Papers by Oriol Cendra Planas
In 2022 Barcelona has approved a Cultural Rights Plan. The Plan includes a framework of ambitious... more In 2022 Barcelona has approved a Cultural Rights Plan. The Plan includes a framework of ambitious political reflection and a series of innovative, functional government measures and actions that are binding. The plan aims to open the way to a formal recognition of cultural rights at an international level, based on municipalist practices and with the idea of generating discussion and fostering the appearance of similar initiatives.
The Plan incorporates a Measure, the #3rd, about Popular culture: The right to popular and traditional practices as activities for participation and social cohesion. This Mesure has the mission to strengthen and consolidate the right to popular and traditional cultural practices, incorporating new vectors that foster diversity, interculturality, citizen participation and innovation.
ENG https://www.barcelona.cat/aqui-es-fa-cultura/en/measures
Pla de Drets Culturals. Ajuntament de Barcelona, 2022
El 2022 Barcelona ha desplegat un Pla de Govern de Drets Culturals. Aquest pla incorpora un marc ... more El 2022 Barcelona ha desplegat un Pla de Govern de Drets Culturals. Aquest pla incorpora un marc de reflexió polític ambiciós i un seguit de mesures de govern I accions innovadores, vinculants i operatives. El Pla busca obrir camí cap a un reconeixement formal dels drets culturals a escala internacional des de la pràctica municipalista, amb voluntat de crear discurs i fomentar l’aparició d’iniciatives similars.
El Pla incorpora una Mesura, la #3, sobre Cultures populars: dret a les pràctiques populars i tradicionals com a espais de participació i cohesió social. La Mesura té per missió enfortir i consolidar el dret a les pràctiques culturals populars i tradicionals, i incorporar nous vectors que fomentin la diversitat (cultural, generacional, de gènere), la interculturalitat, la participació ciutadana i la innovació.
CAT https://www.barcelona.cat/aqui-es-fa-cultura/ca/mesures
El 2022 Barcelona ha aprobado un Plan de Gobierno de Derechos Culturales. El plan incorpora un ma... more El 2022 Barcelona ha aprobado un Plan de Gobierno de Derechos Culturales. El plan incorpora un marco de reflexión político ambicioso y una serie de medidas de gobierno y acciones innovadoras, vinculantes y operativas. El plan busca abrir camino hacia un reconocimiento formal de los derechos culturales en el ámbito internacional desde la práctica municipalista, con voluntad de crear discurso y fomentar la aparición de iniciativas similares.
El Plan incorpora una Medida, la #3, sobre Culturas populares: derecho a las prácticas populares y tradicionales como espacios de participación y cohesión social. La Medida tiene por misión fortalecer y consolidar el derecho a las prácticas culturales populares y tradicionales e incorporar nuevos vectores que fomenten la diversidad (cultural, generacional, de género...), la interculturalidad, la participación ciudadana y la innovación.
CAST https://www.barcelona.cat/aqui-es-fa-cultura/es/medidas
espanolEl articulo examina algunas estrategias de proteccion de bienes del patrimonio cultural in... more espanolEl articulo examina algunas estrategias de proteccion de bienes del patrimonio cultural inmaterial en Cataluna abordando la naturaleza del sentido colectivo y/o grupal del patrimonio inmaterial; sostiene que el marco normativo que regula la propiedad industrial e intelectual no es idoneo para salvaguardar estos bienes ante usos y apropiaciones que puedan hacer terceras personas, y propone elementos de trabajo para una reforma normativa que introduzca el concepto de la inapropiabilidad de practicas, representaciones, expresiones y conocimientos populares y/o tradicionales catalaL’article examina algunes estrategies de proteccio de bens del patrimoni cultural immaterial a Catalunya abordant la naturalesa del sentit col·lectiu i/o grupal del patrimoni immaterial; soste que el marc normatiu que regula la propietat industrial i intel·lectual no es idoni per salvaguardar aquests bens davant d’usos i apropiacions que en puguin fer terceres persones, i proposa elements de treball per...
FORÉS, Anna; PARCERISA, Artur (Directors): Educació 360: més enllà del temps lectiu. Una aproximació a les dades de participació i als agents de l'ecosistema educatiu. Col·lecció "Polítiques". Núm 89. Fundació Jaume Bofill, 2021
Revista Caramella, 2019
Diversitat de cultures populars a la Catalunya del segle XXI
Article a la Revista Caramella, núm ... more Diversitat de cultures populars a la Catalunya del segle XXI
Article a la Revista Caramella, núm 40, gener-juny 2019
A vegades apel·lem al potencial integrador de la cultura popular. No té per què ser així. Una de les funcions de la celebració popular és reforçar el «nosaltres»: la festa és expressió d'una identitat, delimitació del territori i de l'espai, que no només «recorre a emblemes, la Mare de Déu, el dia mateix, l'antiguitat, sinó que a més a més se li solen afegir coses (...) com a expressió d'una certa autenticitat»: menjars, indumentària, danses... Aprofitar de manera positiva, o no, la festa i el moviment de gestió i organitzatiu que mobilitza més enllà del dia festiu és una altra qüestió (MIRA: 2017).
La manera com construïm la nostra societat és una opció cultural, és a dir, ideològica. Usar de manera positiva el potencial de les produccions culturals populars potser passa per
- reconèixer la diversitat amb la finalitat de dotar els diversos col·lectius de la veu, identitat i reconeixement per participar en la construcció d'un projecte cultural i social compartit.
- defensar drets culturals per impedir exclusions a la construcció col·lectiva: incorporar perspectives d'interculturalitat, gènere, etc. en tota acció cultural i per definir polítiques públiques que prioritzin l'exercici dels drets culturals: dret a escollir la identitat pròpia; a accedir al patrimoni cultural; a pertànyer, o no, a una comunitat; a accedir i participar a la vida cultural; a expressar-se en la llengua escollida; a l’autoria, a l’educació i la informació; ALBERT: 2009
- reconèixer, per evitar-lo, el fonamentalisme etnocentrista que culturalitza les diferències
Revista d'Etnologia de Catalunya, núm. 42: 202-216, 2017
This article examines strategies for protecting intangible cultural heritage assets in Catalonia,... more This article examines strategies for protecting intangible cultural heritage assets in Catalonia, addressing the nature of the collective and/or group sense of intangible heritage; it holds that the regulatory framework which oversees industrial and intellectual property is not suitable for safeguarding these assets from possible use and appropriation by third parties; and it proposes components for a regulatory reform that introduces the concept of non-appropriability of popular and/or traditional practices, representations, expressions, and knowledge.
L'article examina algunes estratègies de protecció de béns del patrimoni cultural immaterial a Catalunya, abordant la naturalesa del sentit col·lectiu i/o grupal del patrimoni immaterial; sosté que el marc normatiu que regula la propietat industrial i intel·lectual no és idoni per salvaguardar aquests béns davant d'usos i apropiacions que en puguin fer terceres persones; i proposa elements de treball per a una reforma normativa que introdueixi el concepte d'inapropiabilitat de pràctiques, representacions, expressions i coneixements populars i/o tradicionals.
El artículo examina algunas estrategias de protección de bienes del patrimonio cultural inmaterial en Cataluña, abordando la naturaleza del sentido colectivo y/o grupal del patrimonio inmaterial; sostiene que el marco normativo que regula la propiedad industrial e intelectual no es idóneo para salvaguardar estos bienes ante usos y apropiaciones que puedan hacer terceras personas; y propone elementos de trabajo para una reforma normativa que introduzca el concepto de inapropiabilidad de prácticas, representaciones, expresiones y conocimientos populares y/o tradicionales.
L'article basteix una reflexió sobre què és cultura i com fem cultura i planteja la necessitat de... more L'article basteix una reflexió sobre què és cultura i com fem cultura i planteja la necessitat de pensar nous marc jurídics per a aquelles activitats culturals i associatives que són serveis d’interès general no econòmic (Article publicat a Vilaweb el 12/11/2015)
El fruit d’una cultura que es "mesura" i "gestiona" (des dels àmbits privat, empresarial i públic... more El fruit d’una cultura que es "mesura" i "gestiona" (des dels àmbits privat, empresarial i públic) i d’una creativitat professionalitzada i industrialitzada no pot ser sinó una societat que ‘consumeix’ cultura i converteix la cultura en objecte, sigui de consum individual o de polítiques públiques (no sempre culturals: també identitàries, turístiques, etc.). Hi ha una altra cultura, la que serveix per construir una societat que no permet la desigualtat social, no avantposa la producció de béns al benestar de les persones ni dels recursos naturals, no avalua el seu nivell educatiu amb informes (PISA) elaborats per un organisme (OCDE) que té per objectiu maximitzar l'expansió econòmica, el comerç i la liberalització de capitals i serveis. (Article publicat a Vilaweb el 5/01/2017)
Quina societat volem “cohesionar” amb la cultura? La que utilitza la cultura com a “ascensor” soc... more Quina societat volem “cohesionar” amb la cultura? La que utilitza la cultura com a “ascensor” social o la que utilitza la cultura com a eina per a l’alliberament (social, de gènere, etc)? La que veu en la cultura un instrument per des-conflictivitzar l’espai públic o la que, des de la cultura, promou conflictes d’emancipació? La cultura del consum o la del retorn social? En darrera instància, tenen cabuda aquestes «cultures» sovint antagòniques dins d’un únic concepte de cultura? I, encara: qui vol cohesionar una societat desigual? Des d’on vol fer-ho? (Article publicat a Vilaweb el 30/04/2017)
Algunes de les propostes a debatre
1) Regular i legislar a partir d'una doble distinció: entre ti... more Algunes de les propostes a debatre
1) Regular i legislar a partir d'una doble distinció: entre tipologia d’entitats (associacions – empreses) i entre tipologies d'activitats (economia mercantil – economia col·laborativa)
2) Definir «interès públic», «interès cultural» i «servei general no econòmic» en l'àmbit de la cultura
3) Definir el dret d’ús com una figura específica del règim específic de propietat intel·lectual, que defineixi uns drets morals i d’explotació, amb equivalències al dret d’autor i als drets d’exlotació (copyright).
4) Dimensionar el sector associatiu i establir les tipologies d’entitats com a paràmetre, entenent que dues entitats de petites dimensions d’àmbits diferents (p. ex. activitats comunitàries i veïnals i associacionisme educatiu) tenen una problemàtica comuna que no comparteixen dues entitats d’escala diferent del mateix àmbit.
5) Reconèixer els projectes unipersonals o comunitaris de petites dimensions (no articulats en associacions)
6) Aprofundir en la delimitació del sector amateur i el professional i en les relacions entre ambdós
Una aproximació al marc legislatiu i reglamentari del patrimoni cultural immaterial: definicions,... more Una aproximació al marc legislatiu i reglamentari del patrimoni cultural immaterial: definicions, figures de protecció, competències i conflictes. El document és fruit de la participació a l'assignatura de "Religiositat popular" del Màster en Patrimoni de l'Església impartit per la Facultat Antoni Gaudí d'Història de l'Església, Arqueologia i Arts Cristianes - FHEAG [http://www.facultatantonigaudi.cat/ca]
L'article forma part de Jordi CABRÉ, coord. (2015): El canvi cultural a Catalunya. Retrat d'una g... more L'article forma part de Jordi CABRÉ, coord. (2015): El canvi cultural a Catalunya. Retrat d'una generació, Barcelona, Pòrtic, Raval Edicions SLU.
A menudo concebimos el yoga como un conjunto de posturas (Asana) y técnicas respiratorias (prANAy... more A menudo concebimos el yoga como un conjunto de posturas (Asana) y técnicas respiratorias (prANAyAma) de efectos terapéuticos y como un proceso meditativo que nos aporta beneficios psicológicos. La tesis de este artículo es que ésta es una visión excesivamente reduccionista de lo que es el yoga; en mi opinión deberíamos sumergirnos con más pasión en la milenaria tradición del yoga.
Índice: Estadios y objetivo del yoga (Sentido y significado del yoga - Estadios del yoga) + El yoga como sabiduría (el samAdhi como objetivo (La ignorancia es dolor: la sabiduría como antídoto - el samAdhi como objetivo) + Bibliografía básica
El document de treball Cap a un nou marc fiscal per a l’associacionisme cultural neix d’un encàrr... more El document de treball Cap a un nou marc fiscal per a l’associacionisme cultural neix d’un encàrrec fet del Departament de Cultural de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de disposar d’una eina propositiva i de reflexió a l’entorn de la fiscalitat en l’àmbit associatiu. Consta de 17 propostes i un epígraf final que pretén obrir "Possibles línies de treball i reflexió” de futur en les direccions que apunta l’informe Yves Blein* en el sentit que “la manca d’elements que permetin distingir una fiscalitat aplicable al sector comercial d’una fiscalitat aplicable al sector no lucratiu crea zones d’incertesa que incrementen la fragilitat del sector no lucratiu”. Més encara en una conjuntura en què la reducció de subvencions públiques s’acompanya d’una necessitat del sector per obtenir altres vies d’ingressos de manera que, paradoxalment, s’empeny les entitats no lucratives a entrar en l’àmbit mercantil.
* Simplifications pour les associations [en línia]. Paris: Assemblée Nationale, 2014. [Consulta: 12.05.2015]. Disponible a: http://www.ladocumentationfrancaise.fr/var/storage/rapportspublics/
144000663.pdf
Anàlisi i valoració de l’impacte econòmic d'esdeveniments de cultura popular i tradicional. Els c... more Anàlisi i valoració de l’impacte econòmic d'esdeveniments de cultura popular i tradicional. Els càlculs de l'impacte econòmic s'han fet utilitzant com a base el Protocol d’avaluació de l’impacte econòmic d’esdeveniments i institucions culturals dels professors de la Universitat de Girona Modest Fluvià Font (investigador responsable), Ricard Rigall i Torrent i Albert Saló Mayolas i editat pel Gabinet Tècnic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta metodologia s'ha complementat amb la considerable bibliografia disponible i amb l'ajut dels tècnics del Gabinet Tècnic del Departament de Cultura.
Autoria del treball: Toni Gonzalez;
Coordinació: Marta Llatcha i Oriol Cendra
Treballs desenvolupats o en curs:
Aquelarre de Cervera, 2012 http://calaix.gencat.cat/handle/10687/23853
Falles d'Isil, 2012 http://calaix.gencat.cat/handle/10687/23852
Festes de Sant Martirià de Banyoles, 2014 http://dadesculturals.gencat.cat/web/.content/dades_culturals/09_fulls_decultura/arxius/24_DeCultura_PLUS_Banyoles_24.pdf
Dansa de la Mort, Verges, 2015, en curs de publicació
Festa Major de Sant Fèlix, Vilafranca del penedès, 2015, pendent
El document planteja una anàlisi i reflexió a l'entorn d'equipaments de difusió i dinamització cu... more El document planteja una anàlisi i reflexió a l'entorn d'equipaments de difusió i dinamització culturals de l'àmbit de la cultura popular i tradicional. Conclou que la diversitat tipològica i funcional és un valor a preservar en aquesta tipologia d'equipaments
Drafts by Oriol Cendra Planas
Para patañjali, la mente [citta] es un modo de actuar de la consciencia mediante el que la consci... more Para patañjali, la mente [citta] es un modo de actuar de la consciencia mediante el que la consciencia afirma la exterioridad del mundo. Es el principio de afirmación errónea de la existencia de una exterioridad que realmente no se encuentra allá afuera. La identificación del individuo con este comportamiento de la mente es la fuente de la ignorancia que lleva al sufrimiento.
Artículo escrito en lengua catalana. Traducción castellana en curso
El document ressegueix les formes amb què la legislació espanyola i catalana definició el patrimo... more El document ressegueix les formes amb què la legislació espanyola i catalana definició el patrimoni etnològic, les figures de protecció i salvaguarda d'aquest patrimoni i les potestats legislatives de les administracions implicades i d'exercici de funcions de foment i de prestació de serveis públics.
Conference Presentations by Oriol Cendra Planas
Uploads
Papers by Oriol Cendra Planas
The Plan incorporates a Measure, the #3rd, about Popular culture: The right to popular and traditional practices as activities for participation and social cohesion. This Mesure has the mission to strengthen and consolidate the right to popular and traditional cultural practices, incorporating new vectors that foster diversity, interculturality, citizen participation and innovation.
ENG https://www.barcelona.cat/aqui-es-fa-cultura/en/measures
El Pla incorpora una Mesura, la #3, sobre Cultures populars: dret a les pràctiques populars i tradicionals com a espais de participació i cohesió social. La Mesura té per missió enfortir i consolidar el dret a les pràctiques culturals populars i tradicionals, i incorporar nous vectors que fomentin la diversitat (cultural, generacional, de gènere), la interculturalitat, la participació ciutadana i la innovació.
CAT https://www.barcelona.cat/aqui-es-fa-cultura/ca/mesures
El Plan incorpora una Medida, la #3, sobre Culturas populares: derecho a las prácticas populares y tradicionales como espacios de participación y cohesión social. La Medida tiene por misión fortalecer y consolidar el derecho a las prácticas culturales populares y tradicionales e incorporar nuevos vectores que fomenten la diversidad (cultural, generacional, de género...), la interculturalidad, la participación ciudadana y la innovación.
CAST https://www.barcelona.cat/aqui-es-fa-cultura/es/medidas
Article a la Revista Caramella, núm 40, gener-juny 2019
A vegades apel·lem al potencial integrador de la cultura popular. No té per què ser així. Una de les funcions de la celebració popular és reforçar el «nosaltres»: la festa és expressió d'una identitat, delimitació del territori i de l'espai, que no només «recorre a emblemes, la Mare de Déu, el dia mateix, l'antiguitat, sinó que a més a més se li solen afegir coses (...) com a expressió d'una certa autenticitat»: menjars, indumentària, danses... Aprofitar de manera positiva, o no, la festa i el moviment de gestió i organitzatiu que mobilitza més enllà del dia festiu és una altra qüestió (MIRA: 2017).
La manera com construïm la nostra societat és una opció cultural, és a dir, ideològica. Usar de manera positiva el potencial de les produccions culturals populars potser passa per
- reconèixer la diversitat amb la finalitat de dotar els diversos col·lectius de la veu, identitat i reconeixement per participar en la construcció d'un projecte cultural i social compartit.
- defensar drets culturals per impedir exclusions a la construcció col·lectiva: incorporar perspectives d'interculturalitat, gènere, etc. en tota acció cultural i per definir polítiques públiques que prioritzin l'exercici dels drets culturals: dret a escollir la identitat pròpia; a accedir al patrimoni cultural; a pertànyer, o no, a una comunitat; a accedir i participar a la vida cultural; a expressar-se en la llengua escollida; a l’autoria, a l’educació i la informació; ALBERT: 2009
- reconèixer, per evitar-lo, el fonamentalisme etnocentrista que culturalitza les diferències
L'article examina algunes estratègies de protecció de béns del patrimoni cultural immaterial a Catalunya, abordant la naturalesa del sentit col·lectiu i/o grupal del patrimoni immaterial; sosté que el marc normatiu que regula la propietat industrial i intel·lectual no és idoni per salvaguardar aquests béns davant d'usos i apropiacions que en puguin fer terceres persones; i proposa elements de treball per a una reforma normativa que introdueixi el concepte d'inapropiabilitat de pràctiques, representacions, expressions i coneixements populars i/o tradicionals.
El artículo examina algunas estrategias de protección de bienes del patrimonio cultural inmaterial en Cataluña, abordando la naturaleza del sentido colectivo y/o grupal del patrimonio inmaterial; sostiene que el marco normativo que regula la propiedad industrial e intelectual no es idóneo para salvaguardar estos bienes ante usos y apropiaciones que puedan hacer terceras personas; y propone elementos de trabajo para una reforma normativa que introduzca el concepto de inapropiabilidad de prácticas, representaciones, expresiones y conocimientos populares y/o tradicionales.
1) Regular i legislar a partir d'una doble distinció: entre tipologia d’entitats (associacions – empreses) i entre tipologies d'activitats (economia mercantil – economia col·laborativa)
2) Definir «interès públic», «interès cultural» i «servei general no econòmic» en l'àmbit de la cultura
3) Definir el dret d’ús com una figura específica del règim específic de propietat intel·lectual, que defineixi uns drets morals i d’explotació, amb equivalències al dret d’autor i als drets d’exlotació (copyright).
4) Dimensionar el sector associatiu i establir les tipologies d’entitats com a paràmetre, entenent que dues entitats de petites dimensions d’àmbits diferents (p. ex. activitats comunitàries i veïnals i associacionisme educatiu) tenen una problemàtica comuna que no comparteixen dues entitats d’escala diferent del mateix àmbit.
5) Reconèixer els projectes unipersonals o comunitaris de petites dimensions (no articulats en associacions)
6) Aprofundir en la delimitació del sector amateur i el professional i en les relacions entre ambdós
Índice: Estadios y objetivo del yoga (Sentido y significado del yoga - Estadios del yoga) + El yoga como sabiduría (el samAdhi como objetivo (La ignorancia es dolor: la sabiduría como antídoto - el samAdhi como objetivo) + Bibliografía básica
* Simplifications pour les associations [en línia]. Paris: Assemblée Nationale, 2014. [Consulta: 12.05.2015]. Disponible a: http://www.ladocumentationfrancaise.fr/var/storage/rapportspublics/
144000663.pdf
Autoria del treball: Toni Gonzalez;
Coordinació: Marta Llatcha i Oriol Cendra
Treballs desenvolupats o en curs:
Aquelarre de Cervera, 2012 http://calaix.gencat.cat/handle/10687/23853
Falles d'Isil, 2012 http://calaix.gencat.cat/handle/10687/23852
Festes de Sant Martirià de Banyoles, 2014 http://dadesculturals.gencat.cat/web/.content/dades_culturals/09_fulls_decultura/arxius/24_DeCultura_PLUS_Banyoles_24.pdf
Dansa de la Mort, Verges, 2015, en curs de publicació
Festa Major de Sant Fèlix, Vilafranca del penedès, 2015, pendent
Drafts by Oriol Cendra Planas
Artículo escrito en lengua catalana. Traducción castellana en curso
Conference Presentations by Oriol Cendra Planas
<http://blocs.xtec.cat/educacioiculturapopular/eix-2-cultura-popular-i-societat-plural/>
The Plan incorporates a Measure, the #3rd, about Popular culture: The right to popular and traditional practices as activities for participation and social cohesion. This Mesure has the mission to strengthen and consolidate the right to popular and traditional cultural practices, incorporating new vectors that foster diversity, interculturality, citizen participation and innovation.
ENG https://www.barcelona.cat/aqui-es-fa-cultura/en/measures
El Pla incorpora una Mesura, la #3, sobre Cultures populars: dret a les pràctiques populars i tradicionals com a espais de participació i cohesió social. La Mesura té per missió enfortir i consolidar el dret a les pràctiques culturals populars i tradicionals, i incorporar nous vectors que fomentin la diversitat (cultural, generacional, de gènere), la interculturalitat, la participació ciutadana i la innovació.
CAT https://www.barcelona.cat/aqui-es-fa-cultura/ca/mesures
El Plan incorpora una Medida, la #3, sobre Culturas populares: derecho a las prácticas populares y tradicionales como espacios de participación y cohesión social. La Medida tiene por misión fortalecer y consolidar el derecho a las prácticas culturales populares y tradicionales e incorporar nuevos vectores que fomenten la diversidad (cultural, generacional, de género...), la interculturalidad, la participación ciudadana y la innovación.
CAST https://www.barcelona.cat/aqui-es-fa-cultura/es/medidas
Article a la Revista Caramella, núm 40, gener-juny 2019
A vegades apel·lem al potencial integrador de la cultura popular. No té per què ser així. Una de les funcions de la celebració popular és reforçar el «nosaltres»: la festa és expressió d'una identitat, delimitació del territori i de l'espai, que no només «recorre a emblemes, la Mare de Déu, el dia mateix, l'antiguitat, sinó que a més a més se li solen afegir coses (...) com a expressió d'una certa autenticitat»: menjars, indumentària, danses... Aprofitar de manera positiva, o no, la festa i el moviment de gestió i organitzatiu que mobilitza més enllà del dia festiu és una altra qüestió (MIRA: 2017).
La manera com construïm la nostra societat és una opció cultural, és a dir, ideològica. Usar de manera positiva el potencial de les produccions culturals populars potser passa per
- reconèixer la diversitat amb la finalitat de dotar els diversos col·lectius de la veu, identitat i reconeixement per participar en la construcció d'un projecte cultural i social compartit.
- defensar drets culturals per impedir exclusions a la construcció col·lectiva: incorporar perspectives d'interculturalitat, gènere, etc. en tota acció cultural i per definir polítiques públiques que prioritzin l'exercici dels drets culturals: dret a escollir la identitat pròpia; a accedir al patrimoni cultural; a pertànyer, o no, a una comunitat; a accedir i participar a la vida cultural; a expressar-se en la llengua escollida; a l’autoria, a l’educació i la informació; ALBERT: 2009
- reconèixer, per evitar-lo, el fonamentalisme etnocentrista que culturalitza les diferències
L'article examina algunes estratègies de protecció de béns del patrimoni cultural immaterial a Catalunya, abordant la naturalesa del sentit col·lectiu i/o grupal del patrimoni immaterial; sosté que el marc normatiu que regula la propietat industrial i intel·lectual no és idoni per salvaguardar aquests béns davant d'usos i apropiacions que en puguin fer terceres persones; i proposa elements de treball per a una reforma normativa que introdueixi el concepte d'inapropiabilitat de pràctiques, representacions, expressions i coneixements populars i/o tradicionals.
El artículo examina algunas estrategias de protección de bienes del patrimonio cultural inmaterial en Cataluña, abordando la naturaleza del sentido colectivo y/o grupal del patrimonio inmaterial; sostiene que el marco normativo que regula la propiedad industrial e intelectual no es idóneo para salvaguardar estos bienes ante usos y apropiaciones que puedan hacer terceras personas; y propone elementos de trabajo para una reforma normativa que introduzca el concepto de inapropiabilidad de prácticas, representaciones, expresiones y conocimientos populares y/o tradicionales.
1) Regular i legislar a partir d'una doble distinció: entre tipologia d’entitats (associacions – empreses) i entre tipologies d'activitats (economia mercantil – economia col·laborativa)
2) Definir «interès públic», «interès cultural» i «servei general no econòmic» en l'àmbit de la cultura
3) Definir el dret d’ús com una figura específica del règim específic de propietat intel·lectual, que defineixi uns drets morals i d’explotació, amb equivalències al dret d’autor i als drets d’exlotació (copyright).
4) Dimensionar el sector associatiu i establir les tipologies d’entitats com a paràmetre, entenent que dues entitats de petites dimensions d’àmbits diferents (p. ex. activitats comunitàries i veïnals i associacionisme educatiu) tenen una problemàtica comuna que no comparteixen dues entitats d’escala diferent del mateix àmbit.
5) Reconèixer els projectes unipersonals o comunitaris de petites dimensions (no articulats en associacions)
6) Aprofundir en la delimitació del sector amateur i el professional i en les relacions entre ambdós
Índice: Estadios y objetivo del yoga (Sentido y significado del yoga - Estadios del yoga) + El yoga como sabiduría (el samAdhi como objetivo (La ignorancia es dolor: la sabiduría como antídoto - el samAdhi como objetivo) + Bibliografía básica
* Simplifications pour les associations [en línia]. Paris: Assemblée Nationale, 2014. [Consulta: 12.05.2015]. Disponible a: http://www.ladocumentationfrancaise.fr/var/storage/rapportspublics/
144000663.pdf
Autoria del treball: Toni Gonzalez;
Coordinació: Marta Llatcha i Oriol Cendra
Treballs desenvolupats o en curs:
Aquelarre de Cervera, 2012 http://calaix.gencat.cat/handle/10687/23853
Falles d'Isil, 2012 http://calaix.gencat.cat/handle/10687/23852
Festes de Sant Martirià de Banyoles, 2014 http://dadesculturals.gencat.cat/web/.content/dades_culturals/09_fulls_decultura/arxius/24_DeCultura_PLUS_Banyoles_24.pdf
Dansa de la Mort, Verges, 2015, en curs de publicació
Festa Major de Sant Fèlix, Vilafranca del penedès, 2015, pendent
Artículo escrito en lengua catalana. Traducción castellana en curso
<http://blocs.xtec.cat/educacioiculturapopular/eix-2-cultura-popular-i-societat-plural/>