Reflexions, pensaments i dubtes filosòfics,literaris,personals...poti-poti, i aiguabarreig
dimecres, 11 d’agost del 2010
Nit al tren ( E. Hopper)
dissabte, 29 de maig del 2010
Prospect Street ....Edward Hopper 1928
PD: afegeixo un magnífic post de la Carme que va perfecte amb el post meu de fa un any que he mencionat abans Fantasia de mar
dissabte, 20 de febrer del 2010
Sol! entreacte entre borrasques
Per un cas , igual que la dona pintada per Hopper, aprofitem amb calma aquest intermig, aquest compàs d'espera fins la borrasca vinent , assegudes còmodament a la butaca del teatre de la vida.....
dijous, 4 de febrer del 2010
Queensborough Bridge, 1913
Passejo per aquest pont desconegut
entre la grisor i el blanc...els núvols
No ha esclatat encara la gran guerra
i no ho puc ni saber perquè no he nascut.
Intueixo grans i menudes diferències
entre aquell segle i el d'ara....Jo no era
I l'ara no existia.
Voldria tenir la màquina del temps.
Voldria viatjar abans i enrere.
Voldria esborrar un tros de passat.
I és impossible i inútil un desig absurd
Acceptar que som aquí. Sempre som ara.
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Parella en un hotel
dilluns, 28 de setembre del 2009
diumenge, 30 d’agost del 2009
CONVERSES
Les abraçades ja són tota una altra cosa. No abraço mai endebades. Vull dir que les abraçades són més properes que els petons a les galtes, o els petons fets a l'aire perquè hi ha molta gent que simplement posa la galta i l'has de besar tu mentre la persona en qüestió no te'ls torna els petons sinó que besa alternativament a l'aire, primer a estribord i després a babord... Un apunt-post una mica frívol? És que les piles se'm gasten ....ja se sap l'estiu, la xafogor...el relax...
Encara queden dos dies d'agost, dos jorns encara de vacances...serà dur...costarà una mica al principi...però sé que com cada curs, a la que passin dues setmanes, o abans, semblarà que de l'estiu faci un segle .
dissabte, 29 d’agost del 2009
Insignificants humans
Som insignificants davant la immensitat del nostre petit món, dins el devenir del temps....com en aquest dibuix d'Hopper....tot o gairebé tot és relatiu...res passa aïlladament, tot fet té un context, tota persona té un món.
dimecres, 26 d’agost del 2009
POo Eh? MA
universos de mots, enfilalls de sentiments
i tot l'enyor d'allò que mai va ser.
Com els granets de sorra blancs, colrats de sol,
beneits de sal , la teva pell m'embolcalla arreu
rastres d'amor perdut dins el país del mai més.
En el meu paisatge intern puc imaginar-ho tot
oblidar els oblits, recordar records
despertar i seguir , protegint-me el cor...
dimarts, 18 d’agost del 2009
diumenge, 16 d’agost del 2009
El ciclista
Món de ciclistes ...La bicicleta quin estrany aparell d'equilibri impossible!!
dibuixant-se en relleu. Les bicicletes dormen i somnien tours i giros guanyats...tourmalets pujats i sprints futurs..
Ben pentinat el ciclista mira cap endins del somni....ser un Edy Merck ...un Indurain...
Però ara descansa les cames,les seves millors armes per per vèncer el vent, per escalar ports de muntanya...per arribar primer....per passar de ser gregari a cap d'equip...
El ciclista sap que el més important és seguir pedalant.
divendres, 24 de juliol del 2009
Gent prenent el sol de Hopper
dilluns, 13 de juliol del 2009
dimecres, 8 de juliol del 2009
El Martha Mckeen de Hopper
Aunque, según la anotación de Jo Hopper en el expediente, El «Martha McKeen» de Wellfleet representa una mañana de finales de agosto en el cabo Cod y Hopper empezó esta obra el 10 de agosto, no completó el lienzo hasta después de regresar a Nueva York en diciembre de 1944. Jo apuntó también un subtítulo: Donde se llenan el buche las gaviotas. Cuando a Hopper le preguntó por el título de esta pintura el editor de una pequeña monografía sobre su obra, respondió tajante: «Quiero mantener el título 'The Martha McKeen of Wellfleet' si es posible. La joven por la que está nombrado el cuadro nos ha llevado a navegar tantas veces en el puerto de Wellfleet que el título tiene un valor sentimental para nosotros y también para Martha McKeen. Puse el título expresamente para complacerla y creo que se sentiría mal si se cambiase. Que yo sepa, no hay ninguna embarcación con este nombre. La nombramos por nuestra amiga».
Hopper se inspiró para pintar este cuadro y algunos otros de tema náutico en las salidas que hacía con Martha y Reggie McKeen de Wellfleet, una pareja mucho más joven. Jo le había obligado a dejar de navegar en solitario por considerar que era demasiado peligroso. Mientras que se realizaba este lienzo, los Hopper también iban a Provincetown para que pudiera estudiar las gaviotas en una pescadería del muelle del ferrocarril. Jo pensaba que el hombre pintado en el timón podría ser el mismo Hopper.
Desde que de adolescente construyera un laúd, Hopper era un apasionado de la navegación. Su amor a la navegación quizás se viera aumentado por su amor a la soledad. De niño dibujó numerosos barcos de vela en su pueblo natal, Nyack, Nueva York, un puerto del río Hudson con industria de astilleros en aquella época. La primera pintura que vendió fue Navegando, la única obra que exhibió en la renombrada exposición de 1913 en Nueva York, la Armory Show.
Aunque aparecen barcos de vela en los óleos que pintó en Gloucester, las siguientes obras están realizadas a la acuarela: Esquife, 1929 y Balandra con marejada, 1935. El «Martha McKeen» de Wellfleet sucede a tres óleos con temas marinos: Bordada larga, 1935; Mar de fondo, 1939 y Costa de sotavento, 1941. Cada una de estas pinturas utiliza una franja horizontal de mar y cielo, y a veces de tierra, paralela al plano del cuadro. El único boceto preparatorio de Hopper para El «Martha McKeen» de Wellfleet demuestra que originalmente pensaba colocar una figura de pie junto al mástil en lugar de los dos hombres sentados que se ven en la pintura definitiva.
Su resolución es un lienzo impresionante con fuertes tonalidades de azul en contraste con las blancas velas y el banco de arena. La luz del sol dramatiza toda la composición y las gaviotas proyectan sombras azules. La acción aparece como congelada en el tiempo pero Hopper capta eficazmente la enorme fuerza del mar y la armonía momentánea del hombre con él.
Gail Levin ( fitxa Museu Thyssen-Bonemisza. Madrid)
dilluns, 15 de juny del 2009
The night Window
dissabte, 13 de juny del 2009
dijous, 11 de juny del 2009
diumenge, 7 de juny del 2009
Oficina en una ciutat petita
Voldria fer com Alícia al país de les meravelles i menjar un bocinet de galeta per empetitir-me i convertir-me en un dibuix de dues dimensions per entrar dins un quadre. Li preguntaria pels seus somnis a aquest home en mànigues de camisa...si està contemplant el paisatge entotsolat en els seus pensaments, en les seves cabòries..si és feliç o està cansat...si és diumenge i fa hores extres per arribar a finals de mes ...o si és divendres i pensa en el cap de setmana.
dimarts, 2 de juny del 2009
Habitació buida
Aquí , en aquest racó il·luminat per una escletxa de llum entrant a pleret per la finestra oberta....aquí ,en aquesta habitació buida de gent però plena de claror.... en aquesta cantonada i aquest angle precís de la buidor, et busco. I en aquesta habitació plena d'eco ,segurament, curulla de silencis i quietuds , orfe de veus i de presències, et cerco i no hi ets. No hi és ningú . No hi ha ningú. Tu tampoc.
Només aquesta escletxa ferida de sol que juga dibuixant somriures de llum rectangulars a la paret.