Fortificar és vèncer: l'actuació de la Comandància d'Enginyers a la província de Girona d... more Fortificar és vèncer: l'actuació de la Comandància d'Enginyers a la província de Girona durant la darrera carlinada (1872-1874). Resum. La Tercera carlinada és un conflicte àmpliament estudiat, sobretot pel que fa als aspectes militars. No obstant això, encara disposem de dades documentals inèdites que n'aporten nova llum Concretament, el fons de la Comandància d'Enginyers conservat parcialment a l'ACA (Arxiu de la Corona d'Aragó) conté informacions de gran interès, com ara l'informe que transcrivim a continuació, que donen una visió de detall d'aquesta contesa bèl·lica, terriblement sagnant i violenta, el resultat de la qual, sens dubte, ajudà a configurar l'estructura política de l'actual Estat espanyol. Paraules clau: Girona, Catalunya, guerra, carlisme, enginyeria. Fortificar és vèncer: the actions of the Comandància d'Enginyers in the province of Girona during the Third Carlist War (1872-1874). Abstract The Third Carlist War is a wide...
La desamortitzacio de Mendizabal de 1835 comporta la nacionalitzacio dels bens del clergat regula... more La desamortitzacio de Mendizabal de 1835 comporta la nacionalitzacio dels bens del clergat regular i la seva posterior venda per cobrir el deute public. No obstant aixo, des del primer moment, la legislacio preveie la conservacio d'un seguit d'objectes mobles: arxius, biblioteques, pintures i altres, utils a les ciencies i a els arts. Aquests havien de ser recollits i catalogats, per passar posteriorment a formar els fons de museus i biblioteques provincials. Malauradament, el proces recol·lector fou caotic i la major part d'aquest bens es perderen. En aquest treball estudiem breument el cas concret de la ciutat de Girona, que es un bon exemple de la forma amb que es dugue a terme aquesta tasca, la qual era confiada a les autoritats locals, que sovint estaven mes preocupades per la situacio politica i social del pais que no pas per recol·lectar objectes provinents de convents i monestirs. D'aqui que la desidia i deixadesa fossin la tonica general del proces.
La Tercera carlinada es un conflicte ampliament estudiat, sobretot pel que fa als aspectes milita... more La Tercera carlinada es un conflicte ampliament estudiat, sobretot pel que fa als aspectes militars. No obstant aixo, encara disposem de dades documentals inedites que n’aporten nova llum Concretament, el fons de la Comandancia d’Enginyers conservat parcialment a l’ACA (Arxiu de la Corona d’Arago) conte informacions de gran interes, com ara l’informe que transcrivim a continuacio, que donen una visio de detall d’aquesta contesa bel·lica, terriblement sagnant i violenta, el resultat de la qual, sens dubte, ajuda a configurar l’estructura politica de l’actual Estat espanyol.
f-REVISTA Dü GIRONA •» NÚM. 2.15 MAEJÇ-AHKH. ZOO(I •f'Uo^l 87 on va néixer la idea de ter aquest ... more f-REVISTA Dü GIRONA •» NÚM. 2.15 MAEJÇ-AHKH. ZOO(I •f'Uo^l 87 on va néixer la idea de ter aquest llibre. Així, a inés de ser el poble del famós bandit conegut com el Rellotger de Creixell, ja fa anys que s'ha convertit també en la "Catedral de l'allioli». El principi inamovible sobre el qual es basteix el llibre és el següent: l'allioli, la salsa catalana més universal, és una emulsió d'all, oli, sal i una mica de vinagre o taronja agra. a l'hivern, per ajudar a eniulsionar. I res més, perquè si hi ha ous,
Torratxa (Vilablareix) és el més ben conservat, el més ben conegut i, per moltes raons, el més in... more Torratxa (Vilablareix) és el més ben conservat, el més ben conegut i, per moltes raons, el més interessant de tot el territori nord-oriental del Principat. El nom de la Torratxa, documentat des de 1892 ("...a l'antiga vinya de lo camp de la Torratxa") no és unànime ni usat per tothom. També se'l coneix o se l'ha conegut com a Torre dels Gavatxs, Torre dels Moros, Pou dels Moros, mausoleu (o qualsevol sinònim) de Vilablareix (Gispert-Sauch, 1986, 117, núm. 386) (fig. 1). Resum En el fons Hernández Sanahuja que es guarda a la Reial Societat Arqueològica de Tarragona es conserven uns interessants originals que aclareixen, per una banda, la història de la identificació com a monument funerari romà de la Torratxa de Vilablareix (Gironès) i, simultàniament, proporcionen dades inèdites realment extraordinàries sobre el mausoleu romà de cal Temple (Aiguaviva, Gironès) situat a poc més d'un quilòmetre a migdia de l'altra tomba. Paraules clau Arqueologia funerària romana, erudició vuitcentista.
Hintergrund für die erste Ausgrabung der 'Comisión de Monumentos' von Girona (CMG) in Ampurias in... more Hintergrund für die erste Ausgrabung der 'Comisión de Monumentos' von Girona (CMG) in Ampurias in den Jahren 1846 und 1847 war der Umstand, dass diese Kommission eine Untersuchung übernehmen konnte, die ursprünglich von der 'Diputación Arqueológica' von Figueres geplant war, einem Abkömmling der Madrider 'Sociedad Arqueológica Matritense y Central de España y sus colonias' 1. Zunächst handelte es sich um ein Vorhaben, das der Vorsitzende dieser Gesellschaft und Einwohner von Figueres, Miquel Sans i Serranicht wie bisher fälschlicherweise zitiert Manuel Sanz i Serra-vorantrieb 2. Seine Absicht war die Suche nach antiken Artefakten, die er im Wesentlichen von den auf dem Areal tätigen Bauern erwarb, um damit ein Museum in der Stadt Figueres einzurichten. Offensichtlich genoss dieses Unternehmen die Unterstützung der 'Comisión Central' (CC), die der CMG übergeordnet war. Sie legte ihrer Abordnung nahe, dieses Vorhaben zu unterstützen. Dass später ein kleiner Zuschuss durch die Kreisverwaltung von Girona 3 gewährt wurde und gleichzeitig der Leiter der Untersuchung, der Priester und Erzieher Julián González de Soto (1803-1862) in die CMG eintrat (Abb. 1), lässt darauf schließen, dass die CMG die Leitung des Projektes übernahm. Bereits vorher war der Gelehrte Mitglied der 'Diputación Arqueológica' von Figueres gewesen. Als er jedoch nach der Leitung der Schule 'Colegio de
Vista parcial de la plaça i convent de Sant Domènec al principi del segle XX, quan el convent era... more Vista parcial de la plaça i convent de Sant Domènec al principi del segle XX, quan el convent era quarter d'infanteria. Arxiu d'Imatges Emili Massanas i Burcet El seu recull de dades estadístiques va ser de gran utilitat per a l'Administració i obtingué molt bona rebuda en els ambients cultes gironins
CRÍTICA Crítica AMICH I RAURICH, Narcís M. Les terres del nord-est de Catalunya a les fonts eswte... more CRÍTICA Crítica AMICH I RAURICH, Narcís M. Les terres del nord-est de Catalunya a les fonts eswtes (fèpoca tardoantíga fsegtes IV-VII): Les seus episcopats de drona i Empúries i el cuHe a Sant Feliu de Girona a l'antiguitat tardaria.
foren creades l'any 1844, com a conseqüència del procés de desamortització endegat per l'Estat li... more foren creades l'any 1844, com a conseqüència del procés de desamortització endegat per l'Estat liberaP.
Biblio3W Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, 2019
Archaeology and Collectionism: Gabriel de Molina and the beginning of the excavations at Empúries... more Archaeology and Collectionism: Gabriel de Molina and the beginning of the excavations at Empúries (Abastract).
The year 2008 marked the centenary of the beginning of the archaeological excavations at the ancient Greco-Roman city of Empúries. Without wishing to deny the cultural and symbolic relevance of this anniversary, in the following pages we will explain that, in fact, the first interventions in this site are much older and, among other characters today almost forgotten, the civil servant Gabriel de Molina Ramos played an important role in them. Reason why we think of interest to investigate who he was and for what reason he was attracted to archaeology. This research is based on unpublished documents found in different Catalan and statewide archives.
L'any 2008 se celebrà el primer centenari de l'inici de les excavacions arqueològiques a l'antiga ciutat grecorromana d'Empúries. Sense voler negar la importància cultural i simbòlica d'aquest fet, a través de les següents pàgines exposarem que, en realitat, els precedents de les intervencions en aquest jaciment són molt anteriors i en ells hi tingué un paper destacat, entre d'altres personatges avui quasi oblidats, el funcionari Gabriel de Molina Ramos. Raó per la qual creiem d'interès investigar qui era i per quin motiu se sentí atret per l'arqueologia. La base d'aquesta recerca són, en bona part, documents inèdits trobats en diferents arxius catalans i estatals.
MENJÓN RUIZ, Marisancho. Salvamento y expolio. Las pinturas murales del Monasterio de Sijeja en e... more MENJÓN RUIZ, Marisancho. Salvamento y expolio. Las pinturas murales del Monasterio de Sijeja en el siglo XX. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2017. 298 pàgs. [17 x 23]. La darrera guerra civil espanyola fou una veritable màquina de destrucció massiva pel patrimoni. El volum de béns culturals desapareguts com a conseqüència de les destruccions dutes a terme per incontrolats, bombardejos i directament pels combats fou ingent i, fins i tot ara, incalculable. A les destruccions pròpiament dites, a més, cal afegir-hi aquells béns que foren directament saquejats; i els que abandonaren la seva ubicació original per tractar de protegir-los, alguns dels quals mai no retornaren. L'autora del llibre que aquí ressenyem tot i no ser una experta en el tema sinó més aviat una divulgadora del patrimoni històric i cultural d'Aragó-en la seva bibliografia trobem llibres de divulgació, articles periodístics i nombroses publicacions digitals però pràcticament cap treball de recerca-, tracta d'aportar un xic de llum sobre un magnífic exemple d'aquest darrer cas. En concret, estudia de manera detallada la diàspora que patiren els béns de l'antic monestir de Santa Maria de Sixena (Osca), fent especial èmfasi en les pintures murals que el decoraven. Estructuralment, l'obra es divideix, sense comptar una breu introducció, en vint-i-nou capítols, que hom pot agrupar en tres grans conjunts i un epíleg. En un primer bloc, fins a la pàgina 87, trobem una breu història del monestir des de la seva fundació a finals del segle XII per Sança, dona d'Alfons el Cast rei d'Aragó i comte de Barcelona, fins al redescobriment dels seus tresors artístics per part dels erudits i historiadors dels segles XIX i XX. En segon lloc, fins a la pàgina 259, es descriu la destrucció del monestir l'any 1936 i el procés de salvament, extracció i trasllat de les pintures a Barcelona, on foren objecte d'un lent procés de restauració que culminà amb la seva utilització per a la gran exposició d'art romànic organitzada per règim franquista, amb la voluntat de difondre una imatge positiva de la dictadura, l'any 1961. La darrera part tracta dels primers intents seriosos d'obtenir el retorn de les pintures, i d'altres objectes procedents del monestir-traslladats a Catalunya amb posterioritat-, a Aragó i dels conflictes institucionals provocats per aquest motiu. Finalment, trobem l'epíleg el qual depassa allò que podem entendre per conclusions. Sens cap mena de dubte, el llibre té encerts que cal destacar. Personalment, trobo que la feina de recerca ha estat ingent, ja que ha permès aportar un conjunt de dades fins ara poc o gens conegudes, les quals ens donen una visió totalment nova sobre un fet que teòricament ja estava ben estudiat. També cal destacar la bona qualitat de text que al llarg de tot el treball manté un molt bon to divulgatiu, sense caure mai en la simple vulgarització. En aquest aspecte es nota que l'autora està bregada en aquesta mena de treballs, ja que mantenir l'equilibri en obres d'aquesta mena és una tasca difícil que no tothom aconsegueix
recurrió entre tanto a esta Junta (la CC), manifestándole la facilidad que ofrecía el proyecto de... more recurrió entre tanto a esta Junta (la CC), manifestándole la facilidad que ofrecía el proyecto de formar en la citada villa un Museo de antigüedades romanas; proyecto que pareció tanto mas ventajoso cuanto que se prestaba el referido Sanz a llevarlo a cabo gratuitamente. Reconociendo, pues, esta Comisión la utilidad que podría obtenerse de los trabajos con que se le brindaban, no pudo menos de recomendar al presidente de la de Gerona el proyecto del Sr. Serra, rogan do a este al mismo tiempo que se sirviera informar sobre el estado de la antigua Ampurias, ciudad que por haber sido sepultada en el mar, podía ofrecer un interés inmenso, reti rado ya este a gran distancia, pareciendo permanecer en pié sus muros, casas y palacios. En mayo próximo pasado par ticipa últimamente dicho Sr. Serra que se disponía a hacer un detenido reconocimiento de aquella célebre población, reservándose remitir una memoria arqueológica sobre la misma. 3 Certament, la dada és suculenta, perquè tot i que aquest no és el primer intent d'endegar excavacions a Empúries del qual tenim notícies, 4 sorprèn que la inicia tiva sorgís d'un erudit figuerenc. No obstant, aquest fet no ens hauria d'estranyar si tenim en compte que a Fi gueres ja detectem l'existència de persones interessades per les antiguitats a final del segle xviii 5 i durant el xix.
Fortificar és vèncer: l'actuació de la Comandància d'Enginyers a la província de Girona d... more Fortificar és vèncer: l'actuació de la Comandància d'Enginyers a la província de Girona durant la darrera carlinada (1872-1874). Resum. La Tercera carlinada és un conflicte àmpliament estudiat, sobretot pel que fa als aspectes militars. No obstant això, encara disposem de dades documentals inèdites que n'aporten nova llum Concretament, el fons de la Comandància d'Enginyers conservat parcialment a l'ACA (Arxiu de la Corona d'Aragó) conté informacions de gran interès, com ara l'informe que transcrivim a continuació, que donen una visió de detall d'aquesta contesa bèl·lica, terriblement sagnant i violenta, el resultat de la qual, sens dubte, ajudà a configurar l'estructura política de l'actual Estat espanyol. Paraules clau: Girona, Catalunya, guerra, carlisme, enginyeria. Fortificar és vèncer: the actions of the Comandància d'Enginyers in the province of Girona during the Third Carlist War (1872-1874). Abstract The Third Carlist War is a wide...
La desamortitzacio de Mendizabal de 1835 comporta la nacionalitzacio dels bens del clergat regula... more La desamortitzacio de Mendizabal de 1835 comporta la nacionalitzacio dels bens del clergat regular i la seva posterior venda per cobrir el deute public. No obstant aixo, des del primer moment, la legislacio preveie la conservacio d'un seguit d'objectes mobles: arxius, biblioteques, pintures i altres, utils a les ciencies i a els arts. Aquests havien de ser recollits i catalogats, per passar posteriorment a formar els fons de museus i biblioteques provincials. Malauradament, el proces recol·lector fou caotic i la major part d'aquest bens es perderen. En aquest treball estudiem breument el cas concret de la ciutat de Girona, que es un bon exemple de la forma amb que es dugue a terme aquesta tasca, la qual era confiada a les autoritats locals, que sovint estaven mes preocupades per la situacio politica i social del pais que no pas per recol·lectar objectes provinents de convents i monestirs. D'aqui que la desidia i deixadesa fossin la tonica general del proces.
La Tercera carlinada es un conflicte ampliament estudiat, sobretot pel que fa als aspectes milita... more La Tercera carlinada es un conflicte ampliament estudiat, sobretot pel que fa als aspectes militars. No obstant aixo, encara disposem de dades documentals inedites que n’aporten nova llum Concretament, el fons de la Comandancia d’Enginyers conservat parcialment a l’ACA (Arxiu de la Corona d’Arago) conte informacions de gran interes, com ara l’informe que transcrivim a continuacio, que donen una visio de detall d’aquesta contesa bel·lica, terriblement sagnant i violenta, el resultat de la qual, sens dubte, ajuda a configurar l’estructura politica de l’actual Estat espanyol.
f-REVISTA Dü GIRONA •» NÚM. 2.15 MAEJÇ-AHKH. ZOO(I •f'Uo^l 87 on va néixer la idea de ter aquest ... more f-REVISTA Dü GIRONA •» NÚM. 2.15 MAEJÇ-AHKH. ZOO(I •f'Uo^l 87 on va néixer la idea de ter aquest llibre. Així, a inés de ser el poble del famós bandit conegut com el Rellotger de Creixell, ja fa anys que s'ha convertit també en la "Catedral de l'allioli». El principi inamovible sobre el qual es basteix el llibre és el següent: l'allioli, la salsa catalana més universal, és una emulsió d'all, oli, sal i una mica de vinagre o taronja agra. a l'hivern, per ajudar a eniulsionar. I res més, perquè si hi ha ous,
Torratxa (Vilablareix) és el més ben conservat, el més ben conegut i, per moltes raons, el més in... more Torratxa (Vilablareix) és el més ben conservat, el més ben conegut i, per moltes raons, el més interessant de tot el territori nord-oriental del Principat. El nom de la Torratxa, documentat des de 1892 ("...a l'antiga vinya de lo camp de la Torratxa") no és unànime ni usat per tothom. També se'l coneix o se l'ha conegut com a Torre dels Gavatxs, Torre dels Moros, Pou dels Moros, mausoleu (o qualsevol sinònim) de Vilablareix (Gispert-Sauch, 1986, 117, núm. 386) (fig. 1). Resum En el fons Hernández Sanahuja que es guarda a la Reial Societat Arqueològica de Tarragona es conserven uns interessants originals que aclareixen, per una banda, la història de la identificació com a monument funerari romà de la Torratxa de Vilablareix (Gironès) i, simultàniament, proporcionen dades inèdites realment extraordinàries sobre el mausoleu romà de cal Temple (Aiguaviva, Gironès) situat a poc més d'un quilòmetre a migdia de l'altra tomba. Paraules clau Arqueologia funerària romana, erudició vuitcentista.
Hintergrund für die erste Ausgrabung der 'Comisión de Monumentos' von Girona (CMG) in Ampurias in... more Hintergrund für die erste Ausgrabung der 'Comisión de Monumentos' von Girona (CMG) in Ampurias in den Jahren 1846 und 1847 war der Umstand, dass diese Kommission eine Untersuchung übernehmen konnte, die ursprünglich von der 'Diputación Arqueológica' von Figueres geplant war, einem Abkömmling der Madrider 'Sociedad Arqueológica Matritense y Central de España y sus colonias' 1. Zunächst handelte es sich um ein Vorhaben, das der Vorsitzende dieser Gesellschaft und Einwohner von Figueres, Miquel Sans i Serranicht wie bisher fälschlicherweise zitiert Manuel Sanz i Serra-vorantrieb 2. Seine Absicht war die Suche nach antiken Artefakten, die er im Wesentlichen von den auf dem Areal tätigen Bauern erwarb, um damit ein Museum in der Stadt Figueres einzurichten. Offensichtlich genoss dieses Unternehmen die Unterstützung der 'Comisión Central' (CC), die der CMG übergeordnet war. Sie legte ihrer Abordnung nahe, dieses Vorhaben zu unterstützen. Dass später ein kleiner Zuschuss durch die Kreisverwaltung von Girona 3 gewährt wurde und gleichzeitig der Leiter der Untersuchung, der Priester und Erzieher Julián González de Soto (1803-1862) in die CMG eintrat (Abb. 1), lässt darauf schließen, dass die CMG die Leitung des Projektes übernahm. Bereits vorher war der Gelehrte Mitglied der 'Diputación Arqueológica' von Figueres gewesen. Als er jedoch nach der Leitung der Schule 'Colegio de
Vista parcial de la plaça i convent de Sant Domènec al principi del segle XX, quan el convent era... more Vista parcial de la plaça i convent de Sant Domènec al principi del segle XX, quan el convent era quarter d'infanteria. Arxiu d'Imatges Emili Massanas i Burcet El seu recull de dades estadístiques va ser de gran utilitat per a l'Administració i obtingué molt bona rebuda en els ambients cultes gironins
CRÍTICA Crítica AMICH I RAURICH, Narcís M. Les terres del nord-est de Catalunya a les fonts eswte... more CRÍTICA Crítica AMICH I RAURICH, Narcís M. Les terres del nord-est de Catalunya a les fonts eswtes (fèpoca tardoantíga fsegtes IV-VII): Les seus episcopats de drona i Empúries i el cuHe a Sant Feliu de Girona a l'antiguitat tardaria.
foren creades l'any 1844, com a conseqüència del procés de desamortització endegat per l'Estat li... more foren creades l'any 1844, com a conseqüència del procés de desamortització endegat per l'Estat liberaP.
Biblio3W Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, 2019
Archaeology and Collectionism: Gabriel de Molina and the beginning of the excavations at Empúries... more Archaeology and Collectionism: Gabriel de Molina and the beginning of the excavations at Empúries (Abastract).
The year 2008 marked the centenary of the beginning of the archaeological excavations at the ancient Greco-Roman city of Empúries. Without wishing to deny the cultural and symbolic relevance of this anniversary, in the following pages we will explain that, in fact, the first interventions in this site are much older and, among other characters today almost forgotten, the civil servant Gabriel de Molina Ramos played an important role in them. Reason why we think of interest to investigate who he was and for what reason he was attracted to archaeology. This research is based on unpublished documents found in different Catalan and statewide archives.
L'any 2008 se celebrà el primer centenari de l'inici de les excavacions arqueològiques a l'antiga ciutat grecorromana d'Empúries. Sense voler negar la importància cultural i simbòlica d'aquest fet, a través de les següents pàgines exposarem que, en realitat, els precedents de les intervencions en aquest jaciment són molt anteriors i en ells hi tingué un paper destacat, entre d'altres personatges avui quasi oblidats, el funcionari Gabriel de Molina Ramos. Raó per la qual creiem d'interès investigar qui era i per quin motiu se sentí atret per l'arqueologia. La base d'aquesta recerca són, en bona part, documents inèdits trobats en diferents arxius catalans i estatals.
MENJÓN RUIZ, Marisancho. Salvamento y expolio. Las pinturas murales del Monasterio de Sijeja en e... more MENJÓN RUIZ, Marisancho. Salvamento y expolio. Las pinturas murales del Monasterio de Sijeja en el siglo XX. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2017. 298 pàgs. [17 x 23]. La darrera guerra civil espanyola fou una veritable màquina de destrucció massiva pel patrimoni. El volum de béns culturals desapareguts com a conseqüència de les destruccions dutes a terme per incontrolats, bombardejos i directament pels combats fou ingent i, fins i tot ara, incalculable. A les destruccions pròpiament dites, a més, cal afegir-hi aquells béns que foren directament saquejats; i els que abandonaren la seva ubicació original per tractar de protegir-los, alguns dels quals mai no retornaren. L'autora del llibre que aquí ressenyem tot i no ser una experta en el tema sinó més aviat una divulgadora del patrimoni històric i cultural d'Aragó-en la seva bibliografia trobem llibres de divulgació, articles periodístics i nombroses publicacions digitals però pràcticament cap treball de recerca-, tracta d'aportar un xic de llum sobre un magnífic exemple d'aquest darrer cas. En concret, estudia de manera detallada la diàspora que patiren els béns de l'antic monestir de Santa Maria de Sixena (Osca), fent especial èmfasi en les pintures murals que el decoraven. Estructuralment, l'obra es divideix, sense comptar una breu introducció, en vint-i-nou capítols, que hom pot agrupar en tres grans conjunts i un epíleg. En un primer bloc, fins a la pàgina 87, trobem una breu història del monestir des de la seva fundació a finals del segle XII per Sança, dona d'Alfons el Cast rei d'Aragó i comte de Barcelona, fins al redescobriment dels seus tresors artístics per part dels erudits i historiadors dels segles XIX i XX. En segon lloc, fins a la pàgina 259, es descriu la destrucció del monestir l'any 1936 i el procés de salvament, extracció i trasllat de les pintures a Barcelona, on foren objecte d'un lent procés de restauració que culminà amb la seva utilització per a la gran exposició d'art romànic organitzada per règim franquista, amb la voluntat de difondre una imatge positiva de la dictadura, l'any 1961. La darrera part tracta dels primers intents seriosos d'obtenir el retorn de les pintures, i d'altres objectes procedents del monestir-traslladats a Catalunya amb posterioritat-, a Aragó i dels conflictes institucionals provocats per aquest motiu. Finalment, trobem l'epíleg el qual depassa allò que podem entendre per conclusions. Sens cap mena de dubte, el llibre té encerts que cal destacar. Personalment, trobo que la feina de recerca ha estat ingent, ja que ha permès aportar un conjunt de dades fins ara poc o gens conegudes, les quals ens donen una visió totalment nova sobre un fet que teòricament ja estava ben estudiat. També cal destacar la bona qualitat de text que al llarg de tot el treball manté un molt bon to divulgatiu, sense caure mai en la simple vulgarització. En aquest aspecte es nota que l'autora està bregada en aquesta mena de treballs, ja que mantenir l'equilibri en obres d'aquesta mena és una tasca difícil que no tothom aconsegueix
recurrió entre tanto a esta Junta (la CC), manifestándole la facilidad que ofrecía el proyecto de... more recurrió entre tanto a esta Junta (la CC), manifestándole la facilidad que ofrecía el proyecto de formar en la citada villa un Museo de antigüedades romanas; proyecto que pareció tanto mas ventajoso cuanto que se prestaba el referido Sanz a llevarlo a cabo gratuitamente. Reconociendo, pues, esta Comisión la utilidad que podría obtenerse de los trabajos con que se le brindaban, no pudo menos de recomendar al presidente de la de Gerona el proyecto del Sr. Serra, rogan do a este al mismo tiempo que se sirviera informar sobre el estado de la antigua Ampurias, ciudad que por haber sido sepultada en el mar, podía ofrecer un interés inmenso, reti rado ya este a gran distancia, pareciendo permanecer en pié sus muros, casas y palacios. En mayo próximo pasado par ticipa últimamente dicho Sr. Serra que se disponía a hacer un detenido reconocimiento de aquella célebre población, reservándose remitir una memoria arqueológica sobre la misma. 3 Certament, la dada és suculenta, perquè tot i que aquest no és el primer intent d'endegar excavacions a Empúries del qual tenim notícies, 4 sorprèn que la inicia tiva sorgís d'un erudit figuerenc. No obstant, aquest fet no ens hauria d'estranyar si tenim en compte que a Fi gueres ja detectem l'existència de persones interessades per les antiguitats a final del segle xviii 5 i durant el xix.
Uploads
Papers by Lluís Buscató
The year 2008 marked the centenary of the beginning of the archaeological excavations at the ancient Greco-Roman city of Empúries. Without wishing to deny the cultural and symbolic relevance of this anniversary, in the following pages we will explain that, in fact, the first interventions in this site are much older and, among other characters today almost forgotten, the civil servant Gabriel de Molina Ramos played an important role in them. Reason why we think of interest to investigate who he was and for what reason he was attracted to archaeology. This research is based on unpublished documents found in different Catalan and statewide archives.
L'any 2008 se celebrà el primer centenari de l'inici de les excavacions arqueològiques a l'antiga ciutat grecorromana d'Empúries. Sense voler negar la importància cultural i simbòlica d'aquest fet, a través de les següents pàgines exposarem que, en realitat, els precedents de les intervencions en aquest jaciment són molt anteriors i en ells hi tingué un paper destacat, entre d'altres personatges avui quasi oblidats, el funcionari Gabriel de Molina Ramos. Raó per la qual creiem d'interès investigar qui era i per quin motiu se sentí atret per l'arqueologia. La base d'aquesta recerca són, en bona part, documents inèdits trobats en diferents arxius catalans i estatals.
The year 2008 marked the centenary of the beginning of the archaeological excavations at the ancient Greco-Roman city of Empúries. Without wishing to deny the cultural and symbolic relevance of this anniversary, in the following pages we will explain that, in fact, the first interventions in this site are much older and, among other characters today almost forgotten, the civil servant Gabriel de Molina Ramos played an important role in them. Reason why we think of interest to investigate who he was and for what reason he was attracted to archaeology. This research is based on unpublished documents found in different Catalan and statewide archives.
L'any 2008 se celebrà el primer centenari de l'inici de les excavacions arqueològiques a l'antiga ciutat grecorromana d'Empúries. Sense voler negar la importància cultural i simbòlica d'aquest fet, a través de les següents pàgines exposarem que, en realitat, els precedents de les intervencions en aquest jaciment són molt anteriors i en ells hi tingué un paper destacat, entre d'altres personatges avui quasi oblidats, el funcionari Gabriel de Molina Ramos. Raó per la qual creiem d'interès investigar qui era i per quin motiu se sentí atret per l'arqueologia. La base d'aquesta recerca són, en bona part, documents inèdits trobats en diferents arxius catalans i estatals.