
Joan Morro
Philosopher and PhD in Humanities. I teach Ethics and Logic at UNED and Philosophy and related subjects in a Catalan high school. I think and educate with a critical, conceptual and interdisciplinary approach.
I got my bachelor's degree in Philosophy at Universitat de Barcelona (Barcelona) and then I majored with postdegrees in Practical Philosophy at UNED (Madrid), Crisis Management at Instituto Universitario General Gutiérrez Mellado (Madrid) and Risk Perception and Communication at Universidade dos Açores (Azores). I completed my doctoral thesis about Schumpeter's Creative Destruction (Cum Laude) at Pompeu Fabra University (Barcelona).
I've worked at Universitat de Barcelona and at Instituto de Investigação em Vulcanologia e Avaliação de Riscos (IVAR) (Azores), where my research focused on civil emergency plannings facing seismic hazard and crisis. Last years, I've contributed at several Catalan cultural institutions such as Ateneu Barcelonès, Biblioteca Central de Cornellà and Centre Cultural La Marineta.
Among other academic management tasks, I am scientific secretary of the section 'Historical Materialism' in Societat Catalana de Filosofia (belonging to Institut d'Estudis Catalans) and coordinator of 'Hercritia-Cátedra de Hermenéutica y Estética Críticas' research group (UNED) in Barcelona.
My current academic interests focus on ethical problems of transhumanism, transformation of public space, and construction of modern common sense.
-ORCID: https://orcid.org/0000-0003-2027-6947
-Google Scholar: https://scholar.google.com/citations?user=pDlLz64AAAAJ&hl=ca
-Research Gate: https://www.researchgate.net/profile/Joan-Morro
-Twitter: https://twitter.com/JoanMorro4
-FaceBook: https://www.facebook.com/profile.php?id=100068962406728
-Dialnet: https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=4049550
-IVAR: http://www.ivar.azores.gov.pt/pessoal/Paginas/FM_Joan.aspx
Supervisors: Francisco J. Martínez Martínez (UNED), Isabel E. Rego (University of Azores), and Sonia Arribas (Universitat Pompeu Fabra)
Address: Catalonia
I got my bachelor's degree in Philosophy at Universitat de Barcelona (Barcelona) and then I majored with postdegrees in Practical Philosophy at UNED (Madrid), Crisis Management at Instituto Universitario General Gutiérrez Mellado (Madrid) and Risk Perception and Communication at Universidade dos Açores (Azores). I completed my doctoral thesis about Schumpeter's Creative Destruction (Cum Laude) at Pompeu Fabra University (Barcelona).
I've worked at Universitat de Barcelona and at Instituto de Investigação em Vulcanologia e Avaliação de Riscos (IVAR) (Azores), where my research focused on civil emergency plannings facing seismic hazard and crisis. Last years, I've contributed at several Catalan cultural institutions such as Ateneu Barcelonès, Biblioteca Central de Cornellà and Centre Cultural La Marineta.
Among other academic management tasks, I am scientific secretary of the section 'Historical Materialism' in Societat Catalana de Filosofia (belonging to Institut d'Estudis Catalans) and coordinator of 'Hercritia-Cátedra de Hermenéutica y Estética Críticas' research group (UNED) in Barcelona.
My current academic interests focus on ethical problems of transhumanism, transformation of public space, and construction of modern common sense.
-ORCID: https://orcid.org/0000-0003-2027-6947
-Google Scholar: https://scholar.google.com/citations?user=pDlLz64AAAAJ&hl=ca
-Research Gate: https://www.researchgate.net/profile/Joan-Morro
-Twitter: https://twitter.com/JoanMorro4
-FaceBook: https://www.facebook.com/profile.php?id=100068962406728
-Dialnet: https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=4049550
-IVAR: http://www.ivar.azores.gov.pt/pessoal/Paginas/FM_Joan.aspx
Supervisors: Francisco J. Martínez Martínez (UNED), Isabel E. Rego (University of Azores), and Sonia Arribas (Universitat Pompeu Fabra)
Address: Catalonia
less
Related Authors
Sandra Baquedano Jer
Universidad de Chile
Santiago Bellocq
CONICET
David Alvargonzález
University of Oviedo / Universidad de Oviedo
Enzo Solari
Pontificia Universidad Catolica de Valparaiso
Marcelo Antonelli
National Scientific and Technical Research Council
Stéphane Vinolo
Pontificia Universidad Católica del Ecuador
Mauro J. Saiz
Pontificia Universidad Católica Argentina
Sebastián Briceño
Universidad de Santiago de Chile
Efraín Lazos
Universidad Nacional Autónoma de México
José Andrés Forero-Mora
Corporación Universitaria Minuto de Dios
InterestsView All (7)
Uploads
Videos by Joan Morro
Amb la col·laboració de Sergi Borràs, Àngel Franco, Joan Morro, Montserrat Torres, Lluís Vilajosana.
Curs 2019-2020. Fundació Llor (Sant Boi de Llobregat).
Books by Joan Morro
Dissertations by Joan Morro
Título La noción de individuo desde el realismo político de Spinoza
Autor(es) Morro, Juan
Resumen Trabajo Fin de Master Universitario en Filosofía Teórica y Práctica. Especialidad en Filosofía Práctica
Materia(s) http://udcdata.info/015164
Filosofía
Editor(es) Universidad Nacional de Educación a Distancia (España). Facultad de Filosofía
Director/Tutor Martínez, Francisco J. (Tutor)
Fecha 2012-10-29
Formato application/pdf
Identificador http://e-spacio.uned.es/fez/view/bibliuned:masterFilosofiaFilosofiaPractica-Jmorro
bibliuned:masterFilosofiaFilosofiaPractica-Jmorro
Idioma spa
Versión de la publicación publishedVersion
Nivel de acceso y licencia info:eu-repo/semantics/openAccess
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0
Tipo de recurso master Thesis
Tipo de acceso Acceso abierto
Papers by Joan Morro
El present text afirma que tota societat comporta algun tipus d'ètica. Així, sosté que si hi ha neoliberalisme és perquè hi ha una ètica neoliberal. Arran d'un seguit d'idees de Bernard Williams, tractem de justificar aquestes afirmacions i de respondre què fer a les nostres societats neoliberals. En termes generals, sostenim que l'ètica implica prendre partit.
Lisbon 30 June-2 July 2016.
European Centre on Urban Risks
ICUR2016 Proceedings, Centro Europeu de Riscos Urbanos, Lisboa: 835-842.
Chapters in collective works by Joan Morro
Amb la col·laboració de Sergi Borràs, Àngel Franco, Joan Morro, Montserrat Torres, Lluís Vilajosana.
Curs 2019-2020. Fundació Llor (Sant Boi de Llobregat).
Título La noción de individuo desde el realismo político de Spinoza
Autor(es) Morro, Juan
Resumen Trabajo Fin de Master Universitario en Filosofía Teórica y Práctica. Especialidad en Filosofía Práctica
Materia(s) http://udcdata.info/015164
Filosofía
Editor(es) Universidad Nacional de Educación a Distancia (España). Facultad de Filosofía
Director/Tutor Martínez, Francisco J. (Tutor)
Fecha 2012-10-29
Formato application/pdf
Identificador http://e-spacio.uned.es/fez/view/bibliuned:masterFilosofiaFilosofiaPractica-Jmorro
bibliuned:masterFilosofiaFilosofiaPractica-Jmorro
Idioma spa
Versión de la publicación publishedVersion
Nivel de acceso y licencia info:eu-repo/semantics/openAccess
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0
Tipo de recurso master Thesis
Tipo de acceso Acceso abierto
El present text afirma que tota societat comporta algun tipus d'ètica. Així, sosté que si hi ha neoliberalisme és perquè hi ha una ètica neoliberal. Arran d'un seguit d'idees de Bernard Williams, tractem de justificar aquestes afirmacions i de respondre què fer a les nostres societats neoliberals. En termes generals, sostenim que l'ètica implica prendre partit.
Lisbon 30 June-2 July 2016.
European Centre on Urban Risks
ICUR2016 Proceedings, Centro Europeu de Riscos Urbanos, Lisboa: 835-842.
Participantes:
Alana Moceri, profesora de Relaciones Internacionales en la Universidad Europea de Madrid;
Joan Morro, profesor de filosofía en la UNED, la Universidad Nacional de Educación a Distancia en España, especializado en Filosofía Política.
Conferència en homenatge a Deleuze, en que es tracta la crisi de l'autoritat i el pas de les societats disciplinàries a la de control.
Conferència arran de les eleccions europees per parlar sobre els conceptes de l'Europa que tenim i l'Europa que volem a nivell filosòfic: http://omeka.orex.es/omeka-2.5/items/show/729
III Col·loqui Macrofilosòfic
Política i conflictes contemporanis
Facultat de Filosofia UB
29.11.2013
https://www.youtube.com/watch?v=2lfTHEUHic0
https://www.youtube.com/watch?v=cWZOl0wxClc
“XOC DE PODERS CULTURALS I RELIGIOSOS. HOMENATGE A HUNTINGTON”
(Ateneu Barcelonès, 30 de novembre de 2013)
El cicle “Poder(s) en la societat contemporània” organitzat pel Liceu Joan Maragall amb col·laboració de l’Ateneu Barcelonès ha commemorat el vintè aniversari de la publicació de l’influent article de Samuel Huntington «Clash of Civilizations?» (Foreing Affaris, 1993; traducció castellana: ¿Choque de civilizaciones?, Madrid, Tecnos, 2002) que tres anys més tard, amb una considerable ampliació i la pèrdua del signe d’interrogació, donaria lloc al llibre The Clash of Civilizations and the Remaking of World Order (1996, traducció catalana: El xoc de civilitzacions i el nou ordre mundial, Barcelona, Proa, 2006). Hi han participat el doctor José Luiz Borges Horta, professor la Universitat Federal de Minas Gerais (Brasil) i els professors Joan Morro (U.B.) i Antoni Saragossa (investigador de GIRCHE), amb la moderació del president del Liceu Maragall, Gonçal Mayos (U.B.).
En primer lloc, Antoni Saragossa va presentar la trajectòria de Samuel Huntington (1927-2008), un conservador realista i provocador que va presentar una imatge agonal, àdhuc hobbesiana, del món posterior al final de la guerra freda. Huntington, professor a Harvard i assessor de diferents governs nord-americans (en especial amb el president de J. Carter) és un intel·lectual expert (segons la tipologia de N. Bobbio) que va donar cobertura teòrica a l’anticomunisme. Davant del triomfalisme amb què Francis Fukuyama en l’article i posterior llibre de Francis Fukuyama La fi de la història i el darrer home (1989) dibuixava un món amb una única superpotència vencedora, Huntington apostà per un marc multipolar en què les civilitzacions que transcedeixen el marc de l’Estat esdevenien els nous protagonistes de la història. Això implicava, consegüentment, una interpretació multiculturalista de les relacions internacionals en què les identitats i, molt especialment, la identitat religiosa definia els contorns de cada civilització en pugna. Malgrat compartir alguna característica amb els neoconservadors, com col·locar la religió en el centre del debat, Huntingon no pot ser inclòs en aquest grup perquè no aposta pel unipolarisme ni pel llenguatge teològic que ells van emprar (com l’expressió aleshores tan repetida: l’eix del mal).
A continuació, Joan Morro va fer una presentació crítica de Huntington, un autor que, al seu parer, no agrada plenament a ningú perquè tothom li troba algun retret; però que tanmateix ha condicionat el disurs ideològic posterior a la caiguda del mur. Huntington hauria construït, així, la lingua franca de la política global. Malgrat criticar les seves tesis, el seu vocabulari s’utilitza en amplis sectors. En aquesta línia, s’ha anat repetint l’expressió onades i contraonades democràtiques, que s’ha utilitzat per descriure les primaveres àrabs tutelades pels Estats Units, o la reiteració de la tesi que ja s’han acabat les ideologies. D’aquesta manera, Huntington va servir per dibuixar el full de ruta que ha seguit la política nord-americana des dels anys 90 en què els Estats Units han aparegut com l’única superpotència solitària davant de la poca credibilitat de la Unió Europea o de Rússia (recordem les guerres dels Balcans o les intervencions a les crisis i genocidis d’Àfrica).
El doctor J. L. Borges Horta va aportar una imatge de Huntington com l’intel·lectual nord-americà demòcrata que es mostra reticent davant del triomfalisme posterior a la caiguda de la Unió Soviètica i adverteix que antics conflictes reapareixen en l’ordre mundial multilateral, en el qual els valors en disputa, lligats a les grans tradicions religioses, serveixen per justificar els conflictes. Noves guerres amb caràcter religiós i cultural apareixen en un món que havia confós la modernització amb l’occidentalització; d’aquí que l’enfrontament contra Occident adopti la forma de guerra de religió, el que G. Keppel va denominar encertadament La revanche de Dieu (1991).
Encara que Huntington empri la religió com a element diferencial a l’hora de definir les civilitzacions, no podem oblidar que, per exemple, el Cristianisme i l’Islam no constitueixen blocs homogenis; a més, Huntington separa l’Amèrica Llatina (de religió predominantment cristiana) del bloc occidental.
La darrera obra important de Huntington, Who Are We: The Challenges to America’s National Identity (2004), planteja el problema de conjugar els diferents plantejament que Huntington va defensar al llarg de la seva carrera. En aquest autor hi ha clarament dos discursos paral·lels o antinòmics (segons com s’interpretin). A Who Are We es desplega un discurs dirigit als ciutadans dels Estats Units preocupats per l’expansió de la cultura hispana; mentre que en El xoc de civilitzacions el discurs dirigit a l’exterior accepta la diversitat cultural. De totes maneres, el primer discurs recull elements del segon quan Huntington admet que el problema no és la raça, sinó la cultura, la llengua pròpia i la religió de la minoria hispana en expansió.
Durant el debat final, els participants a partir de preguntes del moderador i del públic van debatre sobre la personalitat política de Huntington, les possibles incongruències en la seva obra, la definició poc clara del que és una civilització i del perill de fanatisme que pot implicar un comunitarisme d’arrel religiosa i cultural. Una última qüestió va quedar oberta: a partir de les tesis de Huntington, què és Europa?
Text i imatges
Ricard Gómez i Ventura
Font: http://liceu-joan-maragall-filosofia.blogspot.com.es/2014/01/xoc-de-poders-culturals-i-religiosos.html
Reflexions al voltant de les obres de Stuart Hall i Terry Eagleton.
2a part: https://www.youtube.com/watch?v=1Km-zH8Xhy8&t=760s
3a part: https://www.youtube.com/watch?v=dnTvchUMENM
4a part: https://www.youtube.com/watch?v=mcL_6lHtIKc
5a part: https://www.youtube.com/watch?v=5Hs8kM4ZEvs
6a part: https://www.youtube.com/watch?v=mcL_6lHtIKc
12/12/2014
Para fins práticos, onde fica a distinção entre ciências naturais e ciências sociais? O que faz a comunicação do risco? Por que as humanidades são importantes para a proteção civil? É possível democratizar as instituições com as novas tecnologias? O que é uma área de intervenção na era da globalização? Os desastres globais, podem acontecer? Como podemos entender tudo isso além dos muros acadêmicos? Como responder e implementar tudo isso num contexto real, como os Açores?
1a part: https://www.youtube.com/watch?v=oT7bm3M83is&t=46s
2a part: https://www.youtube.com/watch?v=1Km-zH8Xhy8&t=760s
3a part: https://www.youtube.com/watch?v=dnTvchUMENM
4a part: https://www.youtube.com/watch?v=mcL_6lHtIKc
5a part: https://www.youtube.com/watch?v=5Hs8kM4ZEvs
6a part: https://www.youtube.com/watch?v=mcL_6lHtIKc
Serie: Filosofía y Voces del Pensamiento
Fecha de emisión: 20-01-2017
Byung-Chul Han es un filósofo de origen surcoreano que imparte clases en la Universidad de las Artes de Berlín. Sus libros formulan una crítica global a la sociedad actual, que se enmarca en una cultura de límites difusos, demasiado transparente, positiva, ruidosa e incluso pornográfica. Hoy nos acercamos a sus ideas a través de cuatro personas que han leído y reflexionado sobre su obra.
Participan:
Joan Morro - Profesor de filosofía (UNED) y gestor de riesgos (Universidad de las Azores)
Prado Esteban Diezma - Escritora e investigadora
Javier Jurado González - Ingeniero, licenciado en Filosofía y miembro de la Asociación Arjaí
Salvador Ros Muñoz - Profesor del Departamento de Sistemas de Comunicación y Control (UNED)