Thermus aquaticus
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tinció de Gram | gramnegatiu |
| Taxonomia | |
| Regne | Thermotogati |
| Fílum | Deinococcota |
| Classe | Deinococci |
| Ordre | Thermales |
| Família | Thermaceae |
| Gènere | Thermus |
| Espècie | Thermus aquaticus Brock & Freeze, 1969 |
Thermus aquaticus és una espècie d'eubacteri que es caracteritza per tolerar altes temperatures; per això mateix és la font de l'enzim resistent a la temperatura Taq polimerasa, un dels més importants en la biologia molecular, ja que és el principal enzim usat per a la reacció en cadena de la polimerasa (PCR, de l'anglès polymerase chain reaction). Thermus aquaticus és un dels molts bacteris termofílics que pertanyen al grup Deinococcus-Thermus.
Història
[modifica]El 1969, Thomas Brock i Hudson Freeze de la Universitat d'Indiana van informar d'una nova espècie d'eubacteri que va ser aïllat de guèisers del Parc Nacional de Yellowstone i varen anomenar Thermus aquaticus.
Biologia
[modifica]Prospera als 70 °C però no pot sobreviure a temperatures de 50 °C-80 °C (122 °F-176 °F). És un autòtrof quimiòtrof, és a dir, usa compostos químics en els seus processos metabòlics com a font d'energia.
Enzims de Thermus aquaticus
[modifica]Thermus aquaticus ha esdevingut famós com a font de proteïnes termoestables, particularment la Taq polimerasa descrita més avall:
- Aldolasa
- Els estudis sobre aquest eubacteri termofílic es van centrar sobretot en provar d'entendre com podia contenir enzims que a diferència de la gram majoria poguessin mantenir-se estables a tan elevades temperatures. El 1970 Freeze i Brock varen publicar un article descrivint una aldolasa termoestable on se'n mostraven les claus.
- polimerasa d'ARN
- La primera polimerasa d'ARN aïllada de Thermus aquaticus el 1974. Era ADN depenent i es caracteritzava per ser molt termoestable.
- polimerasa d'ADN
- Article principal: Taq polimerasa
- El 1976 es va aïllar la polimerasa d'ADN. En aquest cas el fet de ser termoestable (temperatura òptima de 80 °C) es va convertir en un avantatge transcendental en la mecanització de la reacció en cadena de la polimerasa (PCR, de l'anglès polymerase chain reaction) i va fer possible les anàlisis en massa d'ADN.
