Vés al contingut

Shake Hands with the Devil (pel·lícula de 1959)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaShake Hands with the Devil
Fitxa
DireccióMichael Anderson Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMichael Anderson Modifica el valor a Wikidata
GuióIvan Goff Modifica el valor a Wikidata
MúsicaWilliam Alwyn Modifica el valor a Wikidata
FotografiaErwin Hillier Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGordon Pilkington Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica, Irlanda i Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena1959 Modifica el valor a Wikidata
Durada111 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema bèl·lic i drama Modifica el valor a Wikidata
TemaExèrcit Republicà Irlandès Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióDublín Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0053272 FilmAffinity: 252201 Allocine: 32307 Rottentomatoes: m/shake_hands_with_the_devil Letterboxd: shake-hands-with-the-devil Allmovie: v44040 TCM: 17762 TV.com: movies/shake-hands-with-the-devil AFI: 53588 TMDB.org: 51947 Modifica el valor a Wikidata

Shake Hands with the Devil és una pel·lícula britànica de 1959 produïda i dirigida per Michael Anderson. La pel·lícula es va rodar a Dublín i als estudis Ardmore a Bray, Irlanda. IEs va basar en la novel·la del mateix nom escrita el 1933 per Rearden Conner, fill d'un policia de la Royal Irish Constabulary.

La pel·lícula està ambientada a Dublín el 1921, on l'Exèrcit Republicà Irlandès lluita contra els Black and Tans, ex-soldats britànics enviats a suprimir els rebels. És protagonitzada oer James Cagney i Don Murray juntament amb Dana Wynter, Glynis Johns, Sybil Thorndike i Michael Redgrave.

Sinopsi

[modifica]

L'irlandès estatunidenc Kerry O'Shea (Don Murray) és estudiant al College of Surgeons el 1921 a Dublín durant la Guerra angloirlandesa. Apolític i malalt de matar després de lluitar a la Primera Guerra Mundial, es veu atret en la lluita entre l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) i els Black and Tans britànics.

Ell i el seu amic i company estudiant, Paddy Nolan (Ray McAnally), es troben en mig d'una emboscada de l'IRA, i Nolan és mort pels britànics. Nolan li diu a O'Shea que cerqui a Sean Lenihan (James Cagney), un dels seus professors. Al parer, Lenihan és un líder de l'IRA d'alt rang conegut com "el comandant". Lenihan li treu la bala, però Nolan mor de totes maneres.

Des que O'Shea va deixar el seu llibre de text (amb el seu nom inscrit) a l'escena de l'emboscada, ara és un home buscat. Lenihan el porta a trobar-se amb el seu superior, "el General" (Michael Redgrave), un antic camarada d'armes del pare d'O'Shea. Quan O'Shea es nega a unir-se a l'IRA, el General li arranja un vaixell per marxar d'Irlanda. Lenihan el porta a un amagatall al mar, la base de la unitat de l'IRA comandada per Chris Noonan (Cyril Cusack). Lenihan es mostra furiós de trobar la cambrera Kitty Brady (Glynis Johns) barrejant-s'hi amb els homes.

Quan Liam O'Sullivan (Noel Purcell), un màxim dirigent de l'IRA, és ferit fugint de la presó, O'Shea accepta acompanyar la unitat fins al punt de trobada per tractar-lo. O'Sullivan és descobert al maleter del cotxe de l'anciana Lady Fitzhugh (Sybil Thorndike) i assassinat a trets pels britànics. Quan els soldats registren la gent al pub proper (on esperen els homes de l'IRA), Terence O'Brien (Richard Harris) intenta amagar una pistola que porta (contra les ordres explícites de Noonan). Quan és trobat, és O'Shea qui és atrapat. És brutalment colpejat pel coronel Smithson dels Black and Tans (Christopher Rhodes), però es nega a parlar. Lenihan lidera una incursió per rescatar-lo. En aquest moment, O'Shea decideix unir-se a l'IRA.

Lady Fitzhugh és condemnada a presó i fa una vaga de fam. Lenihan segresta Jennifer Curtis (Dana Wynter), la filla vídua d'un alt conseller britànic, per intentar forçar un intercanvi de presos. La cosa es complica quan Kerry s'enamora d'ella. Quan Kitty es posa en problemes, tant amb Lenihan com amb els britànics, decideix abandonar Irlanda.

Lenihan es prepara per assassinar el coronel Smithson al moll. Tanmateix, sospita que ha estat traït quan Kitty, per casualitat, intenta pujar-hi a un vaixell. Durant el tiroteig posterior, Lenihan dmata Kitty a sang freda.

Quan els homes tornen al far, se senten dues notícies. En primer lloc, Lady Fitzhugh ha mort. En segon lloc, els britànics han ofert un tractat de pau. El general està satisfet amb la pau, però no Lenihan. Quan decideix matar la senyora Curtis, O'Shea ha d'aturar-lo. Intercanvien trets i Lenihan és mort.

Cast

[modifica]

Estrena

[modifica]

La pel·lícula es va estrenar per primer cop el 21 de maig de 1959 a Dublín.[1]

Referències

[modifica]
  1. Myers, Harold «Ireland-Filmed 'Devil' Given 2 Gala Preems in 1st Such Dublin Event» (Archive.org). Variety, 27-05-1959, pàg. 11 [Consulta: 21 setembre 2019].

Enllaços externs

[modifica]