Ball de plaça de Faura, video i partitura en lletra

Partitura del Ball de plaça de Faura per a dos dolçaines arranjament i harmonització del mestre i compositor de Faura. En Eliseo Ribelles Garcés publicat en el llibre Cançoner de dolçaina: Guillermo el Dolçainer Cançoner Popular de les Valls Camp de Morvedre. Editat per Caixa de Ahorros de Sagunto any 1989.

" Ball de Plaça de Faura".

Tex, música i tradició quasi oblida i escalda en el corresponent al costum que tènia el poble de Faura de ballar i cantar el seu ball de plaça, en les seües festes majors i aconteciments més revelants. El seu exquema musical aquesta ben diferenciat en quatre parts.

1.- La Crida.

Com a ritual et la segua intruducció per a escomenzar, lenta i magestuosa amb la cobla que canta la veu de la dolçaina i els participants.

Cobla de La Crida.

Les xiquetes del meu poble van aexir a ballar.

Encara que s´enpenye l´álcalde, jutge i municipals.

Les xiquetes del meu poble van aexir a ballar.

2.- La Dansa.

Et la melodia en un aire pausat i senyorial, ahon s´excevicent els balladors, al final de la dansa s´enllasa amb quatre compasos de ritme de tabal per a seguir amb la Xota.

3.- La Xota.

Musiqua amb molta plasticitat i poder interpretatiu per part del dolçainer i destresa dels balladors, aexi quant es remata la xota torna a excivirse el tabalet amb quatre compaseos mes de ritme a fi de que els balladors i el dolçainer agarrent forses per a la correguda Arenilla.

4.- L´ Arenilla.

Com apoteosi final del Ball de Plaça l´Arenilla, melodia de moviment viu amb un aire de xota correguda, ahon es torna a vore la destresa dels balladors, genuidament l´Arenilla de Faura t´un sabor de canço de boda en el seu tex, dedicat a la preparació dels esposalles i per a cantar-la se ha dessarollat et molvo de t´has casat t´has cagat.

Cobla de L´Arenilla.

Caguera de bou la novia va a misa.

Caguera de bou no porta camisa.

Caguera de bou si en porta o no en porta.

Caguera de bou a tu res t´importa.

Guillermo Camarelles Diana.

Video del Ball de plaça de Faura any 1989. En la presentació del llibre Cançoner de dolçaina de tocates tradicionals de les Valls i Camp de Morvedre, lloc saló de Actes del ajuntament de Faura.

El Bou Ibéric de Sagunt. El toro Ibérico de Sagunto per Guillermo Camarelles Diana

P

   Paratge del poblat iber del Bou Ibèric de Sagunt ( Rajolar de Camarelles ) a 1300 m, de Faura.

 Breu història del Bou Ibèric de Sagunt. 

Trobat en l'any 1930 en el sequer destinat per a fer rajoles, de la fàbrica de Rajoles i Teules Camarelles, propietat de Francisco Camarelles Gómez empresari de Faura, en aquesta època encara no s'havia mecanitzat la fabrica lo qual és fabricaven les rajoles i teules a mà, i per a no deixar fora de la memòria d'aquest fet tan emblemàtic e històric de les vivències viscudes, faré un xicotet resumén.

En esta data 1930 els treballadors del Rajolar de Camarelles, feent tots els treballs manualment i per l'estració de terra les mans a pic i pala fent sanses no mol profundes les quals voltejaven en l'ajuda de una corda grossa i llarga, i una vega volteja per anar destorronanla el trenca terrosos i el pic, com la terra era prou rotja i greixosa venia molt bé per fer les rajoles de fang, tanme -se baixava terra més argilosa de la Mina , la qual està al costat de la Pedrera de Faura, d'ahon s´extraia quasi tota la producció de pedra per a fer els apoquinats per a les aceres i pedra per a les cases nobles de la Vall de Segó.

Com anècdota diré que en companyia del Bou Ibèric Saguntí, tan-me s'encontraren quasi a flor de terra utensilis de fang de ús en la vida quotidiana de l´època del Bou Ibèric segle IV de Crit, i que va ser un treballador de la fàbrica Tarin veí de Faura el que li trenca l'orella amb el pic creen-se que era un torros de terra.

El Bou Ibèric de Sagunt estigué prou de temps alojat en el Rajolar i com era un atractiu per la novetat del fet, i que soles està del poble 1300 metres, baixaven de Faura per a puxarli a cavall els fills més majorets del aguelo Francisco Camarelles i la colla d'amiguets i amiguetes, posteriorment el aguelo Camarelles ser va pujar a la casa del poble del carrer de València lloc als quatre cantons, ahon s'aloja en un pedestal en l'entra de casa, fins que vingué un carro tirat d'un cavall i per de palla acompanyant d´una parella de guàrdies civils per allotjarlo en el deposit municipal de restes arqueològiques que tenia Sagunt, doncs en eixa data no es disposava la ciutat de Sagunt de museu per a esposar les restes arqueològiques que disposava Sagunt.

Presumptament la residencia ibera del Bou Ibèric de Sagunt deure d´haver sigut un poblat santuari ibèric i poblat per natius ibers, antepassats del pobladors de les alqueries i pobles de l'Antiga Vall de Segó (Les Valls) com tan-me el primer poblat que niava en el Pic dels Cors i la cova de prou profunditat que nia al costat, no deixaré sense menció el temple de Bacó situat dalt de Quart darrere de la muntanya Frontera, dalt de la creu pinta, i espoliat les segues pedres per aprovexarles en la construcció d'algunes cases de la Vall de Segó i algunes pedres en l'estructura de la Torre de Benavites.

L´asentament del poblat del Bou Ibèric de Sagunt dona a pensar que fora destruït per les primeres legions romanes o per Anníbal en la seua conquesta a Sagunt, i posteriorment espoliat per a fer els primers pobles i alqueries de l'Antiga Vall de Segó. Ja dins del Rajolar a la part del fumeral a la part de les casetes que disposava la fabrica per a vivenda dels treballadors s'troba una bona recollida d'objectes quotidians i domèstics, com cazoletes, quinqués, tinajes i platerets. Espere haver aportat una història fresca a allò que se coneix asta ara de l'història del Bou Ibèric de Sagunt.
Guillermo Camarelles Diana nét del aguelo Camarelles.

"La Dolçaina és Folklore".Agustin Pascual, poesia a Guillermo Camarelles

"LA DOLÇAINA ÉS FOLKLORE".
Si és folklore la dolçaina, per qué la tenim ablidà, si és millor cada vegà i lo antic, fa recordar igual que instrument de corda.

És alegre,xicoteta i xillona i cada vegà més mona, si el que la sona, la sona,la sona en harmonia, bon senyal quan ella sona, quan fa el pasacarrer; és el dia de la festa quan passa el dolçainer.
¡Tu crida´m coseta fina, crida´m, crida´m a la matinada, que jo et vull escoltar i acaricia el meu oït, pues res m´ha de costar lo poquet que jo t´he dit que tu tens un bon crit per a poder-me despertar.

¡ Al passar per la finestra, quan tu vas a repregar els clavaris en la festa, en tota la Vall de Segó a l´igual que en el pregó no se li deu d´oblidar i no deixar- la per banda, que el primer sempre és el tabal i la dolçaina, i no ho vejau al revés mireu lo pobret que éssi falta alguna vegà que ni és festa ni és res.

És com la llum apagada faltant-li aire al carrer que el que adorna la festa sempre és el dolçainer, en el crit de la dolçaina quan passa la processó a l´igual que en el pregó, a un xiquet se sent que xilla.

¡ És el de la Vall de Segó ¡.
¡ És Guillermo el que la toca ¡ pues mira si ho sabré jo.

Canet d´Emberenguer 12 de Juliol de 1985.
Agustin Pascual

Manifestación de Agricultores y Ganaderos en Madrid

" Manifestación en Madrid, 19 de Junio 2008".

En apoyo a la protesta de los 20000, Agricultores y Ganaderos que acudierón de toda España a la Manifestación los dulzaineros de Faura ( Camp de Morvedre ), colaboramos abriendo paso en la cabezera de la Manifestación, que la Organización Agraria- AVA-ASAJA comvocó el pasado 19 de Junio, para exigir precios justos de sus productos y denunciar los abusos de los intermediarios, y lo más grave el precio abusivo del gasoleo. La protesta transcurrió pasifica y con buen ambiente festivo, repartiendose productos del campo como protesta por los precios bajos, que percibe el agricultor y el ganadero, y lo consecuente que nos toca pagar por ellos los pasivos consumidores, las coplas en forma de estrevillo más cantadas y oidas contra la crisis fuerón.

1.- Copla, Si esto no se arregla, guerra, guerra, guerra.

2.- Copla, Si esto no se apaña, caña, caña. caña.

3.- Copla, Ya no podemos seguir tirando del carro.

Esperemos que nuestros politicos no sean mustios ni languidos.

Guillermo Camarelles Diana.

HERMANO NÓMADA

" Hermano Nómada".

Con la denominación de Hermandad de Veteranos de Tropas Nómadas del Sáhara, se define nuestro fin de mantener y estimular la relación de amistad y compañerismo entre los antiguos componentes de las extintas unidades nomadas del Sáhara, familiares, amigos y otros colaboradores y con ello, formentar, al maximo el mutuo apoyo y afecto entre sus miembros y esencialmente abrazar y difundir el espiritu tradicional del ejercito español y exaltat y proyectar el amor a la Patria y la defensa de su indisuluble unidad.

Hermano Nómada, ejemplo de hermandad, y de gran familia española.

Don Francisco Javier López Fernandez.

" Hermano Nómada".

Vals dedicado a mis compañeros Nómadas.

Como bien ha definido el buen hermano nómada Francisco Javier López Fernández en la presentación de mi canción, Hermano Nómada se definen todos los miembros de la Asociación de Veteranos de Tropas Nómadas del Sáhara, amigos y familiares. Esta joven pero añeja Hermandad fue fundada en 1997 y entre las muchas actividades que realiza durante todo el año, cabe resaltar la infinidad de conferencias sobre el conocimiento de la Historia y Geografia de la antigua provincia Española, también destacare que desde 1998 se viene publicando la revista de la Hermanda. La Jabar del Nómada, con infinidad de trabajos culturales y tradicionales, como articulos sobre las vivencias personales y eventos pasados en el periodo que estuvimos defendiendo y apoyando a nuestros hermanos Nómadas Saharaguis.

La Hermandad de Veteranos de Tropas Nómadas del Sáhara, esta representada en todo el territoio español con 12 delegaciones.

1.- Región Centro.

2.- Región Sur-Oeste.

3.- Región Sur-Este.

4.- Región Levante.

5.- Región Nor-Este.

6.- RegiónNorte.

7.- Región Poniente.

8.- Tenerife.

9.- Región Las Palmas.

10.- Región Ceuta.

11.- Región Melilla.

12.- Región Baleares.

Y como miembro que soy de esta memorable Hermandad dedico esta pieza musical con aire de vals, para todos mis compañeros Nómadas y para el pueblo auténticos hermanos nómadas del Sáhara y dueños de su territorio que un dia fue territorio Español.

Guillermo Camarelles Diana.