Vés al contingut

Veni, Sancte Spiritus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalVeni, Sancte Spiritus
Forma musicalseqüència gregoriana Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: c0b25b8b-09a8-4fd0-87b6-603fe30a1a69 Allmusic: mc0002382949 Modifica el valor a Wikidata

La seqüència gregoriana de Pentecosta Veni Sancte Spiritus és un poema en llatí, amb el qual l'Església catòlica demana la seva assistència a l'Esperit Sant.

Recorda la primera vinguda de l'Esperit Sant sobre els Apòstols a la Pentecosta, narrada al capítol 2 dels Fets dels Apòstols.

El text s'atribueix a Stephen Langton (al voltant de 1150-1228), Arquebisbe de Canterbury, encara que també van ser considerats els seus autors tant el rei de França, Robert II el Piadós (970-1031) com el papa Innocenci III (1160-1216). Veni Sancte Spiritus és una de les cinc seqüències que es van mantenir després de la reforma litúrgica realitzada pel Concili de Trento.

Text

[modifica]

La Baixada de l'Esperit Sant per El Greco
Text llatí Traducció català[1]
Veni, Sancte Spiritus,
Et emitte caelitus
Lucis tuae radium.
Veni, pater pauperum,
Veni, dator munerum,
Veni, lumen cordium.
Consolator optime,
Dulcis hospes animae,
Dulce refrigerium.
In labore requies,
In aestu temperies,
In fletu solacium.
O lux beatissima,
Reple cordis intima
Tuorum fidelium.
Sine tuo numine
Nihil est in homine,
Nihil est innoxium.
Lava quod est sordidum,
Riga quod est aridum,
Sana quod est saucium.
Flecte quod est rigidum,
Fove quod est frigidum,
Rege quod est devium.
Da tuis fidelibus
In te confidentibus
Sacrum septenarium.
Da virtutis meritum,
Da salutis exitum,
Da perenne gaudium.
Amen. Alleluja.
Veniu, oh Esperit Sant,
des del cel al nostre pit
amb un raig de llum divina.
Pare dels pobres, veniu,
deu-nos els dons que teniu,
oh Sol que el cor il·lumina.
Vós sou el consolador,
de l'ànima Habitador,
i dolcíssim refrigeri.
En els treballs sou confort,
en les penes sou conhort,
en la calor sou temperi.
Oh divina Claredat,
visiteu la intimitat
del cor que ja us ansia.
Res tindrà l'home si vós
no li deu vostre socors
divinal, que bé li sia.
Tot el que no és net renteu;
tot el que ja és sec regueu;
cureu tota malaltia.
Tot l'indòmit endolciu;
tot el fred encalentiu;
regiu el qui s'esgarria.
Deu als fidels confiats
dels vostres dons esperats
la sacrosanta Setena;
el mèrit de la virtut,
el camí de la salut,
la joia immortal i plena.
Amén. Al·leluia.

Referències

[modifica]
  1. «Conferencia Episcopal Española». Arxivat de l'original el 2010-04-01. [Consulta: 1r desembre 2007].

Enllaços externs

[modifica]