Vital Brazil
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 abril 1865 Campanha (Brasil) |
Mort | 8 maig 1950 (85 anys) Rio de Janeiro (Brasil) |
Activitat | |
Camp de treball | Ésser humà |
Ocupació | biòleg, metge, immunòleg, herpetòleg |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Dinah Carneiro Vianna de Oliveira |
Fills | Acácia Brazil de Mello |
Vital Brazil Mineiro da Campanha (Campanha, 28 d'abril de 1865 — Rio de Janeiro, 8 de maig de 1950) va ser un important metge científic, immunòleg i investigador biomèdic brasiler, de renom internacional.[a][b][1]
Vida i obra
[modifica]Fill de Manuel de Santos Pereira Júnior i de Maria Carolina Pereira de Magalhães, es va casar en primeres núpcies amb la seva cosina en segon grau, Maria de la Conceição Filipina de Magalhães. Quan va quedar vidu, es va casar amb na Dinah Carneiro Vianna. Per la banda familiar materna - els Pereiras de Magalhães - Vital tenia consanguinitat amb el màrtir de la Inconfidência Minera, Joaquim José de Silva Xavier, Tiradentes, i era besnebot del professor i major Joaquim Leonel Pereira de Magalhães, avi de la seva primera dona. Vital va ser l'oncle del cèlebre empresari i mecenes de les arts Oscar Americano de Caldas Filho. Per part de pare, era cosí en primer grau del 9è President del Brasil (1914-1918), Venceslau Brás Pereira Gomes.[2][3]
Va passar part de la seva infància a Caldas, on van néixer els seus cinc germans més joves. Allà hi havia un pastor presbiterià i la família va convertir-se al protestantisme. El religiós hi va fundar una escola, on hi va estudiar Vital.[4]
Vital va estudiar Medicina a la Facultat de Medicina de Rio de Janeiro, enmig de grans dificultats financeres, graduant-se amb grans notes l'any 1891. De tornada a São Paulo, va practicar la medicina clínica en diverses ciutats de l'interior de l'Estat. En aquesta època, va presenciar la mort de diverses persones, principalment llauradors, víctimes de picades de serps.[5][6]
Com a metge sanitari, va participar de les brigades de combat a la febre groga i a la pesta bubònica en diverses ciutats de l'estat de São Paulo.[6] Coincidentment, algunes dècades més tard, el seu cosí - per la banda Pereira de Magalhães - el doctor Ademar Paoliello, va seguir el mateix camí.[7]
A més del seu treball com a metge, també va crear una de les primeres escoles del Brasil que alfabetitzaven nens de dia i adults de nit.[8] Va desenvolupar materials d'informació, especialment per a la població del camp, sobre com protegir-se de les cobres i altres animals verinosos. Va crear una caixa de fusta, barata i segura, perquè els pagesos poguessin capturar cobres i va signar convenis amb les companyies ferroviàries per a transportar-les, ja que eren essencials en la fabricació de sèrum.[9]
Convidat pel govern estatal, va ingressar, el 1897, a l'Institut Bacteriològic de l'Estat de São Paulo, dirigit per Adolfo Lutz. Va ser llavors quan va iniciar les seves recerques biològiques. Va treballar juntament amb Oswaldo Cruz i Emílio Ribas en el combat contra la pesta bubònica, tifus, verola i febre groga.[10][11]
Va rebre del govern de Rodrigues Alves la Hisenda Butantan, als marges del riu Pinheiros, a São Paulo, on posteriorment fundaria i instal·laria l'Institut Butantan. Va ser allí que va desenvolupar, amb escassos recursos, importants treballs de recerca i producció de medicaments. Els primers flascons de sèrum antipesta van començar a ser lliurats després de quatre mesos de treball.[12]
El 1903, després d'una intensa recerca va aconseguir enunciar científicament el sèrum antiofídic, desenvolupat a partir del Piroplasma vitalli, paràsit en la sang dels gossos. Després d'aquest esdeveniment, altres sèrums van ser produïts a l'Institut Butantan. També es van produir vacunes contra tifus, verola, tètanus, psitacosi, disenteria bacil·lar i BCG.[5][6] Les sulfamides i penicil·lines vindrien més tard. Les picades d'aranyes verinoses, escorpins i escolopendres van donar origen a nous sèrums. Va freqüentar durant un bon temps l'Institut Pasteur de París.[11] També va ser el fundador de l'Institut Vital Brazil, a Niterói.[6]
Vital es faria mundialment conegut pel descobriment de l'especificitat del sèrum antiofídic, contra picades d'aranya, del antitetànic i antidiftèric i del tractament per a picada d'escorpins.[13]
La importància de l'especificitat
[modifica]El seu descobriment sobre l'especificitat dels sèrums antiverins va establir un nou concepte en la immunologia, i el seu treball sobre la dosis dels sèrums antiofídics va generar tecnologia inèdita.[11] La creació de tals sèrums específics i l'antiofídic polivalent va oferir a la medicina, per primera vegada, un producte realment eficaç en el tractament de l'accident ofídic que, sense substitut, roman des de fa més d'un segle salvant centenars de vides.[14]
Consagrat en un congrés científic als EE.UU. el 1915, el seu treball immediatament va despertar l'interès d'Europa, on es trobava l'avantguarda de la recerca mèdica de l'època, i li va valer el reconeixement mundial.[15]
Institut Butantan
[modifica]Vital Brazil va ser el creador de l'Institut Butantan, a São Paulo, instal·lat en una hisenda antiga i distant de la ciutat, comprada pel govern de l'estat de São Paulo perquè funcionés un laboratori per a la producció de vacunes. El document de compravenda de la hisenda té data del 24 de desembre de 1899 i l'activitat científica va iniciar-se formalment el 23 de febrer de 1901.[16][17]
A partir d'aquest començament precari i difícil, l'Institut va créixer ràpidament. Mesos després de la inauguració, l'entitat ja produïa sèrums antipesta i antiofídic, d'aquí va rebre el nom Instituto Serumtherapico do Estado de São Paulo. El 1925, va passar a dir-se Institut Butantan. A dia d'avui, continua sent un centre de referència i excel·lència, en diverses àrees científiques.[11]
L'Institut Butantan representa un marc en la ciència experimental brasilera, desenvolupant un significatiu nombre de recerques d'elevat valor científic, educant les poblacions rurals en l'adopció de tractaments eficaços i en la prevenció d'accidents ofídics, i creant aquella que va ser, possiblement, la primera escola d'alfabetització d'adults.[12]
Institut Vital Brazil
[modifica]Després de deixar la direcció de l'Institut Butantan, el 1919, Vital Brazil va marxar a Rio de Janeiro.[11] Malgrat ser convidat per Carlos Chagas per a treballar a Manguinhos (posteriorment reanomenada FioCruz), va preferir fundar un nou laboratori, ja que creia que el Brasil necessitava de més institucions científiques, on l'estudi i la recerca s'ocupessin de la solució dels seus greus problemes. El mes de juliol de 1919, va fundar a Niterói l'Institut Vital Brazil, amb el suport del llavors Governador de l'Estat de Rio de Janeiro, Dr. Raul de Morais Veiga.[18][19]
Les actuals instal·lacions, considerades una joia de l'arquitectura modernista, projectades i construïdes pel seu fill, Álvaro Vital Brazil, llavors amb 34 anys. Fou un important nom de l'arquitectura modernista brasilera, seguint l'estel de noms com Lúcio Costa i Oscar Niemeyer. El complex fou inaugurat el setembre de 1943, amb la presència del president de la República, Getúlio Vargas i ocupa una superfície de 10 ha, al barri de Vital Brazil de Niterói.[20]
La seva serietat, perseverança i dedicació van fer d'aquest Institut un important centre de recerques, únic per la seva organització en l'àmbit nacional i reconegut internacionalment com a establiment científic pels treballs de valor aquí realitzats.[21]
Família
[modifica]Del primer matrimoni, el 1892, amb Maria de la Conceição Philipina de Magalhães –la seva cosina en segon grau– va tenir 12 fills. Vidu el 1913, es va casar novament el 1920 amb Dinah Carneiro Vianna, amb qui va tenir nou fills més. Divuit fills van arribar a l'edat adulta, nou del primer i els nou de les segones noces, 6 homes i 3 dones de cadascun d'ells. Alguns dels seus fills van ser figures cèlebres:[2]
- Vital Brazil Filho: Va ser un dels fundadors de la facultat de veterinària de la UFF, juntament amb Américo Braga. Continuador del treball del seu pare, va morir de septicèmia després de contaminar-se fortuïtament durant un experiment. Dona nom al carrer on està instal·lada aquesta Facultat i el Directori Acadèmic.[11]
- Oswaldo: Va rebre el nom en homenatge al científic Oswaldo Cruz. Va treballar al costat del pare, i va fer carrera científica en la Universitat Estadual de Campinas (Unicamp), en farmacologia, va ser professor i científic.[11]
- Enos: metge veterinari, cap de Farmacologia de la Unicamp i vicepresident de la Fundació Oswaldo Cruz a Rio de Janeiro.
- Horus: metge per la Facultat Fluminense de Medicina, on va ser un alumne brillant. Fou un dels fundadors de la Societat de Psicoanàlisi Iracy Doyle. Estudiós de la teoria i de la clínica, seguidor de Freud i va treballar en la difusió de les teories psicoanalítiques. Va mantenir grups d'estudi fins a poc abans de morir. Va publicar molts llibres i articles.[22]
- Ícaro: advocat, empresari, comandant de la Força Aèria Brasilera.
- Acácia: va ser una arpista consagrada mundialment. Va iniciar els estudis de música en arpa sent una infant.
- Vitalina: també es va dedicar a la música. Era pianista i va fer moltes presentacions a Europa, principalment a França.
- Álvaro: es va formar en Enginyeria i Arquitectura. Contemporani i amic d'Oscar Niemeyer, Lúcio Costa i Burle Marx, es va destacar en el Modernisme brasiler. Va construir l'actual seu de l'IVB i l'Edifici Esther, a São Paulo, entre altres.[23]
- Lael: exerceix com a historiador de la família Vital Brazil, documentant-ne l'arbre genealògic. Va escriure quatre llibres sobre el treball del seu pare. És aviador jubilat.[2]
- A més, el seu gendre Augusto Esteves, casat amb Alvarina, va ser il·lustrador científic de l'IVB i col·laborador habitual del seu sogre. Va destacar pel preciosisme i la tècnica amb la ploma. Va ser també qui va dissenyar la identitat corporativa de l'Institut. Va ser homenatjat per la Facultat de Medicina de la Universitat de São Paulo.[24]
Homenatges
[modifica]- El seu nom és honrat com a patró de la cadira núm. 62 de l'augusta "Acadèmia de Medicina de São Paulo".[25]
- El 15 de desembre de 2014, fou homenatjat en una cerimònia al Museu Nacional d'Història Natural de París, on es va inaugurar una placa commemorativa al·lusiva als 120 anys del descobriment del sèrum antiofídic.[26]
- La Casa de la Moneda del Brasil va expedir un billet per valor de 10.000 cruzeiros, on a l'anvers apareixia l'efígie del científic i un gravat que representava una escena clàssica d'extracció del verí –tasca bàsica per a la producció de sèrums–, i al revers s'hi veia un panell calcogràfic mostrant un antic terrari i una escena de dues serps, una mussurana i una Bothrops.[27] Correios do Brasil també va emetre segells amb el rostre del mineiro.[28]
- Va ser triat Brasiler del segle xx per la revista Isto é.
- El 1951 els alumnes de la Facultat de Medicina de Sorocaba (avui Facultat de Ciències Mèdiques i de la Salut de la PUC-SP) van fundar el Centre Acadèmic Vital Brazil (CAVB), l'Associació Atlètica Acadèmica Vital Brazil (AAAVB) i la farmàcia comunitària Vital Brazil, homenatjant el sanitarista.
- L'Hospital Vital Brazil de São Paulo, entitat part de l'Institut Butantan, va ser fundat a finals de 1945 i és una referència nacional en l'atenció a víctimes d'accidents amb animals verinosos.[29]
- L'Institut Butantan reprodueix, en el seu Museu Històric fundat l'11 de juny de 1981, el laboratori en què treballava el metge.[30]
- A la ciutat de São Paulo s'hi troben l'Avinguda Vital Brasil, en el Barri del Butantã, zona Oest de la ciutat. Un dels extrems de la via se situa en l'accés principal de l'Institut Butantan.[31]
- El barri on se situa la seu de l'IVB a Niterói es diu Vital Brazil.[32] Una important avinguda d'aquesta ciutat també es diu Vital Brazil en el seu homenatge.[4]
- A la ciutat de Campanha, Minas Gerais, la casa on el científic va néixer abriga avui el Museu Vital Brazil. Edificada el 1830, en l'estil arquitectònic del període colonial, teules fetes a mà per esclaus i parets de "pau a pique". Hi estan exposats documents, recerques, certificats, fotografies i llibres. Inaugurat el 1988, el local funciona avui com a centre divulgador dels treballs i de la vida del científic.[11]
- La barca "Vital Brazil" és un dels ferris que realitza el transport de passatgers entre les ciutats de Rio de Janeiro i Niterói.[33]
- Pel Projecte de llei 1604/2003 del Congrés Nacional, el nom del científic Vital Brazil fou proposat per entrar en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria, encara en estudi.[34]
- L'editorial Duna Dueto va publicar una biografia sobre l'investigador, escrita per Nereide Schilaro Santa Rosa, la primera escrita per a un públic infantil sobre un científic brasiler. Forma part de la serie Nomes do Brasil (“Noms del Brasil”), que homenatja algunes de les principals personalitats del país.[35]
- Un tram d'uns 200 km de la carretera BR-267, que connectava Juiz de Fora i Poços de Caldas, totes dues a Minas Gerais, fou batejat amb el nom del metge. Amb tot, hi ha en curs un projecte de llei pel reanomenament de la via en la seva totalitat, que en cas d'aprovació passaria a anomenar-se Presidente Itamar Franco.[36]
- Molts altres llocs han triat l'epònim de Vital Brazil, com un col·legi de Campanha i un altre a São Paulo,[37][38] o un barri a la ciutat paulista de Mauá.[39]
Notes
[modifica]- ↑ El nom Vital li va ser donat per haver nascut en el dia de Sant Vidal.
- ↑ Conforme a l'actual norma ortogràfica de la llengua portuguesa, que s'aplica també als antropònims de difunts, el cognom hauria d'escriure's amb s, enlloc de z.
Referències
[modifica]- ↑ «Vital Brazil Médico e pesquisador brasileiro» (en portuguès brasiler). EBiografia, 16-05-2015. Arxivat de l'original el 2020-09-24. [Consulta: 20 setembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Brazil, Leal Vital «Vital Brazil: vida e obra 1865-1950» ( PDF). 80 anos do Instituto Vital Brasil, 11 set. 2000. Instituto Vital Brazil [Niterói], 2001. Arxivat de l'original el 2018-09-29 [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ «Vital Brazil - Resumo Biográfico» (en portuguès brasiler). Títulos e medalhas. Câmara Municipal de Niterói. Arxivat de l'original el 2022-08-15. [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Biernath, André. «Vital Brazil, o incansável brasileiro que desenvolveu o soro antiofídico» (en portuguès brasiler). Revista Veja. Abril, 05-10-2020. Arxivat de l'original el 2022-09-20. [Consulta: 16 setembre 2022].
- ↑ 5,0 5,1 «Vital Brasil» (en portuguès brasiler). Instituto Histórico e Geográfico de Santos. Arxivat de l'original el 2022-09-15. [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Vital Brazil, que morreu há 70 anos, combateu doenças misteriosas» (en portuguès brasiler). Agência Brasil, 08-05-2020. Arxivat de l'original el 2022-09-15. [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ «IN MEMORIAM, Ademar Paoliello». Revista Paulista De Medicina, 51, 2, 8-1957, pàg. 177–178. Arxivat de l'original el 2022-09-15. ISSN: 0035-0362. PMID: 13494933 [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ Fioravanti, Carlos «En metamorfosis constante» (en castellà). Revista Pesquisa, núm. 300, 2-2021. Arxivat de l'original el 2022-09-15 [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ «Butantan celebrou os 150 anos de Vital Brazil com uma programação especial» (en portuguès brasiler). Institut Butantan, 30-06-2015. Arxivat de l'original el 2022-09-15. [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ Raimundo do Nascimento, Dilene «La llegada de la peste al Estado de Sao Paulo en 1899». Dynamis, 31, 1, 12-2010, pàg. 65–83. Arxivat de l'original el 2022-09-15. DOI: 10.4321/S0211-95362011000100004. ISSN: 0211-9536 [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 11,7 Nassif, Maria Inês «El vital Brazil con Z» (en castellà). Revista Pesquisa, núm. 80, 10-2002. Arxivat de l'original el 2022-09-15 [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ 12,0 12,1 De Franco, Marcelo; Kalil, Jorge «The Butantan Institute: History and Future Perspectives» (en anglès). PLoS Neglected Tropical Diseases, 8, 7, 03-07-2014, pàg. e2862. Arxivat de l'original el 2024-05-28. DOI: 10.1371/journal.pntd.0002862. ISSN: 1935-2735. PMC: PMC4080994. PMID: 24992341 [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ Ribeiro da Cunha, Luis Eduardo «Soros antiofídicos: história, evolução e futuro / Anti-Acid Seroses: History, Evolution and Future / Soros antiofídicos: historia, evolución y futuro» (en portuguès). Journal Health NPEPS, 2, 1, 13-03-2017, pàg. 1–4. Arxivat de l'original el 2022-09-15. ISSN: 2526-1010 [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ Oliveira, Bruno de. «Há 100 anos, Vital Brazil entrava na história ao receber patente do soro antiofídico» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 22-12-2017. Arxivat de l'original el 2022-09-15. [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ Hawgood, Barbara J. «Pioneers of anti-venomous serotherapy: Dr Vital Brazil (1865–1950)» (en anglès). Toxicon, 30, 5-6, 5-1992, pàg. 573–579. Arxivat de l'original el 2022-10-23. DOI: 10.1016/0041-0101(92)90851-U [Consulta: 13 setembre 2022].
- ↑ Magalhães, Gladys. «Memória: conheça a história do Instituto Butantan» (en portuguès brasiler). Gazeta de São Paulo, 06-05-2021. Arxivat de l'original el 2022-09-15. [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ «História do Butantã: Instituto Butantan» (en portuguès brasiler). Prefeitura da Cidade de São Paulo, 29-10-2019. Arxivat de l'original el 2022-09-15. [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ «Instituto Vital Brazil comemora seu centenário» (en portuguès brasiler). A Tribuna, 25-05-2019. Arxivat de l'original el 2022-09-15. [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ «Vital Brazil produz mais de 130 mil doses de antídotos por ano» (en portuguès brasiler). Secretaria de Saúde - Governo do Estado do Rio de Janeiro, 05-06-2017. Arxivat de l'original el 2022-09-15. [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ Bitencourt, Fábio. A arquitetura do Instituto Vital Brazil: um patrimônio modernista da saúde: 90 anos de história (en portuguès brasiler). Rio de Janeiro: Rio Books, 2009. Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.
- ↑ «INSTITUTO VITAL BRAZIL: DESDE 1919 EM DEFESA DA SAÚDE, DA CIÊNCIA E DA VIDA» (en portuguès brasiler). Revista Facto, núm. 40, 2014, pàg. 22-24 [Consulta: 15 setembre 2022].[Enllaç no actiu]
- ↑ Brazil, Liana «Horus Vital Brazil (1926–2005)» (en anglès). International Forum of Psychoanalysis, 14, 3-4, 12-2005, pàg. 227–229. Arxivat de l'original el 2024-05-28. DOI: 10.1080/08037060510044679. ISSN: 0803-706X [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ Pereira, Matheus. «Clássicos da Arquitetura: Edifício Esther / Álvaro Vital Brasil e Adhemar Marinho» (en portuguès brasiler). ArchDaily Brasil, 28-12-2018. Arxivat de l'original el 2022-09-15. [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ Carreta, Jorge Augusto «Entre a arte e a ciência: a trajetória de Augusto Esteves» (en portuguès brasiler). Cadernos da história da ciência, 9 (2), 2013, pàg. 108-125. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ Begliomini, Helio. «Cadeira nº 62 – Patrono» ( PDF) (en portuguès brasiler). Academia de Medicina de São Paulo. Arxivat de l'original el 2023-03-31. [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ Constant, Leticia. «Vital Brazil, descobridor do soro antiveneno, é homenageado em Paris» (en portuguès brasiler). Saúde em dia. RFI, 17-12-2014. Arxivat de l'original el 2022-09-15. [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ «10000 Cruzeiros from 1993» (en anglès). RealBanknotes.com. Arxivat de l'original el 2022-09-15. [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ «Selo Centenário do nascimento de Vital Brazil, inventor do soro antiofídico» (en portuguès brasiler). Selomania.com. [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ «Hospital Vital Brazil» (en portuguès brasiler). Instituto Butantan. Arxivat de l'original el 2022-09-15. [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ «Museu Histórico» (en portuguès brasiler). Instituto Butantan. Arxivat de l'original el 2022-09-12. [Consulta: 16 setembre 2022].
- ↑ Guia de Lazer e Turismo 06 – Guia de São Paulo (en portuguès brasiler). On Line Editora, 2018, p. 17. Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.
- ↑ «Instituto Vital Brazil» (en portuguès brasiler). Instituto Vital Brazil. Arxivat de l'original el 2022-07-07. [Consulta: 16 setembre 2022].
- ↑ «PROCESSO Nº 30.367/16» ( PDF) (en portuguès brasiler). TRIBUNAL MARÍTIMO AR/MDG, 27-07-2018. Arxivat de l'original el 2022-09-20. [Consulta: 16 setembre 2022].
- ↑ «PL 1604/2003» (en portuguès brasiler). Portal da Câmara dos Deputados, 18-08-2003. Arxivat de l'original el 2022-09-20. [Consulta: 16 setembre 2022].
- ↑ Santa Rosa, Nereide Schilaro. Vital Brazil. São Paulo: Duna Dueto, 2005. ISBN 85-87306-15-4. Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.
- ↑ «Câmara aprova nome de Itamar Franco para rodovia em Minas Gerais» (en portuguès brasiler). Câmara dos Deputados, 28-11-2016. Arxivat de l'original el 2022-09-20. [Consulta: 16 setembre 2022].
- ↑ «Requerimento nº 9/2019» ( PDF) (en portuguès brasiler). Câmara Municipal de Campanha, 12-02-2019. Arxivat de l'original el 2020-09-27. [Consulta: 16 setembre 2022].
- ↑ «Colégio Vital Brazil» (en portuguès brasiler). Arxivat de l'original el 2022-08-19. [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ «Requerimento Nº 304/2021» (en portuguès brasiler). Câmara Municipal de Mauá, 16-03-2021. [Consulta: 16 setembre 2022].[Enllaç no actiu]
Bibliografia complementària
[modifica]- Houssay, Bernardo A. «Transcendence of Vital Brazil's Work». Memórias do Instituto Butantan, núm. 33, 1966, pàg. xiii-xvi.
- Vital Brazil, Lael. Vital Brazil, mineiro da campanha: uma genealogia brasileira (en portuguès), 1996.
- Squaiella-Baptistão, Carla Cristina; Sant'Anna, Osvaldo Augusto; Marcelino, José Roberto; Tambourgi, Denise V. «The history of antivenoms development: Beyond Calmette and Vital Brazil». Toxicon: Official Journal of the International Society on Toxinology, 150, 8-2018, pàg. 86–95. DOI: 10.1016/j.toxicon.2018.05.008. ISSN: 1879-3150. PMID: 29778595.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Instituto Vital Brazil (portuguès)
- Museu Vital Brazil, a la ciutat de Campanha (portuguès)