Textura (petrologia)

Micrografia d'una làmina prima de gabre. S'observa la seva textura holocristalina (només composta de cristalls).

La Textura en petrologia és la característica morfològica d'una roca observant-ne el conjunt de relacions intergranulars, la mida i la forma dels cristalls i els clastos que la integren. Les denominacions texturals i els criteris utilitzats varien segons el tipus de roca. Cal tenir en compte els components minerals, la mida dels grans, la forma, l'arranjament i la configuració dels materials, tant a nivell macroscòpic com microscòpic.

Les textures es poden qualificar de moltes maneres. Una de les formes més comunes és l'anàlisi de les distribucions de les mides dels grans. Generalment s'anomena textura el tipus específic d'estructura en les parts components on s'hi observa una determinada disposició i orientació dominant.

Els minerals constituents d'una roca, inclosa la matèria vítria, presenten propietats com la cristal·linitat, la granulositat i les relacions de contacte entre els diferents grans. Alguns autors hi afegeixen el terme "fàbrica" (fabric) en relació a l'orientació dels components, i "empaquetament" (packing) per a la forma de distribució dels grans en les roques sedimentàries.

Els aspectes geomètrics i les relacions d'orientació entre les partícules o cristalls s'anomenen textura cristal·logràfica o orientació modèlica. Les textures poden ser qualificades o quantificades des de diferents paràmetres, tot i que les més corrents són la distribució de la mida del cristall, la mida del gra, la forma, la disposició i altres propietats observables, tant a l'escala visible com a la microscòpica.

Caracterització de textures de les roques

Els components i textures

Per a la caracterització de la textura d’una roca cal conèixer bé els seus components, que són principalment els minerals, però també n'hi ha d'altres no tan coneguts: porositat, vesícules, vidre, clastos, ciment, restes de fòssils i fins i tot fluids, depenent del tipus de roca.

Roques ígnies

Components de les roques ígnies

En les roques ígnies es poden trobar cristalls, vesícules i vidre, amb textures que varien segons el grau de cristal·lització, la forma dels cristalls i la mida i distribució d'aquests. Aquestes característiques ajuden a identificar roques plutòniques, hipoabissals i volcàniques.

• Els cristalls presenten una gran diversitat de mides i formes, que van des de cares ben definides fins a estructures esquelètiques, depenent de la velocitat de refredament del magma del qual provenen.
• Les vesícules són petites cavitats esfèriques, el·lipsoidals o de formes irregulars, que es formen a partir de l'alliberament de gasos d'un magma en procés de refredament o descompressió, i es troben principalment en roques volcàniques i hipoabissals.
• El vidre es forma quan una massa magmàtica es solidifica ràpidament sense temps per cristal·litzar, resultant en una substància sòlida i amorfa.

Textures més comunes en les roques ígnies

• Afanítiques: (cristalls no visibles) es formen a partir de lava que cristal·litza molt ràpidament a la superfície de la terra o ben a prop. Entren en contacte amb l'atmosfera i es refreden ràpidament sense temps per a la formació de grans cristalls. Els cristalls individuals de la roca amb textura afanítica no es distingeixen a simple vista (basalt, andesita, riolita).

• Vítries: es produeixen en els materials de les erupcions volcàniques i quan la lava es refreda molt ràpidament i no es pot produir la cristal·lització, resultant un vidre amorf natural amb pocs o cap cristall (obsidiana, pumicita).
• Pegmatítiques: es produeixen durant el refredament del magma quan alguns minerals poden créixer i fer-se tan grans que esdevenen massius, amb mides que oscil·len des de centímetres fins a metres (pegmatita).
• Fanerítiques: (amb cristalls visibles) són característiques de les roques ígnies intrusives, en roques que cristal·litzen lentament en profunditat sota terra. Els minerals formen grans cristalls. Els cristalls són observables a ull nu (gabre, diorita, granit).
• Porfíriques: apareixen quan les condicions del refredament són sobtades i canviants i es formen alhora cristalls i matrius de gra fi (afanític), resultant una roca afanítica amb cristalls més grans (fenocristalls) dins la matriu. També es poden produir si el magma cristal·litza sota un volcà i aquest entra en erupció abans de completar-se la cristal·lització. Es produeixen cristalls força més petits.
• Piroclàstiques: es produeixen durant les erupcions de tipus explosiu quan la lava és expulsada enlaire i en resulta un material fragmentari: vidre, cendra volcànica, lapil·li i bombes volcàniques.

Roques sedimentàries

Components de les roques sedimentàries

Les roques sedimentàries estan constituïdes per clastos (o grans), matriu, cristalls, ciment i restes de fòssils, on els components sòlids sovint deixen espais buits (porositat) originant les textures en les roques detrítiques, carbonàtiques i evaporítiques.

• Els clastos són fragments de les roques o minerals que ja han estat meteoritzats, erosionats, transportats i/o dipositats i que formen l’esquelet de les roques detrítiques i carbonàtiques. En el cas de les carbonàtiques els grans són principalment bioclastos. La matriu d’una roca sedimentària és la fracció de mida de gra més fina i té el mateix origen que els clastos.
• En les roques sedimentàries la cristal·lització de minerals té lloc a partir de la precipitació de solucions aquoses a baixa temperatura i en ambients deposicionals i diagenètics. Aquest tipus de cristal·lització es pot produir en salmorres superficials, en la porositat dels sediments o per la transformació dels minerals en el procés de la diagènesi.
• Els fòssils procedeixen de restes orgàniques, substàncies o petjades relacionades amb éssers vius, que han estat enterrats i experimentat processos de descomposició, recobriment, cimentació, diagènesi, recristal·lització o infiltració.

Textures més comunes en les roques sedimentàries

• Clàstiques: on els grans o clasts no s'entrellacen i apareixen apilats i cimentats. Entre els grans individuals hi pot haver altres grans, ciment o porus. Sovint la roca és porosa i de poca densitat (conglomerats, gresos).
• Micro-clàstiques: on els grans no són visibles a simple vista (calcàries)
• Bioclàstiques: són clàstiques però incorporen alguns fòssils (bioclastos)(calcàries).
• Cristal·lines: amb cristalls visibles i entrellaçats en xarxa (roques evaporítiques, sulfats: guix i anhidrita, i clorurs: sals.
• Microcristal·lines: sense cristalls visibles (cristalls microscòpics entrellaçats). Són roques denses i poc poroses. Es trenquen en fractura concoidal molt característica (calcària, dolomia, chert).
• Fossilíferes: amb fòssils i amb matriu cristal·lina, microcristal·lina o clàstica (calcàries)

Roques metamòrfiques

Components de les roques metamòrfiques

Principalment, les roques metamòrfiques estan constituïdes per cristalls. Per definició, les roques metamòrfiques provenen de la transformació mineralògica i/o estructural d’altres roques sòlides ja formades i preexistents. Presenten textures depenent del grau de metamorfisme: regional, de contacte, dinàmic, de desequilibri o relicte.

Molts minerals metamòrfics es formen per la reorganització de l’estructura cristal·lina sense que hi hagi transferència de matèria (polimorfisme). Altres minerals metamòrfics requereixen la difusió del material d’un lloc cap a un altre mentre dura la reacció i els minerals derivats de la reacció ocupen l’espai deixat pels reactants. Una part important dels components que defineixen les roques metamòrfiques són les recristal·litzacions i els cristalls deformats per processos de deformació intensa.

Textures més comunes en les roques sedimentàries

• Foliades: formades per uns plans continus amb orientació dominant de minerals de comportament tabular (fil·losilicats). El creixement d’aquests minerals metamòrfics és modulat per la pressió tectònica i els cristalls es disposen perpendicularment a la direcció d’escurçament. Quan la mida dels grans és afanítica, s'anomena textura clivada o clivellada, i si la mida és gruixuda, esquistosa (fil·lites).
• Granoblàstiques: formades fonamentalment per cristalls metamòrfics equidimensionals, sovint de quars o calcita entre d’altres. Formen mosaics de cristalls de textura granoblàstica. Els cristalls granoblàstics augmenten amb el grau de metamorfisme (marbre).
• Porfiroblàstiques: formades per grans cristalls metamòrfics (porfiroblastos) dins una matriu de cristalls molt més petits. Existeix una gran varietat de textures porfiroblàstiques depenent de les mides i les formes dels porfiroblastos (cornubianita).
• Gnèissiques: amb plans de foliació discontinus de geometria anastomosada (ramificada). La textura gnèissica sovint es caracteritza per l’orientació preferent de miques que envolten cristalls relictes (porfiroclastos) de feldespat (gneis).
• Decussades: presenten un arranjament de cristalls tabulars o prismàtics sense una orientació determinada (wol·lastonita).
• Pigallades: es presenten en roques de composició pelítica (riques en fil·losilicats) on s'observa la presència de protuberàncies de petits cristalls (nòduls).
• Cataclàstiques: es caracteritzen per la presència de trossos de roca i minerals deformats per trituració i una matriu de gra fi (granitoides).
• Milonítiques es caracteritzen per la presència de trossos de roca i minerals deformats per trituració i, a més a més, estirament, on s'hi observa un tipus de fàbrica planar, foliada.

Llista de textures

• Afanítica
• Anhedral
• Aplitica
• Arenosa (o sorrenca)
• Bretxa
• Consertal
• Corona
• Criptocristal·lina
• Dendrítica
• Equigranular
• Euhedral
• Esferulítica
• Esquistosa
• Fanerítica
• Filítica
• Gràfica
• Granulítica
• Hipocristal·lina
• Holocristal·lina
• Holohialina
• Imbricada
• Milonítica
• Ofítica
• Oolítica
• Orbicular
• Permatítica
• Piroclàstica
• Porfirítica
• Porfiroblàstica
• Rapakivi
• Spinifex
• Subhedral
• Tufàcia
• Vesicular
• Vítria

Utilitat

En les ciències de la Terra les textures de les roques poden ser estudiades des de dos vessants ben diferenciats: el vessant de la petrografia, centrat en la descripció de les formes que s’observen i el vessant de la petrogenètica, centrat en la interpretació del seu origen. Ambdós enfocaments es complementen i són un mètode científic fonamental per a caracteritzar el conjunt de les roques de la Terra i per entendre el seu origen i evolució en el temps. L’anàlisi de la textura de les roques i els seus components aporta informació important sobre la seqüència de cristal·lització d’un determinat magma; les condicions de pressió i temperatura que ha suportat una roca; les estructures de formació; els processos d’un sediment; la presència d’aigua en el subsol; l’activitat biològica en el sòl, o l’estat d’oxidació del medi, entre molta altra.

Diferenciació terminològica

En un context mineralògic, "cristal·lí" vol dir que els àtoms, dins d'una substància, estan disposats de forma regular i geomètrica. En un context textural, "cristal·lí" significa que els grans d'una roca tenen una relació entrellaçada.

Els termes textura i estructura han estat usats generalitzadament pels geòlegs. Els termes, en part ambigus, han conduït molts dels científics a integrar-los sota el concepte de "fàbrica". Altres proposen l'ús del terme textura per a les observacions a gran escala i el terme estructura per a les observacions meso i microscòpiques sense descartar, quan cal, l'ús del terme fàbrica.

Vegeu també

• Microfotografia

Enllaços externs

• Les textures de les roques. Recull de textures microscòpiques representatives del substrat geològic de Catalunya
• Textura de les roques ígnies (anglès)

Viccionari