la conspiració

En Matthew amb rigor i amb humor, ens dona arguments,

que compartim, en contra dels déus i dels muntatges dels seus seguidors.

Ara, per allà dalt hi ha algú que fa ploure quan no toca,

especialment si es tracta de boicotejar un acte

al voltant del llibre que ha arribat a la

tercera edició sense ni una ressenya de premsa.

Erem pocs però es va fer el que cal en aquests casos:

fer-ho tant bé com sabem, no importa si som quinze o quinze mil.

dimecres 30: Pepa Cantarero

La poeta Pepa Cantarero, amb l'ajut de Jade i Carme Deltell, presenta el seu llibre "Conversaciones con el nicho 612"

(Devenir/poesia, nº 215. Madrid 2007. Amb pròleg de Feliu Formosa)

Alternant prosa i versos, P.C. reflecteix un recorregut

per moments intensos i durs.

Crea a partir de la seva "baixada als inferns"

i no es només un exorcisme personal: en fa literatura.

CONSUMATUM EST

Era difícil, créeme, vivir a tu sombra

impregnada de rencor a la vida.

En la espiral de tu negación a lo que

representa goce, ilusiones, proyectos, ilusiones...

Todo penado en tu presencia.

Era angustioso, lo sé, sobrevivir en la arista de mi desapego, de mi frialdad, de mis reproches.

Un encargo mezquino y tortuoso el que nos fue asignado

Los dos personajes ariscos del drama

¿No te parece?

dilluns 28: la festa després de Déu

en Matthew ho anuncia així:

28/4/08:

RECITAL/FESTA PER DIR ADÉU A 'LA VIDA DESPRÉS DE DÉU'

A 19.30, a l'Horiginal, un local acollidoríssim amb barra, escenari i restaurant que es troba a carrer Ferlandina, 29, a Barcelona, recitarem fragments de 'La vida després de Déu' el Jordi Puntí, la Cinta Massip i jo. Tocarà l'acordió en Joan Alavedra. Tot plegat no durarà més de mitja hora o potser 40 minuts.

Tothom és benvingut a La Festa Després De Déu. Com van dir els Talking Heads: 'Tothom vol arribar al bar/El nom del bar és el Cel'. Entrada gratis.

firmeu, firmeu, maldits!

Bona diada a tots, llegidors habituals i ocasionals, fetitxistes del llibre, grafómans i cleptòmans: Benvinguts al biblio-carnaval, però sobretot

bona diada pels que fan llibres ben fets,

editors/es suis-cides en general,

que feu meravelles

amb les engrunes del mercat.

Llarga vida! Miquel Plana, La Breu, Mediavaca,

Emboscall, Eloisa Cartonera, La Olla exprés,

i tants altres que se la juguen tot l'any

editant títols de menys

d'un milió d'exemplars.

(M'agrada aquest San Jordi anti-heroi den Joan G. Junceda, lluny de la iconografia triomfalista i tòpica. Disculpeu la mala qualitat de la imatge)


----------------

Finalment les pre-visions queden així:

Dilluns 28 d'abril a les 19,30: RECITAL/FESTA PER DIR ADÉU A 'LA VIDA DESPRÉS DE DÉU' amb Jordi Puntí, Cinta Massip i Matthew Tree ( i Joan Alavedra tocarà l'acordió)

Dimecres 30: Pepa Cantarero (+Jade+Carme Deltell) Conversacion con el nicho 612

Dimecres 7 de Maig: els nous Alabatre's: Joan Vinuesa i Miquel Izquierdo

Dimarts 13: Participants al Seminari de traducció de Farrera (ILC)

Dimecres 14: Rosa Grau

Dimarts 20: Ferran Aisa presenta el seu llibre sobre les Avantguardes

Dijous 22: La pestapoètica es presenta.

Dimecres 28: Festival Intercomarcal de poesia (Editorial Fonoll)

(i mentrestant el Pla B (de Bolaño) va endavant)

vida precària

(Tu) Vida Precaria

DIMARTS 22 d' abril, 20.00h (Bar Horiginal, C/Ferlandina 29)

3ª trobada d'Espai en blanc

Hoy vivimos una vida precaria. Vivienda hipotecada, trabajo inseguro… la precariedad no es solamente laboral sino que alcanza cada vez más todos los ámbitos de la existencia. Incluso nuestras relaciones con los demás se han hecho precarias: la amistad, el amor… La precariedad no es algo que nos pasa y que un buen día dejará de pasarnos, sino que define cada vez más la propia condición humana. La imposición de la precariedad por parte de esta sociedad capitalista se lleva a cabo bajo la amenaza de exclusión, de muerte social. El chantaje de la incertidumbre - ¿qué será de mi vida? ¿sabré salir adelante? – genera miedo. Y, como es conocido, el miedo y la esperanza han sido desde siempre el modo como el poder se impone y gobierna. La novedad reside en que esta interiorización del miedo socava las propias ganas de vivir ya que nos aboca a la impotencia de una vida privada. Porque esta es la cuestión fundamental: la precariedad tiene una dimensión social, y en cambio, se vive y trata de resolver individualmente. De aquí surgen todas las patologías que hoy son las nuestras: la depresión, la ansiedad, los estados de pánico… ¿ Son ellas las causas del malestar social? ¿El malestar social es politizable? ¿Puede la precariedad ser hoy la palanca de nuevos procesos de liberación? ¿Cómo girar sus efectos a favor nuestro?

----------------

el dimecres 23, dia de Sant Jordi,

la poesia és al carrer

i no hi haurà recital

tornarem el dimecres 30, amb el recital de Pepa Cantarero

poetes d'oliva

Vetllada rodona, amb la tranquilitat que dona saber que anem a degustar un bon destil.lat. Reposat i amb cos, vigoritzant.

Alguna cosa festiva en l'ambient. Pre-santjordi?

--------------

Dimecres vinent, 23, ens donem festa. No cal embolicar més la troca en un dia aixi....

L'altre dimecres, 30 d'abril, vindrà la PEPA CANTARERO (poeta i part del Mu.Po.Cat.) que amb JADE i CARME DELTELL ens presentarà textos del seu darrer llibre.

càries i brandàlies

Més presència valenciana, aquesta setmana (Horiginal, dimecres 16, 20,30 h.)

Josep Lluís Roig

presenta "Càries" PREMI DE POESIA IBN JAFADJA 2007 (Bromera)

«Càries és una metàfora que defineix el nostre món actual, que pot posseir la perfecció externa, la de l’aparença, la dels centres comercials i el benestar, però que pot amagar –que amaga– tot allò que no és bell, com l’esmalt pot covar un queixal podrit.»

i Àngels Gregori

presenta "Llibre de les brandàlies" Premi Ausiàs March de poesia 2007 (62)

"Llibre de les Brandàlies expressa l’ànsia, el dolor i el goig del trànsit de l’adolescència cap a la maduresa a través de dues geografies ben diferents: els hotels, els grans carrers, els cafès i la soledat de les grans ciutats, d’una banda, i de l’altra, la quotidianitat del poble."

----------------------------

més poesia escampada:

- Primavera poètica de La Garriga

- Poesia als parcs

- Poesia i cava

víctima i botxí

Oscar Rocabert i Maat i Fontanet,

ens porten un Brossa que sona flamenc,

ara que fa deu anys de la seva mort.

I sona força bé.

L'espectacle està girant per diversos espais.

Encara el podeu degustar.

Contractació oberta!

----------------

SEGON. AL PARE
Per a Francesc R. S. i Josep Ll. B. i F.

No ho negaré pas, mon pare és en Brossa,
primer dels poetes dels meus tendres anys:
una Antologia que serví de crossa
per obrir l’armari. I va ser un bon pany,
que permet obviar poesies mortes,
odiar verborrea i dir el que s’escau,
defugir els que fan “retallada prosa”
i anar a l’essencial: encertar en el trau.
I després, més d’ell, que esdevé la base
de tot el que he fet, p’rò de rima, res.
Mes arriba el dia d’una nova fase
en què he tingut por de no ser prou net
i no dominar forma de cap classe,
i és quan decideixo començar un sonet.
Si el model és Brossa, ¿per què no complet?

I el dimecres vinent 16 d'abril, seguim en sintonia valenciana:

Àngels Gregori amb el seu "llibre de les brandàlies"

i Josep Lluís Roig amb "Càries"

tres en una

Les tres queixones es queden en una.

Dificultats “tècniques” (un casament per impuls i un embaràs sobtat) van impedir l’altra nit la presentació del show d’aquesta companyia valenciana. Maria Juan es va vore obligada a improvisar ella soleta per entretenir el nombrós públic que esperava pacientment la “resolució del conflicte” que diuen ara.
Nerviosa i insegura al principi ,va defensar dignament el “bolo” malgrat la informalitat de les seves pressumptes companyes. Durant una hora llarga ens va posar al dia, amb humor directe i intel.ligent, de les seves experiències escèniques i vitals, la seva formació teatral i la seva visió demolidora de les coses, del món i de la vida...
La vetllada (que forma part del programa de la setmana cultural que organitza l’Espai Pais Valencià) no cal dir que es va salvar amb escreix i ningú va trobar a faltar les queixones desertores.
Mariua: t’ho pots fer sola, envia-les a fer la mà!

horiginal dimarts i dimecres

Dimarts 8 d'abril, 20,30:
"Sense penes ni glòries" l’actriu Maria Juan presentarà un espectacle ple d’humor i d´ ingeni.
(Una proposta de l'Espai Pais Valencià)

Dimecres 9 d'abril a les 21,30 (atenció al cavi d'horari!)
Victima i botxí presenta
JOAN BROSSA: EL SECRET ÉS DINS LA MASSA
Textos de Joan Brossa i altres autors
dits per Òscar Rocabert

amb música de Maat i Fontanet

poesia i cava

Ja ha començat el cicle de poesia de Sant Sadurní amb una programació de superluxe...i cava!

la propera:

Poesia i Cava

Divendres 11-04-2008

Hora: 22.30

Activitat: Poesia i Cava. Anna Aguilar Amat, Laia Noguera, Carles Sanuy i Pau Vadell

Lloc: Caves Conde de Valicourt al carrer Sant Antoni, 39

Organitza: Punt i coma.

Col.labora: Ajuntament. Regidoria de Cultura i Institució de les Lletres Catalanes

la realitat no existeix

Obre el joc Hac Mor presentant els presentadors: Gómez, Ripoll, Xargay, Andriy i Catalina (Castillo lesionat avui no jugarà) Després d’uns tocs d’escalfament a base de currículums, fa una passada al davanter Gómez que avança amb entusiasme en una jugada brillant que acaba amb un passi al seu company Ripoll que, més contingut, de joc més conservador, defensa amb eficàcia un discurs acurat. Xargay controla (avui no canta) i segueix amb uns fragments escollits. Totseguit entren en escena la jovenalla (els llampants fixatges ucraïnesos) que, ara sí, ataquen a fons amb joc agosarat, directe i fulminant i deixen el respectable bocabadat.
A la segona part, Hac Mor surt embalat, interpel.lant al públic amb noms i cognoms. Al primer toc (amb fina visió de la jugada) s’encara amb la noia de la primera fila que somriu per sota el nas, i segueix triangulant les dedicatòries. Benet Rossell, recull la pilota i porta el discurs cap a terrenys insòlits amb imatges estimulants com la d’una banyera plena de plats bruts. Carles M. Sanuy, intervé i puntualitza aclarint conceptes i Paneros i Rosales. Lladó (?) invoca Valery i Hac Mor treu el sancristo gros i fa aparèixer Eugeni d’Ors Cantant la “Vaca lechera” a can Peixerot.
Contraataca Joan Vinuesa des de la banda, questionant amb delicadesa la manca de combativitat d’aquestes avantguardes i posant en solfa una certa autocomplaença curricular, en l’única jugada una mica perillosa del partit.
Una floritura d’en Florit: "L'assedegat pateix set-de-moix. L'assedegós pateix set-de-ca". fa sortir cans i moixos a la palestra i és contestat amb granotes. Pijoan llença pilotes fora, Pedrals inicia un moviment cap als “ANTI” que no progressa. De la banqueta estant Gelonch (en nom d’Andriy) llença una andanada crítica-afectuosa una mica en la línia Vinuesa: Que estem fent? una reunió d’alcohòlics anònims? El joc s’acaba i la noia que somreia (Iria) tanca el cercle amb una citació de Nietzsche.

Un piròman, dona la seva versió: Aixó sembla un karaoke erudit...!

---------------

properes atraccions:

Dimarts 8 d'abril, 20,30:

"Sense penes ni glòries" l’actriu Maria Juan presentarà un espectacle ple d’humor i d´ ingeni.

(Una proposta de l'Espai Pais Valencià)

Dimecres 9 d'abril a les 21,30

Victima i botxí presenta

JOAN BROSSA: EL SECRET ÉS DINS LA MASSA
Textos de Joan Brossa i altres autors
dits per Òscar Rocabert
amb música de Maat i Fontanet