Valenzianu

Valenzianu, Valencianu; ("Valencià")
Parlatu in:	Spagna
Parsoni:	2.4 milioni (2004)
Filugenesi:	Lingui indoauropei Lingue italiche Lingue rumaniche Lingue gallu-rumanze Catalanu Valenzianu; ; ; ; ; ; ; ; ;
Statutu officiale
Nazioni:	Spagna ; Cumunità Valenciana
Rigulatu da:	Acadèmia Valenciana de la Llengua
Codici di classificazioni
ISO 639-2	cat
ISO 639-3	cat
SIL	CLN (EN)
Estrattu in lingua
Dichjarazioni univirsali di i diritti di l'omu - Art.1
	Tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
	Lingua - Alencu d'e lingue - Linguistica
	;
	Quista pagina pudaria cuntena carattari Unicode.

WikiLettera

Chissu arthìcuru è in custhruzioni. Pudeddi cuntribuì a la so' redazioni.

WikiLettera

'Ssu artìculu hè in custruzzioni. Pudeti cuntribuiscia à a so redazzioni.

Chistha pàgina (o sizzioni) è ischritta in sassaresu, cu' noti innantu a li vucàburi o ipprissioni parthicurari. Dugnunu pò cuntribuì a la so redazioni rippittendi la varieddai di l'althri autori. Li cifri rimàndani a li noti in fin d'arthìcuru, inogghi sottu.^[1]

Lu valenzianu o valencianu (in catalanu: valencià) è^[2] una varieddai^[3] di la linga catalana fabiddadda in parthi^[4] di lu Paesi Valenzianu e^[5] la marcha murciana di lu Carce, i' la Regioni di Murcia.^[6]^[7] Fazi^[8] parthi di lu gruppu diarettari occidentari^[9] (impari lu torthosinu e lu catalanu nord-occidentari) e, pa' chisthu mutibu, si ciama^[10] puru sud-occidentari. È la di dui^[11] varieddai piú fabiddadda di chistha linga^[12], dabbói di cintrari, con 2.5 mirioni di fabeddadori in 2015.^[13]^[14] Lu catalanu i' l'antigòriu Regnu di Valencia è isthaddu purthaddu pa' li catalani dabbói di la cunchistha di Iaggu I i' lu sécuru XIII.

D'althri parthi, «valenzianu» è puru lu nommu isthóricu e tradizionari chi rizzibi la linga catalana i' lu Paesi Valenzianu, undí è l'únicu nommu uffizziari, e lu Carce.^[15]^[16]^[17] Chisthu nommu è isthaddu impriaddu da sécuru XIV ed è prinzipari i' li dui territóri. Da lu sécuru XV, duranti lu ciamaddu Sécuru d'Oru Valenzianu, si à dibintaddu di moda lu tèimmini «linga valenziana» chi impriàbani l'autori valenziani cumenti Ausiàs March, Joanot Martorell, Jordi de Sant Jordi e Jaume Roig chi ani fruniddu la letteraddura catalana d'óbari umbè impurthanti.

Isthória

Ivviruppu territoriari di li linghi di lu sud-ovest d'Auropa.

Lu catalanu è isthaddu impiantaddu i' lu Paesi Valenzianu pa' li massai catalani, e aragonessi chi si abíani caddaranizaddu chizzu, isthabirizaddi in chisthu territóriu a sighiddu di la Cunchistha feudari purthadda a tèimmini par Iaggu I lu Cunquisthadori.^[18] Puburaddu di nobu i' lu sécuru XVII, dabbói la cazzadda di li morichi, pa' casthegliani i' li marchi d'intiriori, chisthi marchi so difiniddi cumenti di linga spagola. A maragana tottu, lu valenzianu à isthaddu isthóricamenti la linga dominanti e amministhratiba di lu Paesi Valenzianu.

La prima referenza documentari di l'utirizu di lu tèimmini «valencià» pa' rifiríse a la linga pròpia di li valenciani si agatta a un pruzzessu giudiziari di Minorca invessu Gil de Lozano, dataddu tra 1343 e 1346, i' lu quari si dizi chi la mamma di l'acusaddu, Sibila, fabbidaba «valencianesch» parchí éra d'Oriora.^[19]

Lu cunzettu di linga valenziana à appariddu i' la sigunda middai de lu sécuru XIV e si à consoridaddu progressibamenti mentri ciambaba li so' signifiggaddu par avvanimentu dibessi (purítigghi, sozziari ed económicu).^[20]

Vucabulariu

Eccu una cumparazione di u lèssicu frà u catalanu valenzianu è u catalanu di Catalunia. Si pò ricunnosce l'influenza di a lingua spagnola annantu à u valenzianu.

Valenzianu	Catalanu (Catalunia)	Spagnolu	Corsu
per favor¹	si us plau, sisplau	por favor	per piacè
el xic/la xica	el noi/la noia	el chico/la chica	u zitellu, u giuvanottu, u ghjuvanottu/a zitella, a giuvanotta, a ghjuvanotta, a figliola
el got	el vas, el got	el vaso	u bichjeru

¹ Ancu in e Baleare si dice per favor invece di si us plau/sisplau.

Pè i nùmeri "dicesette", "diciottu" è "dicennove" si ùsanu in u dialettu valenzianu dèsset, díhuit è deneu, micca disset, divuit, dinou cum'è in Catalunia.

Referenzi

↑ Quista pàgina hè (almancu in parti) scritta in sassaresu, cù noti annant'à i vocàbuli o sprissioni particulari. Ugnunu pò cuntribuiscia à a so redazzioni utilizendu a variità soia è rispittendu la di l'antri autori.I sciffri rimàndani quindi, à i noti in fin d'artìculu.
↑ hè in corsu nustrali ughjincu
↑ varietà, variità
↑ parlata in parti
↑ è o é in corsu mudernu
↑ «valencià, -a». dlc.iec.cat. DIEC. [Cunsulthu: 8 febrer 2024].
↑ «De la unitat i la denominació de la llengua catalana». iec.cat. IEC, 16-09-2004. [Cunsulthu: 8 febrer 2024].
↑ Faci
↑ dialettali uccidentali
↑ par stu mutivu, si chjama
↑ siconda
↑ sta lingua
↑ «Enquesta de coneixement i ús social del valencià 2015. Síntesi de resultats» (cat). ceice.gva.es. Servei d'Estudis i Planificació (SEP) de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, 2015.
↑ «Cifras de población a 1 de enero de 2016 (datos provisionales)» (spa). nota d'isthampa. INE, 2016.
↑ «Acord de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), adoptat en la reunió plenària del 9 de febrer del 2005, pel qual s'aprova el dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià» (cat). [Cunsulthu: 20 làmpadda 2013].
↑ «valencià, -na» (cat). Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
↑ «Declaració sobre la denominació de la llengua catalana» (cat). iec.cat. Consell Permanent de l'Institut d'Estudis Catalans, 23-02-2006.
↑ COLL, Miquel. Història. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 346. ISBN 8478263616.
↑ FERRANDO, Antoni; NICOLÀS, Miquel. Història de la Llengua Catalana. Editorial UOC, 2011, p. 105. ISBN 8497883802
↑ BELTRAN, Vicent; SEGURA, Carles. Els parlars valencians. 2a ed. València: Publicacions Universitat de València, 2018. ISBN 978-84-9134-240-3

[1] Quista pàgina hè (almancu in parti) scritta in sassaresu, cù noti annant'à i vocàbuli o sprissioni particulari. Ugnunu pò cuntribuiscia à a so redazzioni utilizendu a variità soia è rispittendu la di l'antri autori.I sciffri rimàndani quindi, à i noti in fin d'artìculu.

[2] è in corsu nustrali ughjincu

[3] varietà, variità

[4] parlata in parti

[5] è o é in corsu mudernu

[6] «valencià, -a». dlc.iec.cat. DIEC. [Cunsulthu: 8 febrer 2024].

[7] «De la unitat i la denominació de la llengua catalana». iec.cat. IEC, 16-09-2004. [Cunsulthu: 8 febrer 2024].

[8] Faci

[9] dialettali uccidentali

[10] par stu mutivu, si chjama

[11] siconda

[12] sta lingua

[13] «Enquesta de coneixement i ús social del valencià 2015. Síntesi de resultats» (cat). ceice.gva.es. Servei d'Estudis i Planificació (SEP) de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, 2015.

[14] «Cifras de población a 1 de enero de 2016 (datos provisionales)» (spa). nota d'isthampa. INE, 2016.

[15] «Acord de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), adoptat en la reunió plenària del 9 de febrer del 2005, pel qual s'aprova el dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià» (cat). [Cunsulthu: 20 làmpadda 2013].

[16] «valencià, -na» (cat). Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

[17] «Declaració sobre la denominació de la llengua catalana» (cat). iec.cat. Consell Permanent de l'Institut d'Estudis Catalans, 23-02-2006.

[18] COLL, Miquel. Història. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 346. ISBN 8478263616.

[19] FERRANDO, Antoni; NICOLÀS, Miquel. Història de la Llengua Catalana. Editorial UOC, 2011, p. 105. ISBN 8497883802

[20] BELTRAN, Vicent; SEGURA, Carles. Els parlars valencians. 2a ed. València: Publicacions Universitat de València, 2018. ISBN 978-84-9134-240-3

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]