Els carallots que ventilaven el blog, aclarien algunes coses i rebien un premi en portugués

Quissapon, quatre mesos (i un dia) després de l’aturada temporal del servei...

En realitat aquest escrit està pensat d’ahir, però si el publiquem avui semblarà que hi ha continuïtat: tothom i totadona sap que després del sis de gener ve el set de maig, oi?

Sí, i després el buit de setembre, hi hi hi...

—Avi... vuit s’escriu amb “v”... ai que em sembla que estem rovelladets, eeeeing?!?

Plaaffs!!!

—Aaaiiiiixxxx!!!

—“Buit de setembre” referit a la depressió post estival de cada any, ruc! Hi hi hi...

Lectores i lectors que llegireu això amb la vista clavada a la pantalla i el cul a la cadira... si és que encara sou per aquí i no us heu passat al facebook o al tweeter o al tuenti o al...

Tuentiguaner o al tuentitxuer o al tuentifrier o al t...

—Aaaalto avi! Ja està bé home, que això no és ben bé així!

—Ah no?

—No...

—Aaale, hi hi hi...

Lectores i lectors...

Ehem... Lectoretes i lectorets... que també n'hi pot haver, eh?

(...?!?)

Com us deia, obrim la porta i les finestres del PiT (per un moment o els deu minuts que recomanen...) per deixar entrar una alenada d’aire fresc i així ventilar els racons del blog on comença a aparèixer una micona de verdet...

—Verdet, hi hi hi... Molsa!!!

—Com diu?

—Molsa nano, jo diria que això de la paret és molsa, si em permets...

—No avi, no li permeto... què en pensarà de nosaltres aquesta gent?!?

—Ah! Ara et preocupa això?

—Home... (Ui, això ha estat un cop baix, eh? Directe com sempre... directe als kiwis! Coi de iaio...)

—Deies que obríem la porta, oi nano?

—Sí avi, no em distregui que jo també estic rovellat...

Bé, obrim la porta de manera momentània i sobtada (tot i que mai l’hem tancat del tot) per diverses raons:

En primer lloc perquè mai ha hagut cap escrit de comiat...

—Ni cap rètol de “Torno en cinc minuts”, eeeing?

—No, gràcies a vostè, perquè li vaig encarregar que POSÉS EL PiT EN STAND BY i...

—Calla, calla, ni m’ho recordis...

—Encara ric quan hi penso!

—No ho expliquis, nano...

—No pateixi avi, no diré que me’l vaig trobar a la cuina descamisat i fregant-se la pitrera amb una cabeça d’all, he he he...

—És que ho vaig entendre malament! Aquesta moda d’emprar termes estrangers...

—És clar, com que el pit no li cabia dins el calaix dels alls, l’all al pit, oi?

—No podies dir-ho normal, tu, eh?!? Com estava refredat vaig entendre que posés el pit ON ESTÀ L’ALL, malandando!!!

En segon lloc, per agrair sincerament els comentaris de tothom i totadona que ens troba a faltar (hi ha que ens ho ha fet saber i tot!) i a l’Assumpta, que és tan insistent i persistent com el guru Guardiola i el seu equip (per no dir que la seva papallona és un xic collonera...).

Plaaafffss!!!

—Caram aviii!!!

—Hi hi hi... merescut aquest clatellot, nano...

En tercer lloc: Valgui aquest postapunt per trencar les estadístiques d’en Víctor Pàmies, del blog Raons que Rimen (entre altres...), a qui aprofitem per enviar una pública i forta abraçada!

I en quart lloc, que no menys important, per agrair la Minnie del blog PuckMinnie que, després d’un període en el qual tot allò portuguès ens fastigueja (Cristianoxulonaldo, Mourixulinho, Becaradurença —que fou l’àrbitre xoriço de Milà—, Figolet a la banqueta, etc.), aquesta mossa ens ha atorgat aquest premi:

GRÀCIES BONICA!

No és que no vulgui escriure al PiT, no és que vulgui tancar-lo definitivament, ni obrir-lo com abans. No és que sigui un mal educat, tampoc és que no m’agradin els comiats... simplement és que necessito estar per altres coses de la vida que em reclamen.

Suposo que ho entendreu. Sovint penso en tots vosaltres, de vegades passo de puntetes per casa vostra, però sense dir res (tot tapant la boca de l’avi...).

Doncs res més, família... fins el vuit de setembre!

Per cert, suposo que aquest premi l'hem de passar a set persones que tinguin blog...

El premi serà pels set primers blogaires o blogaireses que passin per aquí i no el tinguin, penjaré els enllaços corresponents un cop s'adjudiquin per ordre d'arribada. Tots els blogs que tinc a la barra lateral (i d'altres que potser no tingui per deixadesa involuntària) mereixen que se'ls doni un cop d'ull, és clar!

—I així t'estalvies feina, oi?

Oh, és que d'això en tinc per donar i per vendre... ja pot tancar porta i finestres, avi!

—Jooo?!? Me'n vaig a fer un riu al vàter...

—Espero que no sigui literal això que diu, que d’aigua n’estem fins al capdamunt!

Editat al vespre:

Aquests són els blogs que reben el premi de la nostra part (descartant aquells que han dit que ja el tenen):

1. Un tel als ulls de la Clidice.
2. Raons que rimen d'en Víctor Parèmies.
3. In varietate concordia d'en Ferran.
4. Tu, jo i l'Otis d'ells.
5. Llibres llegits i per llegir de la kweilan.
6. Fent camí d'en Martí.
7. Garbi24 d'ell mateix.

Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...

Els quissaponencs nominats que rebien un premi del C@ts

Post/apunt número 340 d’aquest blog...

Mooooltes gràcies a tothom! :-)

I a totadona, eh? Hi hi hi...

És clar avi, a totadona també!

Aaaale... si feu clic-i-tic al premi us teletransportareu miraculosament al lliurament... :)

Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...

Un altre premi pel PiT (i ja en van... Hi hi hi...)

Lectores i lectors...

Lectoretes i lectorets:

El motiu de la present no és altre que comunicar al respectable que... Avi?

Sí nano, el PiT ha rebut un nou premi! I ja en van...
—Avi, si us plau!
—Hi hi hi...

L’assumpta en minúscula i entre guionets, l’autora del blog “des d’on neixen els somnis” ens l’ha concedit. De fet en tenia dos per atorgar: El Violeta (ple d’encant i màgia) i l’altre el Dardos...

—Que rima amb “petardos”, però no té res a veure, o sí, hi hi...

—Avi!

—D’acooord...

L’estimada i apreciada -assumpta-, la mateixa que omple de regals de cosetes menorquines a l’avi Gres pel Facebook (Oi dò!), ha cregut convenient que els del PiT rebem el Premio Dardos. No és que no ens mereixem també el Violeta, perquè l’avi és encantador (de serps albines) i jo sé fer algun truc de màgia (com el de colar un dòlar a un iaio sense que se n’adoni)...

—Ets un malandando tu, eh? Per això et vas quedar sense tortell el teu aniversari! Hi hi hi...

Com deia, no és que no el mereixem el Violeta, però el Dardos és mooolt millor...

—I taaant, on vas a paraaaar! Hi hi hi...

Pensi que l’-assumpta- entén aquest premi com a constància i "saber fer " de la persona que hi ha al darrera de cadascun dels blogs premiats, on cada nou post és com trobar-se amb un petit tresor de coneixements, d'empenta, i d'entusiasme...

—Unes boniques paraules, nano. Jo crec que jo aporto el petit tresor de coneixements; jo canvio sovint l’empenta pels clatellots (són més directes i efectius...) i pssí, potser sí que jo aporto entusiasme...

—Caram tenim l’ego ben amunt avui, eh avi?

—Jo? No reees. Pssst, pssst, -assumpta-! Jo i el nano...

—El burro al davant avi, que no passi espant...

—Està béeee: el burro i jo et donem les gràcies per aquest premi, penso que ens distraurem molt...

Com que no hi ha una normativa clara respecte a com passar-lo, deixo en mans de l’avi el difícil tràngol de lliurar els premis.

Gràcies nano. Jo, l’avi Gres, lliuro el Premi Dardos a tots els seguidors del PiT (molt especialment a la curiosa parelleta formada per Mishika i robinhoot30 a qui no tinc el gust de conèixer personalment, però que els saludo cada dia pel què representen per nosaltres, gràcies per ser aquí!).

—Ah, doncs ara que hi penso avi, també va aquest premi pel seguidor anònim que fa 43, perquè ni figura ni res, però hi és, gràcies!

I com no podia ser d’altra manera, atorgo el premi Dardos a tothom i totadona que estigui enllaçat a la barra lateral del PiT. (Les reclamacions al nano, si us plau, hi hi hi...).

—Molt bonic, avi, cafè per tothom...

—No nano, que el cafè el posarà l’-assumpta-, hi hi hi...

* * *

El cas és que ahir dissabte, tan bon punt l’avi va saber la notícia m’enganxà una orella entre els seus dits abotifarrats i m’arrossegà a la furgo per anar a comprar una cosa, segons ell, de VITAL UTILITAT a la botiga del De Carlton, és això:

Ara que ja tothom i totadona té “dardos”, nosaltres posem la diana i comencem a jugar, que com més serem més riurem!
Bon diumeeeenge!!!

Moltes gràcies -assumpta-, ens deus un cafè, eh?

;-)

Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...

Premi Finlàndia, hi hi hi...

I vosaltres us preguntareu: Què és el que em fa tanta gràcia, oi?

El Finlàndia és el premi que ha atorgat aquest diumenge la nostra amiga Merike, del blog Finès entre tots i totes i avui 2ºC (perquè després diguin dels catalans i la nostra obsessió amb el temps...).

Doncs jo, en referència a la pregunta que encapçala aquest apunt, contesto: és simple, aquest cop el guardó no ha recaigut en el nano, ni tan sols en el PiT; com deia un personatge d’un anunci de l’Oplus que imitava un altre personatge d’una pel·lícula d’un Senyor Joier, el Premi Finlàndia és només meeeeeeeu... (Moltes gràcies Merike!!! Hi hi hi...)

No sé per quina raó ha decidit que en sigui jo, l'avi Gres concretament, el destinatari, però tampoc li ho preguntaré, no cal insistir, ja està fet, si m’ha triat a mi, els seus motius tindrà. Clar que el nano també va fer aquell escrit criticant un anunci on un noi finlandès era caçat amb un dard adormider i jo m'ho he agafat com a meu... Bé, com el nano encara no ho sap, he pensat que millor me n'aniré a voltar abans que arribin tots a casa, a veure si trobo algú per fardar de premi, hi hi hi...

És clar que potser la nostra recent amistat feixbuquiana pot haver tingut a veure en la decisió, penseu que a banda de flors i d'altres coses, la nostra relació està plena de reptes com per exemple: veure quin és el meu CI.

En aquest cas, et fan contestar un munt de bajanades per saber si ets prou intel·ligent, però no us penseu que al final de l’examen t’ho diuen sense miraments, noooo! Al final, et demanen un número de mòbil per enviar-te el resultat de la prova... I el que és pitjor, et cobren trenta cèntims pel missatge! Tot això per què? Per acabar sabent que no ets prou intel·ligent i ho acabes de confirmar acceptant pagar per una cosa que ja sabies, enteneu la meva filosofia?

Escrit per l'avi Gres, hi hi hi...

El PiT premiat (Gala de lliurament del Symbelmine)

El Personal i Transferible (PiT) ha rebut un premi de l'Anna, la mirada del blog: Coses i altres coses. El guardó (per no repetir la paraula premi) és anomenat Premio Symbelmine i guarda relació amb el món Tolkien (per mi tan desconegut com el sistema de reproducció assistida dels catxalots albins, si és que en tenen, perquè jo els desconec aquests...). Segons hem extret de fonts totalment fiables (copiant directament del post de l'Anna, no cal donar-hi voltes...) es basa en les flors que creixen damunt les tombes dels Reis Rohirrin (que si la hac es pronuncia, aquests reis molt de dretes no serien, oi?).

-Noi, noi...

-Digui, avi.

-Com dius que es diu el premi?

-Symbelmine.

-I com es pronuncia això?

-No en tinc ni idea avi, però em recorda a Simple Minds, un grup musical...
-I què vol dir "simpelmains"?

-Ments simples (de manera literal), però crec que es refereix a simple o ingenu (de manera particular).

-No cal que diguis res més, hi hi hi...

-No avi, li he dit que em recorda...

-És el premi ideal per nosaltres, hi hi hi...

-No, no avi. Recordi que l'Anna ha expressat els motius que l'han dut a atorgar-nos aquest premi. A continuació faig un copiar i enganxar tal qual:

"Per al PIT, aquest val per dos, ja que el premi és per al Sergi M. Rovira i per l'Avi Gres i Tip. Per què sempre aconsegueixen fer-me somriure, i els seus escrits tenen aquell toc d'ironia que tant m'agrada. Gràcies per tot." (I nosaltres li donem les gràcies a ella).

Pel que sembla, les normes diuen que els premiats han de fer el mateix amb set blogaires (per descomptat, no han de tenir ja aquest premi en les seves vitrines).

-Com ho veu, avi?

-Bé noi, crec que això pot ser divertit, hi hi hi...

-Doncs endavant, avi, faci els honors:

-Gràcies nano!

Lectores i lectors del PiT, de tota la col·lecció de blogs que seguim, hem triat els següents (amb el convenciment que si fos possible ho lliuraríem a tots):

-L'incombustible Víctor Pàmies del Raons que Rimen!!! Per la gran tasca en favor de la llengua catana realitzada des de tots i cadascun dels seus blogs (tot i que això sigui un Premio), per ser com és (apa que aquí em llueixo, però com que el conec en persona...) i per ser indirectament responsable que faci gairebé cinc mesos que escric una novel·la de ficció (espero que em trobi editor després d'acceptar ser el meu agent literari, un cop li hagi proposat seriosament...)

-El següent lliurament és per un home que és el blogaire hiperactiu i més organitzat que he conegut des que sóc entre vosaltres, jovenets catosfèrics, i el nano està totalment d'acord amb les meves paraules (es veu que també es coneixen en persona), vagi aquest premi també per... Jesús M. Tibau de Tens un racó dalt del món!!!

-Per la seva manera de dir les coses tan a la clara (espero que no ens el foti pel cap), respectant sempre la varietat lingüística que la caracteritza el nostre reconeixement per: la cuinera bajoqueta de L'Hort de bajoqueta!!!

-Per la quantitat de coses que aprenem sovint (generalment de centreuropa... tirant a Berlin), les vegades que el nano s'ha ficat amb ell (amb carinyo, diu) i per la seva simpatia, què caram! Volem lliurar-lo també a: Ferran de In varietate concordia!!!

-Perquè va confiar en mi des d'un bon principi per tal que participés en un projecte certament cultural com el Racó de les impressions i la memòria (tot i arriscar el prestigi personal que el caracteritza) i, malgrat tot, encara em manté en "nòmina": En Jordi del Rent-a-Chair!!!

-A la Zel, de l'Ara mateix!!! Perquè diuen que quan visites algú convalescent a casa seva és convenient dur-li algun regalet i nosaltres sempre hi hem anat amb les mans buides, hi hi hi...

-Finalment, last but not least... Per la seva participació involuntària i indirecta en el canvi de nom d'aquest blog, per la mala estona que suposo li vaig fer passar amb allò del meme del set i perquè crec que mereix aquest reconeixement del PiT (malgrat la seva insistència a veure una foto de l'avi en banyador...): la Khalina d'Aventures i pensaments de la Khalina!!!

* * *

Doncs fins aquí la petita gala de lliurament dels "Premios Symbelmine" d'aquesta edició, ara només caldrà que els escollits facin allò que els sembli més adient amb el premi, ja sigui lliurar-lo a altres set companys blogaires (companyes incloses) o llençar-lo per la borda esperant que surti un catxalot albí que tiri per terra (o esvaeixi) la teoria de la seva extinció per manca d'assistència copulativa.

Petons i abraçades per tothom i totdona (la revista més femenina que està de moda...)

Escrit per Sergi M. Rovira
No tot, eh? Que jo també faig feina... (Avi Gres)