Papers by Andreu Bosch Rodoreda
3. Ús d'algunes formes verbals 3.1 Ser, estar i haver-hi 3.2 El gerundi 4. Activitats de transfor... more 3. Ús d'algunes formes verbals 3.1 Ser, estar i haver-hi 3.2 El gerundi 4. Activitats de transformació oracional 5. Activitats de lèxic APÈNDIXS 82 A. Exercicis d'ortografia B. Exercicis de morfologia C. Exercicis de sintaxi D. Exercicis de correcció Llengua Catalana I-3
Zhongguo Yaowu Jingjixue, 2019
Individuare soluzioni coerenti con gli schemi delle democrazie pluraliste alle problematiche post... more Individuare soluzioni coerenti con gli schemi delle democrazie pluraliste alle problematiche poste dalla questione catalana richiede di considerare la stessa in tutta la sua complessità e profondità storica. La lingua, che da elemento culturale e identitario si fa rivendicazione di politiche linguistiche e poi rivendicazione politica tout court (Bosch, Branchadell e Rigobon); le attitudini nel tempo manifestate in Catalogna di fronte ai processi migratori (Cattini); le strategie politiche del catalanismo, nel relazionarsi al nazionalismo spagnolo (Geniola), nella sua evoluzione storica (Nagel) e con un’attenzione particolare alle vicende più recenti (Sanjaume); il modo in cui la complessità nazionale ha trovato accomodamento entro le strutture ordinamentali (Cagiao e Ferraiuolo): sono questi i diversi piani tenuti insieme nel volume, attraverso un approccio pluridisciplinare, nel tentativo di ricostruire – per riprendere l’introduzione di Gagnon – i termini della sfida plurinazionale che l’ordinamento spagnolo è chiamato oggi ad affrontare.
A propòsit de l'edició de Tintín en alguerès i dels problemes de codificació Andreu Bosch i Rodor... more A propòsit de l'edició de Tintín en alguerès i dels problemes de codificació Andreu Bosch i Rodoreda (Barcelona) En el dossier «Per molts anys, Hergé!» publicat el febrer de 2007 a Presència arran del centenari del naixement del creador de Tintín, 1 Salvador Garcia-Arbós remarcava que les aventures de Tintín es podien llegir en «setantacinc idiomes i dialectes, inclòs l'alguerès». 2 Es referia a l'edició en català de l'Alguer de Tintín al país de l'or negre, publicada el 1995 a Barcelona per l'Editorial Joventut. 3 També en parla Pau Vinyes: «L'obra d'Hergé s'ha traduït a diverses llengües i variants lingüístiques, entre les quals, Tintín al país de l'or negre en la variant dialectal catalana de l'alguerès» (Vinyes, 2010: 138). Deixeu-me avançar que es tracta d'una adaptació a l'alguerès a partir de la traducció catalana de Joaquim Ventalló (1965). 4 Els crèdits del llibre adverteixen que és una «adaptació al català de l'Alguer» a cura de 16 joves algueresos, 5 amb coordinació i revisió d'Andreu Bosch i Rodoreda, del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori de l'Alguer. També s'hi 1 Aquest treball és una revisió i ampliació de l'article publicat a Bosch (2007a), amb aspectes extrets de Bosch (2009) i forma part del projecte d'investigació FFI2010-22181-C03-02 «Descripció i interpretació de la variació dialectal: aspectes fonològics i morfològics del català», finançat pel MICINN i el FEDER 2 Garcia-Arbós (2007: 8). «90 idiomes i dialectes», ens diu Pau Vinyes (2010: 143). 3 ISBN 84-261-2910-2. Dipòsit legal: B.9.877-1995. 4 Per a més detalls sobre les traduccions dels àlbums de Tintín del francès al català de Joaquim Ventalló (Terrassa, 1899-Barcelona, 1996), considerades «traduccions noucentistes» per l'estil i la qualitat lingüística, veg. Garcia-Arbós (2007: 9), on llegim: «Hi ha en català les traduccions de Ventalló a Joventut, que són les millors però on els personatges parlen com Carles Riba, i les més modernes de Casterman, que no estan signades i són fredes com el marbre»; «Les traduccions d'aquest periodista del temps de la República exiliat uns anys a França van ser tan riques, magistrals, que donaven valor afegit als textos genuïns de Georges Remi». Veg. també, en el darrer estudi biogràfic dedicat a Joaquim Ventalló, les referències a les traduccions del Tintín al català: Vinyes (2010: 136-145) i Soldevila (2010a; 2010b).
Llengua Nacional Publicacio De L Associacio Llengua Nacional, 2012
Anuari Verdaguer, 2002
El volum pbstum Folklore (Barcelona: Tip. L'Avenc, 1907), que aplega el recull folklbric crQub di... more El volum pbstum Folklore (Barcelona: Tip. L'Avenc, 1907), que aplega el recull folklbric crQub diuen els aucellsb (p. 7-30), <<Notes esparces,, (p. 31-38),' ctTradic i o n s~ (p. 39-40) i ccAforistica>> (p. 41-90), és una edició de textos molt heterogenis i, en alguns casos, en fase d'esborrany o de redacció no definitiva; de fet, els tres darrers títols no són autbgrafs de ~e r d a g u e r .~ Una edició acurada del recull Quk diuen 10s aucells?, segons la numeració i l'extensió que Verdaguer fixa als manuscrits autbgrafs (ms. 365 de la Biblioteca de ~atalunya)? confirma que es tracta de 19-i no 25, com aparegué a Folklore (1907)relacions sobre la interpretació folklbrica del cant dels ocells, un projecte que, al costat de les Rondalles, ocuph l'activitat literhria de Verdaguer els anys 1900 i 1901. S6n textos en una fase de redacció forca desenvolupada, si bé probablement mossbn Cinto encara hi hauria treballat. A mCs, com també succeí amb el volum pbstum Rondalles (1905): cal esmenar les males lectures i els canvis arbitraris que s'han anat transmetent en les diverses obres completes del segle xx, la major part imputables a l'edició pbstuma de 1907.~ Igualment, les <<Notes esparses), de l'edició de 1907 foren excessivament manipulades. Atenent al mateix manuscrit 365 BC, val a dir que no són sinó mers apunts o esborranys, datats els mateixos anys, i que no s'ajusten del tot al contingut que trobem a Folklore (1907). És més: com veurem, alguns d'aquests esborranys fins i tot 1. En endavant, regularitzo ortogrificament el títol aNotes esparses*, perb respectaré ~Q u b diuen els aucells?n en referir-me a I'edici6 d'aquest recull dins Folklore (1907), per mantenir el contrast amb el títol autbgraf aQub diuen 10s aucells?>,.
Individuare soluzioni coerenti con gli schemi delle democrazie pluraliste alle problematiche post... more Individuare soluzioni coerenti con gli schemi delle democrazie pluraliste alle problematiche poste dalla questione catalana richiede di considerare la stessa in tutta la sua complessità e profondità storica. La lingua, che da elemento culturale e identitario si fa rivendicazione di politiche linguistiche e poi rivendicazione politica tout court (Bosch, Branchadell e Rigobon); le attitudini nel tempo manifestate in Catalogna di fronte ai processi migratori (Cattini); le strategie politiche del catalanismo, nel relazionarsi al nazionalismo spagnolo (Geniola), nella sua evoluzione storica (Nagel) e con un’attenzione particolare alle vicende più recenti (Sanjaume); il modo in cui la complessità nazionale ha trovato accomodamento entro le strutture ordinamentali (Cagiao e Ferraiuolo): sono questi i diversi piani tenuti insieme nel volume, attraverso un approccio pluridisciplinare, nel tentativo di ricostruire – per riprendere l’introduzione di Gagnon – i termini della sfida plurinazional...
Questa lavoro ha come obiettivo quello di analizzare le fonti catalane delle due raccolte lessico... more Questa lavoro ha come obiettivo quello di analizzare le fonti catalane delle due raccolte lessicografiche del sardo di carattere etimologico: iI Nou dizionariu universali Sardu-ltalianu di Vincenzo Porru (Cagliari 1832) ed il Dizionario Etimologico Sardo di Max Leopold Wagner (Heidelberg I960-1964). Non viene analizzato dall'autore il vocabolario di Giovanni Spano perche non ha alcuna pretesa etimologica; si tratta di un dizionario bilingue sardo-italiano e italiano-sardo, con corrispondenze non soltanto logudoresi, ma anche campidanesi e persino sassaresi e galluresi.
i Rodoreda 158 2. En aquesta direcció, Carme Junyent apunta que «en general, el grup menys poderó... more i Rodoreda 158 2. En aquesta direcció, Carme Junyent apunta que «en general, el grup menys poderós tendeix a emprar paraules de la llengua del grup més poderós, per bé que aquestes estan influïdes en significat, forma i ús per la llengua del grup que les adopta» (1992: 26). 3. Al terme de parlars sards, com, més endavant, al de sardització, per raons de simplificació metodològica, m'hi refereixo en un sentit ampli, ço és, en relació tant amb les varietats dialectals sardes pròpiament dites (logudorès, nuorès, campidanès) com al sasserès, la varietat lingüística de Sàsser i algunes poblacions adjacents originada a través d'un procés medieval de pidginització i posterior criollització a cavall del sard logudorès i dels parlars italoromànics, genovès i pisà (SOLE, 1994: 68-70). Veg. la nota següent. 4. En canvi, en el cas de l'actual sasserès-tradicionalment classificat a cavall del sard i de dialectes italoromànics i emparentat amb el gal. lurès i el cors-es tracta més aviat de l'emergència d'un nou codi per pidginització i criollització: «E poiché il pro
A partir de la edicion de los Registres de danys ("registros de danos2) de la "Barracel... more A partir de la edicion de los Registres de danys ("registros de danos2) de la "Barracelleria" de Alguer (1683-1874), documentos escritos en catalan pertenecientes al cuerpo de "barracheles" que custodiaba y aseguraba la produccion agricola, ademas de desempenar la vigilancia de los campos de cultivo y vinedos, a fin de evitar robos y pastoreo abusivo, la tesis caracteriza las interferencias del sardo y de otros dialectos romanicos de Cerdena, mediante el estudio del lexico de la agricultura y de la ganaderia. La tesis, a traves del estudio semantico, etimologico y contrastivo de las 163 palabras resultantes del inventario objecto de analisis, en base a una seleccion de campos o subsistemas lexicos, establece que es a finales del siglo XVII y a lo largo del XVIII cuando penetran y se consolidan las interferencias de los dialectos sardos en el catalan algueres, y no a lo largo del XIX como presuponian algunos linguistas de comienzos del siglo XX. Se trata de l...
Es tracta de la documentacio i analisi filologica d'un corpus lexic dels noms dels talls a le... more Es tracta de la documentacio i analisi filologica d'un corpus lexic dels noms dels talls a les orelles del bestiar que apareix en registres de bestiar viu conservats a l'Arxiu Historic Municipal de l'Alguer datats entre 1665 i 1820. Els registres contenen les autoritzacions per pasturar bestiar gros i menut en el territori de l'Alguer i descriuen els senyals d'orelles i les marques de foc preceptius per identificar-ne els propietaris. Malgrat que aquests documents son escrits inicialment en catala (entre el darrer terc del xvii i mitjan xviii) i despres en castella (entre el segon terc del xviii i inici del xix), el corpus lexic es d'origen sard i s'ha conservat en algueres gairebe immutable al llarg de quatre-cents anys d'acord amb un codi molt impermeable comu als altres territoris de Sardenya, amb meres variacions fonetiques geografiques. El corpus documentat conte 14 noms, 10 dels quals encara vius en algueres i 8 de recollits a l'ALDC.
A partir de l'edicio dels registres de bestiar viu de l'Alguer, redactats en catala i en ... more A partir de l'edicio dels registres de bestiar viu de l'Alguer, redactats en catala i en castella, sobretot a cavall dels segles XVII i XVIII, i conservats a l'Arxiu Historic Municipal de l'Alguer, la comunicacio donara compte del codi linguistic sard dels noms dels senyals d'orelles amb que s'identificava el bestiar, que ha romas intacte fins al nostres dies. Es descriura etimologicament el corpus, amb descripcio de les motivacions semantiques i de la variacio diacronica, amb la corresponent cronologia d'aparicio. Tambe es donara compte de l'escassa presencia d'aquest corpus als reculls lexicografics del catala i del sard.
Uploads
Papers by Andreu Bosch Rodoreda
debatre qüestions relacionades amb la creativitat lèxica als mitjans de comunicació. Les reflexions que en sorgeixen són molt enriquidores per a la formació d’estudiants de postgrau que ja tenen un bagatge acadèmic i volen aprofundir en l’estudi del llenguatge, especialment en el vessant vinculat amb els mitjans de comunicació. A més, la diversitat d’orígens dels estudiants, que m
ajoritàriament han fet els estudis de grau fora de Catalunya
(Europa, Estats Units, Japó...), proporciona al grup un ampli espectre de perspectives lingüístiques. Concretament, es mostraran exemples dels debats i reflexions oberts a la wiki (per a la part de l’assignatura que s’ocupa de la llengua catalana) i al fòrum (per
a la llengua castellana) a l’entorn de neologismes que els
estudiants localitzen als mitjans de comunicació i a la publicitat. Un cop triats els mots, els estudi ants n’han hagut de descriure les regles lèxiques que en donen compte, interpretar-ne el significat i debatre sobre la conveniència (o no) que les institucions lingüístiq
ues s’impliquin en la seva normalització. D’aquesta manera,
aquestes activitats serveixen per integrar la consolidació dels coneixements teòrics sobre l’anàlisi lingüística i la professionalització d’uns joves que es formen pe
r a treballar amb el llenguatge.