Sidi Bou Saïd
| ||||
| Tipus | municipalitat de Tunísia i Imada  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| País | Tunísia | |||
| Governacions | governació de Tunis | |||
| Població humana | ||||
| Població | 5.873 | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 98 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 2026 | |||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 15 abril 2024 | |||
| Identificador | 6765 | |||
Sidi Bou Said (àrab: سيدي بو سعيد, Sīdī Bū Saʿīd) és un poblet de la costa de Tunísia, situat uns 20 km al nord-est de Tunis, entre Cartago, al sud, i La Marsa, al nord. Té 5.500 habitants. El seu nom deriva d'un sant musulmà. Forma part de la governació de Tunis.
Història
[modifica]S'hi han trobat restes romanes i, probablement, ja abans hi tenien una fortalesa els cartaginesos. Els almoràvits hi van establir una nova fortalesa i la van anomenar Jàbal Manara (‘Muntanya del Far’). Un mestre de Béja que ensenyava a Tunis, Abu-Saïd (1156-1231), es va retirar a aquest indret, on va establir una escola alcorànica; hi fou enterrat el 1231 i la seva zàwiya va esdevenir l'embrió de la ciutat.
Al segle xvii, alguns tunisians rics s'hi van construir viles luxoses i quan es va convertir en municipi, el 1893, se li va donar el nom del sant. Un decret de 28 d'agost del 1915 va regular la construcció i va imposar els colors blanc i blau que agradaven al baró Rodolphe d'Erlanguer. Des del segle XIX, va atreure escriptors, músics, pintors i artistes de tota mena, entre els quals Chateaubriand, Gustave Flaubert, Alphonse de Lamartine, André Gide, Colette i Simone de Beauvoir. Michel Foucault hi va escriure L'archéologie du savoir.
Patrimoni
[modifica]Les edificacions en un estil àrab i andalús són blanques, amb portes i finestres blaves. Per la ciutat es passegen dotzenes de turistes atrets per aquest ambient característic. El Café des Nattes, on se serveix un dels millors tes amb menta i pinyons i on es fan sessions musicals, ha agafat renom internacional. També cal esmentar-ne el cafè de Sidi Chabâane, i el cafè de la plaça de la vila.
Una petita casa museu mostra la vida tradicional i diversos aspectes de la llar de la burgesia local. La casa va pertànyer a un notari. Moltes botigues ofereixen productes als visitants i, entre aquestes, n'hi ha una de comerç just.
Administració
[modifica]La ciutat forma una municipalitat o baladiyya, amb codi geogràfic 11 16 (ISO 3166-2:TN-12).[1]
Al mateix temps, constitueix un sector o imada, amb codi geogràfic 11 51 51, de la delegació o mutamadiyya de Cartago (11 51).[2]
Referències
[modifica]- ↑ المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] «المصنف الوطني لترميز الوحدات الإدارية» (en àrab i francès). [Publicacions de l'Institut Nacional d'Estadística]. المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] [Tunis], 12-2012, pàg. 131-132. ISSN: 1737-7838 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] «المصنف الوطني لترميز الوحدات الإدارية» (en àrab i francès). [Publicacions de l'Institut Nacional d'Estadística]. المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] [Tunis], 12-2012, pàg. 31-37. ISSN: 1737-7838 [Consulta: 18 agost 2021].
Enllaços externs
[modifica]- [ Sidi Bou Saïd - Lloc web oficial]
