Vés al contingut

Yehudà ha-Nassí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaYehudà ha-Nassí
Biografia
Naixement135 Modifica el valor a Wikidata
Judea (Israel) Modifica el valor a Wikidata
Mort219 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Seforis (Israel) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaIsrael Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióNasí, rabí Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsXimon bar Yohaï i Simeon ben Gamliel II Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAbba Arika i Shimó Bar Kappara Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsSimeon ben Judah ha-Nasi, Gamaliel III Modifica el valor a Wikidata
PareSimeon ben Gamliel II Modifica el valor a Wikidata

Yehudà ha-Nassí (en català: Judà el Príncep) (en hebreu: רבי יהודה הנשיא) més conegut sota els sobrenoms de Rabí[1] (en hebreu: רבי) i Rabenu HaKadosh[2] (en hebreu: רבנו הקדוש) ("el nostre sant mestre"), és un Tanaïm (un savi de la Mixnà) de la cinquena generació (135 - fins a 220 EC). Fou un príncep (Nassí) (president del Sanedrí) del llinatge de Hillel l'Ancià, és a l'origen de la compilació de la Mixnà, clausurant així l'era dels Tanaïm cap els voltants del 200 EC.

Biografia

[modifica]

Yehuda ha-Nassí neix, segons un Midraix sovint repetit, el dia mateix que el Rabí Akiva va morir màrtir.[3] El Talmud hi veu el resultat de la Divina Providència, Déu mateix va donar al poble jueu un nou dirigent d'envergadura, en el moment que un altre dirigent d'una altra generació desapareix.[4] Segons diu una tradició talmúdica, el rabí Judà va morir a Seforis, i fou enterrat a Bet Xearim. Una altra tradició de l'edat mitjana situa la seva cova a Seforis.[5]

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Adin Steinsaltz, Rabbi Yéhouda HaNassi, in Personatges del Talmud, pàg. 103-113, edicions Pocket, (ISBN 2-266-11129-9)
  • Victor Malka, Els Prudents del judaïsme: Vida i ensenyament, pàg. 161-171, coll. "Punts", ed. du Seuil, 2003, París, (ISBN 9782757802984)
  • Diccionari encyclopédique del judaïsme, sota la direcció de Geoffrey Wigoder, edicions del Cerf, (ISBN 2-204045411)
  • ((hebreu)) Iggeres Rav Sherira Gaon, traduïda i anotada pel Rav N.D. Rabinowich, H. Vagshal Publishing Ltd., Jerusalem 1991

Aquest article conté fragments pertanyents a la Jewish Encyclopedia de 1901-1906 (article « JUDAH I » per Solomon Schechter & Wilhelm Bacher), una obra que es troba ja en el domini públic.

Referències

[modifica]
  1. Voir, par exemple, Pirke Avot 2:1
  2. T.B. Chabbat 118b ; Beitza 22b ; Sanhédrin 98b.
  3. Bereshit Rabba 58 ; Kohelet Rabba 1:10
  4. T.B. Kiddoushin 72b.
  5. Nahman, Avigad «The Tomb of Jacob's Daughters near Sepphoris» (en hebreu). Eretz-Israel. Israel Exploration Society, 1, 1973.