Winston Bogarde

Winston Bogarde

(2017)
Biografia
Naixement	22 d'octubre de 1970 (1970-10-22) Rotterdam, Països Baixos
Altres noms	Bogarde
Alçada	1,90 m
Pes	84 kg
Activitat
Ocupació	futbolista
Activitat	1988 - 2004
Nacionalitat esportiva	Països Baixos
Esport	futbol
Lliga	Premier League
Posició a l'equip	Defensa
Clubs juvenils - Alexandria '66 – Sparta Rotterdam Clubs professionals Anys Equip PJ (g) 1988–1991 SVV 11 (1) 1990 → SBV Excelsior (cedit) 10 (0) 1991–1994 Sparta Rotterdam 65 (14) 1994–1997 AFC Ajax 62 (6) 1997 AC Milan 3 (0) 1998–2000 FC Barcelona 41 (4) 2000–2004 Chelsea FC 12 (0) Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1995–2000 Països Baixos 20 (0) Equips entrenats 2017– Jong Ajax (assistent)
Participà en
1998	Mundial de Futbol 1998
juny 1996	Eurocopa 1996
Família
Parents	Melayro Bogarde, nebot Lamare Bogarde, nebot
Llista Trajectòria   Equip 1988–1991 Schiedamse Voetbal Vereniging 11 (1) 1990–1990 → cessió:  SBV Excelsior 10 (0) 1991–1994 Sparta Rotterdam 65 (14) 1994–1997 AFC Ajax 62 (6) 1997–1997 AC Milan 3 (0) 1998–2000 FC Barcelona 41 (4) 2000–2004 Chelsea FC 9 (0)   Selecció nacional 1995–2000   Països Baixos 20 (0)

Winston Bogarde (Rotterdam, 22 d'octubre de 1970) és un exfutbolista neerlandès, que jugava com a defensa.

Trajectòria

Bogarde va començar la seua carrera al SVV la temporada 88/89, passant dues campanyes en el club, i jugant, en total, onze partits amb un gol. El seu següent pas va ser l'Excelsior Rotterdam l'any 1990, i després, a l'Sparta Rotterdam.

Sent ja titular al club de Rotterda, la temporada 94/95 va fitxar per l'Ajax d'Amsterdam, on va assolir títols de caràcter internacional, especialment la Lliga de Campions d'eixe any, amb jugadors de la talla d'Edwin van der Sar, Marc Overmars, Ronald and Frank de Boer, Edgar Davids, Clarence Seedorf, Nwankwo Kanu, Finidi George, Jari Litmanen o Patrick Kluivert. Bogarde no va destacar al club capitalí entre tantes figures, però sí que va donar el pas a la selecció neerlandesa al desembre de 1995, en partit contra la República d'Irlanda.

Va canviar d'aires i la temporada 97/98 arriba al Calcio, on amb prou feines va gaudir d'oportunitats i tan sols va jugar tres partits en el Milà. Tot i això, seguia sent habitual de la selecció oranje i del seu seleccionador Guus Hiddink. El defensa va estar present al Mundial de França de 1998, encara que només va sortir de suplent a l'encontre contra Mèxic.

Després del Mundial, Bogarde va fitxar pel FC Barcelona, sota les ordres del també holandés Louis Van Gaal, i tot i començar amb un bon nivell (19 partits el primer any), va caure en les suplències i en les fores de convocatòria. La situació va arribar al punt que a la Champions de la temporada 99/00 va ser substituït al minut 20 contra l'AIK Solna pel seu baix nivell.

Deixa el club català la temporada 00/01 per passar a la Premier, a les files del Chelsea FC, i en tan sols unes setmanes, el nou entrenador Claudio Ranieri, volia prescindir d'ell. Com no va trobar un equip que igualara un contracte com el que tenia el club londinenc, va romandre al Chelsea, jugant només una desena de partits en els quatre anys que hi va militar, encara que guanyava 40.000 lliures setmanals. Normalment, formava part de l'equip reserva o del juvenil, una mesura de pressió dels anglesos per forçar la seua eixida. El 2005, acabat el contracte, va anunciar la seua retirada.

A Premià de Mar (Barcelona) existeix una associació barcelonista denominada «Penya Winston Bogarde». El seu blog, el seu local i la seva gent s'han convertit en punts de referència de l'ala proletària del Barcelonisme no-oficialista. També tenen una subdivisió dedicada al West Ham (The Golden Corner) que comparteix local i xarxa.