Codis qr a la trobada de blocaires a Terrassa

A la trobada d'aquest vespre a la Nova Jazz Cava de blocaires del directori de Blocs terrassencs hem repartit aquestes xapes que hem fet al DRAC. Hi ha el codi qr que conté l'enllaç del directori, http://blocs.terrassa.com.

En parlava ara fa uns dies, sobre els codis qr. Són codis que contenen més informació que els codis de barres. Poden emmagatzemar, com el de la xapa, una URL que els usuaris amb un mòbil equipat amb càmera i el software pertinent poden escanejar el codi i obrir la URL que conté.

A la trobada també hem presentat el nou logo del directori. És aquest de sota. És obra del Pau Ferrer Ocaña.

Internet més global que fa uns anys

Sembla que les últimes dades indiquen que el tràfic a internet deixa de ser centrat històricament als EUA. Un estudi de Telegeography apunta que el 1999 el 91% de la capacitat internet a l'Àsia i el 70% de l'africana connectava als EUA. El 2008, les xifres han canviat i són el 54% de la capacitat internacional dels països asiàtics connecta als EUA, mentre que només el 6% de la banda ampla hi connecta, suplantant-los Europa.

Aquest any 2008 la banda ampla internacional d'internet ha augmentat un 62% respecte el 2007. Telegeography apunta que el major creixement anual se situava en cables de fibra òptica connectant Amèrica Llatina i el sud asiàtic, que ha incrementat un 119% i un 112% respectivament entre 2007 i 2008.

(Cliqueu sobre la imatge per fer-la més grossa).

A més de les Creative Commons, les Science Commons

Llegeixo a ReadWriteWeb que el director de pel·lícules Jesse Dylan (un dels creadors del Yes We Can) ha donat a conèixer un nou treball, aquest cop explicant la iniciativa relacionada amb la ciència de la Creative Commons Foundation, la Science Commons.

A la Viquipèdia hi trobareu un article on s'explica el fenomen Creative Commons. Fa un temps feia una referència a una explicació sobre les Creative Commons.

SMS per lluitar contra la SIDA a Sudàfrica

Cada dia durant 12 mesos s'enviaran un milió d'SMS gratuïts a Sudàfrica amb l'objectiu de conscienciar sobre el VIH i encoratjar a fer-se la prova. Es tracta del projecte Masiluleke, que neix després d'una prova pilot que va suposar un augment del 200% de les trucades a la línia de suport nacional de la SIDA.

Segons calcula Nacions Unides només un 10% de la població sudafricana amb VIH reben el tractament que necessiten. Això, juntament amb la dada que el 80% de la població té telèfon mòbil, ha portat les autoritats a enviar milions de missatges sanitaris cada mes.

Llegeixo a EJC que el sistema envia els missatges utilitzant el servei 'Si us plau, truca'm (PCM, en sigles angleses). Es veu que és un sistema comú a tot l'Àfrica i permet enviar un missatge de text a un amic sense crèdit demanant-li que li truqui. Cada missatge té les paraules 'Si us plau, truca'm', el número del qui l'envia i espai addicional per a 120 caràcters que normalment s'omplen amb publicitat.

El missatge que s'envia és 'Sovint malalt, cansat, perdent pes i amb por de poder ser VIH positiu? Si us plau truca a l'AIDS Helpline 0800012322'.

Nous dominis .tel

Des de dimecres passat, les empreses i les organitzacions poden registrar adreces web amb el nou domini -de nivell més alt- .tel. Aquest nou domini emmagatzema i encripta informació de contacte directament al DNS (Domain Name System). Sembla que podria tenir el potencial de convertir-se en la guia telefònica d'internet.

El .tel enllaça a la informació de contacte, que pot incloure números de telèfon, enllaços a webs, adreces de correu electrònic, noms de missatgeria instantània i identitats per a jocs i llocs virtuals (Second Life, Xbox Live...).

Les dades s'emmgatzemen en el DNS pel que, segons llegeixo a l'EJC, quan una persona actualitza el número de telèfon o l'adreça utilitzant el compte .tel, queda actualitzat automàticament a les agendes telefòniques dels amics que tenen la informació .tel desada en l'smartphone o altres aparells mòbils.

El període inicial de registre és obert només a empreses i organitzacions amb marca registrada i costa 400 dòlars EUA l'any. A partir del 3 de febrer s'obrirà el període en què qualsevol podrà comprar dominis per 150 dòlars EUA l'any i, a partir del 24 de març, els dominis .tel estaran disponibles per 20 dòlars l'any.

Telnic és el registrador d'aquests dominis. Al seu web hi trobareu exemples d'ús d'aquests dominis i podreu utilitzar el simulador que tenen online. A la wikipedia (en anglès) hi trobareu més informació.

Trobada amb blocaires de Cerdanyola

Aquest vespre hem intercanviat experiències el directori de Blocs terrassencs i els Blocs de Cerdanyola, amb qui col·laborem des del DRAC.

Ens han convidat a la trobada que realitzen periòdicament i hem estat parlant de blogs, xarxes de blogs, Facebook, Twitter, lectors d'RSS, Gmail, dones i blogs...

Una molt bona estona!!

Ara la Montserrat posa veu als posts

A partir d'avui alguns posts d'aquest blog comptaran amb la veu de la Montserrat per ser llegits. Així, si el que voleu fer, en lloc de llegir, és escoltar el text només caldrà que pitgeu sobre la icona d'Escoltar. Se us obrirà un reproductor que també us deixarà baixar l'àudio.

Tot plegat és amb tecnologia de VoxWeb Solucions de Veu, una empresa especialitzada en el desenvolupament d'aplicacions amb veu , tant en síntesi com en reconeixement. Per exemple, es poden convertir feeds RSS i ATOM en podcast. O es pot aplicar a l'e-learning, escoltant frases en l'idioma que s'aprèn, dir-les al micròfon per, acte seguit, ser analitzades i avaluades i poder progressar.

També es poden enviar correus electrònics amb veu i obrir nous canals d'atenció al client a través del web permetent la gravació de consultes, queixes, reclamacions, suggerències, etc. Fins i tot es pot navegar per una web a través de la veu, disposar d'assistents en la navegació o obtenir la informació d'una web per telèfon.

El camp per córrer és immens i la tecnologia ja permet veritables virgueries!

El nou iGoogle

Veig que ja disposo de la nova versió de l'iGoogle, la pàgina personalitzada de Google que faig servir de pàgina d'inici al navegador.

Ara puc accedir als gadgets directament per un nou menú situat al cantó esquerre de la pantalla i, en lloc de tenir les pestanyes a la part de dalt per canviar de contingut en una plana, ho puc fer des d'aquest mateix menú a l'esquerre. A més, s'ha habilitat la possibilitat d'accedir als continguts dels propis gadgets de Google (com el Reader, el Calendar, etc) a tota plana des de la mateixa interfície.

A Micro Persuasion expliquen que podria ser que aviat l'iGoogle deixi de ser només l'espai per als gadgets de web i esdevingui la resposta a Facebook i MySpace en integrar l'OpenSocial i poder seguir l'activitat dels amics sense haver d'accedir a cada una de les xarxes socials (el que una mica, ara, fa també el FriendFeed).

El Windows Cloud

Segons recollia fa uns dies el The Register, sembla que Microsoft donarà a conèixer un nou sistema operatiu, el Windows Cloud, a finals d'aquest mes en la seva conferència anual de desenvolupadors.

Steve Ballmer ho anunciava en un acte a Londres ara fa uns dies. Deia:

• Necessitem un nou sistema operatiu dissenyat per al cloud i n'introduirem un en unes quatre setmanes, fins i tot tindrem un nom per donar-vos llavors. Però de moment anomenem-lo 'Windows Cloud'.
  
  
• Així com el Windows Server s'assemblava molt al Windows però amb noves propietats, noves característiques i noves funcions, també el Windows Cloud s'assemblarà al Windows Server.
  
  
• No estem resituant-nos en ser proveidors de serveis però hem de construir un servei que és el Windows en el cloud.
  
  
• L'últim que volem que ens facin quedar obsolets, si hem de quedar obsolets millor que sigui per nosaltres mateixos.

Al Paper Mullat hi trobareu una explicació de què és el cloud computing. Segons hi llegeixo, la idea és passar de tenir ordinadors plens de programes que no explotem ni al 50% a tenir grupets de petits programes que ens fan únicament la feina que volem que facin. Tot plegat, programes online.

Richard Stallman, fundador de la Free Software Foundation i del GNU, exposava les seves reticències al cloud computing: "és estupidesa. És pitjor que l'estupidesa: és una campanya de màrqueting publicitari". I va afegir "una de les raons que no s'haurien d'utilitzar aplicacions web és que es perd el control sobre allò. És tan dolent com utilitzar programari propietari. Si s'utilitza un programa propietari o el servidor d'un altre, un està indefens. S'està en mans de qui sigui que hagi desenvolupat aquell software".

El blog action day d'avui, dedicat a la pobresa

Després del de l'any passat sobre medi ambient, aquest any el Blog action day es dedica a la pobresa.

Recupero alguns posts de situacions i d'iniciatives diverses:

• El menjar que llencen els britànics: de mitjana, les llars britàniques llencen el 18% de tot el menjar comprat. Les famílies amb canalla n'arriben a llençar fins el 27%.
• Blogs de persones que han estat en situació de sense sostre: com el del Miquel, pintor i professional del còmic que ha passat 15 anys al carrer.
• Finalment, la proposta Girl effect
  

Premis blocs Catalunya

L'associació Stic.cat ha lliurat aquest vespre els Premis Blocs Catalunya:

• Premis especials: Miquel Tusón http://www.llumenera.com i Saül Gordillo saul.cat
• Cultura: Jordi Cervera http://blogs.ccrtvi.com/jordicervera.php
• Societat: Joan Puig http://lexicografia.blogspot.com
• Actualitat: Albert Medrán http://www.albertmedran.com
• Educació: Margalida Capellà http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques
• TIC: una servidora!!

Moltes gràcies!!

Codis de barres QR

Al Japó van més avançats que no pas nosaltres, en aquests temes. Es tracta d'unir una mica més el món real i internet mitjançant la informació que contenen els codis QR (són codis de barres 2D), informació que els smartphones poden capturar.

Aquests codis QR poden emmagatzemar adreces URL i aparèixer en revistes, autobusos, targetes de presentació o qualsevol altre objecte... Els usuaris amb un mòbil equipat amb càmera i el software pertinent poden escanejar el codi i obrir la URL que conté.

De moment, als EUA s'hi ha experimentat en publicitat. Llegeixo a la sèrie de tres articles que n'ha fet ReadWriteWeb que Google, per exemple, va provar-ho amb el Google Print Ads, una xarxa que agrupava 800 diaris (gairebé el 70% de la circulació dels diaris de pagament). Però sembla que no ha acabat de funcionar perquè sembla que Google mai no ha fet públiques les dades d'ús ni percentatges de renovació del servei ni altres detalls.

Un altre intent és el de NeoMedia amb Format Dynamics que amb la seva tecnologia Clean Print permet incloure anuncis amb codis de barres al costat del contingut. Un ús interessant seria per als articles que solen ser impresos i compartits, com els de webs informatius.

També s'assagen altres usos com, per exemple, el del projecte Semapedia que permet crear codis QR per donar accés a adreces URL de la Wikipedia, Wikinews, Wikibooks i Wikisource. Al Japó també es poden trobar codis QR en targetes de presentació, targetes id, revistes, diaris, flyers, pòsters, stickers, productes alimentaris, puzzles, webs, taulers d'anuncis...

A l'àtic2a en parlaven en les seves últimes jornades i a Recerca en acció veig que s'ha creat el QR-Kill, un joc urbà basat en el mòbil i els codis QR. Fa un temps en Xavi Caballé es feia ressò de la implementació a Roses d'aquests codis senyalitzant el seu patrimoni.

Volem que les empreses tinguin presència en mitjans socials?

Segons un estudi realitzat per l'empresa Cone Business, el 93% dels nord-americans que utilitzen mitjans socials voldrien que les empreses també hi tinguessin presència. El 85%, a més, creuen que les empreses haurien d'utilitzar aquests serveis per interactuar amb els consumidors.

Segons recullen a ReadWriteWeb, els mitjans socials (en la seva definició més àmplia) primer van canviar la manera com interactuem amb els amics i coneguts, la família i els clients. Amb l'aprenentatge que n'hem fet, ara creiem que haurien de ser una manera d'interactuar amb les empreses, en una conversa en les dues direccions.

Algunes dades que apunten al web esmentat:

• El 60% dels nord-americans interactuen regularment amb empreses en webs de mitjans socials
• El 43% dels consumidors creuen que les empreses haurien d'utilitzar les xarxes socials per solucionar els seus problemes
• El 41% creu que les empreses haurien de fer ús de les eines socials per obtenir feedback dels seus productes i serveis
• Els homes són més propicis a utilitzar les eines socials per interactuar amb una empresa que no pas les dones (33% vs 17%)
• El 33% dels consumidors d'entre 18 i 34 anys i els que compten amb ingressos per sobre dels 75.000 dòlars creuen que les empreses haurien d'intentar comercialitzar mitjançant les xarxes socials

Totes aquestes dades es refereixen al 60% dels nord-americans que són actius i utilitzen mitjans socials.

Algunes previsions del cost de la guerra de l'Iraq

Es tracta d'una pel·lícula infogràfica que detalla els costos que la guerra de l'Iraq, no només els costos actuals sinó també els que es preveuen per a la propera dècada.

Als EUA ja envien més SMS que no parlen pel mòbil i el creixement de la VoIP a Europa

Llegia fa uns dies que Nielsen Mobile ha fet públiques unes estadístiques que assenyalen que els nord-americans ja envien més SMS que no pas fan trucades. Durant el segon quadrimestre, un usuari ha enviat de mitjana 357 missatges de text i ha realitzat 204 trucades al mes.

Tot això mentre a principis de 2006 només s'enviaven i rebien de mitjana 65 SMS al mes. Des de llavors s'ha incrementat un 450%.

Les dades també indiquen que, tot i que es faci més d'ús dels missatges de text, això no vol dir que es facin menys trucades. Sembla que la culpa la tenen els adolescents d'entre 13 i 17 anys, que reben i envien de mitjana uns 1.742 SMS al mes.

Segons dades de la Wireless Association, durant el mes de juny els nord-americans van enviar 75 mil milions d'SMS, uns 2,5 mil milions de missatges al dia. En relació al juny de l'any passat representa un increment del 160%.

D'altra banda, segons TeleGeography a finals del 2007 hi havia 25,3 milions de línies VoIP en servei a l'Europa Occidental (15 milions el 2006 i 6,5 el 2005). Sembla que a finals d'aquest any arribarem al màxim de 37 milions de línies.

L'explicació sembla raure en la millora en les velocitats de banda ampla -a casa nostra en podem dubtar-, l'auge dels serveis triple-play (connexió internet+TV+telèfon) i la competència. France Télécom és el major proveïdor de VoIP.

Al DRAC col·laborem amb la revista virtual sobre llengua catalana InfoMigjorn

Des d'aquest setembre al DRAC -on treballo de coordinadora de projectes- col·laborem amb l'Eugeni S. Reig en la gestió dels enviaments i tramitació d'altes i baixes del butlletí InfoMigjorn.

Es tracta d'una revista virtual sobre llengua catalana que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana: retalls de notícies, articles publicats o inèdits, informacions d'agenda, ressenyes i altres missatges relacionats amb la sociolingüística, la gramàtica històrica, la dialectologia, la literatura, la política lingüística, normativa, etc.

S'envia de dilluns a dijous i compta amb més de vuit mil subscriptors. Ara fa poc, en Joan Tudela en parlava al diari Avui.

L'InfoMigjorn s'afegeix al RodaMots, el butlletí que cada dia envia una paraula a més de deu mil subscriptors, impulsat pel Jordi Palou i la Xarxa de Mots i que també compta amb la col·laboració del DRAC. Ara han obtingut el premi Lletra pel blog del Quadern Gris de Josep Pla.

Periodisme a Veneçuela, a Zàmbia i novetats en 3D

Tres informacions sobre periodisme ben diverses:

1. Human Rights Watch ha fet públic un informe on destaca el poc progrés dels drets humans a Veneçuela, incloent l'impacte del govern en els mitjans i altres institucions. Els mitjans han estat minats amb una sèrie de mesures per a canviar "el contingut i el control dels mitjans". El govern ha reforçat la seva capacitat de limitar la lliure expressió i de controlar les freqüències d'emissió per intimidar i discriminar les cadenes crítiques amb el règim. L'informe també destaca el restringit accés públic a la informació oficial.
   
   
2. A Zàmbia, malgrat els pocs recursos econòmics i materials, un grup de periodistes ha llançat el The Watchdog, el primer portal informatiu 24 hores. De moment són tres periodistes i el seu objectiu és cobrir la informació les 24 hores tant per a la població local com per als emigrats. Els mitjans online de Zàmbia només pugen còpies del contingut en paper. Segons s'explica a l'EJN, els diaris a Zàmbia són cars i la distribució és molt pobra fet que provoca que molta gent s'assabenti de les notícies tard; ara bé els que es puguin connectar a internet poden accedir a The Watchdog gratuïtament i obtenir la informació més ràpidament.
   En les dues setmanes que porta en funcionament, els periodistes s'han vist obligats a desplaçar-se al Media Institute of Southern Africa a causa de la mala connexió a internet. Tenen la intenció d'establir un acord amb les ràdios locals per tal que el contingut del web pugui ser redifós per la ràdio perquè la informació pugui arribar a gent que no té accés a internet. També estan estudiant de poder difondre informació a través dels mòbils.
   
   
3. Els periodistes especialitzats en medi ambient llegeixo que ara poden utilitzar un web 3D publicat pel Programa de Medi Ambient de Nacions Unides (UNEP) i Google Earth. Es poden monitoritzar els punts crítics del medi ambient i l'impacte del canvi climàtic en el planeta a més de poder trobar informació local. El web permet escrutar més de 200 llocs del món, incloent els glaciars d'Alaska, les selves de Madagascar i les de l'Amazones.

El consum energètic i internet

Fa uns dies parlava de la ubicació dels Data Centers. Ara llegeixo que Google està considerant traslladar les supercomputadores que necessita per operar a 11 km dins el mar. Els Data Centers ubicats al mig del mar utilitzarien les onades per produir energia i per refrigerar les màquines.

Aquesta ubicació també significa que Google no hauria de pagar impostos. Amb l'espectacular i massiu creixement del flux d'informació que generem, les empreses estan buscant solucions radicals al costos creixents.

El 2005, els Data Centers van consumir l'1% de l'electricitat del món. Les previsions indiquen que aquesta contaminació l'any 2020 serà superior a l'actual de les companyies aèries.

D'altra banda, també augmenta la preocupació pel consum energètic. S'estudien maneres d'incorporar energia alternativa de petita escala a la xarxa elèctrica. A la Universitat estatal de Carolina del Nord s'ha atorgat una beca de 18,5 milions de dòlars per estudiar la distribució de l'energia i ajudar a crear una xarxa nova i més eficient.

Tindrem Android aquest octubre?

Segons s'especula en diversos mitjans online i blogs, T-Mobile anunciarà el primer telèfon basat en Android el proper 23 de setembre, amb el llançament comercial a finals d'octubre. El preu encara és un misteri.

Sembla que serà força diferent de l'iPhone: pesarà més, tindrà una pantalla tàctil més gran, amb un teclat complet que s'obrirà i una trackball semblant a la del BlackBerry per ajudar en la navegació.

Fa uns dies, Google presentava els guanyadors de l'Android Developer Challenge I, un concurs per a premiar les aplicacions més innovadores dissenyades per al nou sistema operatiu per a mòbil, l'Android.

Els deu primers equips han rebut $275,000 i deu equips més han rebut $100,000. En aquesta galeria hi ha les aplicacions guanyadores així com les aplicacions concursants.

Els deus guanyadors són:

1. cab4me: per cridar un taxi en qualsevol moment, en qualsevol lloc.
2. Compare Everywhere: per comparar preus, veure crítiques de productes i connectar amb les botigues
3. Ecorio: suggereix alternatives més verdes de trànsit i vol ser un control de la contaminació que fem
4. GoCart: permet escanejar el codi de barres dels productes i veure els millors preus online i en botigues properes
5. Life360: aplicació que t'envia missatges de la família i de l'entorn
6. Locale: en lloc d'haver d'anar ajustant els perfils del mòbil (exterior, en silenci, etc), aquesta aplicació ho farà automàticament. Amb el GPS del mateix Android permetrà marcar "situacions" (A la feina, A casa, En una reunió, etc) que s'activaran automàticament configurant la ubicació, l'hora o altres condicions
7. PicSay: editor de fotos fàcil d'utilitzar que permet personalitzar les fotos i enviar-les a amics o a webs de fotos
8. Softrace: per trobar-se online i competir en diverses activitats físiques. Les curses poden tenir lloc en temps real; es poden triar oponents i la cursa; es pot elegir una ruta predefinida o bé córrer en qualsevol direcció. Com un joc d'ordinador excepte que no controles el jugador sinó que ets el jugador
9. TuneWiki: un reproductor avançat de vídeo i àudio
10. Wertago: l'aplicació per gaudir de la nit. Per trobar les millors festes i connectar amb amics tota la nit

Eleccions hi-tech a l'Àfrica

Ja fa uns dies llegia a SmartMobs que l'ús dels telèfons mòbils ajuda a monitoritzar les eleccions en els països africans, fent més difícil la manipulació electoral i la corrupció.

Amb el creixement de tecnologies simples de comunicació com els mòbils, molts Estats africans progressen cap a les eleccions obertes i justes en sistemes cada vegada més democràtics. El Senegal és un dels països on més s'hi aposta.

D'altra banda, a la BBC publicaven que les eleccions celebrades a Angola el divendres passat, les primeres en 16 anys, se celebraven en mode hi-tech.

• Més de vuit milions de persones s'han censat utilitzant targetes antifrau amb hologrames, fotos i empremtes i no hi ha hagut escassetat de material publicitari encoratjant els ciutadans a votar, part d'aquesta propaganda enviada per SMS.
  
  
• La comissió electoral ha obert col·legis fins en plataformes pretoleres i diversos helicòpters han recollit vots de col·legis remots mentre els faxos solars i per satèl·lit han enviat les llistes des d'altres col·legis.
  
  
• Per als qui hagin perdut la targeta per votar, s'han col·locat més de sis mil ordinadors als col·legis electorals perquè la gent pugui accedir a la seva fitxa i número de registre.

Tota aquesta feina ha comportat 3 anys de preparació.

Els obstacles a superar han estat molts i diversos: molta part de la població no havia votat mai abans; la dispersió de la població (d'aquí els helicòpters i alguns vaixells); la manca d'un cens recent (les autoritats no saben ben bé on és la població); l'adscripció als col·legis s'ha fet en funció del número de registre més que pel lloc on es viu i part de la població anava despistada. Per pal·liar-ho hi ha hagut personal al carrer amb PDAs per orientar tothom qui ho demanés, s'han instal·lat màquines lectores de les cartes de registre en bancs i aeroports, hi ha hagut números de telèfon on trucar i també un web.

El pressupost inicial s'ha quadruplicat. Hi ha hagut observadors de la UE, dels EUA, del Comitè de Desenvolupament de l'Àfrica del Sud i de la Comunitat de Països de Parla Portuguesa.

El cap dels observadors de la UE, però, ha afirmat que les eleccions han representat un avenç important per a la democràcia però que en cap cas es pot parlar d'eleccions lliures i justes.

Als Països Baixos molta gent és a les plataformes socials

Segons llegeixo al European Journalism Centre, als Països Baixos és on més gent hi ha formant part de xarxes socials. Enlloc del món hi ha una major proporció de ciutadans membres d'aquestes plataformes. Són el 49% de la població. Seguidament hi ha els Emirats Àrabs Units, amb el 46%; el Canadà, amb el 44% i els EUA, amb el 40%.

A Holanda, allà on més participen és a Hyves, LinkedIn i MSN Spaces. La màxima preocupació dels afiliats és la privacitat.

Tot plegat són dades de Synovate, basades en un estudi internacional realitzat a 13.000 persones d'entre 18 i 65 anys.

In plain English...

RSS in plain English:





Bookmarking social:





Social media:





Podcasting:





Wikis:





Blogs:





Compartir fotos online:





Google Docs:




Trobareu més informació a ReadWriteWeb i a The Content Wrangler.

Diverses fonts estadístiques de mitjans socials

A Mashable fa uns dies llegia aquest article on referencien diverses fonts on trobar xifres i estadístiques d'ús i penetració dels mitjans socials.

Entre altres, un estudi fet entre 17.000 usuaris d'internet en 29 països diferents posava de manifest que el 34% opinava online sobre productes i marques en blogs i el 36% pensen més positivament sobre empreses que tenen blogs.

En un altre estudi s'hi deia que mentre el 2007 només un 25% de les 500 majors empreses deien que els mitjans socials eren molt importants per al negoci i el seu màrqueting mentre que aquesta xifra havia augmentat al 44% un any més tard.

Una pel·lícula sobre el Facebook

Llegeixo a l'European Journalism Centre que el guionista i productor Aaron Sorkin, un dels creadors de l'Ala Oest, vol escriure una pel·lícula sobre la creació del Facebook.

Amb aquest objectiu, s'ha creat el perfial i ha obert un grup per saber 'com funciona' tot plegat, l'Aaron Sorkin & The Facebook Movie. Els usuaris hi poden col·laborar amb històries relatives al web en qüestió i hi ha diverses enquestes per respondre.

La pel·lícula vol explicar com Facebook es converteix en el fenomen internet, econòmic i social amb més de 100 milions d'usuaris arreu del món després que nasqués de la mà de l'estudiant de Harvard Mark Zuckerberg el 2004.

Zuckerberg s'ha volgut mantenir independent malgrat les ofertes multimilionàries que li han fet.

Google Chrome, sembla que tindrem navegador Google

Com ja ens tenen acostumats, a Google no paren. Fa uns dies es feia públic per a tothom el Google Ad Manager i ara es parla del Google Chrome, el que podria ser un nou navegador.

Es tracta d'un navegador open source basat en el Webkit, motor renderitzat de Safari. La usabilitat està inspirada en Opera, amb pestanyes sobre la barra de l'adreça, aquesta combina URLs ja escrites amb suggerències de resultats i hi ha una plana d'inici que inclou webs visitades amb freqüència, pestanyes tancades recentment, preferits i cerques.

Tot plegat, amb el Gears inclòs i obrint les aplicacions web en les mateixes finestres del navegador, sense menús ni barres (semblant a Mozilla Prism).

Ara encara no es pot descarregar però sembla que el llançament serà imminent.

Jo també faig... El Singular Digital

El Singular Digital comença curs amb novetats. Entre altres, disseny nou i la secció Blocs Singulars, on hi consta el meu blog. També hi ha els d'en Jordibadia.cat, l'Entrellum, el Cimera (Extraordinària), el Josepsort, l'Itching like grass, el Connectant els punts, l'E-campanya, el Jorgedioni i el Catalunya FFW.

El Singular Digital, així, s'obre al fenomen dels blogs i és partícep del dinamisme de la catosfera. Comença l'aventura!

El 15 d'octubre, canviem la conversa!

Enguany, el Blog Action Day es dedica a la pobresa. Després del de l'any passat, centrat en el medi ambient, enguany els organitzadors tornen a animar els bloggers a parlar sobre aquest tema el proper dia 15 d'octubre.

De moment, compten amb el suport d'alguns dels blogs més influents: TechCrunch.com, ReadWriteWeb.com, Mashable.com, SmashingMagazine.com, GigaOm.com, Jauhari.net, Problogger.net, CopyBlogger.com , DailyBlogTips.com, ZenHabits.net, Inhabitat.com, VentureBeat.com, Mentalfloss.com, PronetAdvertising.com, TorrentFreak.com

Jo ja m'he apuntat a la Xarxa del Canvi del Blog Action Day. T'hi animes?

Els ciberatacs van precedir els tancs russos

Llegeixo a l'International Herald Tribune (IHT) i al The Australian que setmanes abans que les bombes caiguessin sobre Geòrgia, es van detectar atacs contra el país a internet. En concret es va notar un flux de dades contra els webs del govern georgià contenint el missatge 'win+love+in+Rusia'.

Experts dels EUA afirmen que els atacs contra la infrastructura online de Geòrgia van començar el 20 de juliol, amb atacs DDOS (milions de peticions als servidors, que els sobrepassen i els fan caure).

Investigadors a Shadowserver -un grup de voluntaris que segueix l'activitat perniciosa a la xarxa- afirmen que el web del president georgià va estar durant 24 hores inoperant per múltiples atacs DDOS. També afirmen que l'atac estava dirigit des de servidors ubicats als EUA i que va començar diverses setmanes abans que comencés l'assalt.

Segons llegeixo a l'IHT, és la primera vegada que un ciberatac precedeix una guerra. Per a alguns, com Bill Woodcock -director del Packet Clearing House-, no serà el darrer ja que aquests atacs són molt barats i fàcils de muntar.

L'origen exacte de l'atac es desconeix encara que el govern de Geòrgia acusa Rússia. El fruit del ciberatac va ser que el govern georgià no va poder fer conèixer online el seu missatge ni connectar amb simpatitzants d'arreu del món durant la guerra amb Rússia. A banda d'això, Geòrgia no té serveis vitals lligats a internet, amb què l'atac no va fer més mal.

Els webs de mitjans de comunicació i d'empreses de transport i comunicacions també van ser atacats, així com el del Banc Nacional de Geòrgia, en què es van poder veure imatges de dictadors del segle XX juntament amb la imatge del president georgià.

A banda d'aquests atacs DDOS, s'han trobat proves del redireccionament de tràfic d'internet a través d'empreses russes de telecomunicacions. Els últims dies el web en llengua russa stopgeorgia.ru continuava operatiu i oferia software utilitzat en aquesta mena d'atacs.

Segons alguns analistes americans, tot sembla apuntar al Russian Business Network (RBN) -una banda de Sant Petersburg lligada a pornografia infantil, malware, robatori d'identitat, phishing i spam. Per a d'altres analistes, el rol del RBN és ambigu. "Simplement veiem que els atacs vénen de serveis de hosting coneguts", afirma Paul Ferguson, de l'empresa de seguretat Trend Micro.

Segons Greg Day, de McAfee, "podem preveure l'increment dels ciberatacs utilitzats com a arma. A banda de ser crític per als governs, internet també juga un rol important en el funcionament dels països i atacar-lo pot causar danys en les economies".

A la imatge, una captura de pantalla del web del ministre d'afers estrangers georgià (mfa.gov.ge) repintat pels 'South Ossetia Hack Crew'. Font

Prosumidors en acció

Veig a WorldChanging la notícia que explica com en Simon Berry ha optat per les xarxes socials per fer conèixer la seva preocupació i passar a l'acció. Tocat per la ironia que representa que comunitats remotes de l'Àfrica tinguin accés il·limitat a la Coca-Cola però que no tinguin infrastructura per aconseguir medicines, Berry va proposar a la Coca-Cola que dediqués una part de la xarxa de distribució per portar medicaments per pal·liar malalties simples però perilloses com la deshidratació per diarrea.

En ser un de sol, no es va fer cas del seu missatge. Ara, una campanya a Facebook l'ha catapultat. Un dels responsables de la Coca-Cola, Salvatore Gabola, al cas de l'impuls de la campanya, l'ha convidat a la seu europea per discutir la idea.

Ara al Facebook ja en 4.300, els seguidors de la campanya.

La campanya ara també té un web i un blog específics. També podeu descarregar l'entrevista que la BBC va fer a Simon Berry.

D'una altra banda, tenim les empreses, algunes de les quals comencen a optar seriosament per l'obertura a les xarxes socials i als consumidors. En aquest article, 35+ examples of corporate social media in action, hi trobareu exemples de 35 empreses que opten per blogs, campanyes, etc. A Innovación abierta: casos de éxito, n'hi trobareu alguns més.

Hi haurà codi de conducte davanta la censura a internet?

Llegeixo a ReadWriteWeb que segons el senador nordamericà Dick Durbin, Google, Yahoo i Microsoft estan a punt de tancar un acord per a un codi de conducta que regirà aquestes empreses en entorns restrictius com ara la Xina.

El senador ha rebut cartes d'aquestes empreses en què es descriu el codi, encara de manera vague, però amb tres pilars:

• Els principis de llibertat d'expressió i privacitat seran els que regiran la indústria per protegir i avançar en gaudir de la llibertat d'expressió i privacitat a nivell global. Aquests principis es basarien en la llibertat d'expressió, la privacitat, la presa de decisions responsable de les empreses i la transparència, entre altres valors.
  
  
• Pautes en la implementació, que detallaran com les empreses participants posaran en pràctica els valors i principis.
  
  
• Responsabilitat i entorn d'aprenentatge basats en la idea que és essencial una organització i una estructura de govern múltiple i diversa per donar suport als principis acordats.

Tot plegat sembla que arribarà a finals d'aquest any, que haurem vist uns Jocs Olímpics en què ni els periodistes no tindran un accés total i lliure a internet. O després que el 2006, Shi Tao va ser sentenciat a 10 anys de presó després que Yahoo descobrís la seva identitat, pressionada pel govern xinès.

YouTube retransmetrà els Jocs Olímpics

YouTube oferirà cobertura diària dels Jocs Olímpics a l'Índia, Nigèria i 75 països més on les cadenes no han comprat els drets televisius.

Es retransmetran segments de notícies i titulars esportius. Aquest contingut es bloquejarà en les àrees en què s'han venut els drets a tercers.

La informació és a youtube.com/beijing2008

Ho he llegit a Lost Remote i al European Journalism Centre.

Més dones que homes a les xarxes socials

Llegeixo que les dones superem els homes en les xarxes socials, segons un estudi fet públic per l'empresa de reputació online RapLeaf. S'han analitzat les edats i el sexe de 49,3 milions de persones, el 90% de les quals dels EUA.

Per exemple, a Facebook -que acaba de canviar d'imatge- el grup d'edat més gran és el dels 18 a 24 anys, amb 1.685.029 dones i 977.753 men. A MySpace aquest grup d'edat també és el més nombrós i hi ha registrades 7.091.214 dones i 5.226.788 homes.

Altres resultats que es desprenen d'aquest estudi:

• Les dones entre 14 i 24 dominen l'activitat en les xarxes socials i tenen més amics que els homes
• Els homes més grans de 35 anys són més actius i tenen més amics que les dones del seu mateix rang d'edat
• L'usuari mitjà té entre 2 i 25 amics

Des d'aquest enllaç podeu descarregar en un full de càlcul les taules comparatives de resultats.

Navegarem així, en el futur?

Adaptive Path i Mozilla treballen en un projecte per explorar el futur dels navegadors. En aquest vídeo s'explica com els usuaris podríem accedir, compartir i col·laborar amb dades trobades a través de la navegació.

S'hi mostra, entre altres, com integrar dades amb converses de manera molt més simple i ràpida que fins ara.


Aurora (Part 1) d'Adaptive Path a Vimeo.

Etnografia digital. El YouTube i l'expressió d'un o d'una mateixa

Llegeixo a PSFK que Michael Wesch, professor de la Universitat de l'Estat de Kansas, ha fet una presentació a la Biblioteca del Congrés dels EUA explicant la recerca que ha fet, juntament amb el seu equip, en etnografia digital i com el YouTube ha portat al desenvolupament de noves formes d'auto expressió.

Com la webcam ens fa reflexionar sobre nosaltres mateixos i ens porta a nous tipus de relació; com l'espai més privat es converteix en el potencialment més públic; com l'individu i la comunitat poden relacionar-se sense constrenyiments.

Aquí trobareu un guió-esquema del vídeo.

Aquest divendres 8, un altre 24 hores de Flickr

Aquest divendres dia 8 d'agost tindrà lloc les 24 hores de Flickr, Flickr 888. La idea és fer-se una foto en qualsevol moment del dia i compartir-la en el grup creat expressament.

Aquest any, els de MOO crearan uns packs de postals del Flicrk 888, que estaran disponibles a partir de la tardor.

Llegeixo que l'any passat l'esdeveniment es va celebrar el 5 de maig i hi van participar 7.000 persones.

Estalviar el malbaratament energètic dels stand by

La UE es proposa reduir en un 20% el consum d'energia dels europeus d'aquí al 2020. Un dels malbarataments energètics que solem fer és el de mantenir televisions, dvds i demés en stand by (és a dir, amb el pilot vermell encès). Es calcula que el que es gasta a nivell UE per semidesendollar aquests aparells sense acabar de tancar-los permetria mirar la televisió cinc hores diàries a totes les llars de l'Estat espanyol durant 25 anys.

Últimament he vist algunes solucions.

Podem col·locar aquests suports als endolls per poder penjar més fàcilment els cables una vegada els hem desconnectat.


També podem comprar aquest aparell, que s'encarrega de tancar els aparells que detecta que estan en stand by.


O bé comprar aquest endoll múltiple que permet, amb comandament a distància, tancar completament els aparells que hi tinguem endollats.

Font conference

Un clip de 3 minuts de Streeter Seidell i Dan Gurewitch on s'explica un procés de selecció d'una font tipogràfica en el marc d'una conferència. Val la pena! Ho he vist a The Content Wrangler.

Pots mirar més vídeos divertits i fotos divertides a CollegeHumor.

Ubicació de Data Centers

Llegeixo a GigaOm que Rússia podria ser la ubicació ideal per als Data Centers d'empreses com Google, Microsoft o Yahoo! La raó principal és la capacitat hidroelèctrica de RusHydro, que pot produir 25 gigawatts d'electricitat.

Els Data Centers requereixen un consum energètic molt alt, que força aquestes empreses a buscar ubicacions properes a fonts energètiques a poder ser en climes freds, estalviant així energia en refrigeració i en transport energètic.

Microsoft ja en té un de previst a Sibèria i Google sembla que es mou per expandir la seva presència a Rússia amb l'adquisició de Rambler.

El problema principal és la manca d'infrastructura d'entrada i sortida de Rússia. Però fa pocs dies es va posar en funcionament un nou cable de 570 km amb una capacitat de 640 Gbps entre Rússia i el Japó.

En aquest altre article veig que Google va gastar 1,9 mil milions de dòlars l'any 2006 mentre l'any següent, el 2007, en van ser 2,4 mil milions. Els principals criteris de Google per decidir la ubicació de nous Data Centers són:

• Grans quantitats d'electricitat barata
• Energia verda
• Proximitat a rius i llacs (grans quantitats d'aigua destinades a la refrigeració)
• Grans extensions de terra (afavoreixen la privacitat i la seguretat)
• Distància en relació a d'altres Data Centers de Google
• Incentius fiscals

En aquest altre article llegeixo l'estimació següent:

Es rumoreja que Google disposa entre mig milió i un milió de màquines en Data Centers a tot el món.

Cada màquina consumeix uns 500 watts d'energia, incloent el sistema de refrigeració.

Per tant, en el pitjor dels casos, suposant que són un milió de màquines que necessiten 500 watts d'energia per hora, és un total de mig gigawatt per hora. És l'equivalent a la meitat del que una ciutat de la mida de San Francisco necessita cada hora.

En aquesta plana hi trobareu un mapa amb els Data Centers de Google, creat per pingdom.

Olive Riley mor als 108 anys

Fa poc més d'un any em feia ressò del blog d'Olive Riley, una australiana que, amb més de cent anys, era gairebé segur la blogger més gran del món. Ara llegeixo al European Journalism Centre que s'ha mort.

Al seu últim post parlava de la salut empitjorada però que cantava "una cançó alegre, com faig cada dia". Des del febrer del 2007 han estat 70 posts on ha explicat com ha viscut dues guerres mundials i com ha pujat tres fills sola treballant de cuinera i en un bar.

The girl effect

Via swissmiss. Web The girl effect

La història de YouTube

Chad Hurley, CEO de YouTube, explica els detalls de la història de l'empresa en aquest vídeo que recull una intervenció seva en un sopar a Palo Alto.

Via GigaOm

Un quart de la població del planeta, online el 2012

Llegeixo a EJC que es preveu que d'aquí 4 anys una quarta part de la població mundial estarà connectada a internet. Segons un estudi de Jupiter Research, el major creixement l'experimentaran Estats com la Xina, Rússia, l'Índia i el Brasil. En global, el número d'usuaris online es preveu que creixi un 44% en el període 2007-2012.

D'altra banda, a OjoBuscador es feien ressò fa uns dies que, segons el Ministeri d'Indústria espanyol, més de 22 milions de ciutadans de l'Estat de més de 10 anys, han accedit alguna vegada a internet. D'altra banda, més del 88% de les connexions fetes des de les llars de l'Estat són de banda ampla.

Noves maneres de gestionar la publicació online i escrita de revistes i llibres

M'assabento de diverses iniciatives relacionades amb la impressió i la publicació de revistes i llibres.

D'una banda, Calaméo. Es tracta d'un servei web que permet crear revistes en flash d'una gran diversitat de documents per a una millor experiència en la lectura. Així, es poden convertir arxius doc, rtf, ppt, pps, xls, pdf, txt, html i odt, ott, sxw, stw, odp, otp, sxi, sti, ods, ots, sxc i stc de fins a 100 mb de pes.

Sense necessitat de coneixements tècnics, es converteixen en revistes flash amb controls de navegació, feed RSS, codi per incrustar en webs i blogs, possibilitat de personalitzar-los, edició multimèdia... La versió PRO permet accés a l'API. En trobareu més informació en aquest article de Robin Good.

D'una altra banda, MagCloud. Un lloc web que permet publicar les pròpies revistes. Només cal pujar un PDF i ells s'ocupen de la resta: impressió, enviament, gestió de les subscripcions i més. Vindria a ser el lulu de les revistes.

Finalment, llegeixo a BEAT.cat que la cadena de llibreries Blackwell ha signat un acord amb l'empresa On Demand Books per instal·lar una impressora capaç d'imprimir, retallar i relligar llibres en rústica amb coberta de 4 colors a una velocitat de 40 pàgines per minut als 60 punts de venda que té al Regne Unit.

Aquesta tecnologia d'impressió sota comanda facilita l'abaratiment dels costos del llibre i podria allargar la vida dels títols exhaurits o dels llibres que tenen una demanda petita.

2n Congrés Internacional de la Publicació Electrònica

Ja fa un mes que està en marxa la fase online del II Congrés Internacional de la Publicació Electrònica. En 13 tallers i seminaris es discuteix i es parla sobre xarxes socials, educació, networking, continguts multimèdia...

Jo estic moderant el taller sobre Bases de dades i gestors de continguts: eines que organitzen. De moment hem tractat l'entesa forçosa que hi hauria d'haver entre els qui creen CMS (gestors de continguts, en les sigles angleses Content Management System) i els qui generen continguts, les necessitats dels usuaris i l'existència o no del gestor perfecte.

Hi ha diversos temes oberts. Per exemple: consideracions tècniques de l'adequació d'un CMS als requeriments de posicionament web o bé l'ús de CMS específics per a continguts mòbils.

És un congrés obert a tothom, així que us convido a participar-hi i a enriquir el debat!

La segona fase és presencial i tindrà lloc el proper mes d'octubre (dies 17, 18 i 19) al Citilab de Cornellà. Ens hi veurem?

Xifres de xarxes socials professionals i les pàgines grogues de Twitter

Carlos Blanco publica a OjoInternet unes xifres interessants relatives a les xarxes socials professionals. Són les següents:

LinkedIn:

• Més de 22 milions d'usuaris
• 250.000 invitacions enviades per dia
• 2 milions de missatges enviats per dia
• 1 milió de visites publicades per dia
• Finançament: 27.500.000 dòlars
• Treballadors: +300

Xing

• Més de 5 milions d'usuaris
• Treballadors: +110

Viadeo

• Mes de 2,3 milions d'usuaris
• Més de 3.500 nous registres per dia
• Més de 6.000 contactes professionals establerts per dia
• Finançament: 15.000.000 euros
• Treballadors: +70

Amb tot plegat, afegim-hi Facebook per l'ús professional que sovint se'n fa:

• Més de 80 milions d'usuaris
• Més de 14 milions de fotos pujades diàriament
• Finançament: 346.500.000 dòlars aprox.
• Treballadors: +400

D'altra banda, tot i els problemes tècnics que arrossega Twitter, van sorgint diverses aplicacions basades en els twitts:

• Twellow.com: les pàgines grogues de Twitter. Es tracta d'un directori temàtic. Els twitts de cada categoria poden ser ordenats bé pel número de seguidors bé per activitat recent. A més, cada categoria disposa del propi canal RSS.
  
  
• TwittWire.com: un diari digital creat en base als últims twitts. Es defineix com a periodisme ciutadà en twitts.
  
  
• Chirrup: sistema de comentaris que utilitza Twitter com a arxiu de dades.

Soitu publicava fa uns dies un article recopilant algunes de les aplicacions més populars del Twitter.

Alguns usuaris han començat a passar-se al plurk. A mi m'hi trobareu!

Cens blocaire

Veig que diversa gent se'n fa ressò. La Comissió Europea de Cultura va aprovar ara fa just una setmana una resolució (pdf) en què es demana un marc regulador per als blogs. Es contempla una identificació voluntària del o la blocaire, la seva responsabilitat social i les seves creences polítiques i/o socials. Malgrat això, el que es tem és posar fi a l'anonimat a internet.

Aquesta resolució es debatrà el mes de setembre.

Tot plegat, aspectes que van ser tractats a la Catosfera en la sessió inaugural 'Codi ètic blocaire' i que en Saül Gordillo llançava des de Londres l'any passat.

El menjar que llencen els britànics

M'ha cridat l'atenció la notícia que publicava PSFK sobre el menjar que llencen els britànics. Si no ho entenc malament, les llars angleses i gal·leses llencen cada any 9 bilions mil milions de lliures esterlines de menjar, segons ha fet públic el Waste & Resources Action Programme (WRAP). Aquesta quantitat és evitable ja que la major part d'aquest menjar s'hauria pogut consumir si s'hagués emmagatzemat o gestionat millor, o no s'hagués deixat al plat.

El 60% del menjar llençat no ha estat tocat i almenys 1 bilió de lliures del menjar llençat al Regne Unit encara no ha caducat.

Segons llegeixo a la BBC, extrapolant les dades obtingudes pel WRAP a Anglaterra i Gal·les, s'estima que de mitjana les llars britàniques llencen el 18% de tot el menjar comprat. Les famílies amb canalla n'arriben a llençar fins el 27%.

Algunes altres dades:

• Cada dia es llencen 5.500 pollastres al Regne Unit.
• Els menjars preparats representen el 21% del que es llença. Cada dia se'n llencen 440.000.
• Els 2 aliments que podrien haver-se menjat i que són més llençats són les patates i el pa.
• Els iogurts són productes abandonats de manera freqüent. Es calcula que se'n llencen 1,3 milions cada dia.

Els responsables britànics han posat en funcionament una campanya i una web per reduir aquesta despesa.

Aquí podeu trobar l'informe complet en pdf.