Usuari:Mcapdevila/Màquina de cosir

Primera màquina de cosir inventada per Elias Howe.

Una màquina de cosir és un dispositiu mecànic o electromecànic que serveix per unir teixits usant fil. Les màquines de cosir fan una puntada característica: utilitzen dos fils alhora, de manera que un fil cus per la cara interior i l'altre per la cara exterior del teixit, si bé existeixen màquines que usen un, tres, quatre o més fils.

Les màquines de cosir poden fer una gran varietat de puntades, rectes o en patrons. Poden arrossegar, subjectar i moure la tela sota l'agulla de cosir per formar el patró de la puntada. La majoria de les màquines de cosir domèstiques i algunes d'industrials produeixen una puntada clàssica, la cadeneta.

Història

Abans de la invenció d'una màquina per a la costura o el disseny de vestimenta, tot es cosia a mà. Primerament, es va intentar copiar aquest mètode de cosir a mà; però en general, aquests primers intents van resultar un fracàs. El primer intent conegut de crear un dispositiu mecànic per cosir va ser el de l'alemany Charles Fredrick Wiesenthal,^{[cal citació]} que estava treballant a Anglaterra. Se li va concedir la patent britànica núm. 701 el 1755. L'agulla d'aquesta màquina va ser dissenyada per ser passada a través de la tela per un parell de dits mecànics i compresos per l'altre costat per un segon parell. Aquest mètode va permetre recrear el mètode de costura manual, però tenia també certes limitacions: els fils havien de ser breus, i per tant calien parades freqüents per renovar el subministrament de fil.

La primera màquina de cosir va ser concebuda i patentada el 1790 ^[1] per l'inventor britànic Thomas Saint. La màquina de Saint, que estava dissenyada per cosir pell i tela, usava un únic fil i formava una puntada en cadena. No s'usava agulla sinó una alena per perforar el material que s'estava cosint. Un altre mecanisme col·locava el fil a través del forat, i després una vara semblant a una agulla amb un punt tallat portava el fil a través de la part inferior, on un ganxo recollia el fil i el portava a la part davantera per a la següent puntada . Quan el cicle es repetia es formava un segon bucle amb el primer en la part inferior de la peça, creant així una cadena i el tancament de la puntada. No obstant això, la màquina de Saint mai va passar del prototip.

La primera màquina pràctica de cosir va ser la fabricada el 1829 pel sastre francès Barthélemy Thimonnier.^{[cal citació]} Aquest emprava una agulla en forma de ganxo que es movia cap avall mitjançant un pedal i tornava a la posició inicial mitjançant una molla. Igual que la màquina de Saint, produïa una puntada en cadena. Quan Thimonnier va instal·lar 80 de les seves màquines en una empresa de confecció, els sastres de París ho van portar a la fallida i va acabar per morir arruïnat a Anglaterra.

La primera màquina de puntada tancada va ser creada per l'inventor nord-americà Walter Hunt cap a 1834.^{[cal citació]} La màquina, que emprava al mateix temps una agulla amb un ull a la punta i una llançadora oscil·lant, no es va patentar en el moment de la seva invenció, de manera que quan més tard Hunt va intentar obtenir una patent, seva petició va ser desatesa per motius d'abandonament.

Treballant de forma independent, l'inventor nord-americà Elias Howe va desenvolupar una màquina que contenia els mateixos elements bàsics que la de Hunt i la va patentar el 1846.^{[cal citació]} Un altre inventor nord-americà, Isaac Merritt Singer, va patentar una màquina similar i Howe va guanyar la demanda que va interposar contra ell per usurpar la seva patent. Singer, però, va ser responsable de la combinació de diverses patents en el camp de les màquines de cosir i d'establir les bases per a la producció en sèrie d'aquestes màquines.^{[cal citació]}

Altres descobriments importants en aquest camp van ser la bobina rotatòria, que es va incorporar el 1850 a una màquina patentada per l'inventor nord-americà Allen Benjamin Wilson,^{[cal citació]} així com l'alimentació intermitent de quatre moviments per fer avançar la tela entre cada puntada, que formava part de la mateixa patent. El peu de subjecció, un dispositiu amb un moll a pressió per sostenir la tela contra la superfície de treball, va ser desenvolupat per Singer després de patentar la seva primera màquina.

Les primeres màquines de cosir de gran acceptació s'accionaven girant una maneta. Més tard es van incorporar un pedal i un dispositiu de maneta que permetien a l'operari usar les dues mans per guiar el material sota l'agulla. Les primeres màquines de cosir elèctriques van ser ideades per Singer Sewing Co. and introduced in 1889. Les màquines de cosir actuals estan equipades amb motors elèctrics que s'activen amb un interruptor accionat amb el peu o el genoll.

Estructura

La típica estructura de la màquina de cosir es compon d'una base on es recolza cos de la màquina, i dins del cos es troben els engranatges de moviment de l'agulla. Del cos surt un braç, i l'extrem oposat del braç acaba amb el cap que dóna suport a la barra de l'agulla. Per fora hi ha les corrioles que determinen la tensió del fil.

Les màquines de cosir es classifiquen segons el tipus de punt que s'obté d'elles.^{[cal citació]}

Característiques de l'agulla

Agulla i placa de transport de tela d'una màquina de cosir.

L'agulla té diverses característiques que determinen l'eficàcia de la formació del punt. L'agulla de la màquina de cosir ha d'estar sempre recta i afilada per a una costura òptima. L'agulla normal de màquina de cosir es divideix en les següents parts:

Taló: És la part de l'agulla que es fixa a l'empunyadura, a la part inferior de la barra d'agulla del braç. Té una forma cilíndrica i, de vegades, presenta una secció longitudinal, la qual cosa ajuda al posicionament exacte de l'agulla en la màquina.
Con: És el final del taló, té un con truncat per facilitar la seva inserció a la barra de l'agulla.
Tronc: També té una forma de con truncat, connecta l'extrem superior de l'agulla amb part inferior.
Ranures: És un canal excavat al llarg del tronc en la part davantera de l'ull per l'espatlla i té la funció de contenir la costura durant el pas pel teixit, per tal de no causar fricció. En alguns casos, pot ser una ranura a la part posterior de l'agulla, però més petita.
Ull i punta: L'ull és l'orifici on es col·loca el fil, aquest en general té forma ovoide. Sota l'ull hi ha la punta, que ha d'estar sempre afilada.

Vegeu també

Referències

↑ «Història breu de la màquina de cosir» (en anglès). International Sewing Machine Collectors 'Society. [Consulta: 18 setembre 2010].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Màquina de cosir

Museu de la Tècnica de l'Empordà. Figueres - Màquines de cosir

[1] «Història breu de la màquina de cosir» (en anglès). International Sewing Machine Collectors 'Society. [Consulta: 18 setembre 2010].

[1]