Departament de Filosofia

JAUME MENSA I VALLS aspectes següents, que ocuparan un apartat específic en aquest treball: a) les citacions i les interpretacions de determinats versets de l' Apocalipsi; b) les fonts i les autoritats citades; c) la forma d'argumentar les tesis defensades; i d) el contingut de les tesis més importants. Abans de començar les comparacions dedicaré un títol a exposar (les valoracions les faré en el capítol de les conclusions) les raons de crítica interna allegades pels editors de l'Expositio super Apocalypsi. Completaran el treball unes conclusions.'

Jaume MENSA 1 VALLS Amau de Vilanova és un dels personatges més significatius que ha donat la historia del nostre país. La seva obra espiritual i medica el situen en un primeríssim pla de la cultura europea de la baixa Edat Mitjana. No és estrany, doncs, que historiadors del pensament i de la medicina catalans i d'arreu del món hagin compartit i comparteixin un interes molt viu per Amau de Vilanova. L'edició crítica de les seves obres mediques i espirituals és una necessitat cultural bisica. Es compren, doncs, que els projectes d'edicions d'obres amaldianes hagin concitat l'esforq dels millors especialistes i hagin aixecat grans expectatives entre els estudiosos. L'any 1975 una comissió formada per Juan Antonio Paniagua, Lluís García Ballester (7) i Michael McVaugh (a la qual s'han afegit altres noms), amb el patrocini de la Universitat de Barcelona (i després també de la Fundació Raimon Noguera), comenqh a editar les obres mediques. Vint-i-cinc anys després ja disposem d'una quinzena de magnífics volums. La crítica d'arreu valora molt positivament aquest projecte. Quant a les obres espirituals, un comite sorgit a l'interior de I'Institut d'Estudis Catalaris, del qual formaven part destacats amaldistes, assumí la responsabilitat d'editar les obres espirituals. El volum que presentem és el segon d'aquesta col.lecció. Efectivament, I'any 1948 1'Institut d'Estudis Catalans acordh d'emprendre l'edició crítica de les obres espirituals d'Amau de Vilanova. Dos anys més tard el projecte fou assumit i patrocinat per la Unió Academica Internacional. L'any 1971 sortí publicat el primer volum, dedicat a l'actualment considerada apocrifa Expositio Apocalypsis. 1 ara tenim a les mans el segon volum (que inicialment no era previst en el projecte), que conté la versió grega medieval de vuit obres d'Arnau de Vilanova. Segons el projecte * Arnaldi DE VILLANOVA, Tractatus octo in graecur?z semlonem versi (Petropo~itarzirs graeciis 113). Nunc primurn editi cura et studio lounnis Nada1 et Cañellas, graecitatem textus recenserite Dionisio Benetos, moderante Anschario Ernrri. Mirndó (Union Académique Internationale, Corpus Philosophorum Medii Aevi, Scripta Spiritualia 11), Barcelona: Institut d'Estudis Catalans 2002,446 pp. Jaume MENSA 1 VALLS Rambla Sant Ferran, 52, 1-2 E -08700 IGUALADA (Barcelona)

Dicitur autem amor heroicus quasi dominalis, non quia solum accidit dominis, sed aut quia dominatur subiciendo animam et cordi hominis imperando, aut quia talium amantium actus erga rem desideratam similes sunt actibus subditorum erga proprios dominos. Quemadmodum etenim hii timent domini maiestatem offendere et eisdem fideli subiectione servire conantur ut gratiam obtineant et favorem, sic ex parte alia proportionaliter erga rem dilectam heroici afficiuntur amatores. Arnaldi de Villanova, De amore heroico 1 Ippocrate, Avicenna o Galieno, diamante, zafir, perla o rubino, brettonica, marrobio o rosmarino, psalmo, evangelio ed orazion vien meno; piova né vento, nuvol né sereno, mago né negromante né indovino, tartaro né giudeo né saracino, né povertà né doglia, ond'io son pieno, poteron mai del mio petto cacciare questo rabbioso spirito d'amore, ch'à poco a poco a morte mi tira. Ond'io non so che mi debba sperare; ed ei d'ogn'altro affan mi caccia fuore, e, come vuol, m'affligge e mi martira. Boccaccio, Rime, lxxvi 2 RCatT XXXII/1 (2007) 143-152 © Facultat de Teologia de Catalunya 1. Arnaldi de Villanova, De amore heroico 50/22-51/5 (cito pàgina/línia), en Opera Medica Omnia (= AVOMO), III, edidit et praefatione et commentariis anglicis instruxit Michael R. McVaugh, Barcelona, 1985. 2. G. Boccaccio, Opere, en C. Segre (ed.), Milano: Mursia, 1966, pp. 741-742.

Aquest volum de filosofia medieval és dedicat a Josep Manuel Udina, professor durant molts anys de Filosofia Medieval al nostre departament i antic membre del Consell de Redacció i sempre col·laborador d'Enrahonar: Quaderns de Filosofia. Circumstàncies de la història han fet coincidir la seva mort amb la darrera etapa de preparació d'aquest volum de temàtica medieval. Quan el vam començar a planejar, no feia gaire que el professor Josep M. Udina s'havia jubilat i aviat li van començar a aparèixer els problemes de salut. Amb tot, hi va col·laborar, no com a autor de cap article, però sí fent-hi unes altres tasques. Moltes mercès! Aprofitem l'avinentesa per dedicar-li, doncs, aquest volum, al final del qual (després de les notes i abans de les recensions), el lector hi trobarà una necrològica redactada pel professor Raúl Gabás. En recomanem la lectura.

Jaume Mensa Valls 242 Platón y Sócrates, psicagogos Las "palabras mágicas" de Sócrates y la cura del alma (Cármides 157a) Jaume Mensa Valls Universidad Autónoma de Barcelona [email protected] Trad. Jaume Martínez Anglí [Sòcrates:] −L'ànima, estimat meu, es cura amb unes certes paraules màgiques; aquestes paraules màgiques consisteixen en belles raons. Plató, Càrmides157a 1 1 Plató, Càrmides 157a, en Plató (1932), Diàlegs. II. Càrmides, Lisis, Protàgores. Textoy traducción de Joan Crexells, 2a edición a cargo de Carles Riba, Barcelona, Fundació Bernat Metge, p. 16. (N. del T.) La cita reza, literalmente: "El alma, estimado mío, se cura con ciertas palabras mágicas, estas palabras mágicas consisten en bellas razones". Prefiero dejar la cita en su traducción catalana, pues el lector podrá entender porqué el que esto suscribe mantiene la expresión "palabras mágicas" (paraules màgiques), en vez de "ensalmos", y "bellas razones" (belles raons) en vez de "buenos discursos" o "bellos discursos". Ápeiron. Estudios de filosofía Nº1, 2014 ISSN 2386 -5326 243