Warnemünde
Tipus | entitat local menor alemanya, vila, assentament humà i balneari costaner | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | Warnow | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Alemanya | ||||
Estat federat | Mecklenburg - Pomerània Occidental | ||||
Municipi urbà | Rostock | ||||
Població humana | |||||
Població | 5.937 (2017) (1.065,89 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 5,57 km² | ||||
Banyat per | Alter Strom (en) , Warnow i Mar Bàltica | ||||
Altitud | 2 m | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 18119 | ||||
Prefix telefònic | 0381 | ||||
Lloc web | rostock.de… |
Warnemünde o en baix alemany Warnemünn, és un barri costaner en el districte de Rostock a Mecklemburg-Pomerània Occidental, situat a la costa del Mar Bàltic, al nord-est d'Alemanya a la desembocadura del riu Warnow (d'aquí procedeix el seu nom, Warne= riu Warnow, münden=desembocar).[1]
Història
[modifica]Fundada cap a l'any 1200, Warnemünde ha sigut durant segles només un poble de pescadors amb poca importància pel desenvolupament econòmic i cultural de la regió. El 1323, Warnemünde va perdre el seu estat autonòmic, ja que fou comprada per la ciutat de Rostock per tal de poder salvaguardar l'accés de la ciutat cap al Mar Bàltic. No va ser fins al s. XIX que Warnemünde va començar a desenvolupar-se en un important ressort marítim. El 2011 Warnemünde compta aproximadament amb 6670 habitants, una baixa de 1771 habitants en deu anys.
Economia
[modifica]Amb el final de la dependència de la indústria pesquera, la posició econòmica de Warnemünde es va moure inevitablement del sector primari a la secundari i terciari. Avui en dia, a més, les drassanes Aker Warnow Werft, l'economia depèn en gran manera del turisme. La construcció el 2005 d'un modern centre d'una línia de creuers i ferrys ha contribuït al posicionament de Warnemünde com el port més important de ferrys d'Alemanya.
Vistes
[modifica]Pel fet de ser un centre de tràfic marítim, el districte de Warnemünde compta amb moltes ajudes navegacionals, de les quals la més vella és el far que està prop del passeig de la platja. El far, que encara s'utilitza, fou construït el 1897. Al període d'estiu, els visitants puguin gaudir des de dalt la torre de la impressionant vista del mar Bàltic i dels districtes del nord de Rostock. A prop, el Teepott (tetera) amb el seu teulat curbat, la segona marca d'identitat més famosa del lloc, és un exemple interessant de l'arquitectura de la República Democràtica Alemanya. Construït el 1960 i remodelat el 2002, allotja avui en dia diferents restaurants i una exposició de viatges marins.
Al costat del canal Alter Strom (Riera vella), juntament amb diversos restaurants, pubs i vaixells de pesca tradicional, també s'ofereixen especialitats regionals al mercat de peix. Les amples platges de sorra de Warnemünde són les més grosses de la costa alemanya del mar Bàltic i s'estenen en una allargada de tres quilòmetres.
Cultura i Esport
[modifica]Hi ha molts músics a Warnemünde que estan involucrats en esdeveniments culturals.
- De Klaashahns
- De Plattfööt
- TonArt
- Irish Coffee
- Heide Mundo
Esport
[modifica]Degut als baixos corrents i a les bones condicions de navegació, Warnemünde és un dels millors llocs per navegar a Alemanya. La platja és especialment bona per kitesurf, windsurf, submarinisme, natació and marxa nòrdica. A l'estiu hi ha molts competidors internacionals.
Personalitats
[modifica]- Stephan Jantzen (1827 - 1913), Mariner, commandant dels pilots i de l'equip de salvament
- Klaus Lass (1950), Cantautor
- Mathias Rieck (1979), Esportista
- Karl Heinz Robrahn (1913-1987), músic i autor
Referències
[modifica]- ↑ «Warnemünde». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Warnemünde
- Karge, Münch & Schmied, Die Geschichte Mecklenburgs. Rostock, 2000; Hinstorff; ISBN 3-356-00527-8
- Schade & Redieck, Rostock mit Warnemünde. Rostock, 2005; ISBN 3-934116-43-4
- Alain Fleury, Le voyage à Warnemünde. Digressions est-allemandes. Ed L'Harmatan. 2007. ISBN 2-296-01737-1
Enllaços externs
[modifica]- web oficial Arxivat 2009-02-21 a Wayback Machine.
- Port de creuers Arxivat 2021-03-07 a Wayback Machine.