Fot. Cèlia (La cala)
Per al meu avi anarquista
La gran guerra d'ànimes
transporta passos sense empremta
i silencis adolorits
per l'alliberació de la ràbia.
Ja mai més tronaran
els freds prejudicis
de la bogeria sentida
i del penediment.
La trista nit
acompanya l'enaltiva mort,
nedant entre aigües lliures,
entre els segrests de somnis de mar.
Segueix el far d'instruccions que cerquen
penediments que no es governen
sense caps, sense diners,
amb acords de mots i sons.
La por envaeix els cossos joves
i l'amor suborna el pas del temps,
amb maletes plenes del foc dels ideals
i amb la fam més ancestral.
Voldrà l'alosa aprofitar l'estiu?
Ens acompanyarà a l'hora del viatge?
Si tu et quedes jo també
i proclamarem la justícia
d'un retorn sense fi.
Afusellaran els cossos de matinada
i els plors d'ofensives sense nom.
Torturaran pensaments sense esperança
fins a fer-nos ballar la son.
Voldrà l'alosa aprofitar l'estiu?
Ens acompanyarà a l'hora del viatge?
0 Pensaments:
Publica un comentari a l'entrada
He cremat alguns instants
i tornaré a collir lilàs per tu
i crearé petites realitats
sense destriar els somnis de la boira
per poder-les escollir del foc.