Per a la traducció a diferents idiomes:
Els Pirineus són
rics en zones humides. Les antigues glaceres han esdevingut estanys de muntanya
que s’ofrenen aigua els uns als altres. Aquests s’alimenten any rere any
gràcies a les nevades hivernals i al desgel primaveral. Les pluges de primavera
i tardor també contribueixen a fer dels Pirineus un “País d’aigua”. Així doncs,
ens trobem amb grans cúmuls d’aigua turquesa, torrents que baixen de manera
salvatge i rius en el seu curs alt, que, degut al pendent, formen ràpids i
salts d’aigua de gran bellesa i força.
Estany Gémena de Baix (Zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici)
Malgrat aquestes
siguin aigües fredes i ferotges, al seu entorn, sobretot aprofitant les zones
més calmes, la fauna és abundant.
Dins dels
invertebrats, podem trobar libèl·lules del gènere Cordulegaster, típiques d’ambients muntanyosos. També hi ha
cavallets del diable, lluents com pedres precioses. Així, podem veure caballets
del gènere Calopteryx, que, a
diferència de la libèl·lula abans esmentada, presenten un clar dimorfisme
sexual.
Cordulegaster sp.
Calopteryx sp. Femella
També, en els
bassals i les fonts d’aigua neta, hi trobem sangoneres.
Sangoneres
És evident que
l’aigua és bàsica per a la fauna amfíbia. L’espècie més emblemàtica del Pirineu
és, com el seu nom indica, el tritó pirinenc (Calotriton asper o Euproctus asper). Aquest es troba en els estanys més alts.
Tritó pirinenc
Sol compartir hàbitat amb la
granota roja (Rana temporaria),
almenys en període de cria. No obstant això, aquesta granota, un cop adulta és
força terrestre i la podem trobar caminant entre les molleres o bé, fora del període la
reproducció, en les zones ombrívoles de la fageda.
Còpula de granota roja. Les dues femelles són més vermelles i grosses que el mascle
Granota roja jove
Una mica més avall,
però també sovint dins dels boscos de fajos, habita l’acolorida salamandra (Salamandra salamandra), que necessita
les aigües calmes de basses o els petits gorgs per criar.
Salamandra en període de reproducció
Malgrat no sigui
típica dels Pirineus, en les basses pel bestiar i les fonts de les zones més
baixes no hi falta la granota verda (Rana
perezi).
Granota verda
L’avifauna és
d’allò més rica, ja que hi ha vàries aus pescadores i també d'altres que aprofiten la gran
diversitat d’invertebrats que hi poden trobar.
Les merles d’aigua
(Cinclus cinclus) sembla que juguin
amb els petits ràpids dels rius. Cacen alevins, cuques de capsa i altres
invertebrats aquàtics. Movent el pitet blanc amunt i avall es comuniquen amb els
seus congèneres.
Parella de merles d'aigua
Prop d’ella, la
cuereta blanca (Motacilla alba) també
es belluga, saltironejant de pedra en pedra o bé fent volades al llarg del riu,
emetent el seu “tslii-vit” característic.
Cuereta blanca
Un altre petit gran
ocell de les zones humides, no només de muntanya sinó arreu del territori
català, és el blauet (Alcedo atthis).
La veritat és que es tracta d’un pescador magnífic, ja que captura les seves preses amb el
seu bec llarg i poderós, llençant-se a l'aigua a tota velocitat, com si fos una fletxa.
Blauet femella
Últimament,
espècies que no eren gaire típiques d’aquesta zona han anat ocupant les zones
humides pirinenques. El bernat pescaire (Ardea
cinerea), l’ànec collverd (Anas
platyrhynchos), el xarxet comú (Anas
crecca) el cabusset (Tachybaptus
ruficollis) i fins i tot el corb marí gros (Phalacrocorax aristotelis) han pujat fins ben amunt gràcies a
l’abundància de peixos.
Bernat pescaire
Ànec collverd
Dues parelles de xarxet comú en vol
Cabusset
Finalment, el
mamífer per excel·lència dels corrents d’aigua pirinencs és la llúdriga (Lutra lutra). Juganera i caçadora voraç,
aquest mustèl·lid aquàtic habita tant en zones d’aigua somera com en zones de
corrents més braves.
