Academia.edu no longer supports Internet Explorer.
To browse Academia.edu and the wider internet faster and more securely, please take a few seconds to upgrade your browser.
…
16 pages
1 file
2018
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització dels seus titulars, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d'aquesta obra (www. conlicencia.com; +34 91 702 19 70 / +34 93 272 04 47).
D'art, 1989
«No son les dones les que han escrit aquests Ilibres)) Cristina de Pisa ' 1. ~'Épitre au Dieu d'amour, extret d'Enric Bagué: La dona i la cortesia a la societat medieval. Barcelona 1947, p. 78. Aquesta escriptora, nascuda a Venecia el 1363, defensa arnb fermesa el seu sexe. Entre les seves obres destaquem la citada anteriorment juntament amb la Cite des Dammes i Le livre des Trois Vertus (1406). Alice A. HENTSCH: De la liiiérature didactique au Moyen Age, 1903, pp. 154 i 172.
2005
La ciutat (…) ha anat oferint a les dones durant segles diversos radis de visió construïts amb figures geomètriques. Les dones han vist el món rodó, rectangular o quadrat. De vegades eren unes línies paral•leles, estretes, que acabaven a la fàbrica. (…) I els arquitectes anaven obrint, segons els temps i segons les classes, les obertures de les cases, les finestres, balcons o galeries, tot ignorant, potser, que a través d'elles hi havia una mirada que volia volar. Dama, senyora, menestrala o xinxa: el camp de visió variava una mica però, sense elles saber-ho, l'actitud de mirar les unia. Era una mirada que encara no havia trobat les paraules, les seves, per expressar allò que veia. I és això el que li feia falta a la història de Barcelona. I a la seva literatura. Roig, Montserrat (1989), De finestres, balcons i galeries, pp.165. Les femmes sont peu preséntes-à titre collectif-dans les manifestations et les luttes qui s'insurgent contre la crise urbaine actuelle. Elles ne se battent pas. Ce combat n'est pas le leur. Elles n'ont rien à maintenir, ou si peu. Quel droit à la ville pourraient-elles vouloir conserver? (…) Quelle ville nouvelles pourraient-elles réclamer? De quel espace pourraient-elles rêver? Elles n'ont aucune mémoire collective d'un ordre urbain qui les ait traitées <<à égalité>>. Il est significatif qu'il n'y ait pas vraiment d'utopie <<féministe>> de la ville.
2019
El present treball tracta d'explicar el concepte de condició pòstuma introduït per Marina Garcés al seu llibre Nueva Ilustración Radical: "De la condición postmoderna hemos pasado a la condición póstuma, un tiempo de prórroga que nos damos cuando ya hemos concebido y en parte aceptado la posibilidad real de nuestro propio final". (Marina Garcés, Nueva Ilustración Radical, 2017). Davant un concepte tan contundent i provocador, puix que no hi ha després darrere d'un pòstum, es tracta de veure si aquesta condició és veritablement perceptible a una ciutat del món actual com ho és Barcelona. Quan dic el món actual em refereixo al món globalitzat, desregulat i hiperconnectat en el que vivim avui dia; es tracta de veure si el concepte pòstum te a veure amb la irreversibilitat d'aquest nou món global, on no sembla haver-hi sortida possible al capitalisme i l'economia col·laborativa, i que com indica Remedios Zafra al seu assaig El entusiasmo, milions de joves i no tan joves es mouen de treball precari en treball precari a la recerca d'un futur que s'escapa, perquè la lògica del mercat implica el màxim benefici i el mínim cost: es trenca així l'horitzó d'expectatives?
Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2005
2015
En el marc de la ciutat de Barcelona, els drets de la dona a la baixa edat mitjana minvaven i havien fet una involucio afavorida per una creixent misoginia. Aixi mateix, la ciutat havia esdevingut un indret rellevant com a mercat d'esclaus i la propietat d'esclaus i esclaves s'estenia de manera natural per tots els estaments de la societat, sense que l'Esglesia la deslegitimes. Veurem que significava ser esclava i comprovarem la seva presencia a les institucions monastiques femenines de Barcelona. Coneixerem quina va ser la realitat al Monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona a partir de la recerca feta en el fons historic, que custodia l'Arxiu del Monestir de Sant Benet de Montserrat, i l'aportacio de documents inedits.
dialnet.unirioja.es
V. El monasterio de Vallbona, en clave política. VI. El monasterio de Madrigal, en clave monárquica. VII. Conclusiones. VIII. Cuadro comparativo entre La abadía de los crímenes y La abadesa. IX. Abreviaturas. X. Bibliografía. I. OBJETIVO Y MÉTODO DE LA INVESTIGACIÓN El objetivo de nuestro estudio es indagar cómo aparece representada la clausura femenina en la ficción novelesca española del siglo XXI. En principio, se ha acotado el campo de trabajo a dos novelas, dejando para después continuar con el proyecto: La abadía de los crímenes, publicada en el año 2011,del escritor madrileño, Antonio Gómez Rufo y La abadesa, María la Excelenta, publicada en el 2005, de la escritora vasca, Toti Martínez de Lezea. El método seguido para su estudio es el comparativo. Los escenarios de ambas novelas son, respectivamente, el monasterio cisterciense de Santa María de Vallbona, en tierras catalanas (Lérida) y el Real Monasterio de Santa María de Gracia, de agustinas, en Madrigal de las Altas Torres, en tierras castellanas (Ávila). II. INTRODUCCIÓN A LAS OBRAS La abadía de los crímenes, con respecto al género novelesco, es una mezcla de novela histórica, de misterio, gótica 1 y psicológica. Es una obra de personajes múltiples. Intervienen personajes históricos de la época medieval, el rey don Jaime I, el Conquistador, su esposa doña Leonor de Castilla, Violante de Hungría que se convertirá en su segunda esposa y que, junto a su hija Sancha, está enterrada en el monasterio, y personajes de ficción: la abadesa doña Inés de Osona, sus dos cómplices, las monjas Petronila y Lucía, y la religiosa del monasterio cisterciense de Tulebras, Constanza de Jesús. Tanto los personajes de un grupo como los del otro están acertadamente trazados. La historia se reduce a la investigación de los crímenes y violaciones que han ocurrido a las novicias en el monasterio, para lo cual se pide el auxilio del rey que se hospedará con la reina y sus damas en el mismo y al que también llegará la monja navarra para hacerse cargo de 1 El escenario de estas novelas de terror son los castillos y monasterios medievales donde residen víctimas inocentes junto a seres depravados caracterizados por su maldad que provocan el horror. Fundadora del género es El castillo de Otranto, de H. Walpole, de 1764. Destaca también El monje, de M. Lewis, de 1796.
GARÍ, Blanca (ed.), Redes femeninas de promoción espiritual en los Reinos Peninsulares (s.XIII-XVI), 2013
1996
LOCVS AMNVS 2, 1996 85-101 La verònica de Madona Santa Maria i la processó de la Puríssima organitzada per Martí l'Humà Marta Crispí i Canton Universitat de Barcelona Departament d'Història de l'Art Baldiri i Reixac, s/n 08028 Barcelona. ...
Revista de Antropología y Sociología: VIRAJES , 2024
The Medieval World of Fortresses, Towns and Monasteries. Hommage to Marko Popović. V. Ivanišević, V. Bikić, I. Bugarski (eds), Belgrade, 2021
Bladwijzer, 2012, 4, pp. 3-16.
Circulation Research, 2012
Annals of Plant Sciences, 2017
Proceedings of SPIE, 2000
BRAZILIAN JOURNAL OF AGRICULTURE - Revista de Agricultura
The Astronomical Journal, 2004
Psychological Reports, 1999
Journal of Cerebral Blood Flow & Metabolism, 1984
Proceeding of Mulawarman Pharmaceuticals Conferences, 2018
Jurnal Ilmu Administrasi: Media Pengembangan Ilmu dan Praktek Administrasi
Neurochemical Research, 2008
The monitoring of public opinion economic&social changes, 2021