La Guerra de les galàxies I

Continuem en estat de guerra, tan a nivell personal com electoralment.

La guerra electoral:
Es lamentable que tot sigui una lluita constant, una llàstima que els polítics mediàtics i els seus respectius partits no sàpiguen fer campanyes que atreguin a la ciutadania a participar en política, a interessar-se en saber com funcionen les coses, que només sàpiguen enfrontar-se personalment o amb eslògans buits de contingut, enlloc d’enfrontar programes i propostes concretes i reals. Que arreglin els problemes amb carnets i/o amb txecs, etc..

Tot i sabent com de pèssim està tot, encara quedem polítics en Majúscules, és a dir, persones per les que fer política és intentar millorar el dia a dia de les persones, intentant que aquestes s’organitzin per solucionar col·lectivament les situacions injustes amb les que conviuen. I aquests polítics, aquests que no cobren milers d’euros per canviar el món, aquests son els que hauríem de votar, però es complicat votar-los ja que els líders dels partits (ja no parlem dels partits de dretes, CiU i PP) no recorden, s’han oblidat, quan ells eren polítics en Majúscules, quan feien micropolítica en el dia a dia, ja que la macropolítica, la política institucional, els ha pervertit.

Vull acabar apartant el meu pessimisme i pensant que algun dia arribarem a que els polítics en Majúscules siguin també els polítics mediàtics. I crec que aquest camí el moviment social i polític on estic l'intenta aconseguir, encara que es complicat, però ho estem intentant, potser quan algun dia siguem més grans, aconseguim poder sortir del cercle viciós mediàtic i fer i mostra realment el que es per nosaltres la política.

Propera entrega de la saga 02-11-2006: comentari pos guerra electoral i la guerra personal.

Ultimo parte de guerra:

La lucha ha sido àrdua, lamentablemente al final de una heroica resistencia se ha caído. Las bajas han sido altísimas, especialmente en el cerebro y el corazón del ejército, estas partes tan importantes han sido aniquiladas y costará recuperarlas.

Los restos del dañado ejército cuentan como sucedió:
Unos apuntan a que el problema fue el inicio de la guerra en mayo, aunque lamentablemente ven que este inicio era inevitable, por que ambas partes tuvieron fuertes presiones internas y externas.
Otras explican que las escaramuzas fueron constantes de del inicio y que hacia mediados de agosto y hacia inicio de septiembre nuestras tropas flaqueaban y caían en los diversos i reiterativos ataques. Consideran que se debería haber planteado en firme la retirada antes de sufrir más bajas.
La inteligencia ha informada que el 06-10-2006 por la noche el enemigo recibió refuerzos en Badalona y esas tropas irrumpieron en Mataró la noche siguiente destrozando nuestras defensas que no se lo esperaban.
La alta comandancia veía esperanzas de resistir hasta una victoria en el frente del Ebro, pero igual que en el 1938, se perdió la batalla del Ebro, el viernes 13 por la mañana, y se perdió esta guerra. También considera que las Cuevas dieron una gran ventaja al enemigo igual que lo habían hecho una semana antes en Mataró.
La resistencia posterior fue valiente y lucho con todas sus fuerzas hasta el pasado lunes 23, cuando todas las esperanzas se perdieron definitivamente entre llantos.

La guerra ha sido dura, durísima, pero lo peor está siendo la actual represión que hace imposible hacer vida normal sin ver símbolos de la derrota y de la felicidad del enemigo. La resistencia es débil pero firme y gracias a familiares y especialmente a amigos y amigas las fuerzas se reagrupan y se preparan para la busca de nuevas conquistas, donde amar en paz y felicidad, des del fondo del mar hasta las Estrellas por que por amor seguiremos luchando, por amor seguiremos sufriendo, por amor seguiremos gozando y por amor ¡VENCEREMOS!


Comandante en jefe de todos los ejércitos
Marc Navarro, herido, malherido
25 de Octubre de 2006

La democràtica Europa

Aquest text el vaig escriure cap a finals de maig, la situació ara és pitjor, des del dia 12 d'Octubre la Joventut Comunista Txeca (KSM) ha estat il·legalitzada. més info

La democràtica Europa

Actualment estem patint retrocessos democràtics a Europa, tots encaminats a eliminar la realitat democràtica europea i especialment el pensament socialista i comunista del continent. Un exemple clar va ser l’aprovació per la comissió europea d’una resolució, impulsada pel Partit Popular Europeu, on s’igualava el comunisme i el marxisme-lenisme al nazisme. Aquests revisionisme històric és preocupant ja que vol igualar els lluitadors per les llibertats europeus (entre ells molts espanyols i catalans republicans i de la URSS) que van lluitar contra la lacra del nazisme, i el van vèncer, amb els seguidors del hitlerisme i del fascisme.

Si ja va ser indignant això i va aixecar les veus dels que se som demòcrates i democràtics, tant de polítics, intel·lectuals, gent del món de cultura,... ara l’atac als comunistes és més flagrant, més dur, més antidemocràtic, i és el següent:

Ens em de situar a la República Txeca on el passat gener la Joventut Comunista Txeca va rebre l’amenaça del govern del país, des del ministeri d’Interior, d’il·legalització si no modificava els seus estatuts esborrant les referències al marxisme i al leninisme, aquests contenciós encara està obert i el ministeri encara no ha donat resposta, degut a la solidaritat internacional, que han rebut i estan reben els i les joves comunistes txecs.

Però això no s’acaba aquí ara davant les properes eleccions al Parlament txec s’ha organitzat una campanya anomenada “Samarreta contra el Comunisme”, els organitzadors de la campanya estan regalant samarretes amb el lema “Mata a un comunista per enfortir la Pau”. Els organitzadors de la campanya a més, han fet una crida a robar les Llistes electorals del Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia, que són enviades als votants pels Ajuntaments. Per acabar de rematar la festa el setmanari RESPEKT ha participat també d’aquesta iniciativa il·legal amb la promesa de premiar amb subscripcions gratuïtes de 6 mesos a aquelles persones que recullin el màxim nombre del Llistes Electorals del Partit Comunista.

Aquesta campanya anticomunista sense precedents posa en perill el caràcter democràtic de les properes eleccions a la República Txeca. Per què quan un partit que representa una part de la societat és atacat, no ataques al partit, sinó a la ciutadania, a la que li estas retallant drets democràtics i de participació. Drets que fins i tot el nefast tractat per una Constitució Europea aprovat a farà un any a Espanya admetien.

Aquest atacs demostren que el capitalisme i l’imperialisme no estan segurs, que el sistema econòmic i social que imposen comença a perillar ja que els i les comunistes, els i les altermundistes, estem donant una altre visió de com ha de ser el món i estem guanyant batalles que fan tremolar els ciments d’aquesta dictadura del mercat i que la única resposta que té és imposar per la força la seva postura amb la guerra imperialista (teòricament contra el terrorisme) i amb atacs a la democràcia que tant diuen defensar.

Les persones que creiem en la democràcia no ens podem quedar quietes davant aquests atacs, em de reaccionar, organitzar-nos, per que hem d’organitzar la resposta, per que un altre món és possible.