Vés al contingut

Tierra de Campos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaTierra de Campos
Imatge
Tipusregió geogràfica Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 00′ N, 4° 32′ O / 42°N,4.53°O / 42; -4.53
EstatEspanya
Comunitat autònomaCastella i Lleó Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Banyat perValderaduey, Sequillo i Riu Carrión Modifica el valor a Wikidata
Altitud740 m Modifica el valor a Wikidata

Tierra de Campos és una comarca natural de Castella i Lleó que s'estén per les províncies de Zamora, Valladolid, Palència i Lleó. El seu origen està els anomenats Camps de Galícia (Campus Gallaeciae) que més tard rebrien el nom de Camps Gòtics (Campi Gothici o Campi Gothorum), zona d'especial importància per al Regne Visigot, amb capital històrica a Palència i posterior centre territorial del Regne de Lleó.

Tierra de Campos a Palència
La Tierra de Campos de Valladolid en lila
La Tierra de Campos lleonesa, en marró.
Tierra de Campos a Zamora

Municipis de Zamora

[modifica]

Municipis de Valladolid

[modifica]

Municipis de Palència

[modifica]

Història

[modifica]

Els seus primers habitants van ser els vacceus, va ser ocupada pels romans i després pels gots, adquirint llavors la denominació de Camps Gòtics (Campi Gothorum), d'on deriva el seu nom actual. En l'Època Musulmana va passar a ser un desert fronterer entre els cristians al nord i els musulmans al sud i, a mitjan segle IX va començar a ser repoblada per Ordoni I d'Astúries. Frontera entre Lleó i Castella durant la baixa edat mitjana. La primera referència a Terra de Campos va anar en les cròniques d'Alfons X el Savi.

En temps medievals i renaixentistes va ser el graner de Castella i per tant d'Espanya, ja que els seus sòls argilencs, eren molt aptes per al cultiu dels cereals, la qual cosa va produir la seva esplendor. D'aquesta època daten els grans monuments que es poden veure en alguns dels seus pobles més importants. Amb l'arribada de la mecanització i l'abonat mineral per als cereals, la seva importància econòmica va ser minvant, al que va seguir una forta despoblació que encara contínua.

En referència a la seva història moderna, en els anys 60 i 70, es va produir una gran emigració cap a les zones riques i industrials de l'estat, principalment País Basc, Barcelona i Madrid, el que va disminuir el seu nombre d'habitants.

Enllaços externs

[modifica]