Serra Cavallera
|
Aquest article tracta sobre la Serra Cavallera de Camprodon. Vegeu-ne altres significats a «Serra Cavallera (Sentmenat)». |
| Tipus | serra àrea protegida Pla d'Espais d'Interès Natural  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Continent | Europa | |||
| Entitat territorial administrativa | Pardines (Ripollès) | |||
| Localització | Camprodon, Ogassa, Pardines (Ripollès) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Cims | Puig Estela | |||
| Altitud | 2.013[1] | |||
| Superfície | 6.213,85459 ha | |||
| Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits | ||||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 389172 | |||
| Història | ||||
| Creació | 1992 | |||
La serra Cavallera és una serra repartida administrativament entre els municipis de Camprodon, Ogassa i Pardines a la comarca del Ripollès.[2] El punt més alt és el puig Estela, amb una elevació de 2.013 metres. Després del puig Estela i en direcció NE, hi ha el coll de Pal (1.779 msnm), la Pedra dels Tres Bisbats (1.899 msnm) i el puig del Pla de les Pasteres (1.894 msnm) fins a acabar a Camprodon. Al cim del puig del Pla de les Pasteres hi ha un vèrtex geodèsic (referència 292082001 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya).
Transhumància
[modifica]Punt de pas del camí ral de la transhumància que uneix les pastures de la Vall de Ribes i Núria amb la plana empordanesa. La ruta, d'oest a est, uneix les valls de Núria i del Fresser, passant per Pardines. Ja a Cavallera passa pel Coll del Pal, la Fogonella, el pla d'en Plata i la bassa de la serra de la Canya, i la collada del Burgarès. Deixa aquesta serra travessant el Ter pel gual de Can Beia, Segueix cap El Sitjar, i baixa per l'Apaidor (Apallador) fins a l'extrem oest de la vall del Bac fins a arribar a l'Hostal de la Vall del Bac, a l'est d'aquesta vall. D'allí la ruta segueix pel Mas de l'Oliva, per Can Grill, i passant propers a Castellfollit de la Roca, carretera fins Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, i est enllà fins a la plana i pastures d'hivern.[3]
Com a testimoni de la gran activitat ramadera de la serra hi ha encara avui dia una bona quantitat de cabanes de pedra en diferents estats de conservació.[4]
Referències
[modifica]
- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ «Serra Cavallera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bonada i Casas, Pere. Records d'un pastor transhumant; de Queralbs a Cadaqués. Barcelona: Editorial de l'Albi, 2012, p. 82-89. ISBN 978-84-15269-09-0 [Consulta: 6 setembre 2018].
- ↑ Steindorff, Alexander. «Pedraseca.net». Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2018. [Consulta: 22 setembre 2018].
- Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.
