Vés al contingut

Zeta de la Balena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Zeta Ceti)
Infotaula objecte astronòmicZeta de la Balena
Tipusestrella doble òptica, estrella binària espectroscòpica, possible variable, estrella doble, font propera a infrarrojos, font d'emissió de raigs UV i estrella variable Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K0III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBalena Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra77,658 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi25 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−0,54 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,72 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,34 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.581 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi12,877 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−40,956 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)39,752 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar3,2 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial10,86 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial251 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)1h 51m 27.6313s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-11° 39' 53.8882''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,13[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat240 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada1,24 mil milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
HD 11353 (Henry Draper Catalogue)
HIP 8645 (Catàleg Hipparcos)
HR 539 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 01489-1034 (IRAS)
SAO 148059 (Catàleg SAO)
2MASS J01512762-1020061 (2MASS)
GSC 05278-02437 (GSC)
ζ Cet (nomenclatura de Bayer)
PLX 386 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
CCDM J01515-1019A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CSV 100139 (Catalogue of suspected variable stars)
FK5 62 (FK5)
GC 2249 (Catàleg General de Boss)
GCRV 1038 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 8645 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 01465-1049 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRC -10027 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 544 (JP11)
N30 384 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NSV 638 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PMC 90-93 44 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 210734 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 255 (RAFGL)
ROT 261 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SACS 35 (Segon catàleg d'astrolabis de Santiago)
TD1 1066 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 5278-2437-1 (Catàleg Tycho)
UBV 1863 (UBV)
WDS J01515-1020Aa,Ab (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
WDS J01515-1020A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
SBC9 93 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
SBC7 64 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
YZC 11 415 (Catalogue of the positions and proper motions of "nnn" stars. Zone between declination +20 and + 25)
WEB 1828 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 2461150714559889920 (Gaia Data Release 2)
55 Cet (Nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 2461150714560126080 (Gaia DR3)
TIC 24924016 (TESS Input Catalog)
UBV M 8457 (UBV) Modifica el valor a Wikidata

Zeta de la Balena (ζ Ceti) és una estrella en la constel·lació de la Balena. Porta el nom tradicional de Baten Kaitos (àrab batn qaytus بطن قيتوس - "ventre del monstre marí").

En el catàleg d'estrelles Calendarium d'Al Achsasi al Mouakket, aquesta estrella fou designada Rabah al Naamat (رابع ألنعامة - raabi3 al naʽāmāt), que es va traduir al llatí com a Quarta Struthionum, que significa el quart estruç.[6] Aquesta estrella, juntament amb η Cet (Deneb Algenubi), θ Cet (Thanih Al Naamat), τ Cet (Thalath Al Naamat), i υ Cet, són Al Naʽāmāt (ألنعامة), els estruços de gallina.[7][8]

En xinès, 天倉 (Tiān Cāng), significa Graner Quadrat Celestial, referint-se a l'asterisme que consisteix en ζ Ceti, ι Ceti, θ Ceti, η Ceti, τ Ceti i 57 de la Balena.[9] Conseqüentment, ζ Ceti és conegut com a 天倉四 (Tiān Cāng sì, anglès: la segona estrella del Graner Quadrat Celestial.)[10]

Estructura

[modifica]

Zeta de la Balena és una estrella grogenca de tipus espectral K0 IIIBa0.1 i és aproximadament a 260 anys llum de la Terra. Té una magnitud aparent de +3,9.

Referències

[modifica]
  1. Afirmat a: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1999.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  5. David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  6. Knobel, E. B. «Al Achsasi Al Mouakket, on a catalogue of stars in the Calendarium of Mohammad Al Achsasi Al Mouakket». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 55, 6-1895, pàg. 429. Bibcode: 1895MNRAS..55..429K.
  7. Allen, R. H.. Star Names: Their Lore and Meaning. Reprint. Nova York: Dover Publications Inc, 1963, p. 162. ISBN 0-486-21079-0 [Consulta: 12 desembre 2010]. 
  8. η Cet com Aoul al Naamat o Prima Struthionum (el primer estruç), θ Cet com Thanih al Naamat o Secunda Struthionum (el segon estruç), τ Cet com Thalath al Naamat o Tertia Struthionum (el tercer estruç), i ζ Cet com Rabah al Naamat o Quarta Struthionum (el quart estruç). υ Cet hauria de ser Khamis al Naamat o Quinta Struthionum (el cinquè estruç) conseqüentment, però Al Achsasi Al Mouakket el va designar amb el títol de el cinquè estruç a γ Gam sense deixar-ho clar.
  9. (xinès) 中國星座神話, written by 陳久金. Published by 台灣書房出版有限公司, 2005, ISBN 978-986-7332-25-7
  10. (xinès) 香港太空館 - 研究資源 - 亮星中英對照表 Arxivat 2010-08-11 a Wayback Machine., Hong Kong Space Museum. Accessed on line November 23, 2010.