Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paisatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paisatges. Mostrar tots els missatges

temps


I així m'han passat aquests quatre dies, com pluja fina de primavera...
Aquella, de vegades, tan esperada... la que fa saó... la que gairebé és miraculosa...
M'he deixat perdre en el temps... i alhora n'he guanyat...
Mai un temps, no és perdut...
Temps... sense temps...

* * *


TIEMPO SIN TIEMPO

Preciso tiempo necesito ese tiempo
que otros dejan abandonado
porque les sobra o ya no saben
que hacer con él
tiempo
en blanco
en rojo
en verde
hasta en castaño oscuro
no me importa el color
cándido tiempo
que yo no puedo abrir
y cerrar
como una puerta

Tiempo para mirar un árbol un farol
para andar por el filo del descanso
para pensar qué bien hoy es invierno
para morir un poco
y nacer enseguida
y para darme cuenta
y para darme cuerda

Preciso tiempo el necesario para
chapotear unas horas en la vida
y para investigar por qué estoy triste
y acostumbrarme a mi esqueleto antiguo
tiempo para esconderme
en el canto de un gallo
y para reaparecer
en un relincho
y para estar al día
para estar a la noche
tiempo sin recato y sin reloj
vale decir preciso
o sea necesito
digamos me hace falta
tiempo sin tiempo.


Mario Benedetti



hi ha un núvol blanc, penjat d'alguna branca...



"Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila i fina
i som actors a voltes
espectadors a voltes
senzillament i com si res,
la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l'onada, acaba
i potser en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas,
l'onada avui volgués quedà's.

Així només, em deixo que tu em deixis
només així, et deixo que ara em deixis
jo tinc per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.


Molt blanc...

Sovint és quan el sol declina que el mires
ell pesarós sap que si minva, l'estimes
arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que.

Només així, em deixo que tu em deixis
així només, et deixo que ara em deixis
jo tinc per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.


Molt blanc... "
Lluís llach


En record de J.A. F.


Montfalcó Murallat, un poble de pessebre (a 4 mans)

En aquests dies on els pessebres són encara els protagonistes,
us proposo una visita virtual per Montfalcó Murallat.
Un poble de pessebre...

Avui, compto amb la "col·laboració/complicitat" especial de tres artistes: l'Anton del bloc Rebaixes, la Carme del bloc Colecció de moments, i la M.Antònia del bloc Paleta de colors.

Cadascún d'ells ens ofereixen la seva particular i bellíssima visió. Gràcies!!!

 




Gràcies Anton!

No hi entren ni els records
Per la portalada oberta.
Anys foren de goig plens,
Ara, sol un gat queda
Per pixar les rústegues flors
Que donen un xic de vida.
Temps foren altres temps
De tips de crits de guerra,
De treball, de prepotència.
Es mermaren un dia...
Defallí com vent calm
Que senyala gelada nit.
I, ara, les restes caminen
El xàfec de passada glòria
Amb records de cassola plena
I sega que omple graners.
Ara, paller sense pal digne
Espera l’últim vent
Que arrasi fantasia
D’un ahir de mantell
De realesa.

Anton Fortuño





Gràcies Carme!

Bat el sol d'hivern
damunt la porta closa
gat xafarder.

El temps s'ha endut
els records i paraules
queda l'escalf
dels geranis al test.






Gràcies M. Antònia


* * *




Montfalcó Murallat, és avui en dia un poble gairebé deshabitat. Hi ha, això sí tres Cases Rurals i un Restaurant, que us recomano. Només dues famílies del poble hi viuen encara. Situat damunt d'un turó, tot el que veurem des de fora (trencant des de la C-25, l'eix), és una fortalesa. La muralla de la segona fotografia. Desprès, un cop dins d'aquest minúscul indret, podrem comprovar que totes les cases donen en la seva paret exterior a la muralla. Molt curiós! No us el podeu perdre si voleu gaudir de bones vistes (quan no hi ha boira) fer fotografies i disposar d'uns instants de pau i d'unes magnífiques postes de sol.

Bon Nadal


"Jo voldria que tot l'any fos Nadal,
Si puguès fer un sol desig realitat"

Cançó:Glauc

* * * * *



Fotografia feta el 14 de de desembre de 2001, a l'ermita de st. Marçal de la Figuerosa (Tàrrega), durant la nevada que va afectar durant dies gran part de la Catalunya interior.

Llençolet blanquet que tapes
els arbres, terra i teulat
i ens amagues ermitori
Figuerosa, Sant Marçal...


Aguantes seré esclavatge
que el sol diví es beurà,
desapareixent, tu, feta aigua
que en font de Pau rajarà.

Anton Fortuño

Gràcies Anton! per aquest bonic regal de Nadal a st. Marçal







En record d'Albert Ràfols-Casamada

Avui ens ha deixat el poeta i pintor Albert Ràfols-Casamada.



I la besllum dibuixa enmig dels arbres
estranyes formes breus i papallones
d'un groc fosforescent les breus estones
s'adormen ran de mar platges i marbres


blancs i roses algú prepara fones
a punt de lluita quan en altes cambres
en l'or de la penombra càlids ambres
fets deessa de carn breu acarones


i entre la boira creix flor de cristall
quan en la cambra el nu rera el mirall
a l'altre nu copia amb gest subtil


ja sota l'arbre blanc cauen les pomes
s'inicia l'alt vol de mans i plomes
mentre de cada llavi en neixen mil






Paisatges de l'alta Segarra

"A cada revolt, a cada canvi de nivell, una nova estampa de la Segarra,
sempre igual i sempre amb un matís diferent".
Josep Ma. Espinàs - A peu per la Segarra - 1962


En eix gran pastis de la terra
El ganivet talla i s’aferra
Repartint les porcions a destall.

Un dia el feudal tot ho governava,
Però el temps canvià de clava
I amitjanar pels remença el blat.

Ara, verd el camp com sorra tintada,
Filets prims faran guaixos d’erada
Quan gra i palla brillin d’or lluïssor...
I pujarà el paller amb hàbil forca...
El gra al sac, oli sense morca...
S’ha tret de la terra útil tresor.
Anton Fortuño



Les graneres les han aixecat enlaire,
Al terra el conreu s’ha netejat polit.
Potser el bromall que va sospès al aire
Necessiti escombrada per passar la nit.
Anton Fortuño



S’esbadella amargenant la barrancada
Ensenyant costelles del animal terral.
Valls i valletes conformen terra embruixada
Estesa d’arrugues que conflueixen amb els plans.
Anton Fortuño



Vull mirar l’aigua plana.
Vull mirar el suau neguit.

Guaitant l’arbriu s’ablana
Al notar-se el rostre humit.
Anton Fortuño

L'Anton, del Bloc Rebaixes, amb les seves sàvies paraules engalana cadascuna de les imatges.
Gràcies Anton!!!




A la llum del capvespre - Parc de st. Eloi - Tàrrega

Passejant per st.Eloi, a la llum del capvespre, tot té un color especial...

Passejar-hi per fer proves amb l'objectiu 55-200, con és el cas de la fotografia on és veu la Parròquia de sta.Maria i els camps que envolten Tàrrega. Encara falta trobar-hi el "punt", però vaig fent. Així és com ho vaig veure.









Simfonia de tardor'09

Avui faré igual que va succeïr a les Noces de Canà, deixaré el bo i millor per al final.
Les cinc primeres fotografies són meves i van ser fetes amb la compacta de 7,2pxl.

La resta les ha realitzades la meva amiga Antonia Jurado en el seu recent viatge a la Vall de la Loire. No hi ha color entre unes i altres, ho sé, ella en sap un munt.
O potser sí, que hi ha molt de color de tardor en totes elles?...

Gràcies Antonia per compartir-les!

I avui, 19.09.2013 Gràcies a @JMRebes el poema (que trobareu al final d'aquest post) ha sortit en antena a @catalunyamusica, dins el programa @nomeshifaltestu . Ha estat un plaer poder-lo escoltar amb la veu de @ester_pb que l'ha acaronat dolçament. Merci a tots vosaltres!!!
;-)))


 


I aquestes són les d'Antonia Jurado a la Vall de la Loire, altrament conegut com El Jardí de França





Benvolguda tardor que engalanes el dia,
mil i una fulles trenades pel vent,
regales catifes amb contes d’orient,
i sedueixes cors amb olor a melangia.

Maleïda tardor quan parles de nit,
que amb la veu del vent ferest,
t’entossudeixes en dur-me un fred,
que no vull sentir al meu llit.

Estimada tardor la que somriu la terra,
simfonia d’un xilòfon amb notes de pluja,
sol, núvols i llamps pentinen les bruixes,
revolta de sons i colors que mai em decep.

Furtiva tardor que de llum ens fas orfes,
gebradora boira de somnis desperts,
amagues la plana enmig del no res,
i t’endus amb tu les ànimes mortes.

Benvolguda, maleïda, estimada o furtiva... la tardor sempre em captiva!

Poema: assumpta pijuan



les meves dèries anteriors. Si vols visitar-lo, pots clickar damunt la imatge.

Seguidors

No hi entenc gaire de fotografia, però m'hi trobo bé fent-ne. Així, que dono gràcies per a que la sort m'acompanyi en el resultat i deixo que siguin els meus ulls qui parlin.

No hi trobareu pas fotos d'un gran nivell, ni ho pretenc. No obstant això, desitjo que us agradin.

I si us ve de gust llegir les mèves dèries ho podeu fer clicant:
AQUI. És, el meu altre bloc: des d'on neixen tots els somnis...





Copyright:

© Les fotografies i els textos continguts en aquest bloc són propietat de l'autora, o bé pertanyen a l'arxiu familiar.

En el cas que la procedència en sigui un altra, se n'indicarà oportunament la font.

Si voleu fer-ne ús, només cal que m'ho sol·liciteu per e-mail. Gràcies.




Creative Commons License



- Secrets Compartits-, està sota una llicència de Creative Commons .







contador de visitas
Powered By Blogger