Vés al contingut

Tonkpi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaTonkpi
Imatge
La "Dent de Man"
Tipusregió de Costa d'Ivori Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 7° 24′ N, 7° 33′ O / 7.4°N,7.55°O / 7.4; -7.55
EstatCosta d'Ivori
Districtesdistricte de las Montanhas (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CapitalMan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície12.284 km² Modifica el valor a Wikidata
Creació2011 Modifica el valor a Wikidata

Tonkpi, és una regió situada a l'oest de Costa d'Ivori, és una circumscripció administrativa i una col·lectivitat territorial que té com a capital la ciutat de Man.

Inclòs dins el Districte de les Muntanyes juntament amb les regions de Cavally i de Guémon, constitueix una de les trenta-una divisions secundàries del país. Reagrupa els departaments de Biankouma, Danané, Man, Sipilou, Zouan-Hounien, Bin Houye, Gbonne, Sangouine, Logouale. La regió de Tonkpi està administrada per un Prefecte, Jérôme Soro Kayaha, i un Consell Regional presidit des del 14 de juny de 2013 per Wohi Mela Gaston.[1]

Geografia

[modifica]

El relleu de Costa d'Ivori és generalment poc accidentat, amb planes i altiplans. Això és així amb l'excepció de l'oest del país, sobretot a la regió de Tonkpi en la que una sèrie de cadenes muntanyoses baixes[2] s'encadenen per indrets entre llocs amb pendents mitjans i zones altes que superen els 1 000 m. La majoria de les muntanyes i les valls estan exposades a un alt risc d'erosió. Els sòls dominants són els de tipus ferralític amb una fertilitat química mitjana i tenen, en general, una feble cobertura vegetal .[3] Hi ha també sòls en roques bàsiques, sòls hidromorfs en les zones baixes i sols minerals en les zones muntanyoses.[3]

La seva pluviositat anual varia entre els 1300 i els 2400 mm. Té una temperatura mitjana suau, prop de 24 °C. La humitat oscil·la entre el 80 i el 85%. Tonkpi està irrigat pels rius Sassandra a l'est i Cavally a l'oest, amb els seus nombrosos afluents[3] que afavoreixen una vegetació, el 80% de la qual és selva pluvial. De totes maneres, una part d'aquesta selva ha estat transformada en guaret de Chromolaena odorata mentre que una altra part és explotada en plantacions agro-industriels de café, de cacau o d'hevea.

Demografia

[modifica]

La regió té una superfície de 14540 km² i té 884 700 habitants [4] · .[Notes 1] Els altiplans baixos són les zones més densament poblades per població rural de la regió, amb nombroses localitats amb més de 200 habitants per km². Els Dan o Yacouba són el grup humà autòcton majoritari de la regió, que també té nombroses persones de grups humans ivorians al·lòctons, així com d'altres països africans com Guineans, Malians  Burkinesos. Hi ha una petita presència de població no africana marginal.

La llengua autòctona majoritària de Tonkpi és el Dan [dnj] que també es coneix amb els noms de Da, Gio, Gio-Dan, Ya, Yacouba, Yakuba. La llengua Dan es ramifica en dos dialectes, le Blowo (Dan de l'Oest) i el Gweetaawu (Dan de l'Est), i en 38 subdialectes [5]

Subdivisió administrativa

[modifica]

Tonkpi té 5 departaments i 33 subprefectures .[6]

Subdivisió administrativa de la regió de Tonkpi
Departaments Subprefectures Nombre de localitats Superfície Densitat Nombre d'habitants
Biankouma Biankouma 28 657 115 75 354
Blapleu 8 191 67 12 811
Gbangbegouiné 5 75 73 5 455
Gbonné 28 986 25 24 423
Gouiné 20 1 289 6 7 112
Kpata 13 207 51 10 587
Santa 9 522 25 13 026
Total Biankouma 7 111 3 927 52 148 768
Danané Daleu 20 849 31 26 180
Danané 59 647 200 129 681
Gbon-Houye 17 301 58 17 357
Kouan-Houle 25 495 50 24 726
Mahapleu 21 527 81 42 445
Seileu 27 166 132 21 947
Zonneu 16 303 87 26 509
Total Danané 7 185 3 288 88 288 845
Man Bogouiné 14 207 79 16 443
Fagnampleu 4 51 89 4 563
Gbangbegouiné Yati 9 125 90 11 208
Logoualé 12 191 119 22 672
Man 39 583 401 233 532
Podiagouiné 15 261 105 27 358
Sandougou Soba 15 222 53 11 815
Sangouiné 21 639 52 33 206
Yapleu 2 77 64 4 943
Zagoué 7 80 124 9 959
Ziogouiné 11 157 81 12 749
Total Man 11 149 2 593 150 388 448
Zouan-Hounien Banneu 11 109 157 17 149
Bin-Houye 21 256 100 25 704
Goulaleu 24 230 92 21 232
Teapleu 33 194 192 37 198
Yelleu 12 114 100 11 413
Zouan-Hounien 49 465 157 73 228
Total Zouan-Hounien 6 150 1 368 136 185 924
Sipilou Sipilou 11 686 36 24 593
Yorodougou 7 422 27 11 191
Total Sipilou 2 18 1 108 32 35 784
Total General de la Regió 33 613 12 284 85 1 047 769

Economia

[modifica]

Com en la major part del país, l'economia local es basa en l'agricultura relativament diversificada. La regió porta a terme diversos cultius d'exportació especialment el cafè, el cacau, el cautxú i l'oli de palma, a més de cultius d'aliments com l'arròs, yuca, banana i blat de moro. Hi ha ramaderia bovina, caprina i ovina, així com piscicultura que està desenvolupada pel projecte BAD-Oest.

El potencial agrícola segueix sent significativa degut a les diverses ecologies que inclouen àrees muntanyoses, planes, altiplans i terres baixes que ofereixen una gran varietat de cultius possibles. Les precipitacions que van des de 1.300 mm a 2.400 mm per any a la majoria de la regió són favorables a l'agricultura. La seva xarxa fluvial densa també l'afavoreix.

A més, el projecte BAD-Oest ha organitzat nombrosos projectes que promouen el cultiu d'arròs de regadiu. Les múltiples organitzacions agrícoles supervisades per ANADER (Estructura d'Assessorament Agrícola) reforcen el dinamisme agrícola d'aquesta regió que ofereix un variat entorn científic agrícola reflectit per la presència del CNRA, el Centre Neerlandès, el Centre Suís, així com les universitats d'Abobo-Adjamé i de Cocody.[3]

La Société des Mines d'Ity (SMI) una mina 25 km² a Tonkpi[7] L'aigua i el sanejament de la regió s'ha degradat seriosament durant la crisi a Costa d'Ivori. Moltes infraestructures hidràuliques van ser destruïdes durant els combats, mentre que molts altres s'han deteriorat per manca de manteniment.[8]

A la regió hi ha diverses institucions financeres com el BACI, el SIB, el FIDRA i la SGBCI. També hi ha diverses institucions de microfinances com la Coopec.[9] A Tonkpi hi ha moltes companyies de transport interurbà.

Cultura

[modifica]

La Regió del Tonkpi té nombroses atraccions turístiques com, la font de la gruta mística de Sogaleu a Danan, els ponts de lianes de Lieupleu, Vatouo, Zouan- Hounien, Souampleu; un poble de seixanta màscares iniciàtiques, Guélémou el lloc de la detenció de Samori Touré al departament de Biankouma. Tot i això, els llocs turístics de la regió han patit un dèficit de gestió i manteniment degut a les diverses crisis polítiques del país dels últims anys.

També hi ha la gruta de vint-i-quatre habitacions de Donguiné al departament de Danané, Gleugoualé i la seva enorma roca, Gouakpalé, a Man amb els seus ponts de lianes, Zadèpleu també a Man que encara han de ser descoberts pels turistes degut a l'absència de camins adequats i d'infraestructures modernes. Així redueix les possibilitats de vendre el potencial turístic de Tonkpi.[10]

Notes

[modifica]
  1. Aquests resultats han estat calculats amb la suma de les xifres de Biankouma (amb Sipilou), Danané (amb Zouan-Hounien) i Man en les estadístiques d'statoids

Referències

[modifica]
  1. Doumbia Balla Moise. «Man: Installation du Conseil Régional», juin 2013. Arxivat de l'original el 3 de setembre 2014. [Consulta: 22 juny 2014].
  2. Bakayoko S., Soro D., Kouadio K.K.H., Konan-Waidhet A.B., Angui P. «Characteristics of Tonkpi Mountain soils and plateaus soils in West Côte d'Ivoire» (en anglès), 01-12-2013. [Consulta: 22 juny 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «La direction régionale du CNRA de Man en quelques mots et chiffres», 01-01-2009. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2014. [Consulta: 22 març 2014].
  4. «Regions of Côte d'Ivoire (Ivory Coast)» (en anglès), 08-06-2013. [Consulta: 22 juny 2014].
  5. «Ethnoloque, languages of the World, Côte d'Ivoire» (en anglès). [Consulta: 22 juny 2014].
  6. «Séminaire de présentation de l'annuaire des statistiques de la région du Tonkpi», 30-01-2014. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 22 juny 2014].
  7. «La Société des Mines d'Ity (SMI) publie 23 ans de bilan social», 19-12-2013.[Enllaç no actiu]
  8. «L'Union européenne en partenariat avec l'Etat de Côte d'Ivoire, l'UNICEF et la KFW mobilise 18 milliards de francs CFA pour améliorer l'accés à l'eau et à l'assainissement d'un million de personnes en Côte d'Ivoire dans le cadre du Programme Hydraulique et Assainissement pour le Millénaire», 13-06-2013.
  9. Doumbia Balla Moïse. «Quand la cité aux murs de pierres retrouve ses marques», 05-09-2013.
  10. «Tourism / ecotourism NGO received by the Minister of Tourism, Roger Kacou» (en anglès). Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 22 juny 2014].