Els gremis a Mataró en el segle XVIII

ELS GREIYIIS DE ^ATARÜ EN EL SEGLE; XÚ!!!' ,:. i A; les grans capitals 1' orgàh.iizèció de , treball en gremis portava' a una ésJ3ecidlit2aci(D excessiva, A les altres ciutats i vi_ les el nombre de\gremis era inferior, així com també el ventall d' especialitats laborals i tècniqüesT 'Trobem arreu unes poques ,acti~ uitats fonamentals, com eren la confecció, el calçat, la construc-GÍQ-,--l,a fusteria, el trebalLr d.e^..m8±a,l.l,s,,;_^e±P Era freqüent que B 1 S _ o.f-içis, existents en una població s:';àpÍeQUBss.in en un reduït nombre ds .gremis o confraries, cadascun-dels quals reunia els menestrals . d V a q u e l l s g r a n s sectors d'activitat,^(l),^^^^.^^^^.^^^,,^ • La impo r t à ncia de 1 a men è s ^ i ^ a l i a - d e ïïlat a r o a 1 11àrg d els sa : gles,XU I i X\y II ha que dat ben p a l é s à & fi l e s ob r e s d e Do sep ïí\ §.. Co~ lo mer;, (2) i d e 3oa quim LIo vet ( 3):> L ' a n à i i s i d e l s d if er ents "talls" imposat s^ als menés traís prova e 1 ^SBU-i;ncre ment numè ric i la seva . :pro porc ió din s del con junt .ds^ 1a p o b l a ç i Ó m a t a íronin a (u na ei Utat d'artes ans, p ageso s i mar i ners) . Segon s,; e 1 cen s de 1787 els menes— traís r éprese ntave n el 45 % às :l a p o b i a c i o ( 4 ) . Aqu í so Is pr esentafem a Igunes dade s relati vés a i s grem i s d ' a r t e s a n s o m enest::r ais més, car àcterí stics . Quedèn forà i d ^ a q u e s t r esum , no sols les cor poracions de tr eball ador s de la, :t ,e r r à', i •, d e l . m a r , sinó tam bé el s g r e mis tex tils. (que t ingu eren , una i,m p o r t à D e i a p r i mordi al) i el oorrag; ponent, a la p etita d r o g u e r s i b o t i guers de teles , secbur gesi a d ' a tors to ts ell s qu e tenir de p r e s e n t S .8 n co nside rar la co mpbsició soc io-pro f essi hem de la po b l ^ à c i ó . mata r o n i na i la s eva a ctivional tat eco hòmica Els gremis de menestrals existents a iïlataró en el segle XUIII (se-nse comptar els que' hem deixat al marge) eren els de sastres, fusters i ferrers. Progressivament s'hi afegiren, els pg. 1. El gremi de sastres. L •ofi ei d e sa streS' formava la C ohf ra ria o gremi del Sant Ange 1 Cu stod i i Sant Antón i,; Com " era d;e rig or e n molts altr es/IJoçs co m prehi a també les es peei alitats de c àlcet er i de roba vell er-. Dif erents reco mpte s fets ent re" 17 3 7 !• 17; ,59 en s si tuen el nomb ré de sast res mata roni ns pel vp 1tant d 'uns quara nta (54 en 1 759) ." El rna. te ix nom bre apar eix en un' recompt e de '178 6, Els sastres gueren un p aper mol t ac tiu en la resistè ncia gremi al c ontra el tin regidor Betr ela de A ndra de i l ' A j u ntament de 1a ciu tat durant e Cor nys . 1757 - 1 7 66. Els sast r e s Ta rafa i Pannó n es dist ingiren Is a la seva opos ició al Corr egid o r ( 6 ) . El gremi e s gov erna va per u per ordinacion s de 160 2 les cu a l s fo ren ren o V a d as en 1732 . En la nes na meitat del segl e es pro d u í • u n movime.nt- pe r a o bten ir noves sego enances, El p rocé s d'obté nció fou m olt, lla rg, d;el 17 77 f ins al 1 ord almenys (7). En el m omen t de l a co ncessió f ore,n den unci adés com 790 mostra una de 1 ' exclusi vism 8 gr e m i a l què :és,t aVà ' c 1 gremi aient en desús (8 de s astr es c onst ituï a una co r po ració s òlida que no patí ) . E res entreb ancs gai 2. El calçat. E xist ia a ITlat aro u n gre mi de sabater s sota 1' a d v o c àcid de Sant ïïlarc i Sant Llu c. La seva acti vitat 00 rpora tiva , i 1a indivi dual del s seus agrem iats, no V a éss er gaire d est acad a . ITlo It diferent era la forçà de 1 gremi de cord ers i es parde n y e r s, el qual apare ix a mb p e r f,i 15 propis d ' ençà de Is anys centr als de la centú-" ria.. Els cor ders, tin guere n tam bé un paper d ' avantgua r d a . en la lluí ta c ontr a el Corregi dor B etrel a pels volts del 1 7 6 0 . Eren aleshores vers una trenten a de- mestr es (9 ) .. Con eixem • aIgun es fa mílies de mest res del gremi," e n "eap ecial els Uinyes, avi, pare -~i~f-i:-l-l-(lO).. Els seus inu en.taris ens f an ve ure u n cert n ivell de r i q u e sa i de como dita t, ma:t.e.r,i.a.l-,l-aixa:,com 1 a rel àcid que mo.l_t.-S__m.an e s t r -ajLs_cpnseru awen amb la v i d a \rLira 1, ,le s sev eS' propi et as e n V i n y e s ,: etc, Una impr es si ó sembla nt en s la dóna 1' invent ari d als b é n s del corner-. (11:) , amb omple ta descr ipcid de ^t'o.t : e1 seu ma. der Dose p Cla eball., 1 a d is la c cid d B la cas a i 1 ss i n'v e r s ions fee tr tsri al d 1 tr a d i-e io n al-sis tribu dels canvis m a r í t i ms',-tes en e tema .3. Els blanquers. Els o f i.c is r e i a tius a 1a in dúst ria de la. pell no apa rexxen amb pe rfil s ins titücid nals gai re p reci sos.. T anma teix en l a segona meitat del segi e ero r econ egud a 1' exis tència d'u n gr ami ano manat' de bla nque rs i a s s a o n a dors . L'acti vi ta t dels art esan s de l a pell, en la indú stria -de la blan quor ia i la fabric àcid de. g u a n t s i aluteri or. Al 1 larg de to t, el• sègl a s ' e x tengué des, B ra, però , . ben . an la pro jecc id de •la, fam í l i o Uil arde bò , ben ar relo da e n l ' o f i ei, al menys duro n t. t r es gene roci ons _(12) . En 1750 .es m en ei onova 1 a prasència de cinc b l a n q u B i de tre tze en.175 7. R ics comerci ants, com el s Can t a l l o ps', po SSBX an o dobe ries . A princi pis del' sag la XIX l'Alma n,pk (ílercà n t i l in dico va 1 Vexi sten eia de vüi t fà b r i q u e s de — pells . Els blonqu ers mata roni ns n o form avan un d o l s gr em is més no mbro so's, ';paro la sev a im port ànci a econòmic o i s o c i a l va ésser 00 nsid Q r o b 1 é-. ' • '. 4, Els fusters. ... ' La confraria dé Sant 3oan Baptista de fusters i agregats ens ofereix una primera mostra de la complexitat del que anomenem "confraries de diversos oficis". Fins una data propera a 1760 è'ls blanquers i els assaonadors formaren part de la confraria, la qual arribava a comprendre ademés fins a dotze especialitats del treball de la fusta. En efecte, aquesta confraria "de todos los oficiós de madera" incloïa els següents oficis: fuster, boter, albarder, capsar, tornerj •escultor, serrador, fabricant de carros, guitarraire, encepador, fabricant de cadires i taloner. En 1757 formaven el gremi 13 artesans de la pell d'una ban. da, i 48 del ram de la fusta de l'altra (14). Entre aquasts darracs;- les especialitats mes nombroses, eren las dels mateixos fus. ters, amb 18 mestres, i la dels boters, amb disset; el nombre de boters era fixat en 21 en 1750 i en 33 an 1770. Un cop separats els blanquers,,la confraria va rebre noves ordenacions an 1768. La reial Audiència va esmenar-ne el texte, fent;retirar aquells articles que traspuaven un exclusivisme gremial, o que tenien un caire més tradicional, com per exemple les despeses da la mestria . .(15) De b e l l nou foren- r e f o r m a d e s les o r d e n a n c e s d u r a n t el r e g n a t de- . F e r r a n \11I. E n c a r a a l e s h o r e s c o h s e r u a v a la c o n f r a r i a el seu caraç_ , ter de g r e m i de d i f e r e n t s o f i c i s ( l 6 ) . La c o n f r a r i a de f u s t e r s és. un e x e m p l e d ' una, m e n e s t r è i l i à - t r a d i c i o n a l , poc a f e c t a d a per les transformacions econòmiques. • ' 5. Els m e s t r e s de c a s e s . .'. ; " '. Es ben poc el que podem dir d e l s e m p r e i m p o r t a n t s e c t o r de la c o n s t r u c c i ó . En 1.750 a p a r e i x i e n formant pài?t de la c o n f r a r i a dé éànt dòah en c o m p a n y i a dels fusteréy cosa ben l ò g i c a per. a l t r a partí A partir de i»759 els t r o b e m mericioriats de m a n e r a p r e c i s a en les iféuniohs col* lectiv/es dels g r e m i s . Les a c t e s dels—rseué^c orrs e l l s c o r p o r a t i u s en els anys 1,764 1:1.765 ens donen i n f o r m a c i o n s c o n t r a d i c t ò r i e s . En la p r i m e r a d a t a sols a s s i s t i r e n al c o n s e l l "deu p e r s o n e s , m e n t r e que en 1.765 eren q u a r a n t a els r e u n i t s (17)-rTaii . m a t e i x la uida c o r p o r a t i v a dels m e s t r e s de c a s e s no s e m b l a . h è y e r /" . " ; e s t a t g a i r e uigorosa". ~ . i--):~'-~ 6. Els ferrers. La c o n f r a r i a de S a n t A n t o n i Abat i Sant Eloi era la.. d.';_q:rga. nitz ació m es complex a i de c o m p o s i c i ó més h e t e r o g è n i a . La d o b l e advo c a c i 6 ens i n d i c a els dos g r a n s s e c t o r s que la c o m p o s a v e n ; d'u. na b anda e Is t r a g i n e rs i de 1'altra els t r e b a l l a d o r s de m è t a i l . Els t.ragin e r s , que u ers 1.760 r e p r e s e n t a r en el 37% de la " c o n f r a ria, d e s e n u o l u p a r e n üna a c t i v i t a t p r o f e s s i o n a l m o l t intensa,'/competi nt amb è x i t amb els seus c o l . l e g u é s d e B a r c e l o n a ( 1 8 ) . La res. ta d e la c o n f r a r i a e s c o m p o s a v a d e l s m e n as t r a l s que t r e b a l l a v e n qual seu o i m e n a d ' o b je c t e s de m e t a l l . Hi h a d i f e r e n t e s d e s c r i p c i o n s del g r e m i que i n d i q u en a q u e s t c a r à c t e r . A ixi eren a n o m e n a t s com. - la c o n f r a r i a de s a n t A n t o n i diferents oficis -"arte de t r a b a j a r -"herreros -"los y ntros oficiós que usan -"obreres el h i e r r d de m a r t i l l o del arte del i sant Eloi de .mestres.: de /'';.<•!•' y arrieros" agregades a su . V, •. :- cofradíai" yifragua" f uegò, alambre y latón" (.19) > Aquesta com posició no era quelcom d'estrany. En moltes po- blac ions de Ca talu nya la confraria o gremi dels "Elois" aplegava . els dife rents treb allador s de metalls.' En el cas deiïlataró"los v a r i ós o ficios que compon en el gremio" representaven una desena d ' especi alitat s diferente s que en alguna gran ciutat haurien donat lloc a u n:grem i propi. Hi havia, al costat dels f errers,'.els òficis que els er en m és pròx ims, com els calderers, serrallers i armers . També d' altr es es pecialitats, com els daguers, agullers i res; i menestrals que treballaven altres metalls c lav etai estan fin s i to ttoners. ' ers , yers i- líàu cour A mitjans dé'segle la confraria "dels officis dels traginers, ferrers i altres" era la més nombrosa de lYlataró, La seva composició variada es ' conservava en 1.799 quan va obtenir unes no_ ves ordenances, i en: T..317 .data en que va presentar-les per- à ésser reformades (20). La, situació de "varios oficiós agregades" \ja mantenir -se fins l'any.de 1834 en que ès procedí a una subdivis i ó . .. • • ;: , ..' Disposem d'algunes observacionsi-sobre la importància dels ta. lïers ' metal. lurgiòs mataronins. 3üaquifTi,L·loA/.et.comenta la seva incidència, en • la represa: econòmica j d é /íeis darreífies del segleXXl/II •(•21:),,.;;ai,xí com per 1' increment ;pro'gre!SS;iu''Bel sector en el segle XULII . : Pei?:, ia seya bahdaV, Antoni ;(ïïértí/:.Coll (22) ens proporciona dades sobte les dificultats, dels fèrreís,í ményaris els darrers •decenhis- di la diuuitbnà centúriàv^iSàbém ^que-, la fabricació de te-: lef's·'erà felnà' delicada;fcjué,cotri'Rt'a'0ff''"a|^"'(l(Í'aT:*ar'6 àinb diversos especl'.al.istes (23) .77/ , ariV: • E l s gremi s no r epre. s e h t a v en» pa s^í:l:a• > t o t a l i t a t d e l t r e b a l l tesa ; -.Les m atei x e s d i s p o s i ç i o n s m.üni e i p a l s- f e i en c o n s t a r m o l t e s V£ gade s 1 l.existèn e i a de "mu c h o s s ujfe'tò :S,^;de;jv d i f e r e n t è s e s t a d e s y o f i ci'os •que no tie nen co Prad í a ,ni . f o.rm a n-,' -cu B rpò ,a I g u n o " ( 2 4 ) . E n t r e a. -que sts -".par ticú 1 a r e s que- no /sori r de—g T:em·i-d -- o co f r a d í a a l g u n a " h i e - . •ren' incloso s els p r o f e s s i on a l s del·l;'; à l i r r i s ri-taci 6 ( e l s f o r n e s , e l s molí rièrs, i • e l s semol .ers p f i de uffrs) ], •, .e i s r a j o l e r s , e l s e s p a r t e r s , f e i n a d e l s v i d r i e r s , per s ciste ller s . lïler e i x un pun t : ' à pa: 'à-:el éqm aqu esta a c t i v . i t a t h a u i a e ' s t a ï::.:Jcbn s i d e r ada com l a mes impor. tal. : en els t en o r s ^"e s p e.ç i •tant seg les an t e r i àlrri'en e l XV/I (25) . ; ^Qespres d'h aver pre sentat : un;.: à un': e Is gr emis de 1 a Cl utat de t.a t:a ró (s en se com ptar -hi, però, e Is ,_a rt.esan s tèx tils ni 1 a pe tità bur_ ^gesi a); vo idrí em ..f er \J eure com e i- ep n jun,t •:de 'co rpor acion s era consi^ deia t -per l'A junt amne t po rtant- veu autor! tzat i or gànic de la tota. l·itat. de la p obla ció.. A p artir dels anys 1740 els gremi s er en convoca ts,, de man era col. lect ica pe r a que co l.lab ores sin . activ ament en oldats solem ts púbLl ació tem e s de recl ütam ent de s s. Aqu , or ganitz de ns pe ni ta en esta.. entès quès i .qü esti ons este s avin lant rmet blir '.quan ts i qui semb remi s existien en un mome ès e onat. En 1744 els "com uns 5 grem is i ns g f rar ies" f oren crida ts pe nt d col. 1 abor ar en un prob lema de r eclu con nt. En 175 0 mi tja do tzena r a corpo raci ons pa,r_ tici paren en les tame ions per a est ablir un im de equi vale nt als alio t jame nts mili gest (26 ) . Dispose m d'un a apr post àcid al n ombre", .d' oxim agre miats de cada tars ei e n aque stes dates ofi Fusters i 61 Sastres i teixidors de lli 39 Sabaters i corders ,, 34 Ferrers' i traginers 35 Fabricants de seda 35 ,' Set anys més tard. els gremis organitzaven una forta campanya contra l'administració municipal. Aleshores observem que determi-' nats oficis s'han separat d'altres i apareixen amb entitat pròpia? el.s teixidors de lli, els corders, els mestres de cases. Les llis-' .tes- dels. menestrals que signaren els poders per actuar contra l'Ajuntament (27) donen unes quantitats diferents. Sastres Teixidors de lli. Sabaters Corders Fusters (Ylestres de cases Ferrers i altres" Art d e i a seda . .. 54 .14 38 22 39 39 93 46 ,»»i.rl^v rV} —^-^•f^^-^^-.J^M,Mtt,.^MM^».l,-í:,.t^J .,.^v^.. - Z3 ^-^'- 2/r3· REAL DESPACHO DE EREGCION DE COLEGIG, ^1 • - ^ - - l l ÒROEisI^AN SU MAGESTAD, A CONSULTA DE SU REAL JUNTA DE COMERCIO,Y MONEDA, PARA LOS INDLVLDUOS, QUE EXERGEN LA AR.TE DE P L A T ERTA, DE LA ' * • . . • " I GIUDAD I • ^ SU : :•' DE MATARÓ, j • í • • • FEÇHAI £N S.ILDEFONSO A LOS IL QCTüB. DE MDCCLXXIIv lmk= ^^^SSf^s m "En la Inprenta de los Herederos de Bartholomé, _^^ JMÉ*- CON ÏACENCIA EN BARCEI^NA: y Maria Àngela Giralt, calle de S. Cayetano. Ji • L'acció iniciada,'per. a q u e s t s g r e m i s c u l m i n à en les p r i m e r e s e l e c c i o n s de d i p u t a t s del' c o m ú , r e a l i t z a d e s en 1 7 5 6 , en l e s q u a l s també figurav/en els b.íanqu'ers (28) . fïlentretant els g r e m i s eren con_. v o c a t s p e r i ò d i c a m e n t per.,alS; p r o b l e m e s de reclutament.^ En 1 7 6 2 mit_ ja d o t z e n a de corpop.aclòns, va a c u d i r a la c o n v o c a t ò r i a feta de " g r e m i o s , c o f r a d í a s y.ijpartieulares" ( 2 9 ) . En 1770 el n o m b r e de g r £ m i s e s t r i c t a m e n t de m e n e s t r a l s / s e m b l a q u e d a r fixat en, nous, sastres, f u s t e r s , s a b a t e r s ^ .'ferrers ^ / c o r d e r s , m e s t r e s de c a s e s , b l a n q u e r s , t e i x i d o r s de l l i , ~;i; f a b r i c a n t s de seda ( 3 0 ) . En 175?. els "gremis"''y^ren p a t i c i p a r a c t i v a m e n t e'n"ra~f"es~ta""de p r o c l a m a c i ó del nou rei C a r l e s I I I . Cada gremi va respónsabilitzai?s.e d.e la decór-àçió_diun—deid-v pels que • havia-dè-—pa-ss-a-rr^L-a—.•c o m i t i v a of iciàÍ:S •^carrer;-d'e.'B la Riera,, carrer de''Barcelona, les É s p e n y e s j S a n t Cristòfol,, P l a ç a G r a n , c a r r e r de Santa; lYl.ària'; i c a r r e r de la . Por,ta de^^jV a í l d e i x ^ 3 1 ) . No s o l s hi p a r t i c i p a r e n els g r e m i s de m e n e s t r a l s , sinó, t a m b é el d e ' lornalers ( c o n f r a r i a de Sari ta A n n a ) i els de--p.es:cado:rs. i m a r i n e r s , ( c o n f r a r i e s der-Sant-^Pere- .i de' S a n t .Elm) .• :.;,>':••."..-.;-•;;.• ' '. '.' ••.''••'• :':^-•:'•..••. Quant en Ï789:·l·a-revqlta popular dels "rèbomboris^/de'l—pa," (32)va espaordir; les,, autoritats, els dirigents i prohoms dels .gr£ mis foren c r i d a t k a l'Ajuntament per a formar una mena de guardià cívica (les "rondes gremials") que asseguressin el manteniment de l'ordre. Onze corporacions,; amb la inclusió de mariners ;! pescadors foren .cridats,:, per,,associar-los a la responsabilitat,-de. la ges_ tió municipal (33) ..;',.•.. . ;:' ,...'. .;.•-•. .Duran t^el regna t\de. Carles IW sovintè jaren les cri des a la col. 1 aborac ió de Is; g rem is per pa rt d e les a utori tats , cada , Vegada més d esbord adés per .••1 ' àugm ent de Is p robleme s eco nòmi es 1 • d e ' les: tensi ons so cials i\\.Env,1793, en in icia r-se la Guer ra G ran, •; va . co n s titui r-se u na co m i s si ó d e delega ts d e :tots e 1 s g rups soc i a is en la qual els . agremia ts hi pred ominav en c laramen t (34 ). P er a Itra bann da, a ugment ava .è 1; nom bre • de mata roni ns! que no es tave n ad scri ts a cap g remi , i .en-'.cb.nse qüèric ia alg unes yegade s no es c rida va e is pro^ homs gremia Is, SI no , una' rep résent a ció per ba rris (35) ., Ta ntma teix les c o r p o r a ei o'ns '•cons eírvar eh el seu protago nisme dursQt els prin,Í803 deu gremis f oren co nvoc ats . mers , anys d el: se gle :.X l·X,.;:.E per a tract ar de, qüest ions, de re çlutam ent (36). E n 180 6 i 1807 la situa ció d e^la. h i se n ,da /mun i cl pa 1 era tan crítica en m atèr i.a. d ' imp i tam bé de reclü tam en t que es va con stituïr una "Dun ta g ener OStOSj puebl 0" (37 ) inte.g r a d a per repre sent ants de Is ba rris . i tàm b e al deL dels gremi s. Els gròmi's' d'e'lYia't'aró varen conservar, doncs, fins'la'Guerra del Francès,, un prqtagqni.srne en la.vida pública, encara que,moltes vegades ^subordinat a ,les directrius i a les demandes d.'u.n Ajuntament de' composició-majoritàriament aristocràtica i privilegiada.' Pere iïiOLAS RIBALTA. (1) hlOLAS RIBALTA.; Economia i Societat^al segle XUIII . Edicions La Paraula Viva^ Barcelona 1975, pag. 18. Un altre exemple local en el nostre•article Els gremis d^Iqualadà a la fi de 1' Antic Règim ^ 'publicat a "fíliscel. lanea •Aqualatensia"^ nS.2, Igualada l·974:,'pàgs. 141-149. •, (2) .: COLOIYIER, • 3osep. (Yl §. : f í l a t a r ó pàgs.: 23, 39. i 6 1 . a l l^lil d i n c - c é n t s . ..:•,.,• (3) LLOV/ET, de I K l a t a r o . ' . B a r c e l o n a (4) IGLÉSIES, 3oaquims Josep; La c i u t a t La p o b l a c i ó d e l [ïla'résmè g e n e r a l s . lYlataró 1 9 7 0 . P à g . ' 8 0 . (5) a la ÍVlataro 1969, : 1959. llum I, dels 115. censos ;-?:?;. ;.. . lYiARTÍ COLL, A n t o n i : C a r t e s d ' ü n m e s t r e v / é l e r . l ï l a t a r o 1 9 6 7 , .'pàgsj. . 3 5 - 3 9 , ens o f e r e i x l e s , l í n i e s q ' e n é r é l s de l a v i d a d ' u n menestral. ^•'I L.1:: ./.-/^ '(,SOr-ÍVl0LAS-^RI BALTA s S o c i e t a t i pgder-Tpol-l·í-t-i-c-a-^iïlatard . . 1 7 1 8 - 1 8 0 8 . lYlàtàró ,1973', p a g . l 2 8 , no t a : 30 . - E T s no t a x i s d e l g r e m i , S a l v a dor, T o r r a s i A n t o n i B o n a u e n i u r a lYlatàrd es c o m p t a v e n e n t r e e l s -^ més . a f e r r i s s a t s e n e m i c s d e l corregidor. (7")~·Af'>riú de l a Corona d ' A r a g ó (ACAO7;"ffCFdrejlcia. Volum 1 1 8 8 . D i v e r s o r u m de 1 ' any 1790 , f o i s . 2 5 5 — 2 6 9 . ' O r d e n a n c e s d e l g r e m i . de. s a s t r e s de l Y l a t a r ó . , :•'• (.8)_ A r x i u l Y l u n i c i p a l -"'.':'.fo'l·s.; 7 8 i s s . de (iflata.ró (Aiïlfïl) . . A c o r d a Any 1790. '• ^..•'.''•••'''•:,:'•:•:.>•-'• • (9.)' ACA. Arxiu Notarial de (Ylataró, 349.: fdl. , 55. "Consell general . ' . del gremi de corders i esparderty.er-S'"-. (lo) Ibidem. 6 5 2 . Josep Pintat. Testament de 3osep Vinyes corder . (13 juny 1 7 4 6 ) , fill de Francesc Vinyes, corder, difunt, i ' p a r e de Josep Vinyes i Bonaventura V i n y e s , joves corders., El gèrmè del testador, Francesc Vinyéè, pertanyia al mateix ofi_ ei. Vinyes posseïa una casa al carrer Nou i una vinya. (li) Ibid. 8 4 6 . Notari Antoni Bonaventura lYlàtàró. Inventari del corder Josep Janer (1762). Casa de dos cossos al Camí R a l , magatzem^ celler i "obrador cdntiguo'a l a c a s a " . (12) Ibid. 795. Notari Salvador Torras.vfol. 188. Capitulacions matrimonials d ' Antoni Vilardébo i 'Xicola, guanter, fill de Francesc Vilardebo,blanque,r(l757). ' .Ibid.947. fol. 199. Un germà de llanterior, també blanquer, casat amb Rosa Febres, filla d'uníaltre blanquer, fa testament. " : . -i; ••.•':••.•' (13) Almanak lYIercantil o Guia del Comerciante. Any 1807, pàg. 358. (14) AIYIIYI. Caixa 79. NS. 54. Procés seguit pels gremis de iïlataró , contra els regidors de la ciutat. iGremi de Sant Joan Baptista de. fusters i agregats .• Junta del' 3. d'octubre de 1757. (15) ACA. Audiència..Volum 808, fols..220 i s s . "Los administradores de la Cof radia de San Juan•'Bautista de lYlataró, compuesta de diferentes oficiós, solicitan la aprobación de las ordenan_ zas". Una de les modificacions establertes per l'Audiència era que en l'examen de mestria se suprimissin " l o s gastos que suelen ocasionarse con titulo dé refresco o gages, aunque se ballen establecidos por antiguo uso o cdnsuetud". (16) LLOVET, o.c. 11,85 i ss Bibliote^ca de Catalunya (BC). Fons de la Junta de Comerç. Lligall 37. (IV) A.CA, A r x i u N o t a r i a l de lYlataró. 8 1 3 . f o l . Josep S e r r a , rílanual d e l s anys 1764-1766. 2 i f o l . '32. Notari (18) CARRERA PUDAL; Historia política v econòmica de Cataluna. Siq l o s XV/I-XUIII . B a r c e l o n a 1 9 4 7 . IV, p à g ; 3 8 2 . (19) ACA. Arxiu Notarial de lYlataro. 813. fols. 96, i 117. "Consells de là Confraria de Sant Antoni Abat i S.ant.Aloi, dels Officis dels traginers, ferrers i altres"! (20) ACA. Audiència. Wolum Í198. Gitat per LLD\j^E_T_.; La Ciutat. II., 85."Tàr(fB"'é~BC. 3C* Lligall 37. "Ordenanzas dj varios oficiós agregados bajo la aduocación de S. Antonio. y S. Eloy", (21) LLOUET: La Ciutat. II, 85. Importància dels daguers. (22) Cartes d'un mestre veler, 114. ..' - ( 2 3 ) •GA:RRE-RA-PL·J3AL, I V , 2 9 1 . També A r x i u H i s t ò r - r c - d e P r o t o c o l s B a r c e l o n a . N o t a r i Ramon F o r é s , (Ylanual 1 4 . f o l . 1 0 2 . (24) AIYl(Yl.;;vA:cq'rds..·;1744. (25) 'CO.LbiYIER,: Josepiïl§.,pàg. 25. LLOUET,: La "Ciutat, pàg. 88. Decadència de la Indústria del vidre en el segle XV/III. de „-.,._...-•...-• (26) AIYiríl. -Acords. 1750. fols. 5 i ss. La confraria de St. (Ylarc i St. Lluc: ..comptava amb 16 sabaters i 18 corders. A la confraria-de St. Joan s'hi comptaven 30 paletes i 21 boters. A la confraria de St. Antoni i St. Eloi sobre un total de 35 assistents al consell gremial hi havia 12 traginers. (27) A(ïl(ïl.. Caixa 79. N2. 54. (28) AIYIIYI. Acords 1766. 21 juliol. "Congregados los Sres. elegidos por los Comunes de gremios y cofradías de la presente ciudad para el nombramiento de diputados!'. Hi eren representats els gremis de. teixidors de lli, fabricants de seda, blanquers, córders, sabaters, fusters, "arrieros y otros oficiós", pal£ tes, sastres, pescadors, mariners i jornalers. (29) AIÏIIYI. Acords 1762, fol. 5 vS. "Convocatòria de gremios, cofra. días, y particulares que no son de gremio q cqfradía alguna". Hi eren presents els sabaters, sastres, fusters, ferrers, mes^ tres de cases i artesans de la seda. I- (30) Ibidem. 1770. fol. 57. "Convocatòria de gremios e individuos vagos". • . (31) Ibidem. 1759. fols. 28-31. Amb indicació del carrer o tros de carrer que va ser adornat per cadascun dels gremis. (32) lïlOLAS RIBALTA: Societat i poder polític... pàgs. 157-159. (33) Alïliïl. Acords. Uol. 24. 3 març 1789. Organització de patrulles gremials, dirigides pels regidors i "personas de la mayor dis^ tinción". (34) Ibidem. Alaig de 1793. Formaven la comissió tres nobles, un n£ tari, un hisendat, dos botiguers i tretze menestrals. El regidor Salvador Serra aconseguí de formar una comissió restrin. SANT ANTONI ABAT -7—7 - Autor desconegut. (S. XVIIU.iDei.l'antic altar de Sant Antoni Abat i Sant Eloi. Avui a la Sagristia de Santa Maria. Fotografia: .._-_.-„Miquel Sala Jordi Llinàs Museu Arxiu de Santa Maria SANT ELOI Autor desconegut. (S.' XVÍII). De l'antic altar de Sant Antoni Abat i Sant Eloi. Avui a la Sagristia de Santa Maria. ' Fotografia: Miquel Sala Jordi Llinàs Museu Arxiu de SantaMaria gida "considerando la confusión que se seguiria de u,na Dunta tan numerosa". (35) Ibidem, 1795. Reunions de Juntes de partit. 1797. Acord de 27 de juliol. "Forman un número. considerable los que no es~. tan agregades a ningún gremiò". . (36) Ibidem. 1803, 2 de setembre. Gremis de fusters, art de la • seda, gremi de mitgeirs (fundat erl.,.i782) , sabaters-, paletes, corders, teixidors de lli,bíanqüers i assaonadors, i "los yarios oficiós que componen el grem.ig_.cle_.S. Antonio y S. Elüi". També foreh conwocats repiresentants de les fàbriques d'indianes i d'altres grups professionals i socials. (37) . Ibidem. 1806, novembre i 1807, abril.