Article publicat al Diari de Tarragona el dia 12 de desembre de 2013
Cada poble de Catalunya té la seva persona sàvia i generosa, una dona o un home que dedica una bona part del seu temps als seus convilatans, a fer país i a tenir cura de les nostres tradicions i cultura. A Gandesa, la capital d’una de les comarques amb més personalitat de Catalunya, aquesta persona té un nom: Anton Monner i Estupinyà, un home que al llarg i ample del seu periple vital porta un bon i divers bagatge de servei.
Cada poble de Catalunya té la seva persona sàvia i generosa, una dona o un home que dedica una bona part del seu temps als seus convilatans, a fer país i a tenir cura de les nostres tradicions i cultura. A Gandesa, la capital d’una de les comarques amb més personalitat de Catalunya, aquesta persona té un nom: Anton Monner i Estupinyà, un home que al llarg i ample del seu periple vital porta un bon i divers bagatge de servei.
De
l’Anton, un català de soca-rel, resulta plausible pensar que la
seva forma de ser li hagi pervingut del seu besavi, que fou un dels
redactors de les Bases de Manresa; o de son avi, un tossut
catalanista que cada dia festiu o destacat feia onejar una gran
bandera de Catalunya al xamfrà de casa seva. Sí, és possible, però
amb personalitat pròpia.
Des
que m’arriba la memòria, recordo l’Anton quan, en plena
dictadura franquista, s’afanyava a recuperar i fomentar les
tradicions més nostrades, les mateixes que l’ànsia centralista ha
intentat fer desaparèixer en tan maleïdes com diverses etapes.
També era ell qui, al servei de l’Església i juntament amb altres
persones, s’encarregava d’impartir els cursets prematrimonials
que ajudaven els joves a encarar millor les unions conjugals. Alhora,
fomentava la lectura entre els joves i participava en totes les
festes majors de les contrades, especialment en l’àmbit esportiu
del tir al plat.
A
nivell polític, l’Anton destaca per una llarga trajectòria plena
de dedicació, amb diversos càrrecs locals, comarcals, provincials i
nacionals molt ben exercits; tanmateix, en el seu currículum hi
trobem a faltar l’alcaldia de Gandesa, un honor que li fou negat
per aquelles coses que passen a la política.
Decididament,
l’Anton resulta tot un personatge, un ciutadà exemplar.
Més
enllà de l’anteriorment escrit i descrit, Monner sobresurt i molt
en l’àmbit de les lletres, especialment en l’apartat de la
literatura històrica. En aquest capítol potser s’hi nota
l’antecedent familiar personificat en son pare, un gran lector i
atresorador d’una extensa biblioteca que li va transmetre el plaer
de la lectura i el neguit per escriure.
Anton
ha publicat destacats articles a la revista Serra d’Or, al Correo
Catalán,
al Diari de Tarragona, a l’Avui –amb aquell recordat “Hem de
defensar la nostra llengua”, escrit el dia 3 de maig de 2003-, al
Punt, al Diari d’Andorra i a la Vanguardia. En aquests mitjans va
conèixer escriptors de la talla de
l’Albert Manent, Jaume Casajoana, Enric Moreu-Rey, Folch i Torres i
Joan Triadú, de qui va aprendre a conjuminar les lletres i les
paraules amb encert.
A
nivell de llibres, els
seus treballs més destacats han esdevingut: Toponímia de Gandesa i
el seu terme municipal, Toponímia de Vilalba dels Arcs, Curiositats
i episodis de la història de Vilalba dels Arcs, La Carta de
poblament de Gandesa, Gandesa i la Fontcalda, Recull de fotografies
antigues de Gandesa i Arxiu Parroquial de Gandesa: documents del
registre parroquial de Gandesa entre els anys 1564 i 1900. Com fa de
bon notar, l’autor reparteix els seus treballs entre Gandesa i
Vilalba dels Arcs, per bé que Gandesa s’emporta la major part de
la seva dedicació. I és precisament per això que ara ha publicat
la que de ben segur serà la seva millor obra: “Història de
Gandesa, cruïlla de Camins”.
Qui
conegui la situació geogràfica de Gandesa admetrà que el títol
del llibre resulta un encert, ja que són ben pocs els pobles que,
com la capital de la Terra Alta, hagin subordinat la història en
base al seu enclavament. Certament, la Gandesa dels ibers -que agafà
el seu nom en base a la seva posició sota el Puig Cavaller-, és la
mateixa que adquirí protagonisme amb els romans i els sarrains, que
destacà i molt amb el templers, que patí les guerres carlines
–especialment durant els set setges que li conferiren el títol
molt lleial, heroica i immortal-, i, sobre tot, durant la Batalla de
l’Ebre, quan condicionà el resultat de la confrontació.
Si
el títol resulta un encert, el contingut de l’obra encara ho és
mes. Tal com afirma en el pròleg Josep Serrano Daura: “És una
d’aquelles obres que culminen l’activitat de tota una vida
dedicada, en aquest cas, a Gandesa; un treball de considerables
extensió i contingut”.
Quan
ha escrit aquest llibre, sembla com si Monner hagi volgut atorgar la
raó a mossèn Joan B. Manyà, qui li pronosticà un bon futur
literari, i ha estat precisament mossèn Manyà a qui l’autor ha
volgut honorar amb la foto que es mostra a la portada del llibre.
Anton
Monner i Estupinyà pot estar molt satisfet amb l’obra, igual com
els gandesans i totes les persones que ens agrada la literatura i la
història, els mateixos que tindrem a les nostres biblioteques aquest
treball de referència. Al cap i a la fi, la història, explicada de
forma fefaent, ens ajuda a saber d’on venim i ens predisposa a
encarar el futur amb garanties d’èxit.
Josep
Gironès
Escriptor
