TAULA CRONOESTRATIGRÀFICA INTERNACIONAL

www.stratigraphy.org Comissió Internacional d’Estratigrafia v 2023/04

e
e

od
d

d
río

río

río

Eó
ma / Eó

rí
ra

a
tem Era

ra
a te a / E

a te a / E

Pe
Er
Pe

Pe

Pe
/E
/E

/
ma
Er ema

a/
/

a/
a/

a/

a/
m

te m
ma
ma

em
o te
o te
GSSP

GSSP

GSSP

em

GSSP
GSSA
te m

te m
t
a te
no

no

at
n
n

t
Sis
Sèrie / Època Estatge / Edat Sèrie / Època Estatge / Edat Sèrie / Època Estatge / Edat
Sis

Sis

Sis

Eo
Eo

Eo

Eo
Edat (Ma) Edat (Ma) Edat (Ma) Edat (Ma)

Er

Er
Er
actualitat ~ 145.0 358.9 ±0.4 538.8 ±0.2
S/T Megalaià
Holocè Norgripià
0.0042
Titonià Ediacarià
Quaternari

M 0.0082
I/P Grenlandià
0.0117 149.2 ±0.7 ~ 635
S/T Superior Famennià Neo- Criogenià
0.129 Superior Kimmeridgià proterozoic ~ 720
M Chibanià 154.8 ±0.8 Superior
Plistocè 0.774 372.2 ±1.6
Oxfordià Tonià
Calabrià 1.80 161.5 ±1.0 Frasnià 1000
I/P
Gelasià Cal·lovià 165.3 ±1.1 Estenià

Juràssic
2.58 Bathonià 382.7 ±1.6

Devonià
Mitjà 168.2 ±1.2
S/T Plasencià Bajocià 170.9 ±0.8 Givetià Meso- 1200
Pliocè 3.600
Mitjà 387.7 ±0.8 Ectasià
I/P Zanclià Aalenià proterozoic

Proterozoic
5.333 174.7 ±0.8 Eifelià 1400
Messinià 7.246 Toarcià 393.3 ±1.2 Calimmià
S/T
Neogen

Tortonià 184.2 ±0.3 1600

11.63 Emsià
Estaterià

Mesozoic
Inferior Pliensbaquià
Serraval·lià 13.82 192.9 ±0.3 Inferior 407.6 ±2.6 1800
Miocè M Praguià 410.8 ±2.8
Languià Sinemurià Orosirià
Cenozoic

Precambrià
15.97 Paleo-
199.5 ±0.3 Lochkovià 2050
Burdigalià Hettangià 201.4 ±0.2 419.2 ±3.2 proterozoic
I/P 20.44 Riacià
Aquitanià Retià Pridolià
23.03 ~ 208.5 423.0 ±2.3 2300
Ludfordià 425.6 ±0.9 Siderià
Catià Ludlowià
27.82 Gorstià
Oligocè Superior Norià 427.4 ±0.5 2500

Silurià
Rupelià Wenlockià Homerià 430.5 ±0.7 Neo-
Sheinwoodià arqueà
Triàsic

33.9 ~ 227 433.4 ±0.8

Priabonià Carnià 2800
Telychià
37.71 ~ 237 Llandoverià 438.5 ±1.1 Meso-
Paleogen

Bartonià Aeronià arqueà

Arqueà
41.2 Ladinià 440.8 ±1.2
Mitjà ~ 242 Rhuddanià
Eocè Lutecià 3200
Fanerozoic

Fanerozoic

Fanerozoic
Anisià 443.8 ±1.5

Paleozoic
47.8 247.2 Hirnantià 445.2 ±1.4 Paleo-
Inferior Oleniokià 251.2 arqueà
Ipresià Indià 251.902 ±0.024 Superior Katià
56.0 Changxingià 453.0 ±0.7 3600
Thanetià 254.14 ±0.07 Eo-
59.2 Lopingià Sandbià
Wuchiapingià

Ordovicià
Paleocè Selandià 259.51 ±0.21 458.4 ±0.9 arqueà
61.6
Capitanià Darriwilià 4000
Danià 264.28 ±0.16 Mitjà
66.0 467.3 ±1.1
Guadalupià Wordià 266.9 ±0.4 Dapingià Hadeà
Maastrichtià 470.0 ±1.4
Permià

72.1 ±0.2 Roadià Floià

4567
273.01 ±0.14
Campanià Kungurià Inferior 477.7 ±1.4 Els límits inferiors de les unitats de tots els rangs es troben actualment en
83.6 ±0.2 283.5 ±0.6 Tremadocià procés de ser definits com a Estratotips Globals de Límit (GSSP - Global
Boundary Stratotype Section and Point), incloses les de l'Arqueà i el Proterozoic
Superior Santonià 86.3 ±0.5 Artinskià 485.4 ±1.9
que, per convenció, havien estat definits cronomètricament segons edats
Cisuralià 290.1 ±0.26 Desè estatge
Coniacià ~ 489.5
numèriques absolutes (GSSA-Global Standard Stratigraphic Ages). Hom pot
89.8 ±0.3 Sakmarià Furongià trobar la taula original i la informació detallada sobre els GSSP ratificats a
Paleozoic

293.52 ±0.17 Jiangshanià http://www.stratigraphy.org.

Turonià Asselià ~ 494
93.9 298.9 ±0.15 Paibià ~ 497
Mesozoic

Les edats numèriques (Ma) estan subjectes a revisió i no defineixen unitats

Cenomanià Gjelià Guzhanguià
Pennsylvanià

100.5 Superior 303.7 ±0.1 ~ 500.5

en el Fanerozoic ni en I’Ediacarià. Això només ho fan els GSSP. Pel que fa als
Kasimovià límits d'aquelles unitats del Fanerozoic que encara no tenen un GSSP ratificat,
Cretaci

307.0 ±0.1 Miaolingià Drumià o dels quals no es disposa d'una edat numèrica acotada, la taula dona una
Albià Mitjà Moscovià ~ 504.5
Cambrià

edat numèrica aproximada (~).

~ 113.0 315.2 ±0.2 Wuliuà
~ 509 Les Subsèries/Subèpoques ratificades s’abrevien com S/T (Superior/Tardà),
Aptià Inferior Baixkirià
Carbonífer

Quart estatge M (Mitjà) i I/P (Inferior/Primerenc). Les edats numèriques de tots els sistemes,
~ 121.4 323.2 ±0.4 ~ 514 excepte el Quaternari, el Paleogen superior, el Cretaci, el Juràssic, el Triàsic,
Segona sèrie
Barremià 125.77 Superior Serpukhovià Tercer estatge el Permià i el Precambrià provenen de “A Geologic Time Scale 2012” de
Mississippià

330.9 ±0.2 Gradstein et al. (2012). Les del Quaternari, Paleogen superior, Cretaci, Juràssic,
Inferior Hauterivià ~ 521 Triàsic, Permià, Cambrià i Precambrià són aportacions originals de les
~ 132.6 Mitjà Viseà Segon estatge subcomissions respectives de la ICS (Int. Commission on Stratigraphy).
Valanginià ~ 529
346.7 ±0.4 Terranovià Taula dissenyada per K.M. Cohen, D.A.T. Harper, P.L. Gibbard, N. Car
~ 139.8
Inferior Tournaisià Fortunià © Comissió Internacional d’Estratigrafia (IUGS), Abril 2023.
Berriasià
~ 145.0 358.9 ±0.4 538.8 ±0.2 Citació: Cohen, K.M., Finney, S.C., Gibbard, P.L., y Fan, J.-X. (2013; actualilzat)
The ICS Intemational Chronostratigraphic Chart. Episodes 36: 199-204.
Traducció al català coordinada per Xavier Berástegui Batalla (†), amb les aportacions de Jordi Cirés i Fortuny,
El codi de colors segueix la convenció establerta
per la Comissió del Mapa Geològic del Món Juli Moll-Gómez de la Tia (†) i Miquel Parella Codina (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), amb ICGC Traducció al català per iniciativa de Juan Carlos Gutiérrez-Marco (CSIC).
(CCGM-IUGS) http://www.ccgm.org col·laboració de Josep Serra Kiel (†) (Universitat de Barcelona), David Serrat i Congost, Pere Santanach i Prat Institut
Cartogràfic i Geològic
(Institut d’Estudis Catalans) i Mariano Marzo Carpio (Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona). de Catalunya http://www.stratigraphy.org/ICSchart/ChronostratChart2023-04Catalan.pdf