Historias en miniatura

Històries en miniatura Les nostres primeres monedes Historias en miniatura Nuestras primeras monedas Manuel Gozalbes Ángel Sánchez València, 2014 Històries en miniatura. Les nostres primeres monedes Tresors del Museu de Prehistòria Del 16 de juliol al 20 d’octubre de 2014 Dibuixos catàleg Ángel Sánchez Molina Francesc Chiner Vives (pàg. 21) DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA Desenvolupament i disseny concurs interactiu Render Comunicación S.L. President Alfonso Rus Terol Diputada de Cultura Mª Jesús Puchalt Farinós Director de Gestió Cultural i Museística de l’Àrea de Cultura Antonio Lis Darder Cap d’Administració Amparo Ferrando Porcar Servici de Producció i Gestió Cultural José Luís Pinotti Baldrich Unitat de Programació d’Edicions María Luisa del Cerro Angosto MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA Directora Helena Bonet Rosado Cap Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions Santiago Grau Gadea FITXA TÈCNICA EXPOSICIÓ Comissaris i autors Manuel Gozalbes Fernández de Palencia Ángel Sánchez Molina Visita didàctica Laura Fortea Cervera, Eva Ripollés Adelantado, Carmen García-Rayo García. Impressió catàleg Gráicas Vernetta Impressió material efímer Impremta Provincial de la Diputació de València Traducció al valencià Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València Fons exposats Museu de Prehistòria de València Imatges Arxiu SIP Produeix Museu de Prehistòria de València Col·laboració producció Esfera Proyectos Culturales Agraïments Ana Beltrán, Carmen Botello, Remedios Cardona, Antonio Granell, Aida Lleó, Pere Pau Ripollès, Begonya Soler, Amparo Solís, Pepa Ureña, Santos Vicente. Disseny instal·lació Francesc Chiner Vives Imatge i gràica exposició Francesc Chiner Vives i Vanesa Mora Casanova Maquetació catàleg Ángel Sánchez Molina Manuel Gozalbes Fernández de Palencia Adaptació cartell i portada catàleg Marc Granell Muntatge Amadeo Moliner Blay Creative Commons. Reconocimiento-NoComercialCompartirIgual 3.0 España (CC BY-NC-SA 3.0) I.S.B.N.: 978-84-7795-699-0 D. L.: V 1569-2014 Històries en miniatura Historias en miniatura temes Les primeres monedes Las primeras monedas 14 Monedes per a la guerra Monedas para la guerra 16 18 Una questió d’autoritat Una cuestión de autoridad 20 La fabricació de moneda La fabricación de moneda La primera i l’última moneda ibèrica La primera y la última moneda ibérica El denari El denario Monedes per a la vida cotidiana Monedas para la vida cotidiana No tots escrivien igual No todos escribían igual ¿Què diu ací? ¿Qué pone aquí? 22 24 26 28 30 El poder dels símbols El poder de los símbolos 32 Tresors: els diners perduts Tesoros: el dinero perdido 34 Els primers falsiicadors Los primeros falsiicadores 36 temas infograies Les monedes antigues de la P. Ibèrica Las monedas antiguas de la P. Ibérica 40 Els dissenys segons volum d’emissió Los diseños según volumen de emisión 42 Seques. Segles VI aC - I dC Cecas. Siglos VI a.C - I d.C 44 Anversos Anversos 46 Reversos Reversos 48 Un món de símbols Un mundo de símbolos 52 Tresors Tesoros 54 Contramarques Contramarcas 58 infografías Solucions Soluciones 60 L a Diputació de València ha mostrat sempre una profunda sensibilitat en relació amb el nostre patrimoni històric, i fruit d’això són les incomptables exposicions, activitats i esdeveniments que du a terme a través dels seus museus. La numismàtica ha format part d’estos objectius i recentment la nostra corporació li ha atorgat el reconeixement que mereix amb l’obertura, l’any 2009, de la sala permanent Història dels Diners. L a Diputación de Valencia ha mostrado siempre una profunda sensibilidad en relación con nuestro Patrimonio histórico, y fruto de ello son las innumerables exposiciones, actividades y eventos que desarrolla a través de sus museos. La numismática ha formado parte de estos objetivos y recientemente nuestra corporación le ha otorgado el reconocimiento que merece con la apertura en el año 2009 de la sala permanente Historia del Dinero. El Museu de Prehistòria de València ha exercit una labor reconeguda en els àmbits de la conservació, la investigació i la difusió d’este patrimoni numismàtic, i l’exposició Històries en miniatura. Les nostres primeres monedes s’emmarca en esta prolongada trajectòria tutelar i presenta les adquisicions dels últims anys. La Diputació de València se sent orgullosa al comprovar com la consolidació d’esta política convertix el Museu de Prehistòria de València en un referent dins de l’àmbit numismàtic a nivell internacional. El Museo de Prehistoria de Valencia ha ejercido una reconocida labor en los ámbitos de conservación, investigación y difusión de este patrimonio numismático y la exposición Historias en miniatura. Nuestras primeras monedas se enmarca en esta prolongada trayectoria tutelar y presenta las adquisiciones de los últimos años. La Diputación de Valencia se siente orgullosa al comprobar cómo la consolidación de esta política convierte al Museo de Prehistoria de Valencia en un referente dentro del ámbito numismático a nivel internacional. Les nostres monedes antigues constituïxen un llegat d’una riquesa incomparable, resultat tangible del mosaic de cultures que van poblar la Península Ibèrica entre els segles VI aC i I dC. Els seus anversos i reversos transmeten històries inenarrables d’aquella gent i inviten a participar de les seues creences i el seu món simbòlic. Pocs vestigis materials són capaços de proporcionar unes imatges tan suggeridores del nostre passat. Nuestras monedas antiguas constituyen un legado de una riqueza incomparable, resultado tangible del mosaico de culturas que poblaron la Península Ibérica entre los siglos VI a.C. y I d.C. Sus anversos y reversos transmiten incontables historias de aquellas gentes e invitan a participar de sus creencias y su mundo simbólico. Pocos vestigios materiales son capaces de proporcionar unas imágenes tan sugerentes de nuestro pasado. L’exposició Històries en miniatura. Les nostres primeres monedes i el seu catàleg mostren el compromís de la Diputació de València amb tots els públics, i generen una difusió de qualitat en què els resultats de les investigacions secunden una entretinguda presentació de les col·leccions. Alfonso Rus Terol President de la Diputació de València La exposición y el catálogo Historias en miniatura. Nuestras primeras monedas muestran el compromiso de la Diputación de Valencia con todos los públicos, generando una difusión de calidad donde los resultados de las investigaciones respaldan una entretenida presentación de las colecciones. Alfonso Rus Terol Presidente de la Diputación de Valencia E l Museu de Prehistòria de la Diputació de València disposa d’una col·lecció numismàtica important, que s’ha nodrit gradualment amb les peces recuperades en diferents excavacions i amb adquisicions dutes a terme durant els últims anys. E l Museo de Prehistoria de la Diputación de Valencia dispone de una importante colección numismática, que se ha nutrido paulatinamente con las piezas recuperadas en distintas excavaciones y por adquisiciones realizadas durante los últimos años. L’exposició temporal Històries en miniatura. Les nostres primeres monedes s’integra en la programació anual d’exposicions temporals Tresors del Museu de Prehistòria, que té la inalitat de presentar al públic, de forma monogràica i amena, les últimes adquisicions o col·leccions poc conegudes del Museu. En esta ocasió s’exhibixen peces úniques, verdaderes joies artístiques en miniatura, entre les quals destaquen algunes monedes de l’antiga col·lecció de la Hispanic Society of America. La exposición temporal Historias en miniatura. Nuestras primeras monedas se integra en la programación anual de exposiciones temporales Tesoros del Museo de Prehistoria, cuyo in es presentar al público, de forma monográica y amena, las últimas adquisiciones o colecciones poco conocidas del Museo. En esta ocasión se exhiben piezas únicas, verdaderas joyas artísticas en miniatura, entre las que destacan algunas monedas de la antigua colección de la Hispanic Society of America. La temàtica exigia un esforç addicional que integrara la col·lecció numismàtica en un muntatge didàctic destinat a un públic ampli. Un joc interactiu de preguntes i respostes repta el visitant a descobrir els secrets més importants de les nostres primeres monedes. De la mateixa manera, el catàleg presenta, d’una forma amena i original —mitjançant infograies, dibuixos i preguntes—, les qüestions essencials de la col·lecció exhibida. La temática exigía de un esfuerzo adicional que integrase la colección numismática en un montaje didáctico destinado a un amplio público. Un juego interactivo de preguntas y respuestas reta al visitante a descubrir los secretos más importantes de nuestras primeras monedas. De la misma manera, el catálogo presenta de un modo ameno y original -mediante infografías, dibujos y preguntas-, las cuestiones esenciales de la colección exhibida. Des de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València els invitem a gaudir d’esta selecció exquisida de les primeres monedes que van circular per les nostres terres, a través d’un discurs divertit i pròxim, pensat perquè el visitant puga dialogar amb les monedes mateixes i amb la nostra història. María Jesús Puchalt Farinós Diputada de l’Àrea de Cultura Desde el Área de Cultura de la Diputación de Valencia les invitamos a disfrutar de esta selección exquisita de las primeras monedas que circularon por nuestras tierras, a través de un divertido y cercano discurso pensado para que el visitante pueda dialogar con las propias monedas y con nuestra historia. María Jesús Puchalt Farinós Diputada del Área de Cultura U na vegada extingida la seua naturalesa econòmica, històries i miniatura són dos conceptes que sintetitzen l’essència ideològica i material de les monedes antigues de la Península Ibèrica. Els seus dissenys contaven històries que serien publicitades d’oici aproitant els avantatges d’un suport viatger per naturalesa. Les imatges d’aquelles històries es conserven, però, transcorreguts dos mil·lennis, molts dels seus secrets no han sobreviscut al pas del temps. Només podem suposar que, de manera semblant a les cultures monetàries grega i romana, els repertoris religiosos i polítics van assumir un protagonisme decidit. Anversos i reversos són vinyetes en miniatura del passat. Resulta inevitable reconéixer que la seua dimensió les converteix en peces poc vistoses en les vitrines dels museus. Són producte d’un oici artesanal exquisit que, a més, va ser capaç d’organitzar una producció en sèrie eicaç. Però les dimensions reduïdes i la seua abundància relativa no contribueixen a valorar-les i reconéixer-les com a obres d’art entre un públic ampli. Devaluades hui en dia en un món sobrecarregat d’imatges, aquestes creacions van haver d’exercir una inluència profunda i continuada sobre unes societats antigues inscrites en un ambient més propici per a atendre els seus missatges i apreciar-ne l’originalitat. La investigació ha aconseguit desvelar una bona part dels secrets de les monedes antigues de la Península Ibèrica. Però moltes de les seues incògnites probablement mai no seran resoltes. Se’n coneixen més de tres mil variants, cada vegada s’entenen millor els secrets de les seues inscripcions, la llista dels llocs on es van fabricar cada vegada és més completa i s’han delimitat els territoris per on van circular. Inclús ha sigut possible calcular-ne les quantitats fabricades per alguns tallers i especular sobre els motius pels quals es van encunyar. Les monedes conserven moltes dades variades i valuoses sobre la nostra Antiguitat. Proporcionen arguments sòlids que reforcen els nostres coneixements d’història, arqueologia, economia, epigraia, art, o tecnologia. També constitueixen un dels testimonis més directes de la vida quotidiana dels diferents pobles de la Península Ibèrica ja que van ser emprades per sectors amplis de la població. Els seus dissenys constitueixen una evidència palpable de la riquesa cultural de la Hispània anterior al canvi d’era. Resulta complicat descobrir camins per a ampliicar la riquesa del seu llegat. El catàleg Històries en miniatura, estructurat en dues parts, pretén donar a conéixer els principals trets d’aquestes emissions a través de composicions gràiques variades recolzades en textos breus. La primera part reprodueix el muntatge de l’exposició i presenta dotze temes essencials de la nostra numismàtica antiga associats a preguntes. En una segona part, els resultats de la investigació es presenten mitjançant infograies amigables i didàctiques. L’únic objectiu és que aquestes monedes recuperen part de l’atenció que mereixen. Són moltes les seues ensenyances. Helena Bonet Rosado Directora del Museu de Prehistòria de València U na vez extinguida su naturaleza económica, historias y miniatura son dos conceptos que sintetizan la esencia ideológica y material de las monedas antiguas de la Península Ibérica. Sus diseños contaban historias que serían publicitadas de oicio aprovechando las ventajas de un soporte viajero por naturaleza. Las imágenes de aquellas historias se conservan, pero transcurridos dos milenios muchos de sus secretos no han sobrevivido el paso del tiempo. Sólo podemos suponer que de forma similar a las culturas monetales griega y romana, los repertorios religiosos y políticos asumieron un decidido protagonismo. Anversos y reversos son viñetas del pasado en miniatura. Resulta inevitable reconocer que su tamaño las convierte en piezas poco vistosas en las vitrinas de los museos. Son producto de un exquisito oicio artesanal que además fue capaz de organizar una eicaz producción en serie. Pero su reducido tamaño y abundancia relativa no contribuyen a su valoración y reconocimiento como obras de arte entre un público amplio. Devaluadas hoy día en un mundo sobrecargado de imágenes, dichas creaciones debieron ejercer una inluencia profunda y continuada sobre unas sociedades antiguas inscritas en un ambiente más propicio para atender a sus mensajes y apreciar su originalidad. La investigación ha logrado desvelar buena parte de los secretos de las monedas antiguas de la Península Ibérica. Pero muchas de sus incógnitas posiblemente nunca serán resueltas. Se conocen más de 3.000 variantes, cada vez se entienden mejor los secretos de sus inscripciones, la lista de los lugares donde se fabricaron cada vez es más completa y se han delimitado los territorios por donde circularon. Incluso ha sido posible calcular las cantidades fabricadas por algunos talleres y especular sobre los motivos por los que se acuñaron. Las monedas conservan numerosos, variados y valiosos datos sobre nuestra Antigüedad. Proporcionan sólidos argumentos que refuerzan nuestros conocimientos de historia, arqueología, economía, epigrafía, arte, o tecnología. Además constituyen uno de los testimonios más directos de la vida cotidiana de los diferentes pueblos de la Península Ibérica ya que fueron empleadas por amplios sectores de la población. Sus diseños constituyen una evidencia palpable de la riqueza cultural de la Hispania anterior al cambio de era. Resulta complicado descubrir caminos para ampliicar la riqueza de su legado. El catálogo Historias en Miniatura, estructurado en dos partes, pretende dar a conocer los principales rasgos de estas emisiones a través de composiciones gráicas variadas apoyadas sobre textos breves. La primera parte reproduce el montaje de la exposición y presenta doce temas esenciales de nuestra numismática antigua asociados a preguntas. En una segunda parte, los resultados de la investigación se presentan mediante infografías amigables y didácticas. El único objetivo es que estas monedas recuperen parte de la atención que merecen. Son muchas sus enseñanzas. Helena Bonet Rosado Directora del Museo de Prehistoria de Valencia Els temes tracten dotze qüestions rellevants sobre les monedes antigues de la Península Ibèrica tal com es presenten en les vitrines de l’exposició. Textos breus, dibuixos i preguntes conviden a relexionar sobre aspectes importants o curiosos d’aquestes peces. Los temas tratan doce cuestiones relevantes sobre las monedas antiguas de la Península Ibérica tal como se presentan en las vitrinas de la exposición. Textos breves, dibujos y preguntas invitan a relexionar sobre aspectos importantes o curiosos de estas piezas. temes temas LES PRIMERES MONEDES LAS PRIMERAS MONEDAS La moneda és un invent grec que es va introduir a la Península Ibèrica cap al 515 aC per iniciativa d’una de les seues colònies. Durant prop de tres segles les emissions locals van ser escasses i van estar acompanyades per peces fabricades en altres regions del Mediterrani que arribaven a través del comerç i dels desplaçaments de la gent. La moneda es un invento griego que se introdujo en la Península Ibérica hacia el 515 a.C. por iniciativa de una de sus colonias. Durante cerca de tres siglos las emisiones locales fueron escasas y estuvieron acompañadas por piezas fabricadas en otras regiones del Mediterráneo que llegaban a través del comercio y de los desplazamientos de gentes. ? p.60 Emporion ¿Quina colònia grega va encunyar les nostres primeres monedes? Rhode ¿Qué colonia griega acuñó nuestras primeras monedas? Hemerskopeion x4 Onuba Escala 1:1 Mainake Fraccionàries. Segles V-IV aC Fraccionarias. Siglos V-IV a.C. 14 Els avantatges de les monedes eren el seu pes estandarditzat i una qualitat metàl·lica avalada per la seca emissora. A pesar d’això, les troballes demostren que també es pagava amb plata en brut i amb monedes retallades. Fragments d’argent Fragmentos de plata Las ventajas de las monedas eran su peso estandarizado y una calidad metálica avalada por la ceca emisora. A pesar de ello, los hallazgos demuestran que también se pagaba con plata en bruto y monedas recortadas. Imitació | Imitación Rhode. Dracma. Segesta. Didracma. 15 MONEDES PER A LA GUERRA Les monedes començaren a ser abundants en la Península Ibèrica a conseqüència de la Segona Guerra Púnica, que va enfrontar cartaginesos i romans (218-202 aC). El conlicte es va inançar amb nombroses emissions de plata i els moviments de tropes en van afavorir la difusió. Les produccions més importants de la Península van estar a càrrec dels cartaginesos i d’Emporion. Alguns tallers púnics i ibèrics contribuïren amb produccions més modestes i a tot això es va sumar una varietat notable de peces importades d’orígens diversos. MONEDAS PARA LA GUERRA Las monedas comenzaron a ser abundantes en la Península Ibérica a consecuencia de la Segunda Guerra Púnica que enfrentó a cartagineses y romanos (218-202 a.C.). El conlicto se inanció con numerosas emisiones de plata y los movimientos de tropas favorecieron su difusión. Las producciones más importantes de la Península estuvieron a cargo de los cartagineses y de Emporion. Algunos talleres púnicos e ibéricos contribuyeron con producciones más modestas y a todo ello se sumaron una variedad notable de piezas importadas de orígenes diversos. C rom a 16 ! ! ! ! C C C RA CARTAGO Monedes que es van utilitzar durant la Segona Guerra Púnica Monedas que se utilizaron durante la Segunda Guerra Púnica De nari | Dena rio S h e ke l D i s h e ke l D i vi s o r ? D i vi s o r Dracma p.60 Una d’aquestes monedes no es va encunyar a la Península Ibèrica. ¿Endevines quina? Una de estas monedas no se acuñó en la Península Ibérica. ¿Adivinas cuál? 17 UNA QÜESTIÓ D’AUTORITAT UNA CUESTIÓN DE AUTORIDAD ? Comer p.60 s cian t La major part de les nostres monedes antigues es va encunyar a nom de... C ome r La mayor parte de nuestras monedas antiguas se acuñaron a nombre de... ciante s Santuar is Ciuta ts Santuarios Emperad Ciudad es s Magis trat Emp e Mag 18 istrado s radore s ors ¿Qui tenia autoritat per a fer una emissió monetària en l’Antiguitat? Els dissenys i les inscripcions monetàries constitueixen l’única referència disponible dels seus artífexs. En la major part de casos només s’hi van esmentar les ciutats, encara que també s’hi van incloure alguns noms d’autoritats locals. Els emperadors es van erigir com a protagonistes des d’August. ¿Quiénes tuvieron autoridad para realizar una emisión monetaria en la Antigüedad? Los diseños y las inscripciones monetales constituyen la única referencia disponible a sus artífices. En la mayoría de casos sólo se mencionaron las ciudades, aunque también se incluyeron algunos nombres de autoridades locales. Los emperadores se erigieron como protagonistas desde Augusto. Te m p l e ? ? / Te m p l o Noms de ciutats Nombres de ciudades C Emp allo o rio te e et / Jin Obulco Caetra Seg ob r i g a Noms de magistrats Nombres de magistrados LV C AI IEN - C UB AS usto C Emperadors Emperadores Ke l i n August / A G en n ug av a l l / C ab M VN I L Calígula NE P L SVR A ug A - KO L O N st o RA N ust / Augu Ti beri io I LT I TI e / Tib r 19 La fabricació de moneda Les monedes antigues de la Península Ibèrica es fabricaren artesanalment mitjançant la tècnica d’encunyació a martell. Els encunys gravats eren l’instrument més valuós del procés i la seua vida útil depenia de circumstàncies diverses. Les seques van saber organitzar una producció en sèrie eficaç que va permetre posar en circulació centenars de milions de peces. La fabricación de moneda Las monedas antiguas de la Península Ibérica se fabricaron artesanalmente mediante la técnica de acuñación a martillo. Los cuños grabados eran el instrumento más valioso del proceso y su vida útil dependía de circunstancias diversas. Las cecas supieron organizar una eficaz producción en serie que permitió poner en circulación cientos de millones de piezas. ? ? p.60 ¿Quins dos anversos van ser fabricats amb un mateix encuny? ¿Qué dos anversos fueron fabricados con un mismo cuño? ¿En quin d’aquests retrats apareix un xicotet defecte per la fractura de l’encuny? ¿En cuál de estos retratos aparece un pequeño defecto por la fractura del cuño? Bolskan. Denaris | Denarios 20 p.60 x2 La seca ibèrica de Bolskan va encunyar milions de denaris als segles II-I aC. Per a això calgueren centenars d’encunys gravats d’una manera molt sistemàtica, ja que quan es fracturaven havien de reemplaçar-se per uns altres de similars. La ceca ibérica de Bolskan acuñó millones de denarios durante los siglos II-I a.C. Para ello se necesitaron cientos de cuños grabados de un modo muy sistemático ya que cuando se fracturaban debían reemplazarse por otros similares. 21 LA PRIMERA MONEDA IBÈRICA... LA PRIMERA MONEDA IBÉRICA... Les emissions de les colònies gregues d’Emporion i Rhode van ser pioneres. Al segle IV aC Arse (Sagunt) es va convertir en la primera seca ibèrica, impulsada per la seua plena integració en els circuits comercials i culturals mediterranis. Las emisiones de las colonias griegas de Emporion y Rhode fueron pioneras. En el siglo IV a.C. Arse (Sagunt) se convirtió en la primera ceca ibérica, impulsada por su plena integración en los circuitos comerciales y culturales mediterráneos. ? p.60 ¿Quina es considera la primera emissió de moneda ibèrica? ¿Cuál se considera la primera emisión de moneda ibérica? Unitat Unidad Denari Denario Òbol Óbolo Arse en va ser una excepció. La major part de ciutats peninsulars només van encunyar moneda a partir del segle II aC. Arse fue una excepción. La mayoría de ciudades peninsulares sólo acuñaron moneda a partir del siglo II a.C. 22 ... I L’ÚLTIMA MONEDA IBÈRICA ...Y LA ÚLTIMA MONEDA IBÉRICA Les monedes van deixar d’emprar el signari ibèric a mesura que s’estenia l’ús del llatí. És impossible de reconéixer una emissió en particular com l’última, però és possible que alguna sèrie bilingüe ocupe aquest lloc. ? Las monedas dejaron de emplear el signario ibérico conforme se extendía el uso del latín. Es imposible reconocer una emisión en particular como la última, pero es posible que alguna serie bilingüe ocupe este lugar. p.60 ¿Quan es van deixar de fabricar monedes amb escriptura ibèrica? ¿Cuándo se dejaron de fabricar monedas con escritura ibérica? ca. 133 aC ca. 133 a.C. ca. 72 aC ca. 72 a.C. ca. 44 aC ca. 44 a.C. CEL[S A] Velilla del Ebro xP[0 kelse 23 El denari El valor principal del sistema El denariO El valor principal del sistema El denari romà es creà cap al 211 aC i s’encunyà ins al segle III, i va patir algunes reduccions de pes i de qualitat. El denario romano se creó hacia el 211 a.C. y se acuñó hasta el siglo III, sufriendo algunas reducciones de peso y de calidad. 24 El denari romà de plata va ser una moneda de referència a Hispània durant els segles II-I aC. Més de vint ciutats de la Hispània Citerior, moltes de localització desconeguda, van fabricar peces d’un pes semblant al de les romanes. Es coneixen com a denaris però el nom que van rebre en l’època és desconegut. El denario romano de plata fue una moneda de referencia en Hispania durante los siglos II-I a.C. Más de veinte ciudades de la Hispania Citerior, muchas de localización desconocida, fabricaron piezas de un peso similar a las romanas. Se conocen como denarios pero el nombre que recibieron en la época es desconocido. Denaris romans... ... I denaris ibÈriCs Anònim |Anónimo C IVNI 149 aC | 149 a.C. 157-156 aC | 157-156 a.C. DenariOs romanOs... iltirta turiasu Escala 1:1 arekorata konterbia karbika baskunes ... Y denariOs ibÉricOs Seques peninsulars d’argent Cecas peninsulares de plata ? p. 61 ¿Quin era el pes teòric d’un denari? ¿Cual era el peso teórico de un denario? baskunes? bentian? arsaos? arsakos? bolskan oilaunikos? sekia sesars? arekorata turiasu sekobirikes? kolounioku iltirta sekotias sekaisa belikiom kelse ausesken kese 1,5 g | 3,86 g | 7,2 g | 16,34 g konterbia karbika ikalesken 25 Monedes per a la vida quotidiana Monedas para la vida cotidiana Milions de monedes de coure o bronze es van posar en circulació des de més de dues-centes ciutats entre els segles III aC i I dC. Les poblacions peninsulars les van emprar en les seues transaccions quotidianes sense tindre en compte el lloc on s’havien encunyat. Millones de monedas de cobre o bronce fueron puestas en circulación desde más de 200 ciudades entre los siglos III a.C. y I d.C. Las poblaciones peninsulares las emplearon en sus transacciones cotidianas sin tener en cuenta el lugar donde habían sido acuñadas. ? As t ita tat Me Quar Q ua rt Cu a Cua rto M i tad U nid ad A s 26 Tres de estos valores fueron acuñados por la misma ciudad. ¿Sabes identiicarlos? PRECIOS SEGÚN POLIBI O SIGLO II a. C. Preus SEGONS POLIBI SEGLE II aC Nit d’allotjament i manutenció cabritet corder àmfora de vi bou Tres d’aquests valors van ser encunyats per la mateixa ciutat. ¿Saps identiicar-los? t rto Un i 4 12 16 160 1 as asos asos asos asos Valors aproximats calculats A partir de la conversió dracma-denari p. 61 Noche alojam iento y manutenció n cabritillo cordero Ánfora de vi no buey 4 12 16 160 1 as ases ases ases ases Valores apro ximados CALCULADOs A partir de la conversión dracmas-dena rios No es coneix com es denominaven les monedes de bronze ibèriques. Els valors principals reben el nom d’as quan el seu pes s’assembla al dels asos romans. No se conoce cómo se denominaban las monedas de bronce ibéricas. Los valores principales reciben el nombre de as cuando su peso se asemeja al de los ases romanos. Malaka Ulia Ikalesken Ostur Castulo Emerita 27 Omniumei patu sed aut omnihi, ditatus, cae ad fautuussimis idees, nerum ant Pat, niumus caperop ublint. Re, Caste octorunum in sil utemorenatra ad factesta nis, facrum et fuem pero viris, quastractus iam consimantrae pecultoris. Axim ad ponvo, se anum tesigno rterem ponum mus resimen esteredem, ubli pubis atus hoca verici consum co es moruden timularis An se atursul ocurniusa tus, nos egeres horta il tement, pere tude cus, Castil ublicii patiam o utemus fue facchucia demnorus, quem actasdam pul habus estreoraed consulium vo, iu que furniusse cons habentique caedes eriberf ecrit; nonsim se tic me mis hos et, conihiliuro vidiuspecon re, perrioc, diem, pec fuidita, con destum intum quidefactura est vit; iam sedium nos ad int, culareceres vissoliciam abus, eliusul torunt. Am nonve, mis, Patquam nonlos, et furei sus, egerfectuus sceris remulic averipse deo Catum publicons cauc must viden detiae nocch LesSED monedes de la Península van IDEES, emprar, almenys, sis sistemes OMNIUMEI PATU AUT OMNIHI, DITATUS, CAE ADIbèrica FAUTUUSSIMIS NERUM ANT? PAT, NIUMUS CAPEROP UBLINT. diferents d’escriptura: grec, púnic, ibèric oriental, ibèric meridional, RE, CASTE OCTORUNUM IN SIL UTEMORENATRA AD FACTESTA NIS, FACRUM ET FUEM PERO VIRIS, QUASTRACTUS IAM sud-lusità i llatí. amb facilitat els noms de ciutats i de UBLI CONSIMANTRAE PECULTORIS. AXIM AD S’identiiquen PONVO, SE ANUM TESIGNO RTEREM PONUM MUS RESIMEN ESTEREDEM, PUBIS ATUS HOCA VERICI CONSUM CO signes ES MORUDEN TIMULARIS AN SE ATURSUL TUS, NOS EGERES HORTA persones, però els o seqüències breus tenenOCURNIUSA sovint un signiicat IL TEMENT, PERE TUDE CUS, CASTIL UBLICII PATIAM O UTEMUS FUE FACCHUCIA DEMNORUS, QUEM ACTASDAM PUL HAincert. BUS ESTREORAED CONSULIUM VO, IU QUE FURNIUSSE CONS HABENTIQUE CAEDES ERIBERF ECRIT; NONSIM SE TIC ME monedasVIDIUSPECON de la Península Ibérica menos seis sistemas MIS HOS ET, Las CONIHILIURO RE, PERRIOC, DIEM,emplearon PEC FUIDITA,al CON DESTUM INTUM QUIDEFACTURA EST VIT; IAM SEDIUM NOS AD INT,de CULARECERES ABUS, ELIUSUL TORUNT. AM NONVE,ibérico MIS, PATQUAM NONLOS, diferentes escritura:VISSOLICIAM griego, púnico, ibérico oriental, ET FUREI SUS, EGERFECTUUS SCERIS REMULIC AVERIPSE DEO CATUM PUBLICONS CAUC MUSTlos VIDEN DETIAE NOCCH meridional, sudlusitano y latín. Se identiican con facilidad nombres Omniumei patu sed aut omnihi, ditatus, cae ad fautuussimis idees, nerum ant? Pat, niumus caperop de ciudades y de personas, pero los signos o secuencias breves tienen ublint. Re, Caste octorunum in sil utemorenatra ad factesta nis, facrum et fuem pero viris, quastracfrecuentemente signiicado incierto. tus iam consimantrae pecultoris. Axim ad ponvo, se anum tesigno rterem ponum mus resimen esteredem, ubli pubis atus hoca verici consum co es moruden timularis An se atursul ocurniusa tus, nos egeres horta il tement, pere tude cus, Castil ublicii patiam o utemus fue facchucia demnorus, quem actasdam pul 61 iu que furniusse cons habentique caedes eriberf ecrit; nonsim se tic me mis habus estreoraed consulium p.vo, hos et, conihiliuro vidiuspecon re, perrioc, diem, pec fuidita, con destum intum quidefactura est vit; moneda vissoliciam utilitza l’alfabet ibèric meridional? iam sedium nos ad ¿Quina int, culareceres abus, eliusul torunt. Am nonve, mis, Patquam nonlos, et furei sus, egerfectuus sceris remulic averipse deo Catum publicons cauc must viden detiae noc ¿Qué moneda utiliza el alfabeto ibérico meridional? Omniumei patu sed aut omnihi, ditatus, cae ad fautuussimis idees, nerum ant? Pat, niumus caperop ublint. Re, Caste octorunum in sil utemorenatra ad factesta nis, facrum et fuem pero viris, quastractus iam consimantrae pecultoris. Axim ad ponvo, se anum tesigno rterem ponum mus resimen esteredem, ubli pubis atus hoca verici consum co es moruden timularis An se atursul ocurniusa tus, nos egeres horta il tement, pere tude cus, Castil ublicii patiam o utemus fue facchucia demnorus, quem actasdam pul habus estreoraed consulium vo, iu que furniusse cons habentique caedes eriberf ecrit; nonsim se tic me mis hos et, conihiliuro vidiuspecon re, perrioc, diem, pec fuidita, con destum intum quidefactura est vit; iam sedium nos ad int, culareceres vissoliciam abus, eliusul torunt. Am nonve, mis, Patquam nonlos, et furei sus, egerfectuus sceris remulic averipse deo Catum publicons cauc must viden detiae nocch OMNIUMEI PATU SED AUT OMNIHI, DITATUS, CAE AD FAUTUUSSIMIS IDEES, NERUM ANT? PAT, NIUMUS CAPEROP UBLINT. RE, CASTE OCTORUNUM IN SIL UTEMORENATRA AD FACTESTA NIS, FACRUM ET FUEM PERO VIRIS, QUASTRACTUS IAM CONSIMANTRAE PECULTORIS. AXIM AD PONVO, SE ANUM TESIGNO RTEREM PONUM MUS RESIMEN ESTEREDEM, UBLI PUBIS ATUS HOCA VERICI CONSUM CO ES MORUDEN TIMULARIS AN SE ATURSUL OCURNIUSA TUS, NOS EGERES HORTA Malaka Lepida Sekaisa IL TEMENT, PEREObulco TUDE CUS, CASTIL UBLICII PATIAM O UTEMUS FUE FACCHUCIA DEMNORUS, QUEM ACTASDAM PUL HABUS 28ESTREORAED CONSULIUM VO, IU QUE FURNIUSSE CONS HABENTIQUE CAEDES ERIBERF ECRIT; NONSIM SE TIC ME MIS HOS ET, CONIHILIURO VIDIUSPECON RE, PERRIOC, DIEM, PEC FUIDITA, CON DESTUM INTUM QUIDEFACTURA EST VIT; IAM SEDIUM NOS AD INT, CULARECERES VISSOLICIAM ABUS, ELIUSUL TORUNT. AM NONVE, MIS, PATQUAM NONLOS, NO TOTS ESCRIVIEN IGUAL NO TODOS ESCRIBÍAN IGUAL ? Algunes ciutats i els seus sistemes d’escriptura abans d’August... Algunas ciudades y sus sistemas de escritura antes de Augusto... Ibèric oriental Ibérico oriental ! è W { P R ¨ - 0 è z 1 X R V A ≥ 8 ” Y î v ÿ L R ” | † Ibèric meridional Ibérico meridional f Å 8 _ ° + * M V _ w g : h Î à ò f ø V 0 [ ¸ [ : ? [ : . 1 B Ç ò = ñ Æ ) g ? ø ç H ú 7 © Ù Û î * z v 0 ˘ & G Ü E = [ ï ™ ] ≠ õ X i ß å 5 y ≤ ? BOLSKAN BILBILIS A R S A O S BARSKUNES X V B N M 8 9 F G Q z Q L E 0 J 4 M V F S Ñ Ç ⁄ m n a m j b w ! Æ G ’ [ ô r B ù R I O _ Z v â K A C V L O C P R L N D O L U Q H L B C D E k Q d / z # ¢ / Y Z f j h 7 Å 3 7 r ¬ ^ r ¶ M C ; W g n | w • IPOLKA KASTILO U R K E S K E N Llatí Latín a s B f g h j I % 7 Z & q W E R X B U I O P D z ¨ & M ú Ω ê å Ö A R S E Púnic Púnico B N M S X C V y $ ¬ + k 1 ó ~ ‘GDR SKS M L K ‘ V O B M O U C E O E L A S T I G I T B Q R D F I N R Q U V A E R I M P T M C O E T D N F E E N A B F N V O R C R A R L N A B B P N E O M O M M A N M Q O C O M O L A S T I G I CORDUBA CARMO OBULCO 29 ¿QUÈ DIU ACÍ? ¿QUÉ PONE AQUÍ? El signari ibèric oriental apareix en les monedes d’un centenar de ciutats i es va utilitzar per a escriure diferents llengües com la ibèrica o la celtibèrica. És un sistema semisil·làbic en què alguns signes equivalen a vocals o consonants i altres a síl·labes. El signario ibérico oriental aparece en las monedas de un centenar de ciudades y se utilizó para escribir diferentes lenguas como la ibérica o la celtibérica. Es un sistema semisilábico donde algunos signos equivalen a vocales o consonantes y otros a sílabas. SIGNES IBÈRICS SIGNOS IBÉRICOS Els fon signe è vari tic te s de a n’in nts nen cada clou . L v n una a tau ombro alor xico la no ses tet mé am s ost ra or a val s d a c sa de nos n numero g i s Los o tiene bla sólo a tr ta tic fone ntes. La eña mues varia na pequ eu incluy 30 ? p. 61 Esbrina, amb ajuda de la taula, les transcripcions d’aquestes llegendes dels segles II-I aC. ¡Atenció! podem transcriure els signes però no sabem traduir les paraules. ¡OJO! podemos transcribir los signos pero no sabemos traducir las palabras. Averigua con ayuda de la tabla las transcripciones de estas leyendas de los siglos II-I a.C. Algunes emissions no inclouen el nom de la seca i només es poden atribuir per l’estil o per la localització de les troballes. Algunas emisiones no incluyen el nombre de la ceca y sólo pueden atribuirse por el estilo o por la localización de sus hallazgos. 31 EL PODER DELS SÍMBOLS ....... .... EL PODER DE LOS SÍMBOLOS La major part de les emissions inclouen símbols o marques que complementen el disseny principal, el signiicat dels quals no sempre resulta comprensible. Són animals, objectes i signes que apareixen en solitari o combinats i que serveixen com a atributs de igures, senyals de valor, abreviatures, marques de producció i potser, de vegades, com a indicadors cívics o ètnics. sa Se desconoce el signiicado de los delines incluidos en las emisiones de unas 65 cecas. ir ik ? s ek ob e in kai se Es desconeix el signiicat dels doins inclosos en les emissions d’unes seixanta-cinc seques. la k b i lb il is La mayoría de emisiones incluyen símbolos o marcas que complementan el diseño principal y cuyo signiicado no siempre resulta comprensible. Son animales, objetos y signos que aparecen en solitario o combinados y que sirven como atributos de iguras, señales de valor, abreviaturas, marcas de producción y quizá en ocasiones como indicadores cívicos o étnicos. p. 61 es Aquest denari inclou també unes marques diminutes curioses. ¿Capritx del gravador? ¿Marca de control? ¿Les hi veus? Este denario incluye también unas curiosas marcas diminutas. ¿Capricho del grabador? ¿Marca de control? ¿Las ves? 32 Ab ut b i ? tr O t u ib castulo Ab re re vi vi at at ur a ur At r ca Se a c ce a imitació semis N r om a tam Ma Ma rC A or l va r a lo rc va nes tagi car oan a ? ? sp hi o bu l co aniu Co n t ro l C o n pr tr ol o d pr uc od u cc ars e ? ó ci óN i A ? 33 TRESORS: ELS DINERS PERDUTS TESOROS: el dinero perdido En l’Antiguitat els estalvis s’amagaven en llocs secrets per a protegir-los. Els tresors són aquells conjunts perduts de monedes que actualment es recuperen per circumstàncies casuals. Tenen un gran valor perquè proporcionen informació per a la datació absoluta i relativa de les peces, ajuden a precisar-ne els llocs de fabricació i permeten conéixer les monedes que circulaven en dates molt precises. En la Antigüedad los ahorros se escondían en lugares secretos para protegerlos. Los tesoros son aquellos conjuntos perdidos de monedas que actualmente se recuperan por circunstancias casuales. Son de gran valor porque proporcionan información para la datación absoluta y relativa de las piezas, ayudan a precisar los lugares de fabricación y permiten conocer las monedas que circulaban en fechas muy precisas. denari ¿Etrúria? 209-208 aC denario ¿Etruria? 209-208 a.C. ? p. 61 Aquest denari romà inclou una marca que indica el seu valor en asos de bronze. ¿A quantes peces equival? Este denario romano incluye una marca que indica su valor en ases de bronce. ¿A cuántas piezas equivale? 34 El tresor de Jalance va ser trobat casualment per un pastor el 1972. Tot i que en poc de temps es va perdre la pista de la major part de les peces, el Museu de Prehistòria de València ha aconseguit adquirir-ne algunes d’aquella interessant troballa. El conjunt demostra que es pagava indistintament amb monedes senceres o partides, amb retalls d’orfebreria i vaixella i, fins i tot, amb fragments informes. El tesoro de Jalance fue casualmente encontrado por un pastor en 1972. Aunque en poco tiempo se perdió la pista a la mayor parte de las piezas el Museo de Prehistoria de Valencia ha logrado adquirir algunas piezas de aquel interesante hallazgo. El conjunto demuestra que se pagaba indistintamente con monedas enteras o partidas, recortes de orfebrería y vajilla e incluso con pequeños fragmentos informes. Tresor de Jalance. Perdut cap Al 170 aC Tesoro de Jalance. Perdido hacia el 170 a.C. Als segles II i I aC, junt amb les nombroses produccions locals, van circular per la Península Ibèrica monedes importades des de Roma. en los siglos II-I a.C. junto con las numerosas producciones locales circularon en la Península Ibérica monedas importadas desde Roma. 35 ? p.61 En aquesta roda de reconeixement s’han colat dos denaris autèntics entre un grup de falsiicacions. ¿Els pots identiicar? En esta rueda de reconocimiento se han colado dos denarios auténticos entre un grupo de falsiicaciones. ¿Puedes identiicarlos? 1 2 3,05 g Sekobirikes 2,79 g Baskunes 3 4 6’ 6” 6’ 0” 5’ 6” 5’ 0” 4’ 6” 4’ 0” Els denaris de plata eren les monedes més valuoses del sistema. Als segles II-I aC se’n van falsificar amb qualitats molt diverses. S’anomenen denaris folrats perquè una capa de plata mínima amaga un nucli metàl·lic fraudulent. 36 3,15 g Sesars 3,52 g Bolskan Los denarios de plata eran las monedas más valiosas del sistema. En los siglos II-I a.C. se falsificaron con calidades muy diversas. Se llaman denarios forrados porque una mínima capa de plata esconde un núcleo metálico fraudulento. Argent damunt... Plata encima... 5 3,18 g Arekorata ... i coure davall ... y cobre debajo 6 4,40g Arekorata 7 3,23 g Sekobirikes 8 3,83 g Bolskan Els primers falsiicadors Los primeros falsiicadores Denaris folrats Denarios forrados 37 Les infograies constitueixen una síntesi visual de les monedes antigues de la Península Ibèrica. El seu disseny és el resultat de la recopilació, anàlisi, quantiicació i ordenació d’un volum signiicatiu de dades. L’objectiu és mostrar la riquesa d’aquest llegat a través de presentacions suggerents. Las infografías constituyen una síntesis visual de las monedas antiguas de la Península Ibérica. Su diseño es el resultado de la recopilación, análisis, cuantiicación y ordenación de un volumen signiicativo de datos. El objetivo es mostrar la riqueza de este legado a través de presentaciones sugerentes. Dibuixos monedes | Dibujos monedas: Antonio Delgado, Nuevo Método de Clasiicación de las Medallas Autónomas de España (Sevilla, 1871-1876). Fonts principals | Fuentes principales: Leandre Villaronga, Corpus Nummum Hispaniae ante Augusti aetatem (Barcelona, 1994), Pere Pau Ripolllès, Las acuñaciones provinciales romanas de Hispania (Madrid, 2010). infograies infografías 200 cecas LAS MONEDAS ANTIGUAS DE LA PENÍNSULA IBÉRICA ≈ 5 siglos ≈ 5 ≈ 40 cecas cecas iberia prerromana hispania romana república imperio 218 a.C. Segunda Guerra Púnica 515 a.C. 27 a.C. lenguas os os s lusitanos ro becos ltí aréva os r e íb turdetanos αβ griego χδε φγη fenicio *6 ! célticos escrituras griego ce s n es te an es ta et et dige se erg on s s c u l s s e i a in g va ne su coset laietano riegos so anos s lu sedet vacceos anos es on belos av c r ile os carpetanos n a et ed os an st e nt oretanos co s túrdulos o an et st a b principales púnico zSG ≤& púnicos ibérico e t nia s ; k1 #[- É? å8 0” fî celtibérico } fî 0” å8 40 ≈22 0 cecas ibérico oriental É? latín ab ibérico meridional latín cd efgh oro | electro ••••••••• •••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••• plata •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••• ••••••••••• ≈320 bronce 0 ti p o s sistemas y valores principales griegos hispano-cartagineses púnicos romanos pueblos autóctonos DRACMA DENARIO DENARIO quinario quinario trishekel DRACMA c tri UNIDA AS | D AS ion or ióbol em ≈ 3,86 g 3,86 g ≈ 4,5 - 5 g el ,20 0-7 g 6,8 dio sheke l me o de shek t r ua artem tet o idracma hem SHEKEL ≈ ≈ 4,70 g óbolo dishekel mitad semis mitad cuarto sexto octavo 27 g. 10 g octavo - 11 g cuarto ≈8 ≈8- divisor ≈8- mitad 3,5 - 27 g. ≈1 UNIDAD UNIDAD 41 h 42 % 2 as se gl plata es sas ine ag 2% y cobre bronce gl 1% se cas éri ib imitacion es oro y electro % seg le s aC gl e II- I hispano -ca rt 9 as II a C ... onas asc ,v as ibéricas, ce ltib ér ic e aC - II VI III- aC III se sI gri eg pú nic 61% aC -I dC provi nc ia l es % 25 e sI l g e C s Ia I s e V- l g e s Los diseños según su volumen de emisión Tamaño proporcional a la cantidad de monedas conocidas por épocas y tipos 43 0 los criterios más fiables para localizar nuestras cecas antiguas son la toponimia y la procedencia de los hallazgos con estos indicios resulta posible en ocasiones identificar con exactitud los yacimientos donde estuvieron ubicadas... ... pero numerosas ciudades realizaron producciones importantes y su localización constituye un misterio... ... y producciones sin datos de procedencia, con diseños singulares, sin inscripción o con leyendas de lectura complicada, posiblemente, nunca sabremos dónde fueron fabricadas... 1 IBÉRICAS DEL SUR IBÉRICAS DEL NORTE Neronken Brikantin Biurbi Baskunes Iaka Uirouias Titiakos Uarakos Arketurki Titiakos Kalakorikos Ore Letaisama Untikesken Sekia Bolskan Tabaniu Kaiskata Sesars Iltirkesken Ausesken Bursau Okalakom Eusti Sekobirikes Karaues Saltuie Arekorata Ieso Usekerke Turiasu Alaun Lauro Kolounioku Iltirta Aratikos Lakine Ilturo Usamus Oskumken Terkakom Kelse Baitolo Bilbilis Abariltur Seteisken Teitiakos Sekaisa Belikiom Nertobis Kontebakom Iltukoite Kaisesa Kese Lutiakos Sekotias Arkailikos Orosis Tamaniu Arsakos Ikesankom Kombouto Arsaos Erkauika Basti Konterbia Karbika Belaiskom Bentian Borneskon Kelin Arse Ekualakos Eso Ikalesken Kili Tamusia Kaio Karalus Kueliokos Saiti / Saitabi Kurukuruatin Laiesken ? Ibéricas del norte r Ibéricas del su Abra Iltiraka Louitiskos Masonsa Metuainum Oilaunes Olkairun Ontikes Otobesken Roturkon Samala Sekisanos Selonken Tirsos Uarkas Unambaate ? Kastilo / Castulo Ipolka Obulco Florentia / Ilturir / Iliberri Urkesken 1 44 IBÉRICAS DEL NORTE IBÉRICAS DEL SUR GRIEGAS PÚNICAS gas Grie s Emporion Rhode as c ibéri s e n o itaci m i s y su Erur Belse Sotiaoi Urbatelr Tikirskine Olosortin Etokisa Kertekunte Belse ... y muchas otras no localizadas.... ? Púnica Arsa Turirecina Ituci Olontigi Iptuci Vesci Gadir Malaca Oba Asido Lascuta Bailo Tagilit Albata Seks ? Ybusim / Ebusus ‘YPB ’MGSN Abdera 2 3 GRIEGAS PÚNICAS LATINAS ULTERIOR PROVINCIALES ROMANAS manas Provinciales ro Brutobriga Dipo Cascantum Calagurris Osca Graccurris Caesaraugusta Clunia Turiaso Ilerda Celsa Segovia Bilbilis Osicerda Tarraco Ercavica Ilercavonia Dertosa Toletum Saguntum Segobriga Sisapo Ketouibon ? / Salacia Sacili Corduba Ilse Sisipo Carbula Celti Laelia Ilipa Murtili Ulia Ostur Carmo Ilipla Ipora Onuba Orippo Urso Ventipo Ipses Salpensa Osset Osonoba Baesuri Halos Caura Callet Ugia Balsa Searo Lacipo Cerit Sirpens Sudlusitana Iliturgi Bora Ilurco Latinas Ulterior 2 Ebora Salacia Valentia Emerita Pax Iulia Osset Laelia Gades Carteia Ebusus Ilici Corduba Italica Romula Emporiae Acci Carthago Nova Sexi Abdera 3 45 LATINAS ULTERIOR PROVINCIALES ROMANAS OLLAR NC O BARBADA C CO N oe ér CO N OLLAR NC O LAR OL BARBADA C C DA EA SIN AT R SIN AT R s/ TOS IBU TOS IBU LAU R TOS IBU s e os Di SIN AT R 0 A M AB DOS C ANCIA NO C C CO AS CO N S NU S NU VE LAUREAD A CO N RIA O S TA ICA UÁT AC CO AS DO RBA BA VE GO R DIVINID AD A ON G VIC T Ser fantástico BARBA ON C PIE LO LAU R DIA DE SIN AT R DA EA DA IA CO N Retratos / Dioses A AD M RO OR RA D CO AS G C CO AS CO N CO N LO AP O AP O EADO UR LA TOS IBU se Dio AUGUS TO DO SNU DE CO AS CO N C CO AS CO N C Dioses inciertos C ulinas sc AUGUS TO Familia Imperial e Cab zas ma H 46 HÉRCU LES ULES ÉRC /H ART ELQ /M HERACL ES HERACL ES HERACL ES ART ELQ /M ART ELQ /M E ET JIN S TUA TA DO REA AU DRUS O L D NU ES CO UREUS. DIS TIBERI O D D LUCI O D CAYO S DO GA DO NU ES TIBERI O DO NU ES DO NU ES TRES ES CIO LU AL STR RO DOS TO CAY O US UST UG Y AGRI PA AGR IPA D DO NU ES DIVU SA Figu r as O RN CORONA DE USTO DE AUG NT R O IO UR SAT U DO DIA RA ME RC AUGU STO NE PT s O UN SOLAR A PIN BARBAD AD AG RI MADA DE IA A AD M DIA DE CON M AN T O BARBADA C TO AN A AD M BULA Y FÍ DIA DE MANTO ON Fa m ilia Im pe ria l Cab e menina s fe s za ZAS BE in ci Hispano-cartagineses Ibéricos | Imperiales A ENIN EM F AR ET EADO UR LA N Ó LE MA SÁ B O AL E? ON PER SÉ F A? US A NE AT E AT E DIA CABEZ A F PAL AS E RT B RO NE CA R IO UD CL A DO SNU DE GERMÁN IC CO N CON C MI NE VUL C TA SNUDO DE A NE ES NA Animales O O AN CALÍG UL A UDO S IO HE L AR TE HE L S IO EA EN AT A RV T NI CALÍGU LA S MI A ENIN EM A ENIN EM LO VE CABEZ A NA RO O CO AS CO N CO N C CO AS Diosas C F D io sa s CABEZ A Griegos | Púnicos | Imitaciones ibéricas | er ta s anversos Y US JARRA NO MA VELA ON PÁTERA, LIT U BARC O A OT BEL L VE N CA S A ER s tro CO C O 47 ILA GU LA UI TO TO RO RO GA A LO AL O LL ÁG VE PALMA ON CA B C NDO LTA SA CABALL O CABA LLO CABEZA D les ma i n O RAD PA Á A E BALLO CA CABAL LO 0 ES P A URE LA PEGASO M TORO A ND A IG AS IG SP O CE RA LI CA DU ICADO DIF O DO SE DOS D DOS D ESTR ELL A MA A IG TÚN YA AD IUD C Y S URA FIG TO CIUDA TEX D Y DA TEXTO TEXT O RUED A AD IUD C RU E LATA EP TEXT O s xto D Te ISIS DE COR ON A ALO CÉF RO TORO A ND CABA LLO PA L S NO 48 S MA AL A M ITO M ES FIN EL FALO CÉ RO RINO MA DO SP A ER NIO OR PA L PA LM SA CAP RIC ESF I TRI S RO Ve g s ale t e DE L DE L DE L E NG L UE Q ES FIN EL FÍN ES P FÍN FÍN DEL FÍN PU L PO GISTRADOS MA Ser es S NE TU O AS LO PEG O AS Y PIGA ES OS BEL L Objetos y s í RA O Í AL JA B RACI MO CORO NA O US INC O US TE EN SER PI RAYOS BRE SO O A OT REL LAU DE CORO NA CO RN U PIA CO UVA DE ÁN F LOBO YG CORNUC OP IA CORNUCOPI A RACI MO PI CE YOS RA INC RAYO S TEXTO MA RADO IST G ÑA S UVA DE BA YUGO ARADO, ES P AY IG os bol m OS AD AL PA HAZ DE DO SE S IGA SP BO LO ARAD O O AS PEG O AS PEG SO GA PE PEG ICADO DIF O MED IO PEGASO M PEGASO M ICADO DIF O RO S NE TU DO SA AT AT ÚN DO SA ÚN N Ó ti ntás cos fa PE R Griegos | Púnicos | Hispano-cartagineses Imitaciones ibéricas | Ibéricos | Imperiales CA R ELE F reversos RO NE A BR TE AN LE TE AN CA O TOR DE ELE F RO CABE ZA TO M O AD ITR TORO TO RO LE ROB DE 49 Geométricos IN CON CON P AL M APA YC O NI RO GE SAC ER ERDOTE SAC YY Y DRUSO ICO ÁN A IVIA YL IA LIV USO DR A Y CAPA NZ LA TE DO DRU SO IA Co m PROA CO C CABALLO A NAD RO ACR O A YUNT DE BUE Y ON OR AD DO ONA OR siciones o p ades tivid c A ILIO ST ES TIM IMO RAC ELFÍN ED BR R NO A ANDO C LO O N CUPIDO SO CUPIDO SO CIMO RA ELFÍN ED BR PES C N FIGURA C O FIGURA CO LIV NERÓ N Y CO N B DE BUEYES TA UN GER M LUCIO OY AY E NN IPE CON CO N FIGUR A C AUGUS TO O DIAD RA A LM PA NA ENI EM F EST A HE L rial pe A NZ LA NA ENI EM A TU S IO Familia im A NZ LA FIGUR AF PA CA CO N CO N Ji tes ne CO N 0 ÓN 50 PRO AD O FE UM LL VEX I CIAL ER M TRO RIA NA IO NAVE CO AVE EN PRO AD AVE EN NAVE LEG AVE EN PRO AD Ná C ica ut A M UNDO CAB EG AL L YS Y ESCUDO ZA AN LO AB EN L CO N CON LA NZ A O TEMPL O TEMPL O ILO ÁST CT A RIG TIBER IO E RE EST CU A RT PU E PEX YA SIMPU LU ILO ÁST EX STILO RÁ ET T TEMPL O M H STILO RÁ ET UM UL SIM P PÁTERA ,A S ILLUM, JAR RA RG PE T TEMPL O ura ct o ios ig Arqu ite NE PT ER B HILLO, S CUC IM P A Culto r el Y HACHA UM UL S PATRIC IA ITUU YL PERGILLU , AS M, UM TOS IBU Di o O UN S O ES A Y APEX CH HA AR LT RIA O VIC T VIC T RIA O SIM PU L A ROP EU SIN AT R Griegos | Púnicos | Hispano-cartagineses Imitaciones ibéricas | Ibéricos | Imperiales s y figuras se RAPTO DE reversos O SCUD YE CU AD CO N CON PAL MA E GUERRA ZD O CON V ALLO CAB CON SEG UN E DO CON H A AD SP CON TR CO N N A DE GUERRA MP O A LM PA O NIA SIG M ES ART ND O AD SO LD STANDARTES EE TR DOS EST A ÁGUILA ENT RE DARTES TAN ES S ÁGUILAS E DO N DOS ESTA ND TRE EN A Y VEXILLUM UIL ÁG CA E O REDO CUD N ES A TR ar ilit EN CORONA TES AR DO 51 UN MUNDO DE SÍMBOLOS 52 nuestras monedas antiguas incluyeron pequeños símbolos junto al diseño principal. Se reconocen abreviaturas de cecas, indicaciones de valor, atributos de divinidades, marcas de control de la producción y muchos otros ELEMENTOS de significado incierto. El uso cotidiano de las monedas suponía manejar este vasto repertorio simbólico que posiblemente nadie podía comprender en su totalidad. 53 Tamaño Ejemplares conocidos o aproximados 100 Pont de Molins Siurana d’Empordá Ejemplares mínimos 100 Serinya 55 Olot Osorno Camarasa 3 Procedencia Boos Ribera d’Ebre 41 3 Conocida Coll de Moro Aproximada 6 17 Tivisa I 6 Morella Armuña de Tajuña 19 ANS 8 39 Plata local Plata local + importada Plata importada 4 38 Los Villares 403 ? La Plana de Utiel 51 Cheste La Carència 51 1000 Villarrubia de los Ojos Objetos de plata Oropesa 64 Cuenca Valeria 403 X-4 Bronce local Bronce local + importado Bronce importado Moixent Los Baños 10 Badajoz 67 3 13 Bretti 4 8 Utrera Martos Écija Montemolín Montemolín El Arahal Cuárteles de Varela 12 56 13 121 Cádiz Torre de Doña Blanca 54 Cerro Colorado 14 Vejer de la Frontera 121 Tánger 15 Montgó Pedreguer 100 Campo de Rebate 52 La Escuera Minas de Cartagena 12 30 16 Vallada Denia 51 2 44 6 Puig de la Nao Driebes Contenido Sevilla 206 87 Mazarrón 31 Granada 38 894 127 Empúries 529 Puig Castellar Tortosa 111 3 8 8 179 Turó del Montgrós 54 54 4 Girona 1850 29 Ebre-Segre Empordà Ullastret 1964 174 Penedes 292 2006 40 17 Tarragona 19 Fraga 12 Les Encies 44 Rosas 60 II IV Los tesoros monetarios aportan información de gran valor. La mayoría están formados por monedas de plata y con frecuencia incluyen joyas, vajilla o recortes de metal. Constituyen un testimonio de períodos de inestabilidad y zonas en conlicto aunque no siempre se perdieron en estas circunstancias. En general se atesoraron las mejores piezas que circulaban sin importar su origen o su antigüedad. Cova de les Encantades Alt Empordà 7 17 886 30 Segueró Sant Julia de Ramis (5 Ar) Sant Llop 3 Balsareny 115 179 Numancia 420 Lleida - Hostalric ? 46 40 61 7 40 Cartella 117 118 La Barroca Cànoves Francoli Belmonte Empúries 1947 1972 Baix Llobregat Sarrià Corromput 1000 400 Chão de Lamas 110 7 1367 75 Penha Garcia Marrubiales de Córdoba 1916 Córdoba 1959 112 Idanha-a-Velha 17 231 18 Salvacañete El Centenillo 1911 1929 Olival da Soalheira Santa Elena 1903 1936 Fonte do Alvorge 936 Jaén Ar Ae Las Casiruelas Herdade Almadenejos da Mília Pozoblanco 1870 1925 493 Villanueva de Córdoba Sierra Morena 1929 La Loba Fuenteovejuna Sierra Morena · El Centenillo 1920 La Carolina 56 7 c/ Sagunt (1 Ae) Jalance 200 8 617 ? 1000 480 Torre de Juan Abad 84 1371 Los Aljibillos 574 200 130 22 75 21 22 Chiclana de Segura 268 32 Cachapets 690 1258 79 Azuel 12 Crevillent 900 Mogón 1914 306 a 47 ? 13 n 1269 1914 9 334 ae 1270 Castulo Verdolay Castillo de las Guardas 113 50 B 600 1618 1978 73 228 1012 7 Aznalcollar Orce Fuente Álamo 17 Torres 607 161 19 Los ? 80 Écija 11 44 Villares 683 Albanchez Villaricos Riotinto Monte 18 Fuensanta 290 10 Cogollos de Guadix de Sodes 200 Villa del Río El Saucejo Alcalá de Río Carisia 9 Torre del Bollo 77 Puebla de los Infantes Torrelló d’en Cintes Vall d’Almonessir 6 Ereso Purmany 191 402 Xarraca (2 Ar) Talamanca Can Joan de’en Cauna 8 121 de Martos 25 83 La Oliva 1861 1848 Menjíbar Posadas Pinos Puente Granada 1958 55 La fecha de pérdida de un tesoro se establece a partir de su moneda más reciente. Sólo cuando contienen emisiones romanas que cuentan con datación absoluta se puede proponer una cronología iable para el conjunto. El resto se fechan por aproximación mediante comparaciones basadas en criterios relativos como la presencia/ausencia de emisiones o el desgaste de los ejemplares. 3 8 Soto-Iruz Monte Lejarza 17 28 41 ? 219 Amaya Pinilla Trasmonte Filipenses Cerro de la Miranda 4 163 55 24 17 Padilla de Duero Roa Monte Pindo 32 Salamanca 71 1947 1980 Fuentecén Langa de Duero ? Pozalmuro 17 5 183 1700 125 3000 7 Quintana 145 Redonda Retortillo Maluenda Valdeherrera 168 Muela de Taracena Coiço 246 Spain 25 Poio Vila Nova 973 6 4 Torres Novas Columbeira 968 112 601Azaila Illa Pedrosa 4 33 49 Híjar 105 68 Palomar de Oliete (7 Ae) 62 Monreal del Campo Borriol Arcas 195 Calle Salvador, Valencia Vadocañas Choes de Alpompe 500 Las Somblancas 67 Santana da Carnota Nerpio 18 26 Mahaliman Puebla de los Infantes 28 Sierra Capitán 38 Cine Brunete (1 Ar) 28 Puerto Serrano Oristà Canal de Urgel 200 Santarem 20 103 Alt Empordà ? 136 56 Lécera 5 Valdesalor ? 1161 Tamarite de Litera Azuara 2000 410 10 Monroy 160 ? 8 Longares Abia de la Obispalía 24 91 Aluenda 20 Cabeça 158 da Corte Tarazona Borja Alagón Las Casetas 1300 ? El Burgo de Osma Castro de Romariz El Sasillo 2000 Huesca Los Cascajos Nájera 50 45 2673 Palenzuela 38 Barcus Usástegui 40 Castro de Chano Montedor 1800 8 11 Los Baños de Fortuna 16 9 Espina del Gallego 27 5 Ramallas Tricio 19 Santo Estevao 37 Alto do Corgo 3481 288 Alvarelhos Citania de Sansins Monte Mozinho Valadares 400 Rua 30 6 16 100 Meruge 48 45 29 Tiermes Penamacor 296 São Sebastião do Freixo Badalona (+ 6 Ar) 3 Tortosa 1500 Alcalá de Henares 5 18 Sendinho da Senhora 404 Villar del Álamo El Raso de Candeleda Torre Milanera 994 7 Alconchel de la Estrella 38 Garrovillas 1000 Nossa Senhora do Carmo Son Siurana Edeta 150 Castilblanques 51 Abertura Ruidera 10 Montoro 1936 1938 280 Menoita 390 Moita 1958 Fuente de Cantos 134 38 181 57 El Centenillo 1896 1911 73 Linares Córdoba 130 523 131 70 Cortijo del Álamo Espejo Mentesa Batán Cortijo de los Cosmes Guadix Montemolín 45 Écija 25 Cerro Casal 284 Riotinto (2 Ar) 35 25 Almadenes de Pozoblanco Cerro Redondo 1000 Mértola Empúries 1912 1913 43 100 Izeda Guiães 270 Paradela de Guiães 4 16 Calde Alvoco 210 200 800 da Serra Cerro del Berrueco ? 5 Castelló de Farfanya 10 Sampaio 700 10 São Mamede de Ribatua Fraga da Safrinha Figueres Ablitas Rabanales 4 84 Coimbra 3 Arrabalde 27 95 104 89 Cortijo de Juan Gómez 22 70 80 Sierra de Gibalbin I II (20 Ar) 38 157 700 18 42 48 48 Antequera 25 1269 La Grajuela Cartagena Abertura Almuñécar Nescania La datación de algunos tesoros mal conocidos o con monedas de cronología incierta, especialmente de bronce, es aproximada. 57 500 39 Celsa 38 Emporiae 17 Turiaso 20 Caesaraugusta 14 Cascantum 13 Bilbilis 13 Clunia 12 Carthago Nova 12 Graccurris 11 Ercavica 9 Lepida 9 Acci 8 Segobriga 8 Saguntum 5 Ceca del NO 6 Dertosa 4 Osca 4 Ilici 3 Tarraco 2 Ilerda 1 Osicerda 1 Iulia Traducta 20 58 Lusitania Bética Tarraconense Calagurris Patricia 8 Italica 6 Osset 5 Carteia 6 Romula 4 Irippo 4 Abdera 2 Emerita Ebora 8 5 G>∫|Y{éåíïè}†∑Å÷ ÎiÚÓ¿˚ ≈ Å ‚ Ô 1 G>ÖTê}ß™•∑Å÷ÈÕΘ¯Ó˘˙˚ª≈ ã Ö ‚ ⁄ à Giaâ«}|ØÖ~£ r uy ÷ é g Gm•÷‰ÛiÓ≈ à ˚ - 0Dú¿¢¬ É ƒ G>ÅÓ˚ ª ≈ ã x 7 êƒ5¿ G>ɧö∑·; ˚ ú®ƒ˝ G>∑·iÔª ≈ ‹ƒvÀ G)&*†•÷C ˚ ¶ƒÁ GƒŸÚ¡à ¥ ª L Ó ¢Ç G∫π∑¬Ô˚ Z _ƒ„ G•~ª ,0à ß ƒ No se conocen contramarcas en monedas de... GÅ·ÎÖ ˚ àV ƒ í»9aI3 ˘ ü GY¡¥ªÓ ¢ ƒ £ ª »Ï V Segovia G>c؇Š^]ËÚ Ebusus GÅÛƒ Salacia Laelia ÒÓ ‹ Pax Iulia Baesuris e ØØ Gades Sexs Œ  w } à · Ö î ñ é FF 8 í U ö ∂ ∏ Í c f j·£ ” ¡Ö ñª öw Ó U ü—ÀÀ ⁄ Ω ≈ 10 Animales cùHÒ ≥ ≈ 16 Objetos å í Á æ PR £ ≈ 55 Una letra ©‰ {q ≈ 54 Varias letras ≈ 33 Monogramas H GÒ ¥ ≈ 13 Inciertas dÚ ≈ 2 Signos fenicios / ibéricos + GÕ“k‰ D≠ Ê ídÅ U ö ≈ 183 tipos TOP según la cantidad de cecas sobre las que se aplicaron G 16 2 ƒ 12 3 ˚ 9 ª > 8 6 ∑Å≈ ú 5 7 í÷·ÓÖ Ó à 4 5 Águila legionaria 6 R? Punta de lanza é co 1 4 rtorio enigm e p re át n i U Las monedas de las ciudades de Hispania de época imperial se marcaron con frecuencia con punzones. Estas contramarcas no siempre guardan relación con el lugar de emisión original. Su lectura es factible en muchos casos, pero casi nada se sabe acerca de la función que desempeñaron. DECRETO DECVRIONVM TIBERIVS TVRIASV ? HÓÎéÕåÎ}éi 1 à < — ƒàú5,¶©Ë Ã2 ƒàú5Vvu0C 59 | SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS | Una d’aquestes monedes no es va encunyar a la Península Ibèrica. ¿Endevines quina? ¿Quina colònia grega va encunyar les nostres primeres monedes? ¿Qué colonia griega acuñó nuestras primeras monedas? Una de estas monedas no se acuñó en la Península Ibérica. ¿Adivinas cuál? ✔ Emporion | Rhode | Hemerskopeion Onuba | Mainake p.14 p.18 . Emp o gin ta his pano-c ar or ibè rica on cma ri ra ès Rom o. gin ta or bè rica P Di is en v a i insul el k hispano-c D Ciudades | Comerciantes | Santuarios Magistrados | Emperadores el i | D enari ar She Ciutats | Comerciants | Santuaris Magistrats | Emperadors ar n h ek De Dis ès a La major part de les nostres monedes antigues es va encunyar a nom de... La mayor parte de nuestras monedas antiguas se acuñaron a nombre de... D s Pe i v i l a ninsu p.17 ¿Quins dos anversos van ser fabricats amb un mateix encuny? ✔ ¿Qué dos anversos fueron fabricados con un mismo cuño? ¿En quin d’aquests retrats apareix un xicotet defecte per la ¿En cuál de estos retratos aparece un pequeño defecto por fractura de l’encuny? la fractura del cuño? ✔ ✔ p.20 ¿Quan es van deixar de fabricar monedes amb escriptura ibèrica? ¿Cuándo se dejaron de fabricar monedas con escritura ibérica? ¿Quina es considera la primera emissió de moneda ibèrica? ¿Cuál se considera la primera emisión de moneda ibérica? Titiakos Unitat Unidad Ikalesken Denari Denario Arse Òbol Óbolo ✔ 60 p.22 ca. 133 aC | ca. 72 aC | ca. 44 aC ca. 133 a.C. | ca. 72 a.C. | ca. 44 a.C. p.23 | SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS | 1,5 g | 3,86 g | 7,2 g | 16,34 g ✔ Me p.25 Cua Kueliokos Cua Kelse Mi rto tad U nid ad A s laka ulco Ma Ob ✔ Kelse ¿Qué moneda utiliza el alfabeto ibérico meridional? Kese Kelse ¿Quina moneda utilitza l’alfabet ibèric meridional? Qua Qu a rt ✔ rt t ita tat Un i rto ✔ Tres d’aquests valors van ser encunyats per la mateixa ciutat. ¿Saps identiicar-los? A s ¿Quin era el pes teòric d’un denari? ¿Cual era el peso teórico de un denario? Tres de estos valores fueron acuñados por la misma ciudad. ¿Sabes identiicarlos? p.26 Esbrina, amb ajuda de la taula, les transcripcions d’aquestes llegendes dels segles II-I aC. S ek a i sa ida Lep Averigua con ayuda de la tabla las transcripciones de estas leyendas de los siglos II-I a.C. ^0À8[xV | :˘\:?\ àg” Seteisken | Arsaos Basti p.28 p.31 Aquest denari inclou també unes marques diminutes curioses. ¿Capritx del gravador? ¿Marca de control? ¿Les hi veus? Aquest denari romà inclou una marca que indica el seu valor en asos de bronze. ¿A quantes peces equival? Este denario romano incluye una marca que indica su equivalencia en ases de bronce. ¿A cuántas piezas? Este denario incluye también unas curiosas marcas diminutas, ¿capricho del grabador?, ¿marca de control?, ¿las ves? X=10 p.32 En aquesta roda de reconeixement s’han colat dos denaris autèntics entre un grup de falsiicacions. ¿Els pots identiicar? 3,05 g Sekobirikes 2,79 g Baskunes 3,15 g Sesars 3,52 g Bolskan p.34 En esta rueda de reconocimiento se han colado dos denarios auténticos entre un grupo de falsiicaciones. ¿Puedes identiicarlos? ✔ 3,18 g Arekorata ✔ 4,40g Arekorata 3,23 g Sekobirikes 3,83 g Bolskan p.36 61