Paisos Catalans

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hopper. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hopper. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 d’agost del 2010

Nit al tren ( E. Hopper)

Els mots, ja sobrers, s'arraulien a la vora dels llavis. Arrecerats en una cantonada del vagó solitari s'esguardaven de molt aprop i es veien en les ninetes dels ulls de l'altre. La nit els embolcallava amb silenci. El sorollet del tren esmorteïa la música dels batecs dels dos cors que anaven sincronitzats com un duet d'òpera ....ella, amb el barret posat per ocultar el rostre de les mirades, absents ,alienes....ell, amb el barret damunt el genoll per amagar-ne el tremolor lleuger....No era una nit més. No era una nit només. No eren en un tren estaven en una illa de confidències. Sense paraules s'ho deien tot.

dissabte, 29 de maig del 2010

Prospect Street ....Edward Hopper 1928

Just fa un any vaig escriure això  i ara em ve de gust posar un altre quadre d'Hopper: Prospect Street. Més o menys és el carrer perspectiva....o també podria ser el títol Perspectiva de carrer....jo no havia pas nascut el 1928  ....si tingués una màquina del temps com la que va descriure: H.G.Wells , potser m'agradaria passejar-me per aquest carrer de Gloucester....viatjar en un d'aquests automòbils, entrar en una d'aquestes cases...picar educadament a la porta   i demanar que em convidin a un entrepà de mantega de cacauet ( mai n'he tastat cap)....Sembla una ciutat tranquil-la....

PD: afegeixo un magnífic post de la Carme que va perfecte amb el post meu de fa un any que he mencionat abans Fantasia de mar

dissabte, 20 de febrer del 2010

Sol! entreacte entre borrasques

Fa sol re do mi fa......NO M'HO PUC CREURE! visca el sol de dissabte! sursum corda! carpe diem!
Per un cas , igual que la dona pintada per Hopper, aprofitem amb calma aquest intermig, aquest compàs d'espera fins la borrasca vinent , assegudes còmodament a la butaca del teatre de la vida.....

dijous, 4 de febrer del 2010

Queensborough Bridge, 1913



Passejo per aquest pont desconegut
entre la grisor i el blanc...els núvols
No ha esclatat encara la gran guerra
i no ho puc ni saber perquè no he nascut.
Intueixo grans i menudes diferències
entre aquell segle i el d'ara....Jo no era
I l'ara no existia.
Voldria tenir la màquina del temps.
Voldria viatjar abans i enrere.
Voldria esborrar un tros de passat.
I és impossible i inútil  un desig absurd
Acceptar que som aquí. Sempre som ara.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Parella en un hotel


Ja fa temps que parlen poc i quan ho fan les mirades es desvien discretament amb desgana com qui se sap cansat i avorrit...Ella es refugia en els seus llibres, en les seves novel.les...llegeix amb delit i s'endinsa en la literatura, tot cercant, cercant, i moltes vegades trobant, tot allò que al món real ja no existeix per a ella: passió...troballes apassionants...amors grans i amors petits, aventures...

Ell fa temps que l'enganya amb la secretària, és un tòpic suat però ell no ha estat mai un home de grans projectes ni de gaire inventiva..simplement perquè la té més a mà...li és fàcil...no ha de fer grans tripijocs . en té prou en inventar-se interminables jornades per enllestir suposades tongades d'excés de feina...Però aquesta relació el comença a cansar també....és monòtona com l'oficina...Amb la dona, fa tant temps que ni parlen...de tant en tant un fugaç encontre sota els llençols com per a complir un deure...Ella es passa dia sí dia també llegint....I a cops ,ell, de reüll , la mira i la veu somrient ....Potser deixarà la secretaria...li porta més maldecaps que altra cosa....I si li proposés a la dona llegir junts?

dilluns, 28 de setembre del 2009

Sovint hi ha molt de talent amagat


UT SAEPE SUMMA INGENIA IN OCULTO LATENT

diumenge, 30 d’agost del 2009

CONVERSES

--------------------------------------Conversa nocturna-------------------------Edward Hopper------------------------------------------
I dimarts és a la cantonada, l'inici de la rutina o no? Quina rutina? Si cada curs és com muntar a cavall d'un tsunami d'emocions i sorpreses inesperades!!!

Les converses sobre les vacances, els viatges...i tu què has fet? on has anat? i bla bla bla.....som tant previsibles, de vegades...I aquest no saber si anar petonejant o no.... mai he estat gaire petonera...de fer petons així a la babalà vull dir...Però bé , són petons de cortesia...d'amabilitat...potser alguns són d'afecte i tot...Però sempre m'ha atabalat aquest terreny relliscós de les diguem-ne formalitats informals....Has de petonejar tu? Has d'esperar-te a veure si et petonegen i aleshores intercanviar les galtes i les besades?

Les abraçades ja són tota una altra cosa. No abraço mai endebades. Vull dir que les abraçades són més properes que els petons a les galtes, o els petons fets a l'aire perquè hi ha molta gent que simplement posa la galta i l'has de besar tu mentre la persona en qüestió no te'ls torna els petons sinó que besa alternativament a l'aire, primer a estribord i després a babord... Un apunt-post una mica frívol? És que les piles se'm gasten ....ja se sap l'estiu, la xafogor...el relax...

Encara queden dos dies d'agost, dos jorns encara de vacances...serà dur...costarà una mica al principi...però sé que com cada curs, a la que passin dues setmanes, o abans, semblarà que de l'estiu faci un segle .

dissabte, 29 d’agost del 2009

Insignificants humans


Som insignificants davant la immensitat del nostre petit món, dins el devenir del temps....com en aquest dibuix d'Hopper....tot o gairebé tot és relatiu...res passa aïlladament, tot fet té un context, tota persona té un món.
Però en moltes ocasions, podem compartir el nostre món amb trossos de món dels altres i aleshores dibuixem amb el llapis dels nostre cor universos d'afectes, d'encontres i desencontres, d'intimitats, de confiances...i tot s'omple de colors altra vegada.

dimecres, 26 d’agost del 2009

POo Eh? MA

Paisatges interiors, paisatges externs
universos de mots, enfilalls de sentiments
i tot l'enyor d'allò que mai va ser.

Com els granets de sorra blancs, colrats de sol,
beneits de sal , la teva pell m'embolcalla arreu
rastres d'amor perdut dins el país del mai més.

En el meu paisatge intern puc imaginar-ho tot
oblidar els oblits, recordar records
despertar i seguir , protegint-me el cor...

dimarts, 18 d’agost del 2009

Calor


Entraré dins d'aquest quadre de Hopper i per si de cas de moment engegaré el ventilador....

diumenge, 16 d’agost del 2009

El ciclista


Món de ciclistes ...La bicicleta quin estrany aparell d'equilibri impossible!!

Assegut el ciclista, descansa les cames ....potser té rampes.....els músculs masegats. Les cames esblanqueïdes, amb els potents quàdriceps
dibuixant-se en relleu. Les bicicletes dormen i somnien tours i giros guanyats...tourmalets pujats i sprints futurs..
Ben pentinat el ciclista mira cap endins del somni....ser un Edy Merck ...un Indurain...

Però ara descansa les cames,les seves millors armes per per vèncer el vent, per escalar ports de muntanya...per arribar primer....per passar de ser gregari a cap d'equip...
El ciclista sap que el més important és seguir pedalant.

divendres, 24 de juliol del 2009

Gent prenent el sol de Hopper

Sobta aquesta gent prenent el sol tant mudats, tan vestits...asseguts en aquestes cadires de tisora...fins i tot amb mitjons. Potser és un sol d'hivern o de primavera que no escalfa prou o escalfa minsament i per això estant així de tapats. Un home de la segona renglera de cadires, absent de tot i entotsolat, està absort, llegint un llibre...
També sorprèn aquest paisatge del davant que fa tota l'aparença que estan dins un gran decorat, dins d'una pintura ( de fet ho estan!!)

dilluns, 13 de juliol del 2009

Diumenge (Hopper)

Prenent la fresca un dia de diumenge pel matí.....

dimecres, 8 de juliol del 2009

El Martha Mckeen de Hopper


Aunque, según la anotación de Jo Hopper en el expediente, El «Martha McKeen» de Wellfleet representa una mañana de finales de agosto en el cabo Cod y Hopper empezó esta obra el 10 de agosto, no completó el lienzo hasta después de regresar a Nueva York en diciembre de 1944. Jo apuntó también un subtítulo: Donde se llenan el buche las gaviotas. Cuando a Hopper le preguntó por el título de esta pintura el editor de una pequeña monografía sobre su obra, respondió tajante: «Quiero mantener el título 'The Martha McKeen of Wellfleet' si es posible. La joven por la que está nombrado el cuadro nos ha llevado a navegar tantas veces en el puerto de Wellfleet que el título tiene un valor sentimental para nosotros y también para Martha McKeen. Puse el título expresamente para complacerla y creo que se sentiría mal si se cambiase. Que yo sepa, no hay ninguna embarcación con este nombre. La nombramos por nuestra amiga».

Hopper se inspiró para pintar este cuadro y algunos otros de tema náutico en las salidas que hacía con Martha y Reggie McKeen de Wellfleet, una pareja mucho más joven. Jo le había obligado a dejar de navegar en solitario por considerar que era demasiado peligroso. Mientras que se realizaba este lienzo, los Hopper también iban a Provincetown para que pudiera estudiar las gaviotas en una pescadería del muelle del ferrocarril. Jo pensaba que el hombre pintado en el timón podría ser el mismo Hopper.

Desde que de adolescente construyera un laúd, Hopper era un apasionado de la navegación. Su amor a la navegación quizás se viera aumentado por su amor a la soledad. De niño dibujó numerosos barcos de vela en su pueblo natal, Nyack, Nueva York, un puerto del río Hudson con industria de astilleros en aquella época. La primera pintura que vendió fue Navegando, la única obra que exhibió en la renombrada exposición de 1913 en Nueva York, la Armory Show.

Aunque aparecen barcos de vela en los óleos que pintó en Gloucester, las siguientes obras están realizadas a la acuarela: Esquife, 1929 y Balandra con marejada, 1935. El «Martha McKeen» de Wellfleet sucede a tres óleos con temas marinos: Bordada larga, 1935; Mar de fondo, 1939 y Costa de sotavento, 1941. Cada una de estas pinturas utiliza una franja horizontal de mar y cielo, y a veces de tierra, paralela al plano del cuadro. El único boceto preparatorio de Hopper para El «Martha McKeen» de Wellfleet demuestra que originalmente pensaba colocar una figura de pie junto al mástil en lugar de los dos hombres sentados que se ven en la pintura definitiva.

Su resolución es un lienzo impresionante con fuertes tonalidades de azul en contraste con las blancas velas y el banco de arena. La luz del sol dramatiza toda la composición y las gaviotas proyectan sombras azules. La acción aparece como congelada en el tiempo pero Hopper capta eficazmente la enorme fuerza del mar y la armonía momentánea del hombre con él.

Gail Levin ( fitxa Museu Thyssen-Bonemisza. Madrid)

dilluns, 15 de juny del 2009

The night Window

La finestra de la nit

A qui no li agrada tafanejar una mica a través de les finestres d'un habitatge i observar un retall de la vida dels seus ocupants? L'habitació com una aresta és plena de llum i aquesta llum il·lumina tot l'habitacle. Intuïm els mobles vermellosos ....una dona d'esquena inclinada cap endavant com si cerqués quelcom que ha perdut....o potser està fent alguna altra cosa...la llum dispara amb una ràfega d'aire una cortineta blanca.....el terra és verd com un camp de gespa....les parets d'un groc pàl·lid. I la llum ,aquesta llum que vessa per les finestres vers els ampits, vers el carrer, cap a la nit de fora....es projecta fins a nosaltres, nit de finestra o finestra de la nit...o la nit per la finestra.....

dissabte, 13 de juny del 2009

Un plaer pels sentits: Mozart, i la pintura de Hopper

http://www.youtube.com/watch?v=tX0wfmtQNa8

dijous, 11 de juny del 2009

The bootleggers

diumenge, 7 de juny del 2009

Oficina en una ciutat petita

Quin goig treballar davant aquest finestral obert a la llum blava d'aquest cel com pintat d'aigua de mar.

Voldria fer com Alícia al país de les meravelles i menjar un bocinet de galeta per empetitir-me i convertir-me en un dibuix de dues dimensions per entrar dins un quadre. Li preguntaria pels seus somnis a aquest home en mànigues de camisa...si està contemplant el paisatge entotsolat en els seus pensaments, en les seves cabòries..si és feliç o està cansat...si és diumenge i fa hores extres per arribar a finals de mes ...o si és divendres i pensa en el cap de setmana.

dimarts, 2 de juny del 2009

Habitació buida


Aquí , en aquest racó il·luminat per una escletxa de llum entrant a pleret per la finestra oberta....aquí ,en aquesta habitació buida de gent però plena de claror.... en aquesta cantonada i aquest angle precís de la buidor, et busco. I en aquesta habitació plena d'eco ,segurament, curulla de silencis i quietuds , orfe de veus i de presències, et cerco i no hi ets. No hi és ningú . No hi ha ningú. Tu tampoc.

Només aquesta escletxa ferida de sol que juga dibuixant somriures de llum rectangulars a la paret.

dilluns, 1 de juny del 2009

A la benzinera

Benzina i res més. Olor de benzina i pneumàtic. Solitud de cautxú. Si hi tiréssim un llumí tot esclataria. Però només és una imatge pintada. Tampoc hi ha llumins.