Vés al contingut

Watford Football Club

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióWatford FC
(en) Watford Football Club Modifica el valor a Wikidata
Dades
SobrenomThe Hornets
Tipusclub de futbol Modifica el valor a Wikidata
Creació1898
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaPremier League
Instal·lació esportivaVicarage RoadWatford . 22.000  Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Presidència Scott Duxbury
Entrenador principal Xabi Gracia
Propietat deGiampaolo Pozzo Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Altres
Color               groc, vermell, negre
Equipament esportiu
Primera
Segona
Tercera

Lloc webwatfordfc.com Modifica el valor a Wikidata

Facebook: watfordfc X: WatfordFC Instagram: watfordfcofficial LinkedIn: watford-football-club Youtube: UCptKljTrbdMTgmuekGKhRug TikTok: watfordfcofficial Musicbrainz: 8a2dc0da-bdae-4d1e-9130-c25c011ffd47 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Watford Football Club és un club de futbol de la ciutat de Watford, Anglaterra.

Història

[modifica]

El Watford FC va ser fundat el 1881 com a Watford Rovers. Al principi l'equip estava format per jugadors amateurs, jugant al poble de Watford. La seva primera competició va ser la FA Cup de la temporada 1886-87, i el 1889 guanyà el seu primer títol oficial, el Herts Senior Cup. El 1893 canvià el seu nom a West Hertfordshire, després de convertir-se en la secció de futbol del West Hertfordshire Sports Club el 1890. El 1898 esdevingué Watford FC després d'absorbir el seu rival local Watford St. Mary’s. Mai ha aconseguit cap títol important al futbol anglès.

A mitjans dels anys 70, el famós cantant anglès Elton John es va convertir en president del club i va prometre injectar liquiditat al club. Del 1977 al 1982, l'equip va anar encadenant ascensos des de la Fourth Division fins a aconseguir l'ascens a la màxima categoria del futbol britànic, la First Division, després de quedar segons darrere del Luton Town la temporada 1981-82.[1]

En la seva primera temporada al màxim nivell (la 1982-83), el Watford va ser l'equip revelació, acabant en segona posició després del Liverpool FC i amb el jugador Luther Blissett com a màxim golejador, que signaria per l'AC Milan després d'aquella temporada.[2] Finalment, la temporada 1987-88 l'equip va descendir com a últim classificat i la temporada següent va fracassar en intentar tornar a la First Division després de perdre en els playoffs.

Play-off per The Championship el 2006 entre Leeds United i Watford

La dècada dels 90 va ser de mediocritat per als Hornets, que no van aconseguir ascendir. Però el 1997, el Watford finalment va ascendir de nou la temporada 1998-99 després de vèncer el Bolton Wanderers al playoff. L'equip no va durar molt en la màxima categoria, ja que va descendir en la següent temporada com a últim classificat.

La temporada 2006-07, el Watford va retornar a la Premier League després de vèncer el Leeds United FC en els playoffs.[3] El Watford va finalitzar últim i va descendir de nou després de només una temporada a la Premier. No va ser fins a la temporada 2014-15, de la mà del tècnic Slaviša Jokanović, que van certificar el retorn a la Premier League.[4]

Estadis

[modifica]
  • 1883-1883: Vicarage Meadow
  • 1883-1889: Colney Butts
  • 1889-1922: Cassio Road
  • 1922-avui: Vicarage Road

Colors

[modifica]

El Watford FC juga amb samarreta daurada, pantaló vermell i mitges vermelles. Però els colors del Watford han canviat considerablement al llarg de la història del club. La samarreta del club va presentar diverses combinacions de ratlles vermelles, verdes i grogues, abans que s'adoptés una samarreta de color blanc i negre la temporada 1909-10. Aquests colors es van mantenir fins als anys 20, quan el club va introduir una samarreta totalment blava. La temporada 1959-60, després de canviar els colors de l'equip per a samarreta daurada i pantaló negre, l'àlies de l'equip es va canviar a The Hornets (les vespes). Aquests colors van romandre fins al 1976, quan la samarreta del Watford va introduir el vermell, i l'or va canviar a groc.

Evolució de l'uniforme[5]

[modifica]
1888-1889
1889-1890
1890-1897
1898
1902-1909
1909-1914
1914-1923
1927-1959
1959-1976
1976-...
1979-1988, 1997-2002, 2006-2007, 2011-2012

Palmarès

[modifica]

Plantilla 2023-24

[modifica]
A 1 febrer 2024[6]
N. Pos. Nac. Jugador
1 POR Àustria Daniel Bachmann (capità)
2 DEF Anglaterra Jeremy Ngakia
3 DEF Xile Francisco Sierralta
4 DEF Països Baixos Wesley Hoedt
5 DEF Escòcia Ryan Porteous
6 DEF Irlanda del Nord Jamal Lewis (cedit pel Newcastle)
7 DAV Anglaterra Tom Ince
8 MIG Anglaterra Jake Livermore
9 DAV Dinamarca Mileta Rajović
11 MIG Canadà Ismaël Koné
12 MIG Suècia Ken Sema
N. Pos. Nac. Jugador
15 DEF Anglaterra Mattie Pollock
16 MIG Geòrgia Giorgi Chakvetadze
18 MIG Colòmbia Yáser Asprilla
19 DAV Costa d'Ivori Vakoun Bayo
24 MIG Nigèria Tom Dele-Bashiru
25 DAV Nigèria Emmanuel Dennis (cedit pel Nottingham Forest FC)
26 POR Anglaterra Ben Hamer
37 DAV Brasil Matheus Martins (cedit pel Udinese Calcio)
39 MIG República Democràtica del Congo Edo Kayembe
42 DEF Anglaterra James Morris
45 DEF Anglaterra Ryan Andrews

Jugadors destacats

[modifica]
  • Skilly Williams, 1913–1926
  • Taffy Davies, 1931–1950
  • Cliff Holton, 1958–1961, 1965–1966
  • Pat Jennings, 1963–1964
  • Duncan Welbourne, 1963–1974
  • Stewart Scullion, 1966–1970, 1973–1976
  • Tom Walley ~1966–1977
  • Andy Rankin, 1971–1979
  • Ross Jenkins, 1972–1983
  • Roger Joslyn, 1974–1980
  • Luther Blissett, 1976–83, 1984–8, 1991–2
  • Ian Bolton, 1977–1983
  • Steve Sherwood, 1977–1987
  • Wilf Rostron, 1979–1989
  • Steve Sims, 1978–1984, 1986–1987
  • Nigel Callaghan, 1980–1991
  • Kenny Jackett, 1980–1990
  • Les Taylor, 1980–1985
  • John Barnes, 1981–1987
  • Nigel Gibbs, 1982–2002
  • Gary Porter, 1983–1996
  • Tony Coton, 1984–1990
  • John McClelland, 1984–1990
  • David James, 1990–1992
  • Robert Page, 1994–2001
  • Tommy Mooney, 1994–2001
  • Steve Palmer, 1996–2001
  • Alec Chamberlain, 1996–2007
  • Paul Robinson, 1997–2003
  • Heiðar Helguson, 2000–2005, 2009-2010
  • Marlon King, 2005–2008
  • Lloyd Doyley, 2001–
  • Adrian Mariappa, 2005–2012

Entrenadors

[modifica]
Nom Nac. Inici Fi
John Goodall 1903 1910
Harry Kent 1910 1926
Fred Pagnam 1926 1929
Neil McBain 1929 1937
Bill Findlay 1937 1947
Jack Bray 1947 1948
Eddie Hapgood 1948 1950
Ron Gray 1950 1951
Haydn Green 1951 1952
Len Goulden 1952 1955
Johnny Paton 1955 1956
Len Goulden 1956 1956
Neil McBain 1956 1959
Ron Burgess 1959 1963
Bill McGarry 1963 1964
Ken Furphy 1964 1971
George Kirby 1971 1973
Mike Keen 1973 1977
Graham Taylor 1977 1987
Dave Bassett 1987 1988
Steve Harrison 1988 1990
Colin Lee 1990 1990
Steve Perryman 1990 1993
Glenn Roeder 1993 1996
Graham Taylor 1996 2001
Gianluca Vialli 2001 2002
Ray Lewington 2002 2005
Adrian Boothroyd 2005 2008
Malky Mackay 2008 2008
Brendan Rodgers 2008 2009
Malky Mackay 2009 2011
Sean Dyche 2011 2012
Gianfranco Zola 2012 2013
Giuseppe Sannino 2013 2014
Óscar García Junyent 2014 2014
Billy McKinlay 2014 2014
Slaviša Jokanović 2014 2015
Quique Sánchez Flores 2015 2016
Walter Mazzarri 2016 2017
Marco Silva 2017 2018
Javi Gracia 2018 -

Referències

[modifica]
  1. «English Division Two (old) League Table 1981-1982» (en anglès). Statto.com, 09-04-2017. Arxivat de l'original el 2017-04-09. [Consulta: 7 setembre 2018].
  2. «Star striker Blissett heads for new life at Italy's AC Milan» (en anglès). Watford Observer, 06-07-1983. Arxivat de l'original el 2017-04-09. [Consulta: 7 setembre 2018].
  3. «Leeds 0-3 Watford» (en anglès). BBC SPORT, 21-05-2006. Arxivat de l'original el 2017-04-09. [Consulta: 7 setembre 2018].
  4. «Brighton 0-2 Watford» (en anglès). The Guardian, 25-04-2015. Arxivat de l'original el 2017-04-09. [Consulta: 7 setembre 2018].
  5. «Watford» (en anglès). Historical Football Kits. [Consulta: 7 setembre 2018].
  6. «First-team squad». Watford F.C.. [Consulta: 1r gener 2023].

Enllaços externs

[modifica]