Nota de les Editores

Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature Vol. 7(2), May-June 2014, i-xi Nota de l’editora (Català) Nota de l’editora (Español) Editor’s Note (English) Lettre de l’éditrice (Français) Nota de l’editora Quantes vegades postures aparentment dicotòmics sobre “ensenyar o no ensenyar gramàtica" han aparegut en el debat públic sobre l'educació lingüística? En un cicle gairebé recurrent, la qüestió de com garantir les pràctiques lletrades i l’escriptura adequades sorgeix en les polítiques, la recerca i els mitjans de comunicació. No obstant això, la pròpia dicotomia no és tan clara. La qüestió no és tant de si s'ha d'ensenyar gramàtica o no, sinó més aviat de com ensenyar llengües. Les reformes educatives en molts països en els anys 1980 i 1990 han posat en relleu la necessitat d'un aprenentatge contextualitzat de les formes del llenguatge (en el qual els estudiants participin i siguin guiats a través del procés d'escriptura) front a l'ensenyament de la gramàtica de manera aïllada (vegeu Flood, Jensen, Lapp i Squire, 1991; MSBE, 1994; NCTE, 1996; Romano, 1998). No obstant i això, el debat continua com si l'aprenentatge de les llengües i l'aprenentatge de la gramàtica poguessin ser contemplats com a esdeveniments separables. Aquesta monografia presenta alguns estudis recents sobre aspectes rellevants d'aquest debat, amb l'objectiu de contribuir a una major reflexió sobre com millorar l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües. Dra. Melinda Dooly 4 de junio de 2014 Referències bibliogràfiques Flood, J., Jensen, J.M., Lapp, D., & Squire, J.R. (Eds.). (1991). Handbook of research on teaching the English language arts. New York: Macmillan. Michigan State Board of Education. (1994). Assessment frameworks for the Michigan high school proficiency test in communication arts. Part I: Writing. Lansing, MI: Michigan Department of Education. National Council of Teachers of English and International Reading Association. (1996). Standards for the English language arts. Urbana, IL: National Council of Teachers of English. Romano, T. (1998). Breaking the rules in style. In C. Weaver (Ed.) Lessons to share: On teaching grammar in context (pp. 184–208). Portsmouth, NH: Boynton/Cook. Nota de l’editora especial Amb aquest número del Bellaterra Journal of Teaching and Learning Language and Literature, presentem un monogràfic sobre ensenyament i aprenentatge de la composició escrita. Al llarg de les darreres dècades hi ha hagut un interès creixent sobre l’escriptura i el seu ensenyament en tots els nivells educatius. Alguns dels temes que han estat objecte d’atenció són els conceptes de professors i alumnes, l’escriptura acadèmica a l’educació superior, l’adopció del concepte de “gènere discursiu”, o el rol de la gramàtica en l’ensenyament de l’escriptura. En aquest volum presentem un conjunt de treballs que exploren aquestes qüestions. Ho fan des de perspectives diverses, situant-se en nivells educatius diversos (primària, secundària i universitat) i contextos també diversos. Els textos presentats són fruit de recerques d’estudiants del Màster de Recerca del Departament de Didàctica de ii Casadellà la Llengua i la Literatura, i de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona. Pel que fa al nivell superior, dos treballs analitzen l’escriptura acadèmica des de dues òptiques complementàries. Isabel Martins aborda alguns problemes en l’evolució de les concepcions de professors de la Universidad Simón Bolívar (Veneçuela), basantse en el constructe de Creences, Representacions i Sabers (CRS), proposat pel grup de recerca PLURAL (Universitat de Barcelona). Jordina Coromina-Subirats explora els recursos d’escriptura d’un conjunt d’estudiants universitaris de primer curs de Periodisme. Mostra com la necessitat de remetre’s a la literalitat d’un text de referència pot constituir un obstacle per millorar el domini de l’escriptura acadèmica i dels continguts que s’hi tracten. Finalment, encara en l’educació superior, Miriam Casco presenta una recerca en què s’exploren les idees que alguns professors tenen sobre les pràctiques discursives dels estudiants. L’estudi se centra en tres facultats (Ciències Socials, Ciències Veterinàries i Enginyeria) de la Universidad Nacional del Centro de la Provincia de Buenos Aires (Argentina) i posa de relleu els pensaments del professorat sobre les pràctiques discursives dels estudiants universitaris. Pel que fa a l’educació obligatòria, Gema González analitza el tractament que fan dos llibres de text de secundària del concepte de “gènere discursiu”. L’autora conclou que aquests llibres adopten el terme de “gènere” però amb un tractament que remet al concepte de tipologia textual. Considera que situar el treball d’escriptura en contextos comunicatius definits pot ajudar a donar cos a la noció de “gènere” i suggereix que aquest treball es faci seguint el model de Seqüència Didàctica desenvolupat pel grup GREAL (Universitat Autònoma de Barcelona). Així mateix, la investigadora convidada d’aquest número, la Dra. Madalena Teixeira, presenta un estat de la qüestió de la relació entre ensenyament de la gramàtica i ensenyament de l’escriptura a les actuals disposicions curriculars de l’educació obligatòria a Portugal. L’autora mostra alguns problemes d’aquests documents a l’hora d’integrar aquests dos àmbits de l’educació lingüística. Incloem també una entrevista a la Dra. Debra Myhill, que ha desenvolupat al llarg de la darrera dècada recerques innovadores sobre l’ensenyament de l’escriptura i el rol que hi pot jugar la gramàtica en el context de primària i secundària. Finalment, tanca el monogràfic la ressenya d’una obra de Joan-Lluís Lluís, escriptor que exposa un conjunt de reflexions sobre els usos socials de les llengües minoritzades. En definitiva, amb aquest número recordem que no existeixen receptes que ens duguin automàticament al bon domini de l’escriptura. Segons ha afirmat la recerca en els últims anys, l’aprenentatge de la composició escrita es produeix quan abandonem els textos com a unitats lingüístiques hermètiques, estàtiques i descontextualitzades, per endinsar-nos en l’escriptura com a eina de comunicació humana, inserida en comunitats discursives específiques. Esperem que, des d’aquest punt de partida, el monogràfic que ens ocupa ofereixi noves vies de reflexió per a la millora de les pràctiques d’ensenyament i aprenentatge de la composició escrita. Marina Casadellà, investigadora pre-doctoral (becària PIF del Grup GREAL) Juny de 2014 Agraïments Voldria agrair al Grup GREAL, en especial al Xavier Fontich, el suport i l’ajuda rebuda en l’elaboració d’aquest monogràfic. Crèdits Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature. 7.2 (May-June 2014) ISSN 2013-6196 iii Casadellà Les il·lustracions per a les portades de cada edició són dissenyades per estudiants d'EINA (Escola de Disseny i Art, Barcelona), dins el programa del postgrau d’Il·lustració Creativa, dirigit per Sonia Pulido, professora d’Il·lustració de Premsa. Els revisors de volum 7.2: Les editores voldrien enviar un agraïment especial als avaluadors i avaluadores del volum 7.2: Montserrat Bigas (Universitat Autònoma de Barcelona), Marilisa Birello (Universitat Autònoma de Barcelona), Mariona Casas (Universitat de Vic), Xavier Fontich (Universitat Autònoma de Barcelona), Oriol Guasch (Universitat Autònoma de Barcelona), Marta Milian (Universitat Autònoma de Barcelona), Carmen Rodríguez (Universitat de València) i Mireia Torralba (Fundació Universitària del Bages). Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature. 7.2 (May-June 2014) ISSN 2013-6196 iv Casadellà Nota de la editora ¿Cuántas veces posturas aparentemente dicotómicos sobre “enseñar o no enseñar gramática" han aparecido en el debate público sobre educación lingüística? En un ciclo aparentemente recurrente, la cuestión de cómo garantizar las prácticas letradas y la escritura adecuadas surge en las políticas, la investigación y los medios de comunicación. Sin embargo, la propia dicotomía no es tan clara. La cuestión no es tanto si se debe de enseñar gramática o no, sino más bien cómo enseñar lenguas. Las reformas educativas en muchos países en los años 1980 y 1990 han puesto de relieve la necesidad de un aprendizaje contextualizado de las formas del lenguaje (en el que los estudiantes participen y sean guiados a través del proceso de escritura) frente a la enseñanza de la gramática de manera aislada (véase Flood , Jensen , Lapp y Squire , 1991; MSBE , 1994; NCTE , 1996; Romano , 1998) . Sin embargo, el debate continúa como si el aprendizaje de las lenguas y el aprendizaje de la gramática pudieran ser contemplados como acontecimientos separables. Esta monografía presenta algunos estudios recientes sobre aspectos relevantes de este debate, con el objetivo de contribuir a una mayor reflexión sobre cómo mejorar la enseñanza y el aprendizaje de lenguas. Dra. Melinda Dooly Owenby Junio de 2014 Referencias: Flood, J., Jensen, J.M., Lapp, D., & Squire, J.R. (Eds.). (1991). Handbook of research on teaching the English language arts. New York: Macmillan. Michigan State Board of Education. (1994). Assessment frameworks for the Michigan high school proficiency test in communication arts. Part I: Writing. Lansing, MI: Michigan Department of Education. National Council of Teachers of English and International Reading Association. (1996). Standards for the English language arts. Urbana, IL: National Council of Teachers of English. Romano, T. (1998). Breaking the rules in style. In C. Weaver (Ed.) Lessons to share: On teaching grammar in context (pp. 184–208). Portsmouth, NH: Boynton/Cook. Nota de la editora especial Con este número del Bellaterra Journal of Teaching and Learning Language and Literature, presentamos un monográfico sobre enseñanza y aprendizaje de la composición escrita. A lo largo de las últimas décadas ha habido un interés creciente sobre la escritura y su enseñanza en todos los niveles educativos. Algunos de los temas que han sido objeto de atención son los conceptos de profesores y alumnos, la escritura académica en la educación superior, la adopción del concepto “género discursivo”, o el rol de la gramática en la enseñanza de la escritura. En este volumen presentamos un conjunto de trabajos que exploran estas cuestiones. Lo hacen desde perspectivas distintas, situándose en niveles educativos distintos (primaria, secundaria y universidad) y contextos también distintos. Los textos presentados son fruto de investigaciones de estudiantes del Máster de Investigación del Departamento de Didáctica de la Lengua y la Literatura, y de las Ciencias Sociales de la Universidad Autónoma de Barcelona. En lo que al nivel superior se refiere, dos trabajos analizan la escritura académica desde dos ópticas complementarias. Isabel Martins aborda algunos problemas en la evolución de las concepciones de profesores de la Universidad Simón Bolívar (Venezuela), basándose en el constructo de Creencias, Representaciones y Saberes (CRS), propuesto Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature. 7.2 (May-June 2014) ISSN 2013-6196 v Casadellà por el grupo de investigación PLURAL (Universidad de Barcelona). Jordina CorominaSubirats explora los recursos de escritura de un conjunto de estudiantes universitarios de primer curso de Periodismo. Muestra como la necesidad de remitirse a la literalidad de un texto de referencia puede constituir un obstáculo para mejorar el dominio de la escritura académica i de los contenidos que en se tratan. Finalmente, aún dentro de la educación superior, Miriam Casco presenta una investigación en la cual se exploran ideas que algunos profesores tienen sobre las prácticas discursivas de los estudiantes. El estudio se centra en tres facultades (Ciencias Sociales, Ciencias Veterinarias e Ingeniería) de la Universidad Nacional del Centro de la Provincia de Buenos Aires (Argentina) i pone de relieve los pensamientos del profesorado sobre las prácticas discursivas de los estudiantes universitarios. Respecto a la educación obligatoria, Gema González analiza el tratamiento que hacen dos libros de texto de secundaria del concepto “género discursivo”. La autora concluye que estos libros adoptan el término “género” pero con un tratamiento que remite al concepto de tipología textual. Considera que situar el trabajo de escritura en contextos comunicativos definidos puede ayudar a dar cuerpo a la noción de “género” y sugiere que este trabajo se haga siguiendo el modelo de Secuencia Didáctica desarrollado por el grupo GREAL (Universidad Autónoma de Barcelona). Así mismo, la investigadora invitada de este número, la Dra. Madalena Teixeira, presenta un estado de la cuestión de la relación entre enseñanza de la gramática y enseñanza de la escritura en las actuales disposiciones curriculares de la educación obligatoria en Portugal. La autora muestra algunos problemas de estos documentos a la hora de integrar estos dos ámbitos de educación lingüística. Incluimos también una entrevista a la Dra. Debra Myhill, quién ha desarrollado a lo largui de la última década investigaciones innovadoras sobre la enseñanza de la escritura y el rol que puede jugar la gramática en el contexto de primaria y secundaria. Finalmente, cierra el monográfico la reseña de una obra de Joan-Lluís Lluís, escritor que expone un conjunto de reflexiones sobre los usos sociales de las lenguas minorizadas. En definitiva, con este número recordamos que no existen recetas que nos lleven automáticamente al buen dominio de la escritura. Según ha afirmado la investigación en los últimos años, el aprendizaje de la composición escrita se produce cuando abandonamos los textos como unidades lingüísticas herméticas, estáticas y descontextualizadas, para adentrarnos a la escritura como herramienta de comunicación humana, inserida en comunidades discursivas específicas. Esperamos que, desde este punto de partida, el monográfico que nos ocupa ofrezca nuevas vías de reflexión para la mejora de las prácticas de enseñanza y aprendizaje de la composición escrita. Marina Casadellà, investigadora pre-doctoral (becaria PIF del Grupo GREAL) Junio de 2014 Agradecimiento Quiero agradecer al Grupo GREAL, en especial a Xavier Fontich, el apoyo y la ayuda en la elaboración de este monográfico. Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature. 7.2 (May-June 2014) ISSN 2013-6196 vi Casadellà Créditos Las ilustraciones para las portadas de cada edición son diseñadas por estudiantes de EINA (Escuela de Diseño y Arte, Barcelona), dentro del programa del posgrado en Ilustración Creativa, dirigido por Sonia Pulido, profesora de Ilustración de Prensa. Los revisores del volumen 7.1 Las editoraa agradecen a las siguientes personas su contribución a la preparación del Volumen 7.1: Montserrat Bigas (Universitat Autònoma de Barcelona), Marilisa Birello (Universitat Autònoma de Barcelona), Mariona Casas (Universitat de Vic), Xavier Fontich (Universitat Autònoma de Barcelona), Oriol Guasch (Universitat Autònoma de Barcelona), Marta Milian (Universitat Autònoma de Barcelona), Carmen Rodríguez (Universitat de València) y Mireia Torralba (Fundació Universitària del Bages). Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature. 7.2 (May-June 2014) ISSN 2013-6196 vii Casadellà Editor’s Notes How many times has the apparently dichotomous stances of ‘to teach or not to teach grammar’ appear in public debate concerning language education? In an almost seemingly recurrent cycle, the issue of how to ensure literacy and good writing skills across the board in society crops up in policies, research and media. However, the dichotomy itself is not so clear. It is not so much a question of whether to teach grammar as it is a question of how to teach it. Education reform in many countries in the late 1980s and 1990s has emphasized the need for contextualized learning of language forms (in which students are engaged and guided through the writing process) versus the teaching of grammar in isolation (see Flood, Jensen, Lapp, & Squire, 1991; MSBE, 1994; NCTE, 1996; Romano, 1998). Still, the debate rages on as if the learning of language and the learning of grammar were two separable events. This monograph takes a look at some recent studies into relevant aspects of this debate, with the goal of contributing to more thought on how to improve teaching and learning in this area of language education. Melinda Dooly 3 June 2014 Works Cited: Flood, J., Jensen, J.M., Lapp, D., & Squire, J.R. (Eds.). (1991). Handbook of research on teaching the English language arts. New York: Macmillan. Michigan State Board of Education. (1994). Assessment frameworks for the Michigan high school proficiency test in communication arts. Part I: Writing. Lansing, MI: Michigan Department of Education. National Council of Teachers of English and International Reading Association. (1996). Standards for the English language arts. Urbana, IL: National Council of Teachers of English. Romano, T. (1998). Breaking the rules in style. In C. Weaver (Ed.) Lessons to share: On teaching grammar in context (pp. 184–208). Portsmouth, NH: Boynton/Cook. Special Editor’s Notes This year’s monographic volume of Bellaterra Journal of Teaching and Learning Language and Literature deals with the teaching and learning of writing. Over recent decades there has been a growing interest in the process of teaching writing at all educational levels. Some of the issues that have received significant attention are the roles of teachers and students, academic writing in higher education, the adoption of the concept of ‘discursive genre’ or the role of grammar in the teaching of writing. This volume presents a set of articles that explore these issues. The authors take diverse perspectives from various contexts, as reflected by their different posts at different educational levels (primary, secondary and university). Four of the articles are the result of research students’ work in the Master of Research in the Department of Teaching Language , Literature and Social Sciences of the Autonomous University of Barcelona. In what refers to higher education, two papers analyze academic writing from two complementary perspectives. Martins addresses some issues on the development of teachers ' conceptions concerning writing at the Simon Bolivar University (Venezuela , based on the construct of Beliefs and Knowledge Representations (BKR), proposed by the research group PLURAL (University of Barcelona). Corominas-Subirats explores resources for writing, looking at a set of first-year Journalism students’ data. Her study shows how the need to refer to the exact wording of a reference text may constitute an obstacle for improving the mastery of academic writing and its content. Also in higher Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature. 7.2 (May-June 2014) ISSN 2013-6196 viii Casadellà education, Miriam Casco presents research into teachers’ conceptualizations of students’ discursive practices. The study focuses on three faculties (Social Sciences, Veterinary Science and Engineering) at the National University of Central Buenos Aires (Argentina ). Regarding compulsory education (up to age 16 in Spain), Gema González analyzes the way in which two junior high textbooks conceive "discourse genre".The author concludes that these books adopt the term ‘genre’ in reference to the concept of text types. The author proposes that by placing the task of writing within defined communicative contexts, the teacher can help flesh out the notion of genre. She suggests that this is the type work being done as indicated in the teaching sequence model developed the GREAL group (Autonomous University of Barcelona). Likewise, the guest author in this issue, Dr. Madalena Teixeira, presents a state of the question of the relationship between teaching grammar and writing instruction in current curricular provisions of compulsory education in Portugal. The author shows some of these documents to be probematic when integrating these two areas of language education. We also include an interview with Dr. Debra Myhill, who has developed in the last decade innovative research on the teaching of writing and the role grammar can play the grammar in the context of primary and secondary education. Finally, we close the monographic with a review of the work by Joan-Lluís Lluís wherein he provides reflections on the social uses of minority languages. This monograph is a reminder that there are no recipes that automatically lead to a good command of writing. According to recent research, the learning of how to write occurs when we abandon the idea of texts as hermetic, static and decontextualized linguistic units and delve into writing as a tool of human communication, inserted in specific discourse communities. We hope that from this starting point, this volume willoffer new ways of thinking in order to improve teaching and learning practices of written composition. Marina Casadellà, Pre-doctoral candidate (PIF scholarship with Research Group GREAL) June 2014 Acknowledgements: I would like to thank the research group GREAL, especially Xavier Fontich, for their support and help in the elaboration of this monograph. Credits: Illustrations for the covers of each issue are designed by students of EINA (Escola de Disseny i Art, Barcelona) studying in the postgraduate course ‘Il·lustració Creativa’, under the direction of Sonia Pulido, teacher of Illustration for Publishing Media. Reviewers for Volume 7.2 The editors would like to thank the following reviewers for their contribution to the preparation of Volume 7.2: Montserrat Bigas (Universitat Autònoma de Barcelona), Marilisa Birello (Universitat Autònoma de Barcelona), Mariona Casas (Universitat de Vic), Xavier Fontich (Universitat Autònoma de Barcelona), Oriol Guasch (Universitat Autònoma de Barcelona), Marta Milian (Universitat Autònoma de Barcelona), Carmen Rodríguez (Universitat de València) and Mireia Torralba (Fundació Universitària del Bages). Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature. 7.2 (May-June 2014) ISSN 2013-6196 ix Casadellà Note de l'éditrice Combien de fois des positionnements, apparemment dichotomiques, sur « enseigner ou ne pas pas enseigner la grammaire » ont fait leur apparition dans le débat public sur l'enseignement des langues ? Dans un cycle récurrent, la question de savoir comment garantir la littératie et les pratiques d’écriture adéquates surgit souvent dans les politiques, la recherche et les médias. Or, la dichotomie n'est pas si claire. La question n'est pas de déceler s’il faut enseigner la grammaire ou non, mais plutôt de savoir comment enseigner les langues. Les réformes en éducation dans de nombreux pays pendant les années 1980 et 1990 ont mis en évidence la nécessité de contextualiser l'apprentissage des formes du langage (participation des apprenants et guidage des processus d'écriture) face à un enseignement isolé de la grammaire (voir Flood, Jensen, Lapp et Squire, 1991; MPEE, 1994; NCT, 1996; Romano, 1998). Malgré cela, le débat se poursuit comme si l'apprentissage de la langue et de l’apprentissage de la grammaire pouvaient être envisagés comme des événements séparables. Cette monographie présente des études récentes sur des aspects cruciaux de ce débat, dans le but de contribuer à une plus grande réflexion sur la façon d'améliorer l'enseignement et l'apprentissage des langues. Dr. Melinda Dooly 3 juin 2014 Références Flood, J., Jensen, J.M., Lapp, D., & Squire, J.R. (Eds.). (1991). Handbook of research on teaching the English language arts. New York: Macmillan. Michigan State Board of Education. (1994). Assessment frameworks for the Michigan high school proficiency test in communication arts. Part I: Writing. Lansing, MI: Michigan Department of Education. National Council of Teachers of English and International Reading Association. (1996). Standards for the English language arts. Urbana, IL: National Council of Teachers of English. Romano, T. (1998). Breaking the rules in style. In C. Weaver (Ed.) Lessons to share: On teaching grammar in context (pp. 184–208). Portsmouth, NH: Boynton/Cook. Note de l’éditrice special Ce numéro du Bellaterra Journal of Teaching and Learning Language and Literature, a présenté une monographie sur l' enseignement et l'apprentissage de la composition écrite. Au cours des dernières décennies il ya eu un intérêt croissant pour l'écriture et l'enseignement à tous les niveaux d'apprentissage. Parmi les questions qui ont soutenu l'attention apparaît dans le concept des enseignants et des étudiants, l'écriture académique dans l'enseignement supérieur , l'adoption de la notion de « discours sur le genre », ou le rôle de la grammaire dans l'enseignement écrit. Ce volume présente une série d'œuvres qui explorent ces questions. Nous sommes de divers points de vue, face à divers niveaux contextuels (primaire, secondaire et universitaire) et également. Les documents présentés sont le résultat d’étudiants chercheurs dans le Master de recherche au Département de didactique des langues, de la littérature et des sciences sociales de l'Université Autonome de Barcelone. Comme pour le niveau supérieur, deux études examinent l'écriture académique de deux points complémentaires. Isabel Martins aborde certains problèmes dans l'évolution des conceptions des enseignants à l'Université Simon Bolivar (Venezuela), sur la base de la construction des croyances et des représentations de connaissance Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature. 7.2 (May-June 2014) ISSN 2013-6196 x Casadellà (CRS), proposées par le groupe de recherche PLURIEL (Université de Barcelone). Dans son écrit Jordina Coromina-Subirats explore les ressources d'un groupe d'étudiants de première année de journalisme. Il montre le besoin de se référer au texte littéral¸ il peut constituer un obstacle pour améliorer la maîtrise de l'écriture académique et le contenu traité. Enfin, même dans l'enseignement supérieur, Miriam Casco présente une recherche qui explore les idées que certains enseignants ont des pratiques discursives des élèves. L'étude se concentre sur trois facultés (Sciences sociales Sciences vétérinaires et Ingénierie) Centre de l’Université nationale de la province de Buenos Aires (Argentine) et met en évidence les pensées des enseignants sur les pratiques discursives des étudiants. Quant à l'enseignement obligatoire, Gema González analyse le traitement donné aux manuels scolaires la notion de « discours sur le genre. L’auteur conclut que ces livres adoptent le terme «genre», mais un traitement qui fait référence à la notion de typologie. Il estime que la mise au travail d'écriture en contextes de communication défini peut contribuer à étoffer la notion de «genre» et suggère que ce travail est effectué suivant le modèle mis au point par le groupe Greal séquence d'enseignement UAB). En outre, le chercheur invité à traiter cette question, le Dr . Madalena Teixeira a une opinion de la relation entre enseignement de la grammaire et de l'enseignement de l'écriture dans le programme des dispositions actuelles de l'enseignement obligatoire au Portugal. L’auteur de ces documents montre quelques problèmes dans l'intégration de ces deux domaines de l'éducation de langues. Nous incluons également un entretien avec le Dr Debra Myhill, qui s’est développé au cours de la dernière décennie , la recherche novatrice sur l’enseignement de l’écriture et le rôle que peut jouer la grammaire dans le contexte des écoles primaires et secondaires Enfin , la monographie ferme l'examen d'une œuvre de Joan Lluís Lluís écrivain qui expose un ensemble de réflexions sur l'usage social des langues minoritaires. En bref, cette question nous rappelle qu’il ya des recettes qui portent automatiquement la maîtrise de l'écriture . Comme indiqué dans la recherche ces dernières années, l'apprentissage se produit lorsque nous abandonnons les textes d'écriture que les unités linguistiques hermétique statiques et décontextualisés sont employés pour entrer dans l'écriture comme un outil de la communication humaine, intégré dans des communautés de discours spécifiques. Espérons que, à partir de ce point de départ, la monographie devant nous offrent de nouvelles façons de penser pour l'amélioration des pratiques d'enseignement et d'apprentissage de la composition écrite. Marina Casadellà, Juin 2014 chercheur pré-doctorale (groupe boursier Greal PIF) Remerciements Je suis reconnaissante à Greal Groupe, en particulier à Xavier Fontich, pour soutenir et aider dans la préparation de ce volume. Crédits Les illustrations des couvertures de chaque volume ont été conçues par des étudiants de l'école EINA (Escola de Disseny i Art, Barcelona), dans le cadre du programme d'études supérieures 'Illustration créative', sous la direction de Sonia Pulido, professeure d'illustration de presse. Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature. 7.2 (May-June 2014) ISSN 2013-6196 xi Casadellà Au comité de lecture du volume 7.2 L'éditrice remercie les personnes suivantes pour leur contribution à la préparation du Volume 7.2: Montserrat Bigas (Universitat Autònoma de Barcelona), Marilisa Birello (Universitat Autònoma de Barcelona), Mariona Casas (Universitat de Vic), Xavier Fontich (Universitat Autònoma de Barcelona), Oriol Guasch (Universitat Autònoma de Barcelona), Marta Milian (Universitat Autònoma de Barcelona), Carmen Rodríguez (Universitat de València) and Mireia Torralba (Fundació Universitària del Bages). Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature. 7.2 (May-June 2014) ISSN 2013-6196