Vés al contingut

Zizurkil

Plantilla:Infotaula geografia políticaZizurkil
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 12′ 00″ N, 2° 04′ 38″ O / 43.2°N,2.07722°O / 43.2; -2.07722
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Basc
ProvínciaGuipúscoa
ComarcaTolosaldea Modifica el valor a Wikidata
CapitalZizurkil (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.975 (2023) Modifica el valor a Wikidata (190,58 hab./km²)
Idioma oficialbasc (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície15,61 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud115 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1615 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJose Maria Luengo Zapirain Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal20159 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE20028 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webzizurkil.eus Modifica el valor a Wikidata

Zizurkil és un municipi de Guipúscoa, de la comarca de Tolosaldea. Limita amb Aduna a l'est, amb Villabona-Amasa a l'est i sud i amb Asteasu per l'oest. En la zona nord del municipi (zona boscosa que no està poblada) limita amb els termes municipals d'Andoain, Zubieta, Usurbil i Aia. A més posseeix petits enclavaments al municipi d'Aia

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2008
913 920 1.075 1.156 1.229 1.395 1.531 1.799 2.887 2.711 2.838 2.828 2.794

Història

[modifica]

Segons la tradició Zizurkil és una de les poblacions més antigues de Guipúscoa. Es tractaria doncs d'un antiquíssim llogaret de pastors que exercia el seu domini sobre una part important i extensa del territori guipuscoà. No obstant això no hi ha proves reals que aquesta tradició sigui certa. El primer esment escrita d'aquesta localitat data de 1312 quan s'aveïna a la vila de Tolosa. En 1512 els zizurkildarres van participar en la Batalla de Belate, on les tropes guipuscoanes van arrabassar a les navarreses 12 peces d'artilleria. Aquests 12 canons figuren des de llavors en el seu escut. En 1615 va comprar la seva condició de vila a la Corona desvinculant-se de la tutela de Tolosa.

Administració

[modifica]

A les eleccions al Parlament Basc de 2005 la llista més votada va ser la coalició nacionalista PNB-EA amb el 39,3% dels vots, seguit d'EHAK amb el 29% i el PSE-EE amb el 14,3%. En les passades eleccions municipals 2007, cinc van ser els partits que van presentar candidatura al municipi; EAJ-PNB, PSE-EE, EA, EB-ARALAR i PP. Aquests van ser els resultats:

  • Eusko Alderdi Jeltzalea - Partit Nacionalista Basc : 323 vots (5 escons)
  • Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra : 163 vots (2 escons)
  • Eusko Alkartasuna : 122 vots (2 escons)
  • Ezker Batua - Aralar: 83 vots (1 escó)
  • Partit Popular : 64 vots (1 escó)

D'aquesta manera, va resultar guanyadora la candidatura d'EAJ-PNB, que va fer que María Ángeles Lazkano Larrañaga fos alcaldessa de la localitat, a l'assolir el seu partit 5 escons, 3 més que les dues següents forces més votades, PSE-EE i EA. EB-ARALAR va assolir un únic escó, mentre que PP va assolir altre escó en l'ajuntament. Destacar el vot nul, que va superar a qualsevol candidatura, a l'obtenir 486 vots, que l'esquerra abertzale EAE-ANV (il·legalitzada en el municipi) reclama com seus.

Personatges cèlebres

[modifica]

Referències

[modifica]