Anthropology

Les antigues cases de Can Ramis es trobaven situades dins l'àrea de protecció BIC (Bé d'Interés Cultural) del casc antic d'Alcúdia, i molt a prop de l'àrea de protecció BIC de la zona arqueològica de la ciutat romana de Pollentia. Per tot això era necessari controlar arqueològicament tots els moviments de terra que es produïssin a l'hora de demolir les antigues cases i de construir el nou edifici polivalent de Can Ramis. És en aquest context, que fruit del control arqueològic de les obres, i just a davall una de les voreres de les cases, poguérem documentar una petita àrea amb elements arqueològics in situ d'època romana. L'excavació d'aquesta petita àrea de no més de 8 metres quadrats ens proporcionà la troballa d'una àrea de necròpolis d'època romana, relacionada amb la propera ciutat de Pollentia. En concret, documentàrem tres estructures funeràries: dos enterraments d'inhumació d'individus adults i un altre de cremació infantil amb restes també d'un adult, troballes de les quals aquí n'exposam els primers resultats i que ens ajuden a conèixer millor el món funerari d'època romana dels ciutadans de Pollentia.

L'any 2012 es realitzaren un seguit d'intervencions arqueològiques associades al seguiment de les obres de millora de les carreteres MA-4034  i MA-4032 en la seva confluència a la zona de Son Sard del municipi de Son Servera. Permeteren posar al descobert part d’una sèrie de construccions pertanyents a una vil·la rural d’època romana (Palomar, Cardona i Munar 2013). S’excavà parcialment l’edifici que albergava els banys de l’àrea residencial i es realitzaren un total d’onze sondejos a l’àrea rústica que permeteren detectar la presència de dos edificis, un dipòsit impermeabilitzat amb opus signinum per a la producció o emmagatzematge d’oli o vi, i una tomba de tègules espoliada.

El present article es centra en l’estudi preliminar de la ceràmica procedent del balneari que, si bé no permet fermar una data concloent per a la fase de construcció de l'edifici donat que no es varen poder excavar els nivells fundacionals, corrobora la seva transformació i reutilització en època vàndala i bizantina.

S'han fet exploracions i estudis per part del Grup Nord de Mallorca al llarg dels anys 2011, 2012 i 2013 que han suposat 90 dies d'immersions. La cavitat, de direcció general SW-NE, compta amb tres esfondraments naturals que permeten accedir al sistema, que posseeix un recorregut de 4.100 m, amb un desnivell que supera els 36 m i una fondària màxima de 27 m. La distància lineal, si se segueix la cova, entre l'entrada més propera a la mar i la part interior més allunyada és de 1.444 m. Pràcticament tota la cova, llevat les entrades, és subaquàtica.

Les campanyes d’excavació i consolidació a la necròpolis de Son Real del programa de recerca plurianual (2013-2017), als quals s’afegeix a la present memòria la intervenció de 2012, per ser l’any en què es va començar a excavar dos dels sectors de la zona nord, s’han centrat en aquesta zona del cementeri, la darrera que restava amb certa extensió per acabar d’explorar.
En aquestes campanyes s’ha passat d’aproximadament 123 estructures documentades a la necròpolis fins l’any 2010 a 136 des de l’any 2012, nou de les quals durant els anys del projecte quinquennal.
El resultat d’aquestes intervencions és l’excavació de pràcticament tota la zona nord i la definició, sistematizació i estudi d’un tipus nou d’estructures, les tombes de planta semicircular/oval semisoterrades/exemptes corresponents a la segona fase del cementeri (SR II), si bé alguns exemplars d’aquest nou tipus ja s’havien excavat amb anterioritat.
En aquest sector també s’han reconegut, excavat i document noves estructures mai localitzades fins a la data com l’ossera E129 o la tomba similar a les fosses amb corona de pedres i coberta del sector sud-oest de l’illa des Porros (T130).
A més, s’han realitzat nombroses observacions a d’altres sectors de la necròpolis que capgiren, matisen o afegeixen informacions a observacions i conclusions a les que s’havia arribat prèviament i que s’han recollit a l’apartat de conclusions integrals.
La intervenció arqueològica ha permès avançar de manera molt important en la recuperació monumental del jaciment. S’ha de destacar l’enretirada de terreres que condicionaven i empobrien la vista panoràmica que es tenia del monument i sobretot la consolidació gairebé completa del jaciment i la restauració integral d’algunes estructures amb la recol•locació de cobertes.
La consolidació ha estat molt intensiva en el sector sud-est, en especial en els extrems sud i nord els quals es trobaven des de fa dècades en un estat important de degradació. També s’han restaurat les estructures excavades d’antic o en el present projecte plurianual en els diversos sectors de la zona nord. En aquest cas, s’han restituït tantes cobertes com la preservació de les seves lloses ha fet possible.
A més, s’han realitzat tasques de consolidació i de manteniment en diversos punts de la necròpolis. Algunes de les restauracions ha obligat a escometre petites excavacions dels sediments aportats amb posterioritat a les excavacions tarradellianes per causes naturals o bé de relictes mai excavats.
Finalment, s’ha realitzat anualment el desherbatge sencer de la necròpolis, un jaciment que a l’actualitat compta amb nombrosos visitants diaris, que durant certes èpoques de l’any esdevenen nombrosos.

La campanya d’excavació i consolidació a la necròpolis de Son Real de l’any 2018 s’ha centrat a nivell d’excavació i restauració a la zona nord del jaciment, la darrera que resta per acabar d’explorar.
S’ha excavat completament les tombes 137 i 140 i parcialment les sepultures T139 i T141. S’ha delimitat també la tomba 138 i se n’ha trobat indicis d’una més (T142). Es tracta de tombes de planta circular o oval semihipogees, que contenen un individu masculí, sense aixovar. En canvi, T139, de tipologia diferent, conté com a mínim quatre inhumacions, tant d’homes com de dones adults, una de les quals portava un braçalet a l’avantbraç. Val a dir que la inhumació de T140 duia una punta de fletxa de bronze no com a objecte d’acompanyament, sinó clavada a l’interior del cos. L’enfrontament li va causar la mort.
A més, l’excavació ha detectat episodis de temporals marítims i d’espolis, els quals secularment han afectat la necròpolis.
Pel que fa a la consolidació s’ha dut a terme la consolidació de la cresta de la tomba 137 i s’han escomès també tasques de consolidació i de manteniment en diversos punts de la necròpolis. Algunes de les restauracions ha obligat a escometre petites excavacions dels sediments aportats amb posterioritat a les excavacions tarradellianes per causes naturals.
Finalment, s’ha realitzat el desherbatge sencer de la necròpolis, un jaciment que a l’actualitat compta amb nombrosos visitants diaris, si més no, durant certes èpoques de l’any.