Repùblica Democràtica Tedesca


Artìculu in LSC

Sa Repùblica Democràtica Tedesca (RDT)(in tedescu Deutsche Demokratische Republik, DDR), narada prus simpremente Germània Est, fiat unu istadu esistidu de su 1949 a su 1990 in sa zona de chi oe est Germània chi cun s'agabu de sa II Gherra Mundiale fiat assignadu a s'ocupatzione militare de is tropas Sovièticas.

Bandera
Mapa de sa Germània Est

Teniat istèrrida de 108 177 km² e in su 1990 populatzione de unos 16 700 000 bividores.

Sa capitale fiat Berlin-Est

Geografia

modìfica

Su territòriu de s'istadu cumprendiat cussos de is atuales Land de: (de nord a sud) Mecklenburg Vorpommern, Brandenburg, sa parte est de su Stadtstaat de Berlin, Sachsen-Anhalt e Freistaat Sachsen.

Allacanaiat a Est cun sa Polònia, a Sud cun sa Tzecoslovàchia, a Ovest cun sa Repùbrica Federale Tedesca e a su Nord teniat bessida in su mare Balticu.

Istòria

modìfica

Sa proclamatzione de sa Repùblica Democràtica Tedesca acuntessiat su 7 de santugaine 1949, comente resposta a sa proclamatzione unilaterale de sa Repùblica Federale Tedesca (RFT) (prus nodia comente Germània Ovest) in is zonas de ocupatzione militare de is tropas de Istados Unidos, Renniu Aunidu e Frantza.

Addiliat a su Patu de Warszawa in su 1957. Impare a sa RFT, beniat ammitida in s'ONU isceti su 18 de capudanni 1973.

Is ribellias pro chircare de nde furriare su gubernu aiant comintzadu giai de su 1953 ma non teniant mai sutzessu.

Pro su chi pertocat is relatziones cun is bighinos de s'Ovest, fiant minguas e limitadas de is autoridades. Is làcanas fiant serradas cun acorros, fossos e cuntrolladas militamente, mancari is bividores bi fuiant numerosos passende atraessu Berlin, tzitade chi, a sa matessi manera de sa natzione fiat dividida in unu chirru ovest e unu est. Pro custa resone in su 1961 is autoridades de sa RDT e sovièticas aiant pesadu unu muru chi dda ispartziat in duos cantones e controiat cale chi siat comunicatzione (francos is Check-Point, ghennas de frontera chi permitiant attraessamentos cuntrollados de una parte a s'àtera).

S'acostamentu cun sa Germania Ovest fiat incomintzadu cun s'eletzione a presidente de Willy Brandt in sa RFT in su 1969 chi sighiat una polìtica definida Ostpolitik (polìtica de s'est), e fiat sighida cun s'eletzione de Erich Honecker in su 1976 a Est.

S'istadu at agabadu de esìstere a sa fine de su 1989. Difatis a primu, s'11 de cabudanne 1989 s'Ungheria aiat abertu is fronteras cun s'Àustria, fatu chi permitiat a is tedescos de s'Est de si·nche andare a s'Ovest, e pagus meses a pustis, su 9 de onniasantu nde fiat isciarrocadu su Muru de Berlin, simbulu de sa Gherra Frida.

In s'annu chi fiat sighidu is duas repùblicas tedescas si fiant aunidas e fiat nàschida sa Germània de oe.

Populatzione, Limbas, Religiones

modìfica

Is abitantes de sa Repùbrica Democràtica Tedesca fiant meda prus pagos de sos de sa Repùbrica Federale, ma de su restu sa mannària de su territòriu fiat minore. Is tzitades printzipales fiant Berlin-Est, Dresden e Leipzig. Àteras tzitades fiant Halle, Jena, Rostock, Karl-Marx-Stadt.

Sa limba uffitziale fiat su tedescu ma b'aiat una minoria soraba in su sud.

Pro su chi pertocat sa religione, is tedescos de s'Est sunt a majoria protestante luterana, ma s'istadu essende de ideologia communista professaiat s'Ateismu. Is creidores non beniant persighidos ma teniat lìmites mannos in sa possibilidade de carriera in su traballu.