"Joan Colom i Bertran no va descobrir Amèrica"

Stefano M. Cingolani (Roma, 1956) és doctor en filologia romànica per la Università La Sapienza de Roma. La seva recerca s’ha centrat en l’edat mitjana a Catalunya, tant en l’àmbit literari com en l’històric, i s’ha ocupat de l’estudi de les cròniques, de les biografies de reis, sants i cronistes, o de la formació de la identitat catalana medieval. Actualment és investigador del projecte europeu «Ioculator seu Mimus. Performing Music and Poetry in Medieval Iberia». Guillem Fornés (Barcelona, 1990) és graduat en filologia clàssica (2012) i en filologia hispànica (2016), tot per la Universitat de Barcelona. La seva investigació s’ha centrat en l’estudi de l’obra de Miguel de Cervantes. Actualment és doctorand en història per la Universitat Autònoma de Barcelona confegint una tesi sobre el pensament polític de finals del segle XVIII. Cèsar Sànchez (Terrassa, 1972) és llicenciat en història per la Universitat de Barcelona i s’ha especialitzat en antropologia. Ha treballat amb Dracma Arqueologia SCCL com a arqueòleg i guia en diversos projectes d’excavació i recerca històrica. La seva formació en màrqueting digital, xarxes socials i analítica web l’ha enfocada cap a la divulgació històrica. Lluís Ferran Toledano (Barcelona, 1961) és doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix la docència i és l’investigador principal del grup de recerca «Política, Institucions i Corrupció a l’Època Contemporània». Ha focalitzat la seva investigació en el catolicisme i l’antiliberalisme polític, el carlisme i la guerra de partides a Catalunya, com també en la història del pensament polític, el parlamentarisme i la corrupció a l’Espanya del segle XIX. Alberto Velasco (Lleida, 1976) és doctor en història de l’art per la Universitat de Lleida. La seva expertesa gira a l’entorn de l’art medieval i de la seva recepció en la societatcontemporània a través d’àmbits com el col·leccionisme i l’antiquarisme, la museologia i la gestió del patrimoni. Actualment és professor associat del Departament d’Història de l’Art i Història Social de la Universitat de Lleida i del grau en arts i humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya. Referències 65 És cert que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de l’any 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el regne d’Aragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successió per defensar el seu autogovern? Són afirmacions àmpliament difoses en la premsa i en les xarxes socials, que es fonamenten en els plantejaments més extrems del cànon històric del nacionalisme espanyol. D’altra banda, des de l’Institut Nova Història (INH) s’afirma que Miguel de Cervantes, Cristòfor Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d’Or de les lletres castellanes fou escrit en català, però que una sistemàtica censura bastida per Castella s’hauria encarregat d’esborrar la petjada catalana de la història. Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolan, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de l’espanyolisme com des de l’Institut Nova Història. Perquè només des del rigor historiogràfic es pot combatre la ignorància i el menyspreu contra Catalunya i contra nosaltres mateixos. www.eumoeditorial.com 65 Vicent Baydal i Cristian Palomo (coord.) Xevi Camprubí (Tona, 1965) és doctor en història per la Universitat de Barcelona, amb la tesi titulada L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps. La seva recerca se centra en la premsa i la impremta, la comunicació, la circulació de la informació, les xarxes de correu i l’alfabetització en l’època moderna. Actualment és professor associat d’història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona. Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història per la Universitat Pompeu Fabra i en l’actualitat imparteix docència a la Universitat Jaume I de Castelló. Ha investigat principalment sobre la fiscalitat pública i les assemblees parlamentàries del regne de València durant la baixa edat mitjana i sobre fenòmens identitaris al llarg de la història. És coordinador del grup de recerca «FORVAL. Història i Dret Forals Valencians». Cristian Palomo (Barcelona, 1989) és doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva investigació s’ha centrat en l’estudi de la identitat col·lectiva dels catalans en les èpoques medieval i moderna, especialment durant la Guerra de Successió (1705-1714). Actualment és tècnic superior d’investigació a la Universitat Jaume I de Castelló. PSEUDOHISTÒRIA CONTRA CATALUNYA De l’espanyolisme a la Nova Història Eumo_Pseudohistoria_2020.indd 1 21/1/20 10:41 La col·lecció «Referències» està assessorada per: Joaquim Albareda Martí Grau Josep M. Salrach Francesc Vilanova Director de la col·lecció: Jaume Claret Eumo_Pseudohistoria_2020.indd 2 21/1/20 10:41 Vicent Baydal i Cristian Palomo (coord.) PSEUDOHISTÒRIA CONTRA CATALUNYA De l’espanyolisme a la Nova Història Eumo_Pseudohistoria_2020.indd 3 21/1/20 10:41 © 2020, els autors respectius © d’aquesta edició: Eumo Editorial. C. Doctor Junyent, 1. 08500 Vic www.eumoeditorial.com - [email protected] –Eumo és l’editorial de la UVic-UCC– Primera edició: febrer de 2020 Disseny de la coberta: Kevin Palomo Imatge de la coberta: Composició feta per Kevin Palomo a partir de tres imatges (le roy de France, le roy de Castille i le roy d’Aragón) de l’obra Grand Armorial équestre de la Toison d’or (segle XV) Maquetació: Grafime Imprès a Romanyà Valls Dipòsit legal: B 2477-2020 ISBN: 978-84-9766-689-3 Eumo_Pseudohistoria_2020.indd 4 21/1/20 10:41 ÍNDEX INTRODUCCIÓ. El menyspreu per la història catalana, Els autors .............................................................................. 7 PART I. La pseudohistòria espanyolista 1. El nacionalisme espanyol hegemònic i el seu cànon històric de base castellanista, Cristian Palomo ................. 67 2. Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil del 1258?, Cristian Palomo .............................................. 87 3. Va ser Catalunya un comtat del regne d’Aragó?, Cristian Palomo ...................................................... 111 4. Catalunya o Espanya? L’Estat dels catalans a l’època dels Àustria, Cristian Palomo ........................................ 153 5. El cas del monestir de Santa Maria de Sixena: els litigis pels béns artístics i la manipulació històrica, Alberto Velasco ............................................................ 174 PART II. La pseudohistòria de l’Institut Nova Història 1. Fal·làcia rere fal·làcia: el cherry picking com a tècnica d’engany, Vicent Baydal ........................... 2. Dels gots a Jaume I: la paradoxal apropiació dels mites castellanistes, Stefano M. Cingolani .............. 3. Joan Colom i Bertran no va descobrir Amèrica, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés i Cristian Palomo .......................................................... 4. Desmuntant la teoria del Segle d’Or castellà escrit originàriament en català, Guillem Fornés ...................... 5. Els límits de la censura i les lleis d’impremta, Xevi Camprubí ............................................................. 201 230 245 349 404 5 Eumo_Pseudohistoria_2020.indd 5 21/1/20 10:41 PART III. Una visió de conjunt 1. Internet i els canals de difusió de la pseudohistòria sobre Catalunya i Espanya, Cèsar Sànchez ..................... 427 2. Algunes propostes crítiques per millorar la historiografia catalana, Lluís Ferran Toledano .......... 449 CONCLUSIONS. De l’espanyolisme a la Nova Història: el mal de la pseudohistòria contra Catalunya ..................... 457 6 Eumo_Pseudohistoria_2020.indd 6 21/1/20 10:41 PART II. LA PSEUDOHISTÒRIA DE L’INSTITUT NOVA HISTÒRIA Eumo_Pseudohistoria_2020.indd 199 21/1/20 10:41 3. JOAN COLOM I BERTRAN NO VA DESCOBRIR AMÈRICA Stefano M. CINGOLANI, Guillem FORNÉS i Cristian PALOMO1 Quan se’ns va plantejar encarregar-nos d’aquest capítol, els tres autors vam dubtar. I és que la temàtica colombina, així com la de les primeres conquestes i colonitzacions d’Amèrica, és universal i, per tant, és molt enrevessada i amplíssima en extrem. No debades, fa mig mil·lenni que cronistes, historiadors i tot tipus d’opinadors hi diuen la seva. Amb tot, allò fonamental que havíem de tractar era sobre la vida i la mort de Joan Colom i Bertran, cavaller d’una destacada família patrícia i ennoblida de la Barcelona del segle XV.2 Es tracta d’un personatge que s’ha popularitzat en els darrers anys a Catalunya per l’existència d’una hipòtesi que sosté que aquest català podria ser l’autèntica personalitat que s’amaga rere el personatge –en molts aspectes encara enigmàtic– de Cristòfor Colom. Consegüentment, vam decidir donar una oportunitat al tema perquè, d’una banda, aquesta problemàtica ens donava peu a furgar 1. Els autors agraïm a Cristina Urrutia la inestimable ajuda en la revisió dels diversos esborranys d’aquest capítol. 2. Sobre Joan Colom i Bertran i la patrícia família Colom de Barcelona en els segles XIV i XV, vegeu: Pere CATALÀ , Quatre germans Colom, el 1462, Barcelona, Rafael Dalmau, 1978; Francesc A LBARDANER , «Els cinc germans Colom», Butlletí del Centre d’Estudis Colombins, núm. 5-6 (1992), p. 19-20; Joan G RIMAL , «Últimes dades sobre els Colom de Barcelona a la baixa edat mitjana; una recerca sistemàtica als arxius històrics barcelonins», Butlletí del Centre d’Estudis Colombins, núm. 15-17 (1996), p. 4-9, i Francesc A LBARDANER , «Nous documents inèdits sobre els Colom de Barcelona-Cardona», Butlletí del Centre d’Estudis Colombins, núm. 15-17 (1996), p. 19-32. 245 Eumo_Pseudohistoria_2020.indd 245 21/1/20 10:41 en diversos arxius històrics, fet que per a aquells que ens apassiona la història sempre resulta engrescador, i, de l’altra, perquè ens va picar realment la curiositat aquesta qüestió sobre la qual tant s’havia parlat darrerament. Ara bé, en començar a llegir sobre la temàtica la nostra sorpresa fou majúscula. Primerament, vam descobrir la ingent quantitat de teories que circulen sobre l’esmentat cavaller, algunes generades –i totes difoses– des de l’àmbit de l’Institut Nova Història (a partir d’ara INH).3 Segonament, sorprèn la magnitud d’aquestes mateixes teories. Només per demostrar que Joan Colom morí en una data i no en una altra, des de l’INH s’impliquen diverses qüestions històriques de la península Ibèrica baixmedieval i, fins i tot, la semàntica llatina, per exemple. Tercerament, sobta el fet que aquests plantejaments siguin presentats com a tesis demostrades quan un mínim però suficient període de lectura de la bibliografia especialitzada, d’anàlisi de la documentació editada i de recerca a l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Capitular de Barcelona ens han permès trobar de seguida múltiples dades que les impossibilitaven i les contradeien. Estem segurs, a més, que algunes d’aquestes dades són desconegudes pels biògrafs del personatge de Joan Colom i, per tant, ens alegra poder exposar-les aquí. Per tot plegat, finalment vam decidir-nos a redactar aquest capítol i informar el públic interessat en el tema d’allò que sabem sobre Joan Colom i Bertran i de com s’ha construït, i encara es manté, l’errònia vinculació d’aquest amb Cristòfor Colom. En qualsevol cas, advertim els lectors que per motiu de l’espai de què gaudim no entrarem a tractar les diverses teories al voltant de l’origen genovès o català de Cristòfor Colom, així com tampoc el conjunt de l’obra de l’INH al voltant de les coincidències i/o aparents semblances entre Joan Colom i el primer virrei de les Índies Occidentals; 3. Podeu trobar-les a Jordi BILBENY, Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya, Barcelona, Proa, 2006 (n’existeix una reedició de l’editorial Librooks de l’any 2019), i Í DEM , La data de naixement d’En Colom. Una proposta per la identificació d’En Cristòfor Colom amb el barceloní Joan Colom i Bertran, Barcelona, Librooks, 2017. 246 Eumo_Pseudohistoria_2020.indd 246 21/1/20 10:41 ens cenyirem exclusivament a la vida de Joan i, especialment, a la qüestió de la seva defunció, que impossibilita per complet qualsevol coincidència de personalitat amb l’esmentat navegant. LA POLÈMICA AL VOLTANT DE LA DATA DE MORT D’ UN CAVALLER És necessari aclarir que, encara que fa més de vint anys que el mediàtic escriptor Jordi Bilbeny considera que l’autèntica personalitat que s’amaga rere el comunament dit descobridor d’Amèrica és Joan Colom i Bertran,4 aquesta identificació no és pas una invenció seva. La possibilitat que el cèlebre almirall Colom fos algun membre de la família de Joan ja havia estat conjecturada al llarg del segle XX per historiadors com Luis Ulloa Cisneros,5 Pere Català i Roca6, arxivers com Ricard Carreras Valls7 o erudits com Francesc Albardaner8o Caius Parellada9 i, fins i tot, havia estat plenament assumit que Joan Colom i Cristòfor Colom eren la mateixa persona per part de l’advocat Enric Mitjana de las Doblas.10 De fet, Bilbeny afirma que quan ell va començar introduir-se en la temàtica de la catalanitat de Colom: 4. Jordi BILBENY, «Els Colom de Barcelona i el barceloní Cristòfor Colom», Paratge, núm. 10 (1999), p. 35-52. 5. Luis U LLOA C ISNEROS , Noves proves de la catalanitat de Colom (traducció de Jaume dels Domenys), París, Llibreria Oriental-americana i Maisonneuve Frères, 1927, p. 75-103. 6. Pere CATALÀ , Entorn de Cristòfor Colom, Barcelona, Rafael Dalmau, 1978. 7. Ricard CARRERAS VALLS , La verdad sobre el descubrimiento de América. Los catalanes Juan Cabot y Cristóbal Colón, Barcelona, Imprenta Altés, 1931, i Í DEM , «Importancia del Archivo Notarial de Barcelona. Interesantes descubrimientos sobre la familia de Colom», La Notaria, núm. 3 (març 1932), p. 47-70. 8. Francesc A LBARDANER , «Els cinc germans…». 9. Caius PARELLADA , Colom venç Colombo: la vera naturalesa catalana del descobridor del Nou Món, Barcelona, autoedició, 1986, i Í DEM , Cristòfor Colom i Catalunya: una relació indefugible, Barcelona, La Llar del Llibre, 1992. 10. Enric M ITJANA DE LAS D OBLAS , Els Colom de Barcelona i les seves aliances. L’almirall Colom. Obra genealògica, Barcelona, Llibres de l’Índex, 2015. És la publicació traduïda al català de la seva obra Los Colom barceloneses y sus alianzas, inèdita i acabada el 1957, segons s’indica en el pròleg. 247 Eumo_Pseudohistoria_2020.indd 247 21/1/20 10:41