Altres by Rosa Serra Rotés
Minería y metalurgia históricas en el sudoeste europeo. NUERTRAS RAÍCES MINERAS, SEDPGYM, 2017
La empresa «Carbones de Berga SA» clausuró la mina de Vallcebre (Berguedà, Barcelona) en 1983. La... more La empresa «Carbones de Berga SA» clausuró la mina de Vallcebre (Berguedà, Barcelona) en 1983. La explotación del Transversal María Teresa (1953-1983) y las explotaciones a cielo abierto (1973-1989)
transformaron totalmente el paisaje, la economía, la estructura urbana y social de los habitantes de este pequeño núcleo rural del pre-pirineo catalán. Las explotaciones a cielo abierto dejaron al descubierto un impresionante conjunto paleontológico con más de 3500 huellas de dinosaurios seudópodos del Cretácico Superior. Su estudio y puesta en valor son un interesante ejemplo de patrimonialización del patrimonio geológico-minero que ha convertido las explotaciones a cielo abierto de Vallcebre-Fumanya en un Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN)
Minería y metalurgia históricas en el sudoeste europeo. NUERTRAS RAÍCES MINERAS, SEDPGYM, 2017
La mina de Riutort (Guardiola, Barcelona) es una de las poquísimas minas subterráneas de petróleo... more La mina de Riutort (Guardiola, Barcelona) es una de las poquísimas minas subterráneas de petróleo que hay en el mundo. En 1905, los ingenieros franceses Jules Claviez y Philipp Petit, conocedores de los estudios geológicos que identificaban las margas bituminosas de la zona pre-pirenaica apostaron por explotarlas en el término municipal de Guardiola de Berguedà, en una comarca que desde 1851 se estaba convirtiendo en un territorio minero importante gracias a la explotación de los yacimientos de lignito. Durante su corto período de explotación (1905 a 1917) consiguieron fabricar no más de 500 toneladas de petróleo destilado. El sueño del oro negro, se repitió en otras zonas de la misma comarca y en diferentes momentos del s. XX, pero en ningún
otro lugar ha sido posible recuperar su histórica y poner en valor los escasos restos patrimoniales como en Riutort.
EIx, cultura industrial, tècnica i científica, Núm.6, Novembre 2018, p.12-15
LA COLÒNIA AGRÍCOLA DE LA RICARDA FOU UNA EXPLOTACIÓ AGROPECUÀRIA AMB GLAMUR QUE VAN AIXECAR ELS ... more LA COLÒNIA AGRÍCOLA DE LA RICARDA FOU UNA EXPLOTACIÓ AGROPECUÀRIA AMB GLAMUR QUE VAN AIXECAR ELS BERTRAND AL PRAT DE LLOBREGAT. FOU MOLT MÉS QUE LA PRINCIPAL VAQUERIA DEL PLA DE BA RCELONA DE PRINCIPIS DE SEGLE XX. LA MODERNITAT HI FEIA ACTE DE PRESÈNCIA DE LA MÀ
D’INNOVACIONS TÈCNIQUES, VISITES, FESTES I ESPORTS.
EIX. Cultura industrial, tècniva i científica, Junt 2018, Núm.5, p.40-43
De senzill combustible per la fàbrica de ciment de la Granja d'Escarp, el carbó va passar a ser e... more De senzill combustible per la fàbrica de ciment de la Granja d'Escarp, el carbó va passar a ser el motor del creixement els pobles i les col ònies de la conca de Mequinensa. L’extensió del ferrocarril va ser essencial per al desenvolupament d’aquesta activitat i, de retruc, de la zona que es caracteritzada per l'aiguabarreig del Segre, el Cinca i l'Ebre, la unió fluvial més gran i probablement la de mes interès biològic de la península ibèrica.
Mequinensa està situada en aquesta confluencia dels tres rius; el poble vell, aquells que va viure de la mina, va quedar submergit sota les aigües del panta de Riba-roja.
EIX. Cultura industrial, tècnica i científica, Desembre 2017, Núm.4, p.42-44
Una historia i un patrimoni singular, el de la fàbrica de nines Lehmann de Barcelona, que explica... more Una historia i un patrimoni singular, el de la fàbrica de nines Lehmann de Barcelona, que explica l'estreta relació entre els fabricants de nines, a través de les famílies Lehmann i Sontheimer, i les ciutats de Nuremberg i Barcelona, quan Europa va passar de viure d'il·lusions a embogir pel Nazisme.
Barcelona va ser durant un temps refugi de la família jueva Sontheimer que regentaven la fàbrica de nines ubicada en un edifici que encara es conserva, convertit avui en un espai de creació on treballen dissenyadors, artesans, arquitetes, artistes, editors i comunicadors.
EIX. Cultura industriala, tècnixa i científica, Novembre 2016, Núm.2, p.42-44
PROJECTADA PELS PROPIETARIS DE LA COLÒNIA DE CAL ROSAL, LA COLÒNIA DE GRAUGÉS, AL BERGUEDÀ, CONSE... more PROJECTADA PELS PROPIETARIS DE LA COLÒNIA DE CAL ROSAL, LA COLÒNIA DE GRAUGÉS, AL BERGUEDÀ, CONSERVA PART DE LES CONSTRUCCIONS AGRÍCOLES I RESIDENCIALS I DEL SISTEMA DE REGADIU FORMAT PER DEU BASSES ARTIFICIALS.
LA MÉS GRAN DESTACA PER HAVER ESDEVINGUT UN ESPAI NATURALITZAT I UNA DE LES PRINCIPALS ZONES HUMIDES DE L’ALT LLOBREGAT
Incuna XX Jornadas Internacionales de Patrimonio Industrial, 2018
El proyecto de museización del Centro de Interpretación de Dinosaurios de Fumanya, culmina la últ... more El proyecto de museización del Centro de Interpretación de Dinosaurios de Fumanya, culmina la última fase del proyecto estrella del Consorcio Ruta Minera. El proyecto se plantea entorno a una gran explotación carbonífera a cielo abierto, activa entre 1975 y 1986, que dejó al descubierto un impresionante yacimiento paleontológico con más de 3.500 icnitas de los últimos dinosauros que poblaron la Tierra. La relación entre los dinosaurios y el carbón es directa: hace 65 millones de años, a finales del Cretáceo, la extensa planicie fluvial verticaliza generando la formación geomorfológica de los Pirineos y los bosques inician el proceso de carbonización. Esta es la extraordinaria relación entre geología, minería y paleontología, entre Pirineos, carbón y dinosauros.
El yacimiento de Fumanya, en el término municipal de Fígols, fue declarado Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN) en 2014.
Incuna XX Jornadas Internacionales de Patrimonio Industrial
Can Batlló, una gran fábrica de hilados y tejidos de algodón que ocupa 60.000 m2 en el barrio bar... more Can Batlló, una gran fábrica de hilados y tejidos de algodón que ocupa 60.000 m2 en el barrio barcelonés del Eixample. Inaugurada en 1870, tuvo una vida corta: en 1889 cesó su actividad industrial víctima de múltiples conflictos sociales. En 1906 el Patronato de la Escuela Industrial, integrado por diferentes instituciones y liderado por la Diputación de Barcelona, compró el recinto industrial y lo destinó, íntegramente, a la enseñanza técnica y profesional. La totalidad de los edificios industriales, de claras influencias modernistas, se reutilizaron, conservando volúmenes y estructuras, espacios de tránsito, elementos arquitectónicos singulares. A lo largo de más de cien años de vida, esta moderna y exitosa fábrica de formación y conocimiento, ha incorporado nuevos usos y funciones, y ha incorporado edificios de diferentes estilos construidos entre el período 1925 y 1970.
En 1990 se aprueba el Plan Especial de Ordenación de la antigua Fábrica Batlló que hasta nuestros días ha marcado el devenir de uno de los conjuntos industriales más notables del país, no solo por sus dimensiones y la cualidad de sus edificaciones, muy especialmente porque es el primer ejemplo español y europeo de restauración, reutilización y conservación de un conjunto industrial a lo largo de más de cien años. La Diputación de Barcelona gestiona, coordina y canaliza las actuaciones y los servicios necesarios para el funcionamiento general del recinto, con el objetivo de facilitar el funcionamiento de las instituciones que ocupan los diferentes edi¬ficios y con la voluntad de conservar los espacios urbanos y el patrimonio arquitectónico.
L'EROL, revista cultural del Berguedà [en línia], 1996, Núm. 51 , p. 28-32.
El primer cine de Puig-reig es va construir l'any 1920 en un pati situat mo lt a prop de la plaç;... more El primer cine de Puig-reig es va construir l'any 1920 en un pati situat mo lt a prop de la plaç;a de la Creu, que era propietat de la masia de la Serra de Cap de Costa; fou iniciativa de Fernando Besa i de Ramon Vilanova, fill de I'esmentada família de la Serra, de la qual també és fill l'actor Josep M. Soler, conegut amb el nom artístic de Víctor Israel. Després es va inaugurar el Cine Imperial, el Mundial o Centre Catòlic i el de cal Marçal.
Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 86, desembre 2018, p. 13-18
Em proposo fer més preguntes que no donar respostes i solucions. D’entrada algunes definicions p... more Em proposo fer més preguntes que no donar respostes i solucions. D’entrada algunes definicions perquè les necessitem. Recordar si som competents a nivell local o no per abordar aquests temes. Un intent d’avaluació, crítica, fonamentada també amb l’objectiu de desmuntar tòpics i de presentar algunes contradiccions i reflexions que em faig jo, que les poso en consideració perquè les puguem fer tots.
Museu Nacional de la Ciencia i la Tècnica de Catalunya, 2003
El carbó. Una proposta interdisciplinari ESO. Material didàctic centrat en el carbó i en el Museu... more El carbó. Una proposta interdisciplinari ESO. Material didàctic centrat en el carbó i en el Museu de les Mines de Cercs. Té com a objectiu ser una eina de treball que faciliti als professors l'estructuració d'un crèdit variable o de síntesi a partir d'una visita al Museu de les Mines de Cercs. Proposa activitats relacionades amb el carbó, la mina i la vida quotidiana.
L'EROL, revista cultural del Berguedà, 2017, Núm. 133 , p. 8-11.
L’explotació carbonífera a cel obert de Fumanya, a 1500 m d’altitud, i el centre d’interpretació ... more L’explotació carbonífera a cel obert de Fumanya, a 1500 m d’altitud, i el centre d’interpretació Dinosaures de Fumanya, que s’acaba d’inaugurar, expliquen
l’extraordinària relació entre geologia, minera i paleontologia; entre Pirineus, dinosaures i carbó.
També el procés de patrimonializaciód’un conjunt d’explotacions a cel obert que tenen una extensió
de més de 38.000 m2 (Fumanya Sud, Fumanya Nord, Mina Tumí, i Coll de Pradell), que des de 2014 són Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
Manresa, Zenobita Edicions/Consorci Ruta Minera, 2009
El quadern explica, al llarg de cinc capítols, les característiques geogràfiques i hidrològiques ... more El quadern explica, al llarg de cinc capítols, les característiques geogràfiques i hidrològiques de la vall del Llobregat, la història del monestir de Sant Salvador de la Vedella i del municipi de la Baells, els habitants del qual van veure com el seu poble quedava negat i van haver de construir-ne un nou, el de Sant Jordi. I, evidentment, parla de la construcció de l’embassament que ha canviat la vida de moltes persones i el paisatge d’aquesta part central del Berguedà, de les característiques tècniques d’aquesta gran obra d’enginyeria i de tot el procés fins arribar a la inauguració del pantà, l’any 1976
Her&Mus. Heritage & Museography, Nº 01 (mayo-junio 2009),p. 21-29.
Este artículo plantea un recorrido en el tiempo a través de las intervenciones realizadas en los ... more Este artículo plantea un recorrido en el tiempo a través de las intervenciones realizadas en los museos en cuanto a la museografía didáctica, llegando a las actuaciones presentes, en las que las nuevas tecnologías y la museografía van de la mano; apunta también los escenarios futuros en este campo. Además, el artículo muestra la aplicación de la museografía audiovisual e hi-permedia en el caso concreto de la musealización del monastario de Sant Benet de Bages.
This article presents a timeline of didactic museography examples that concludes with the current use of new technologies in this field. It also suggests future possible moves or trends on the museographic field. Finally, the article shows the audiovisual and hypermedia museographic uses applied to Sant Benet de Bages monastery.
Trobades Culturals Pirinenques, 2017, Núm. 13 , p. 51-66.
La colònia Pons de Puig-reig (Berguedà) és una colònia tèxtil amb una llarga història i un valor... more La colònia Pons de Puig-reig (Berguedà) és una colònia tèxtil amb una llarga història i un valor patrimonial indiscutible, com reconeix la recent declaració, l’abril de 2017, de bé cultural d’interès nacional (BCIN), com a conjunt històric, per part del govern de
Catalunya. Del centenar de colònies tèxtils existents a Catalunya aquesta màxima categoria només s’ha reconegut a la colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló), la colònia Borgonya (Sant Vicenç de Torelló) i, ara, a la colònia Pons. L'article repassà la singularitat patrimonial d'aquets conjunt.
Trobades Culturals Pirinenques, 2016, Núm. 12 , p. 49-71.
L’any 1972 van començar les obres de construcció del que ha estat la infraestructura hidràulica m... more L’any 1972 van començar les obres de construcció del que ha estat la infraestructura hidràulica més important de la comarca del Berguedà: l’embassament de la Baells. Els ajuntaments de Vilada i de Cercs, i els habitants dels dos municipis, que ja coneixien les
intencions del govern de Madrid i de la Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental des del 1970 van viure uns anys frenètics i molt durs: clausura de la línia ferroviària del carrilet, construcció d’una nova carretera, expropiacions de terrenys, d’habitatges, expropiacions de vides, d’històries personals i col·lectives.
L’embassament de la Baells va negar 365 ha de terreny per contenir les aigües del riu Llobregat i de
la riera de Vilada, i d’una conca de 532 km2. Va caldre
construir el gran pont de Vilada i sobretot, i per voluntat i reivindicació de la gent de Sant Salvador de la Vedella i de la Baells, un nou poble, el de Sant Jordi. Aquesta comunicació vol explicar el procés de transformació d’una antiga vallen un embassament i les conseqüències que se’n van derivar.
." Trobades Culturals Pirinenques [en línia], 2015, Núm. 11 , p. 55-65.
La Diputació de Barcelona promociona la comarca del Berguedà sota la marca turística Berguedà, Pi... more La Diputació de Barcelona promociona la comarca del Berguedà sota la marca turística Berguedà, Pirineus de Barcelona.
La comarca del Berguedà disposa de 9.231 places d’allotjament en hotels, càmpings i turisme rural. L’oferta hotelera la formen 50 establiments, 20 dels quals corresponen a hotels i 30 són hostals i pensions. El nombre de places de càmping no ha parat de créixer, fins a assolir 19 establiments, amb un important increment del nombre de bungalous. L’oferta de turisme rural, amb 135 establiments, continua creixent de forma sostinguda.
L’alt Berguedà acull fins al 65% de l’oferta d’allotjament. Té 13 càmpings, 31 establiments hotelers, de menor categoria, hostals i pensions, i diverses cases de colònies, molt distribuïdes pels pobles petits. El baix Berguedà, amb el 24% del’oferta total de places, disposa de més de la meitat dels allotjaments de turisme rural de a comarca i de 5 càmpings. L’oferta hotelera de Berga representa un terç de les places
de la comarca, amb 7 establiments, la majoria de 2 i 3 estrelles, les categories més elevades a la comarca.
Aquestes són algunes de les dades que proporciona l'article
Trobades Culturals Pirinenques [en línia], 2014, Núm. 10 , p. 15-27.
L'article repassa la singularitat de la Festa de la Corrida de Puig-reig en honor de Sant Antoni
Trobades Culturals Pirinenques [en línia], 2013,, Núm. 9 , p. 9-14.
Al segle XVI Berga va deixar de ser el que havia estat durant l’època medieval, una vila protegid... more Al segle XVI Berga va deixar de ser el que havia estat durant l’època medieval, una vila protegida per uns monarques que eren senyors de la Mediterrània. El Principat va passar a ser, amb Carles V i Felip II, un territori en un racó de l’imperi, i Berga només una petita vila rural a les portes d’una gran frontera, la pirinenca, escenari de continus enfrontaments de tot tipus, però sempre violents, entre la monarquia francesa i els Àustries espanyols. Catalunya era vista, des de la centralitat de Castella i per la totalitat dels òrgans de govern imperials, com un territori fronterer amb l’enemic francès i, a mesura que avançava el s. XVI, i sobretot al llarg del s. XVII, Catalunya va ser considerada massa rebel i, enmig d’aquest context d’enfrontaments internacionals, fins i tot va esdevenir traïdora, el 1640.
Quin paper jugava la petita vila de Berga en aquest context fronterer?. L'article vol respondre aquesta pregunta.
Trobades Culturals Pirinenques, 2011, Núm. 7 , p. 205-213.
Avui, que vivim ràpidament i vertiginosament al ritme que marquen les noves tecnologies de la com... more Avui, que vivim ràpidament i vertiginosament al ritme que marquen les noves tecnologies de la comunicació i del transport, hem oblidat que aquesta és una activitat tan antiga com la mateixa condició humana, és a dir des que ara fa dos milions d'anys un grup d'homínids singulars van aconseguir posar-se dempeus i iniciar l'apassionant camí de la humanitat. De caminar pel món ho hem fet sempre i, tot i que no és l'objectiu d'aquest capítol la història del caminar i del transport al llarg del temps, si que ho és explicar que Peguera i el seu entorn, una de les valls més singulars del Berguedà, no han estat mai lluny d'aquest fet, i que a ritmes diferents als actuals, la vall ha estat travessada per camins i caminai-res de tot tipus.
Uploads
Altres by Rosa Serra Rotés
transformaron totalmente el paisaje, la economía, la estructura urbana y social de los habitantes de este pequeño núcleo rural del pre-pirineo catalán. Las explotaciones a cielo abierto dejaron al descubierto un impresionante conjunto paleontológico con más de 3500 huellas de dinosaurios seudópodos del Cretácico Superior. Su estudio y puesta en valor son un interesante ejemplo de patrimonialización del patrimonio geológico-minero que ha convertido las explotaciones a cielo abierto de Vallcebre-Fumanya en un Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN)
otro lugar ha sido posible recuperar su histórica y poner en valor los escasos restos patrimoniales como en Riutort.
D’INNOVACIONS TÈCNIQUES, VISITES, FESTES I ESPORTS.
Mequinensa està situada en aquesta confluencia dels tres rius; el poble vell, aquells que va viure de la mina, va quedar submergit sota les aigües del panta de Riba-roja.
Barcelona va ser durant un temps refugi de la família jueva Sontheimer que regentaven la fàbrica de nines ubicada en un edifici que encara es conserva, convertit avui en un espai de creació on treballen dissenyadors, artesans, arquitetes, artistes, editors i comunicadors.
LA MÉS GRAN DESTACA PER HAVER ESDEVINGUT UN ESPAI NATURALITZAT I UNA DE LES PRINCIPALS ZONES HUMIDES DE L’ALT LLOBREGAT
El yacimiento de Fumanya, en el término municipal de Fígols, fue declarado Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN) en 2014.
En 1990 se aprueba el Plan Especial de Ordenación de la antigua Fábrica Batlló que hasta nuestros días ha marcado el devenir de uno de los conjuntos industriales más notables del país, no solo por sus dimensiones y la cualidad de sus edificaciones, muy especialmente porque es el primer ejemplo español y europeo de restauración, reutilización y conservación de un conjunto industrial a lo largo de más de cien años. La Diputación de Barcelona gestiona, coordina y canaliza las actuaciones y los servicios necesarios para el funcionamiento general del recinto, con el objetivo de facilitar el funcionamiento de las instituciones que ocupan los diferentes edi¬ficios y con la voluntad de conservar los espacios urbanos y el patrimonio arquitectónico.
l’extraordinària relació entre geologia, minera i paleontologia; entre Pirineus, dinosaures i carbó.
També el procés de patrimonializaciód’un conjunt d’explotacions a cel obert que tenen una extensió
de més de 38.000 m2 (Fumanya Sud, Fumanya Nord, Mina Tumí, i Coll de Pradell), que des de 2014 són Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
This article presents a timeline of didactic museography examples that concludes with the current use of new technologies in this field. It also suggests future possible moves or trends on the museographic field. Finally, the article shows the audiovisual and hypermedia museographic uses applied to Sant Benet de Bages monastery.
Catalunya. Del centenar de colònies tèxtils existents a Catalunya aquesta màxima categoria només s’ha reconegut a la colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló), la colònia Borgonya (Sant Vicenç de Torelló) i, ara, a la colònia Pons. L'article repassà la singularitat patrimonial d'aquets conjunt.
intencions del govern de Madrid i de la Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental des del 1970 van viure uns anys frenètics i molt durs: clausura de la línia ferroviària del carrilet, construcció d’una nova carretera, expropiacions de terrenys, d’habitatges, expropiacions de vides, d’històries personals i col·lectives.
L’embassament de la Baells va negar 365 ha de terreny per contenir les aigües del riu Llobregat i de
la riera de Vilada, i d’una conca de 532 km2. Va caldre
construir el gran pont de Vilada i sobretot, i per voluntat i reivindicació de la gent de Sant Salvador de la Vedella i de la Baells, un nou poble, el de Sant Jordi. Aquesta comunicació vol explicar el procés de transformació d’una antiga vallen un embassament i les conseqüències que se’n van derivar.
La comarca del Berguedà disposa de 9.231 places d’allotjament en hotels, càmpings i turisme rural. L’oferta hotelera la formen 50 establiments, 20 dels quals corresponen a hotels i 30 són hostals i pensions. El nombre de places de càmping no ha parat de créixer, fins a assolir 19 establiments, amb un important increment del nombre de bungalous. L’oferta de turisme rural, amb 135 establiments, continua creixent de forma sostinguda.
L’alt Berguedà acull fins al 65% de l’oferta d’allotjament. Té 13 càmpings, 31 establiments hotelers, de menor categoria, hostals i pensions, i diverses cases de colònies, molt distribuïdes pels pobles petits. El baix Berguedà, amb el 24% del’oferta total de places, disposa de més de la meitat dels allotjaments de turisme rural de a comarca i de 5 càmpings. L’oferta hotelera de Berga representa un terç de les places
de la comarca, amb 7 establiments, la majoria de 2 i 3 estrelles, les categories més elevades a la comarca.
Aquestes són algunes de les dades que proporciona l'article
Quin paper jugava la petita vila de Berga en aquest context fronterer?. L'article vol respondre aquesta pregunta.
transformaron totalmente el paisaje, la economía, la estructura urbana y social de los habitantes de este pequeño núcleo rural del pre-pirineo catalán. Las explotaciones a cielo abierto dejaron al descubierto un impresionante conjunto paleontológico con más de 3500 huellas de dinosaurios seudópodos del Cretácico Superior. Su estudio y puesta en valor son un interesante ejemplo de patrimonialización del patrimonio geológico-minero que ha convertido las explotaciones a cielo abierto de Vallcebre-Fumanya en un Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN)
otro lugar ha sido posible recuperar su histórica y poner en valor los escasos restos patrimoniales como en Riutort.
D’INNOVACIONS TÈCNIQUES, VISITES, FESTES I ESPORTS.
Mequinensa està situada en aquesta confluencia dels tres rius; el poble vell, aquells que va viure de la mina, va quedar submergit sota les aigües del panta de Riba-roja.
Barcelona va ser durant un temps refugi de la família jueva Sontheimer que regentaven la fàbrica de nines ubicada en un edifici que encara es conserva, convertit avui en un espai de creació on treballen dissenyadors, artesans, arquitetes, artistes, editors i comunicadors.
LA MÉS GRAN DESTACA PER HAVER ESDEVINGUT UN ESPAI NATURALITZAT I UNA DE LES PRINCIPALS ZONES HUMIDES DE L’ALT LLOBREGAT
El yacimiento de Fumanya, en el término municipal de Fígols, fue declarado Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN) en 2014.
En 1990 se aprueba el Plan Especial de Ordenación de la antigua Fábrica Batlló que hasta nuestros días ha marcado el devenir de uno de los conjuntos industriales más notables del país, no solo por sus dimensiones y la cualidad de sus edificaciones, muy especialmente porque es el primer ejemplo español y europeo de restauración, reutilización y conservación de un conjunto industrial a lo largo de más de cien años. La Diputación de Barcelona gestiona, coordina y canaliza las actuaciones y los servicios necesarios para el funcionamiento general del recinto, con el objetivo de facilitar el funcionamiento de las instituciones que ocupan los diferentes edi¬ficios y con la voluntad de conservar los espacios urbanos y el patrimonio arquitectónico.
l’extraordinària relació entre geologia, minera i paleontologia; entre Pirineus, dinosaures i carbó.
També el procés de patrimonializaciód’un conjunt d’explotacions a cel obert que tenen una extensió
de més de 38.000 m2 (Fumanya Sud, Fumanya Nord, Mina Tumí, i Coll de Pradell), que des de 2014 són Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
This article presents a timeline of didactic museography examples that concludes with the current use of new technologies in this field. It also suggests future possible moves or trends on the museographic field. Finally, the article shows the audiovisual and hypermedia museographic uses applied to Sant Benet de Bages monastery.
Catalunya. Del centenar de colònies tèxtils existents a Catalunya aquesta màxima categoria només s’ha reconegut a la colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló), la colònia Borgonya (Sant Vicenç de Torelló) i, ara, a la colònia Pons. L'article repassà la singularitat patrimonial d'aquets conjunt.
intencions del govern de Madrid i de la Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental des del 1970 van viure uns anys frenètics i molt durs: clausura de la línia ferroviària del carrilet, construcció d’una nova carretera, expropiacions de terrenys, d’habitatges, expropiacions de vides, d’històries personals i col·lectives.
L’embassament de la Baells va negar 365 ha de terreny per contenir les aigües del riu Llobregat i de
la riera de Vilada, i d’una conca de 532 km2. Va caldre
construir el gran pont de Vilada i sobretot, i per voluntat i reivindicació de la gent de Sant Salvador de la Vedella i de la Baells, un nou poble, el de Sant Jordi. Aquesta comunicació vol explicar el procés de transformació d’una antiga vallen un embassament i les conseqüències que se’n van derivar.
La comarca del Berguedà disposa de 9.231 places d’allotjament en hotels, càmpings i turisme rural. L’oferta hotelera la formen 50 establiments, 20 dels quals corresponen a hotels i 30 són hostals i pensions. El nombre de places de càmping no ha parat de créixer, fins a assolir 19 establiments, amb un important increment del nombre de bungalous. L’oferta de turisme rural, amb 135 establiments, continua creixent de forma sostinguda.
L’alt Berguedà acull fins al 65% de l’oferta d’allotjament. Té 13 càmpings, 31 establiments hotelers, de menor categoria, hostals i pensions, i diverses cases de colònies, molt distribuïdes pels pobles petits. El baix Berguedà, amb el 24% del’oferta total de places, disposa de més de la meitat dels allotjaments de turisme rural de a comarca i de 5 càmpings. L’oferta hotelera de Berga representa un terç de les places
de la comarca, amb 7 establiments, la majoria de 2 i 3 estrelles, les categories més elevades a la comarca.
Aquestes són algunes de les dades que proporciona l'article
Quin paper jugava la petita vila de Berga en aquest context fronterer?. L'article vol respondre aquesta pregunta.