovista de 1874 amb la qual s’intenta acabar amb aquest sistema tan poc estable i que ocasionava tants conflictes i una quantitat de morts molt elevada. El bloc s’inicia amb la revolució liberal de 1833 i la resposta absolutista a aquest fet. La conseqüència d’això va ser una guerra civil cruenta. Aquesta guerra va ser ocasionada per la mort de Ferran VII qui va deixar el tro a la seva filla Isabel, aquest fet va originar que el seu germà Carles volgués arribar al tro per la força, així és com es va originar la primera guerra Carlina que va ocupar entre 1833 i 1840. A Catalunya la guerra es va estendre per tot el territori, establint-se els nuclis carlins a les províncies del nord. Finalment les forces de Carles van ser derrotades l’any 1840 però això no suposaria la fi de les seves pretensions al tro espanyol. També és important el canvi agrari i industrial d’aquest mateix període. El canvi del règim de propietat havia afectat també a les terres catalanes però la producció d’aquestes s’havia mantingut en la vinya i el cereal durant la gran majoria del segle XIX. Però a la segona meitat del segle el camp català pateix una millora tècnica dels seus sistemes de cultiu cosa que millora l’economia catalana i ocasiona un correcte desenvolupament del sector industrial. A la Catalunya del segle XIX cal destacar la indústria tèxtil cotonera que va ser la Álvaro Zamora Olmo Ressenya Història Contemporània de Catalunya principal font econòmica pels industrials i gràcies a la qual es va aconseguir desenvolupar altres tipus d’indústria com la metal·lúrgica. En aquest mateix període (segona meitat del segle XIX) també cal destacar la construcció de la xarxa ferroviària catalana. D’aquesta manera l’any 1844 s’arriba al control del país per part dels moderats. Els moderats controlaran la política espanyola i catalana fins el 1868 exceptuant el bienni progressista (1854-1856). El control moderat es caracteritza per un sistema censatari, conservador i repressiu que va acabar portant a una nova revolució l’any 1868 moment en el qual s’inicia el sexenni democràtic. Però la democràcia va fracassar de la mà un cop més de la forta inestabilitat social ( ideals polítics, moviments obrers...) no sense passar abans per períodes claus i emblemàtics de la història catalana i espanyola com pot ser la Primera República. Bloc 3: Després del sexenni democràtic s’inicia a tot l’estat espanyol el sistema de la restauració que pretenia portar estabilitat a tot el territori. Això s’aconsegueix entre moltes cometes. Catalunya és un dels territoris amb més varietat ideològica de tota la península: trobem forts cercles carlins però també el comunisme i, sobretot, l’anarquisme comencen a guanyar força de la mà dels obrers. Malgrat els moviments socials el sistema de la restauració va aconseguir de forma bastant eficient el seu objectiu i les cúpules dominants van portar certa estabilitat a un sistema que es va estendre durant 25 anys (sistema de més llarga durada de la història contemporània d’Espanya després del franquisme i de l’actual sistema). Durant aquest temps el poder es repartia entre el partit liberal i el partit conservador amb l’arbitratge d’Alfons XII però el que és realment destacable és l’inici del catalanisme com a fenomen cultural. El catalanisme constitueix juntament amb la democràcia i l’obrerisme un dels tres pilars de la política catalana de l’època. Josep Narcís Roca i Farreras i Valentí Almirall són només alguns dels noms que van impulsar aquest catalanisme. La conseqüència d’aquests fets va ser la aparició d’institucions i iniciatives que buscaven la defensa de la cultura catalana. Bloc 4: A finals del segle XIX es produeix una pèrdua de colònies espanyoles i això ocasiona una greu crisi que desemboca en la fi del sistema de la restauració. En aquest moment també apareixen a Catalunya noves postures: Álvaro Zamora Olmo Ressenya Història Contemporània de Catalunya la força regionalista, la força republicana, la burgesia industrial i l’auge dels moviments obrers. D’aquesta manera Catalunya havia esdevingut un territori “antisistema”. La industria ja a principis del segle XX tenia molta força a tot el territori català però les condicions de treball no eren les òptimes pels treballadors. El conflicte entre els obrers i els patrons s’agreuja fins a arribar a nivells elevats de violència social, sobretot a Barcelona (bombes, atemptats, assassinats...). En aquesta onada de violència cal destacar els fets del cu cut i la setmana tràgica que, tot i que no anaven lligats a aquesta guerra entre obrers i burgesos, van ser fets que reflectien la forta conflictivitat de l’època. En l’àmbit polític també van aparèixer noves forces que feien trontollar el sistema que es pretenia imposar des de Madrid. La lliga regionalista, el republicanisme i solidaritat catalana són alguns dels exemples de nous moviments amb diverses aspiracions que es movien dins de la política. També és molt important la aparició de la Mancomunitat a finals de 1913 gràcies a l’autorització del govern de Dato. Durant la primera guerra mundial la situació es va agreujar a causa de l’enriquiment de les classes dominants que s’havien mostrat neutrals davant del panorama europeui la continuïtat de la precarietat de vida de la població. És per aquest motiu que l’any 1917 es convoca una vaga general que farà trontollar tot el país. La situació canviarà de rumb l’any 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera. D’aquesta dictadura cal destacar la forta repressió contra la oposició i la persecució de la cultura catalana fet que queda sistematitzat després de la supressió de la Mancomunitat. Però van sorgir moviments de resposta contraris a la dictadura i aquesta va acabar l’any 1930. Bloc 5: En aquest apartat es tracten la Segona República i la Guerra Civil. Malgrat que es tracta d’un període de 8 anys (curt) és possible que estem parlant dels 8 anys més complexos de la història de Catalunya i d’Espanya. És per aquest motiu que el resum serà molt superficial malgrat totes les explicacions que aporta el llibre. L’any 1931 es proclama la Segona República a Espanya. Això significa el ressorgiment de moltíssims moviments socials i polítics que defensen diversos aspectes, a Catalunya destaca el ressorgiment dels moviments que desitgen autonomia per mitjà d’institucions legals i alguns que fins i tot reclamen la independència. Es va elaborar l’Estatut Álvaro Zamora Olmo Ressenya Història Contemporània de Catalunya d’Autonomia i es va celebrar un referèndum per aprovar-lo: 75% dels vots van ser favorables i la participació va ser del 99%. La gran majoria de partits es van mostrar favorables a l’Estatut. Però el bienni moderat va acabar l’any 34 i les dretes van arribar al poder. La CEDA va ser la força més votada a les eleccions, el seu líder, Gil Robles, havia estat a Alemanya entrevistant-se amb Hitler fet que ens mostra la direcció de la seva política. A finals de 1934 el president companys va proclamar la República Federal i va ser empresonat. La repressió era molt forta i la població volia tornar als governs d’esquerres després de la taca que havia deixat la CEDA. És per això que a les eleccions del 36 triomfa el Front d’Esquerres i es produeix el cop d’estat que portarà a Espanya a la guerra civil. Durant la Guerra Civil Catalunya va ser “governada” per les forces anarquistes i comunistes que van aturar el cop d’estat i van consolidar el poder que ja tenien. Durant la guerra Catalunya va ser molt castigada per l’actuació de l’aviació. Malgrat això es van dur a terme processos de col·lectivització de terres i fàbriques per part de les forces comunistes i anarquistes que finalment es van acabar enfrontant a Barcelona al maig de 1937. Malgrat aquest intent d’un nou sistema econòmic la misèria d la guerra era molt gran i no es va poder fer res. Quan les tropes nacionals van vèncer a la Batalla de l’Ebre Catalunya va ser envaïda i milers de catalans van fugir a l’exili. Bloc 6: Després de la guerra s’estableix la dictadura de Francisco Franco que va durar fins a la mort del dictador. Els primers temps d’aquesta dictadura van ser molt durs per la població en general i fins i tot pel propi règim. A Catalunya la repressió va ser molt forta i el català i la cultura en general van ser durament perseguits i censurats. En àmbit internacional la dictadura de Franco va ser condemnada per gran part de les potències occidentals però no van fer res per acabar amb ella ja que la seva fi podria significar l’entrada de comunistes al govern espanyol i occident simpatitzava amb el caràcter anticomunista de Franco. Malgrat això Espanya es va veure exclosa durant molt de temps d’ajudes estrangeres i l’economia es va ressentir. Catalunya va ser un dels territoris més perjudicats dins de la Espanya franquista. Repressions, manipulació i censura van encarregar-se d’acabar amb la cultura catalana però no ho van aconseguir. Però a partir de 1959 la situació va Álvaro Zamora Olmo Ressenya Història Contemporània de Catalunya millorar moltíssim amb la nova cara del franquisme, una cara que va portar amb ella una millora econòmica i demogràfica espectacular. Durant aquest període la demografia catalana va augmentar moltíssim a causa de les migracions que va patir el territori. Com a conseqüència el desenvolupament de la indústria catalana també va ser espectacular i tot això va desembocar en un gran creixement econòmic. A partir d’aquest punt tot el país es va modernitzar i va progressar increïblement, era el principi de la Catalunya actual. A més les joventuts es van omplir amb un nou esperit i la mort del dictador es veia propera. Finalment Franco va morir l’any 1975 i es va iniciar la transició cap a la democràcia. L’any 1978 es va establir una nova constitució i un any després Catalunya va veure l’oportunitat de recuperar l’autonomia i es va aprovar un l’Estatut i es va restablir la Generalitat de Catalunya. Opinió Personalment ha sigut molt complicat resumir la història de Catalunya en poques pàgines, és per això que m’he vist obligat a ometre molta informació vital per entendre la nostra història, una història molt complexa que sempre es difícil de resumir en una ressenya o un sol llibre. Malgrat això la obra de Risques, Duarte, Riquer i Roig constitueix un manual excel·lent per entendre la història més recent de Catalunya. Aquest llibre es tracta d’un resum realment ben fet (en la meva opinió) i que a més m’ha ensenyat molt sobre temes que coneixia no tan bé com pensava. A més la obra no es centra només en explicacions i dades, també trobem plànols, mapes, estadístiques i altres ajudes que fan la lectura més fàcil i ajuden a comprendre millor les explicacions, aquestes explicacions es fan de forma bastant general per la qual cosa són una molt bona font d’informació bàsica però, lògicament, no constitueixen el resultat d’una investigació molt profunda (no es pot explicar tota la història contemporània de Catalunya incloent aspectes, polítics, socials i econòmics en 450 pàgines). Malgrat això es tracta d’una gran obra que transmet molt coneixement i de la qual es pot aprendre molt. Bibliografia de la obra Vicens Vives, J.; Llorens, M. 1958. Industrials i polítics. Barcelona. Álvaro Zamora Olmo Ressenya Història Contemporània de Catalunya Vicens Vives Maluquer de Motes, J. 1998. Història econòmica de Catalunya, segles XIX i XX. Barcelona. Edicions de la Universitat Oberta Balcells, A. 1988. El pensament polític català (Del segle XVIII a mitjan segle XX). Barcelona. Edicions 62 Ballbé, M. 1983. Orden público y militarisme en la España constitucional (1812-1983). Madrid. Alianza Nash, M. 1997. Més enllà del silenci. Les dones a la història de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya Alquézar, R. 1986. L’ajuntament de Barcelona en el marc del Front d’Esquerres. Barcelona. Columna Fanés, F. 1977. La vaga de tramvies de 1951. Barcelona. Laia Fontana, J. 1986. España bajo el franquismo. Barcelona. Crítica