Re-unificatzione tedesca

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Sa re-unificatzione tedesca (in tedescu: Deutsche Wiedervereinigung) est istada su protzessu de re-conchista de s'unidade natzionale a banda de sa Germània, chi a s'acabu de sa Segunda gherra mundiale, conclùida cun sa derrota de Su de Tres Reich, fiat istada divìdida in duos Istados dae is potèntzias alliadas. Si faeddat de "re-unificatzione" in relatzione a su prus antigu protzessu de Unificatzione de sa Germània (Deutsche Einigung) chi aiat batidu a sa costitutzione de s'Istadu tedescu in su 1871.

Re-unificatzione de su 1990

Sa re-unificatzione tedesca est acontèssida su 3 de santugaine de su 1990, cando is territòrios de sa Repùblica Democràtica Tedesca (RDT, comunemente narada "Germània Est" in Itàlia; Deutsche Demokratische Republik o DDR in tedescu) sunt istados acorporados dae sa tando "Germània Ovest" (chi beniat a èssere sa Repùblica Federale Tedesca, o RFT, in tedescu denominada ufitzialmente Bundesrepublik Deutschland o BRD), pro si costituire a fatu in chimbe Länder ("istados federados"): Meclemburgu-Pomèria Anteriore, Brandeburgu, Sassònia, Sassònia-Anhalt e Turìngia. S'istadu torradu a unificare at mantentu su nùmene chi fiat de sa Germània Ovest e est àncora oe sa Repùblica Federale Tedesca.

Passàgios fundamentales in bista de sa re-unificatzione sunt istados sa ruta de su muru de Berlinu (9 santandria 1989) e s'intrada in vigore, su 1º trìulas 1990, de su Tratadu in s'unione monetària, econòmica e sotziale (Währungs-, Wirtschafts- und Sozialunion) intre is duos Istados, chi previdiat unu tassu de cunversione intre marcu de s'est e marcu de s'ovest de 1 a 1 pro is partidas currentes e de 2 marcos de s'est pro unu 1 marcu de s'ovest pro patrimonios e dèpidos.

A pustis de is primas eletziones lìberas in sa Germània Est, chi si fiant tentas su 18 martzu 1990, is negotziados intre is duos Istados fiant arribados a unu Tratadu de Unificatzione, mentras ins negotziados intre is duas Germànias e is bator potèntzias ocupadoras (Frantza, Regnu Unidu, Istados Unidos de Amèrica e Unione Soviètica) aiant prodùidu su gai naradu Tratadu duos prus bator, chi garantiat s'indipendèntzia prena a un'istadu tedescu torradu a unificare.

Legalmente non s'est tratadu de una re-unificatzione intre is duos istados tedescos, ma de s'annessione a banda de sa Germània Ovest de is chimbe Länder de Germània Est e de Berlinu Est: tale sèberu aiat fatu prus lestra sa re-unificatzione intre is duos istados (evitende aici sa criatzione de una costitutzione noa e sa sutascritzione de tratados internatzionales noos).

Sa Germània torrada a unificare fiat abarrada unu paisu membru de is Comunidades europeas (e a puatis de s'Unione Europea) e de sa NATO. Sa re-unificatzione tedesca etotu aparit comente a unu passàgiu imprescindìbile pro s'integratzione europea a sighire (partende dae su Tratadu de Maastricht firmadu su 7 freàrgiu 1992 e intradu in vigore su 1º santandria 1993) e pro s'adotzione de s'èuro che a moneda comuna in numerosos Paisos de su continente.

Bibliografia

• Lilli Gruber e Paolo Borella, Ritorno a Berlino, Milanu, Rizzoli, 2009. ISBN 978-88-17-03481-4.
• Vladimiro Giacché, Anschluss - L'annessione: L'unificazione della Germania e il futuro dell'Europa, Reggio Emilia, Imprimatur Editore, 2013, ISBN 978-88-6830-014-2.
• Peter C. Caldwell, Robert R. Shandy, German Unification: Expectations and Outcomes, 978-1-349-29884-6, 978-0-230-33795-4 Palgrave Macmillan US 2011