Que bonic es treballar.....

Les Top-frases més utilitzades al meu lloc de treball:

- PUTU SIE!!, sobretot utilitzada a finals de mes (informe econòmic mensual)

- UNA DE DUES: TU ESTÀS GILIPOLLES O ETS GILIPOLLES?, sobretot utilitzada a principis, meitat i final de mes, ufff! seré gilipolles?

- DRREEETAA..QUIEETA...JEU COLOMETA...JEU!!...., utilitzada quan algú intenta buscar la factura que mai troba.

- A QUE NO HAY WÜEVOS???....., utilitzada a totes hores per veure fins a quin punt pot arribar l'estupidesa humana.

- AQUÍ O TOTS MOROS O TOTS CARDATS!!...., utilitzada pels desesperats de l'oficina.

- ESTA REUNIT/DA...., utilitzada per donar llargues als proveïdors al mes de rebre la seva factura.

- ESTIC REUNIT/DA...., utilitzada per donar llargues als proveïdors als dos mesos de rebre la seva factura.

- ESTARÉ REUNIT/DA..., utilitzada per donar llargues als proveïdors als tres mesos de rebre la seva factura......

- ESTO ES UNA MIERDA!..., utilitzada sempre pel mateix i que ja fa 4 anys que diu el mateix....CONY FOT EL CAMP JA!!..., contestació unànime.

- AI... SINÓ FORA PER AQUESTS MOMENTS...., utilitzada com a compensació moral i anímica per la merda de feina de cada dia.

Penediment, aquest era el sentiment que tenia al dirigir-se al cotxe.
Penediment de portar la situació fins aquests extrems.
Penediment de sotmetres a la desesperació d'un altre persona.
Penediment per no poder arribar a coneixe-la del tot.
Penediment per no deixar-se mostrar tal i com era.
Tot això sentia quan intentava obrir la porta, cridava el seu nom, no volia que s'adormis.
Penediment de perdre-la sense haver-la tingut.
El penediment es un sentiment general que tothom a tingut alguna vegada, sentiment que moltes vegades deixa un cúmul de sensacions. Hi ha persones que tenen el privilegi d'obviar-lo, ingnorar-lo, altres tenen la dissort d'omplir-lo, d'engrandir-lo, buscar respostes i explicacions pel penediment pot arribar a ser extenuant i llarg.

En Munir volia obrir la porta, mentre per dins, feia dies, que li estava naixent un penediment vers la Maria.
No podia pemetre que li passes res a ella i justament ell havia provocat aquesta situació, havia provocat la sortida desesperada del pàrquing i el xoc frontal amb la furgoneta.
Va aconseguir obrir la porta, i li va tornar a cridar-la però ella no va respondre, tenia els ulls tancats, li va pendre el pols, ritme cardíac irregular.
Juntament amb més gent van aconseguir estirar-la al carrer, havia plogut un mica i el terra estava moll i fred, li va tornar a pendre el pols i ja no li va trobar, ell no va esperar que arribes l'ambulància, li va empènyer suaument el cap enrere, li va obrir la boca, li va tancar els orificis del nas i la va besar, precisament no era el tipus de petó que tan desitjava fer-li,li va insuflar aire,
va esperar que el seu pit s'infles senyal que li entrava l'aire sense problemes, li va tornar a insuflar aire, i a continuació li va empènyer el tòrax, va anant alternant les insuflacions amb les compressions.

- Maria, siusplau queda't...t'ho vull explicar tot...siusplau....
- Enretiri's ja ens encarreguem nosaltres.

Tot era un despropòsit, com havia arribat aquest punt?, tenia moltes coses que explicar, volia dir-li que el seu home era un fill de puta que l'estava utilitzant per follar-se unaltre, li volia dir que no es deixes vençer, li volia dir que era suficientment llesta per haver arribat a descobrir part de la trama, li
volia dir que ho sentia molt, li volia dir que no sap quan ni perquè se n'havia enamorat... enamorat?, si precisament era una paraula que ell mai utilitzava, l'amor era pels idiotes, no serveix per res, i es un sentiment passatger que a la llarga et fa penedir del que dius i del que no dius....

- Hola preciosa.... si.. si... ja ho sé, estic intentan aconseguir els diners aviat... no ens podem veure?... escolta'm vaig el més ràpid que puc... no em diguis això que ja saps com em poso... i si li dius al teu amic que me'n torni a deixar... si, si... el deute és gran, però és més gran les ganes d'estar amb tu... m'importa ben poc!!!... ho saps prou bé que ets com una droga... mmmm.... ja saps el que et faria... Elle ets més per mi ja ho saps... si.. estic trempat.... merda!!!... Elle?? Elle???
El Marc torna a marcar i aquesta vegada no li agafa el telefon, es connecta al portàtil i envia un missatge a [email protected].

- Escolta Roc, saps la tipa aquesta, una tal Elle, saps qui es?
- Perquè ho vols saber?
- Curiositat....
- Millor que no t'hi barreixis es puta
- Ui... i?
- És prostituta... però es una mala peça
- Perquè?
- Mira... coses que t'expliquen, a mi mentre en facin gasto al negoci tan m'ha fot, em van explicar
que es dedica a entabanar desgraciats per fer-los servir de camells.
- Amb sexe?
- Si... ja saps que per alguns paios se'ls hi va la bola amb un cony ben obert
- S'ha de ser ben gilipolles
- No t'hi acostis.. diuen que és una sirena.
- Jajajajajaja!!.... i el forat a on el te???

Esta davant l'ordinador i obre el seu correu el missatge es breu: - Durant el dia d'avui contacta amb la Maria. Desprès hi ha adjunt una fotografia i una relació d'horaris i l'adreça del seu lloc de treball. - Aquest missatge s'autodestruïra en 5 segons, pensa en Munir.
- Roc!!.. surto.

Són prop de la 1h del migdia, fa un dia esplèndid, s'asseu a una terrassa esperant que surti de la feina, sortira aviat ja que li toca l'hora de dinar, es mira la fotografia, faccions normals, - no esta malament- pensa en Munir, sobretot pels ulls grossos amb la mirada neta i sincera...- no esta malament -...
Li ve a la memòria el que moltes vegades li deia la mare: Ets igual que el teu pare!!, sempre ha odiat aquestes paraules, desprès de sentir-les tantes vegades de petit, de gran se les ha fet seves, es un llastre que porta a sobre, és igual que el seu pare - espatllo tot el que toco -.
El seu pare alcohòlic, no podia ni conservar 4 dies les feines, arribava moltes nits a casa borratxo, i recorda els crits, els cops, els plors.
Recorda els intents per convença la mare per marxa i abandonar-lo. Recorda l'abnegació
d'ella justificant-lo. Recorda com la mare descarregava la seva frustració amb ell i els seus germans. Recorda com va marxar de casa, desprès del cop de puny que li va donar al pare. Recorda les paraules que sempre li han dit i se les ha fet seves - No mereixo res, sóc igual que el pare -

La estat observant durant el dinar, i com desprès a tornat a la feina, la seguit fins a la platja, i veu com esta prenent el sol, no l'hi agrada el que farà, però s'ha compromès, s'acosta a ella....
- Perdona estàs sola?

Dinar

Avui m'han preguntat una cosa que mai hagués pensat que em preguntarien, és la següent:

-Que tal?, ets sents ja un més?

He anat a dinar amb els companys de la feina, cosa no massa habitual ja que per horaris no coincidim, érem 7 nois, homes, tios etc i jo. Els hi tinc gran simpatia tot i el poc temps que fa que estic amb ells, sempre m'han fet sentir còmode, naturalment els companys directes, els caps ja es un altre història....

La conversa del dinar, deixant de banda els 15 minuts reglamentaris per criticar i esquarterar als jefes, ha sigut al voltant de noies, dones, ties, etc.
Tots estan aparellats, ja sigui convisquen o casats, doncs la meva "sorpresa" ha sigut que no han deixat ni una tia viva per repassar...les del restaurant naturalment. Jo al mig d'ells intentava deixar un comentari...si té un bon cul...i tant quines mamelles!...però si té cara de pa....sembla bona tia....

Desprès de la descripció inicial ja s'ha passat a que farien amb elles...jo li posaria el cul en pompa...jo a Cuenca...jo a on sigui...naturalment en aquest punt jo ja no he opinat ja que les meves tendències sexuals les tinc ben definides i assimilades.

Desprès de l"ensurt" inicial i rondinar que ja esta bé, home!...que haurien de tenir una mica de consideració per les noies del restaurant i les seves pròpies,etc...m'he donat compte que prefereixo riure amb els comentaris poca-soltes d'ells que tenir una conversa habitual amb les amigues habituals.

Referent a la pregunta que m'han fet sortint del restaurant, els hi he contestat que si, una més evidentment que m'hi sento, ja que personalment prefereixo veure la persona en si deixant de banda el sexe, i com a conseqüència paso de criticar o alabar tan sols per el fet de ser dona o home.

Per cert, jo també m'he quedat a gust opinant sobre el cambrer brasiler i el que li podria arribar a fer...si es deixés.....

- M'has d'ajudar!
- Jo?... perquè?
- M'ho deus...
- Jo???... jajajaja.... mai havia sentit una estupidesa tan gran
- Sinó fos per mi ara estaries a la presó
- Escolta'm bé imbecil!, que no em volguessis denunciar a la policia es el teu problema, jo no t'ho vaig demanar
- Que et semblaria si anés a la teva feina i els hi digues que a hores mortes et dediques obrir els cotxes dels clients?
- No saps a on treballo i a més m'importa una merda
- Tu mateix, avui mateix passo per ROSAS5 i parlo amb el Roc...

En Munir se'l va mirar de dalt a baix, la veritat no era massa, si volgués li podria propinar ràpidament i senzillament una bona pallissa, però no era ni el moment ni el lloc, i a més no en tenia ganes, últimament se sentia cansat, un altre insatisfet pensaria el Marc, però en aquest cas una insatisfacció diferent, també volia un canvi en la seva vida, però un canvi moral i no sabia com.
La seva vida es podia resumir en poques paraules, paski nascut a Barcelona i educat en la més estricte religió musulmana, un ambient que va propiciar la seva fugida de casa, va sobreveviure, i com diria més d'un, aprenent la vida de carrer, s'hagues pogut enganxar fàcilment al cavall o qualsevol altra cosa, però era i es massa intel·ligent per deixar-se véncer per una addicció, d'això ja fa uns quants anys, ara porta una vida més o menys "ordenada", una única cosa el pertorba, i es una autoafligida culpa que penitenment suporta.

- Que em dius? - li va preguntar el Marc

En Munir va conèixer al Roc quan l'intentava robar... bon paio el Roc, tot i el punxó no es va deixar intimidar, i la situació es va intercanviar, el que semblava primer un robatori es va acabar per convertir en una redempció. Ara treballa per ell, s'encarrega de la seguretat del seu local, tot el que sap li ha ensenyat ell, inclús la clau que li va permetre treu-re' li la navalla i enclastar-li
les dents al terra.

- No tinc tot el temps del mon, que em dius?
- No ho faré gratuïtament, quan guanyaré?

Ja feia estona que ho havia decidit, no tan sols per diners, ajudaria al Marc perquè aquest no li expliques la seva relliscada al seu cap, nomes hi havia una cosa que l'amoïnava i era perdre el respecte i confiança que li havia demostrat... cap i amic i mestre... tres significats que unificats equivaldrien a dir família, una família que fa molts temps que va perdre o que mai havia tingut.

- Depend del que guanyi jo
- Que haig de fer?
- És molt senzill, tens correu electrònic?
- Si
- Dos cops per setmana et deixaré instruccions al teu correu electrònic....
- Això serà molt llarg? però que collons vols fer?
- Molt senzill, necessito una incapacitació mental amb un termini maxim de dos mesos
- Com dius? jo no vull fer mal a ningú...
- No..... tranquil.... nomes es una qüestió legal... així obtindré les peles que necessito, no et vull dir res més, nomes les has de seguir amb exactitud, ho has entès?
- Si
- Escolta'm bé, una vegada començes no ho pots deixar, m'has entès???
- Si, merda!, no m'agrada però t'he entès, collons!

La vista es magnifica, té la ciutat als seus peus sensació que l'estimula i agrada, una sensació de poder que sempre la tingut obsessionat, reflexiona del que té i és i del que hauria pogut arribar a tenir i ser, s'ha quedat a mig camí de tot, les expectatives que tenia no s'han complert ni una quarta part, tota l'ambició que tenia sembla que s'hagi fos amb els anys, desgraciat!... s'esta consumint per culpa del conformisme que té instal·lat a dintre seu, una taca negra que cada vegada es fa més i més gran, una taca negra que comença a transformar el conformisme en ira, ira contra la seva vida, ira contra el que mai ha volgut ser i finalment és.

Els seus pares li van ensenyar que el reconeixement, el mèrit, la riquesa es guanya amb l'esforç de cadascú... imbècils!, treballant tota la vida per una misèria de pensió fins a la mort.
Ell sap prou bé que les coses es poden aconseguir de mil maneres, i precisament l'esforç i el treball no van acompanyats de riquesa, li agrada viure bé, li agradaria viure més bé, sempre ha pensat que esta al lloc equivocat amb la vida equivocada.

Quan Elle va pujar al seu taxi, va quedar impressionat, una dona com no es veuen normalment, alta, bon cos, cavallera llarga recollida amb una cua, cabell castany, ulls negres, llavis carnosos, portava un vestit el suficient sugerent per veure la silueta del seu cos, i la veu... nomès li va donar l'adreça però en va tenir prou, no oblidaria fàcilment aquella veu, era l'adreça d'un hotel, portava una maleta, curiós ja que no semblava precisament la típica dona de vestit i jaqueta, també recorda a la perfecció la conversa.
- Que mires? el va increpar ella.
- Res... no miro res.
- No?... es va afluixar els dos primers botons del vestit, el suficient per insinuar més la regatera dels pits... no mires res?
Estava desconcertat, una clienta que esta molt i mot bona, li puja al taxi i de cop i volta li esta a punt d'ensenyar els pits, evidentment ell no pensa perdre l'oportunitat, una cosa així no passa tots els dies.
- No miro res perquè no veig res, si m'ensenyes més potser miraria més....
- Vaja, has sortit conteston... es va situar ben bé al mig dels dos seients de davant, cosa que li va facilitar el camp de visió al Marc, es va aixecar una miqueta el vestit el just per començar a veure uns genolls perfectes i el començament del que semblava unes cuixes esplèndides.
- I ara? ja veus més?
El Marc no sabia que fer si parar allà mateix el taxi i tirar-se a sobre d'aquella tia o mirar a on estava la broma...- mmmm... potser podria veure més?
Elle va riure... - llàstima ja hem arribat, quant és?
El Marc va sospirar... abans de baixar del cotxe, Elle li va donar una targeta.- Truca'm si vols... no te'n penediràs.
Així va començar la seva relació, desprès d'una trucada de telèfon i desprès de dir-li el que costava passar una estona amb ella.

Va tirar el cigar a terra, tot s'havia ajuntat, el sentiment de frustració amb el sentiment de desig, el sentiment de frustració per portar una vida de merda amb el sentiment de desig de tenir una dona que cada vegada que volia estar amb ella li costava massa diners.
Va riure, ell sempre havia dit que mai pagaria per obtindre una cosa que la podia obtindre fàcilment i ara cada vegada que volia ejacular s'havia d'empassar primer tota aquesta merda de principi.
El que més el sorprenia era l'absència de remordiment vers la Maria, tot el contrari, era una nosa, però una nosa utilitzable, era una nosa que li proporcionava vivenda sense massa a canvi... si el pis fos d'ell se'l podria vendre i tenir peles fàcilment, però era de la Maria...
si ella accedís a posar-lo a nom de tots dos... molt complicat, massa complicat, havia de trobar una solució més rapida, et temps no jugava al seu favor.

- Ho sentim molt sr.Puig però el crèdit li ha estat denegat, desprès de considerar totes les opcions i veure tot el seu historial considerem l'operació de risc, ens fem càrrec de la seva situació però no depèn de nosaltres ja sap que aquestes coses son denegades des de central.
- Com?, sóc client de vostès des de fa temps, i mai han tingut cap problema, es una vergonya!, tampoc he demanat tants diners.
- Ja li vaig dir que amb un avalador no hi hauria problema....
- I a traves d'una hipoteca del pis?
- El problema es que el pis no es seu, esta a nom d'una altre persona, ella si que li podria fer d'avalador...
- No, no... precisament necessito aquests diners per fer-li una sorpresa a la meva dona, tal i com li vaig dir ni una paraula a ella.... no hi ha cap solució?
- Si, .... necessita avalador
El Marc estava enfurismat, necessitava els diners ràpids, el banc era l'opció més assenyada,
no podia recórrer a ningú que conegues, desprès tot serien preguntes i més preguntes... es va mirar al director del banc, si hagues pogut li hagues trencat la cara, l'hagues colpejat fins que li dones el que necessitava, ningú es feia al càrrec de com necessitava aquests diners, es va aixecar i sense dir res va sortir, a la ment nomes hi tenia la quantitat : -6.000€, d'on carai treuria aquests diners?
Trucada al mòbil, es sabia el numero de memòria i ni tan sols va fer l'intent d'agafar-lo, l'ultima conversa que van tenir va ser clara, tenia de plaç un mes per tornar el que l'hi havien deixat, tant senzill com això, i tan senzill com no acatar terminis igual a conseqüències.
Maleït el dia que la va conèixer, maleït el dia que la va agafar amb el taxi, maleït el dia que va entrar en la seva vida.
Elle un nom curiós, li va obrir un mon nou de sensacions i plaer, Elle li repetia una vegada rere l'altre que ella era l'instrument que necessitava per descobrir els seus autèntics desitjos, però cada vegada eren més sofisticats i cars... cars!!!.... ell sabia que estava entrant en una espiral molt difícil de sortir però també sabia que li importava ben poc, volia viure el moment i volia viure el moment d'estar amb ella, passant per sobre de tot i tothom, costes el que costes.. i per ara ja li havia costat 6.000€.

Ho sento

Sempre m'he considerat una persona justa, sabem que la justícia ja es per si sola relativa i subjectiva, també m'he considerat honesta amb mi mateixa i sobretot honesta amb els altres, ja que considero que es la millor manera de mantenir un equilibri interior, sense remordiments i sense culpa.
En aquest moments m'he donat compte que no tot es tan idíl·lic ni tan fàcil, m'he donat compte que jo també peco a vegades de poca honestedat i covardia, cosa que em fa sentir culpable, més que res culpable de haver fallat en aquesta honestedat que suposadament tenia cap a mi i vers els altres.
És un sentiment que no m'agrada, però el tinc i per tant es millor analitzar el perquè s'ha produït, i intentar que no es torni a repetir, si això és realment el que vull.
Aquesta situació m'ha fet adonar-me del perquè de la reacció d'un altre situació viscuda anteriorment, i comprendre el resultat d'aquella reacció, és sorprenen quant una situació es repeteix però amb els papers intercanviats i com gràcies això acabes comprenent una reacció (que per tu) era del tot injusta.
Entendre: copsar la relació entre conceptes.
Comprendre: incorporar un coneixement a la pròpia ment.
Entre aquestes dues paraules hi ha una gran diferencia de significat, per arribar a comprendre has d'entendre primer, el camí pot ser llarg o curt i ple de descobertes, depèn d'un mateix si es vol arriscar a veure's tal i com és.