Serguei Biriúzov

Serguei Semiónovitx Biriúzov
en rus: Сергей Семёнович Бирюзов

Nom original	(ru) Сергѐй Семёнович Бирюзо̀в
Biografia
Naixement	21 agost 1904 Skopin (Rússia) (en)
Mort	19 octubre 1964 (60 anys) Belgrad (Sèrbia)
Causa de mort	mort accidental
Sepultura	Necròpolis de la Muralla del Kremlin
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Dades personals
Formació	Acadèmia Militar M. V. Frunze Escola Superior de Comandament Militar de Moscou
Activitat
Camp de treball	Domini militar
Lloc de treball	Unió Soviètica
Ocupació	oficial
Activitat	1922 — 1964
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Membre de	Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Rus Unió Soviètica
Branca militar	Exèrcit Roig Forces Estratègiques de Míssils
Rang militar	Mariscal de la Unió Soviètica
Comandant de (OBSOLET)	1r Exèrcit de la Guàrdia, Forces Estratègiques de Míssils
Conflicte	Segona Guerra Mundial:
Participà en
17 octubre 1961	22è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
27 gener 1959	21è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
14 febrer 1956	XX Congrés del PCUS
5 octubre 1952	19è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Premis
Heroi de la Unió Soviètica – 10.828 Orde de Lenin (5) Orde de la Bandera Roja (3) Orde de Suvórov de 1a i 2a classe Orde de Kutúzov de 1a classe (2) Orde de Bogdan Khmelnitski de 1a classe Medalla de la victòria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945 Medalla de la defensa de Stalingrad Medalla per l'Alliberament de Belgrad Medalla del 20è Aniversari de l'Exèrcit Roig Medalla del 30è Aniversari de l'Exèrcit i l'Armada Soviètics Medalla del 40è Aniversari de les Forces Armades Soviètiques Heroi del Poble de Iugoslàvia (a títol pòstum)

Serguei Semiónovitx Biriúzov (Skopin, óblast de Riazan, 21 d'agost de 1904 - 19 d'octubre de 1964) va ser un comandant militar soviètic, cap de l'Estat de Major de l'Exèrcit Roig i Mariscal de la Unió Soviètica.

Biografia

Biriúzov esdevingué membre del Partit Comunista de la Unió Soviètica el 1926. Als 18 anys es va allistar a l'Exèrcit Roig, on va ser ascendit a Comandant de batalló abans d'estudiar a l'Acadèmia Militar Frunze el 1934. Es va graduar el 1937, després de ser nomenat Cap d'Estat Major d'una divisió de Fusellers. El 1939 va ser nomenat Cap d'Operacions del Districte Militar de Khàrkov, una posició que va mantenir fins a l'agost d'aquell any, quan va ser nomenat Comandant de la 132a Divisió de Fusellers.

Biriúzov comanda aquesta unitat durant els següents tres anys, una cosa excepcional entre els generals soviètics, especialment durant la Segona Guerra Mundial. Els generals soviètics rarament comandaven posicions durant més d'uns mesos. La divisió de Biriuzov era part del sud-oest dels Front de Briansk. Biriúzov era un comandant atent, en moltes ocasions dirigint la seva divisió personalment a la batalla. En el primer any de l'Operació Barbarroja (juny de 1941), Biriúzov havia estat ferit en cinc ocasions, dues d'elles de gravetat. L'abril del 1942 va ser nomenat Cap d'Estat Major del 48è Exèrcit, lluny del Front de Briansk. Comandar aquesta unitat fins al novembre d'aquell any, quan va ser destinat com a Cap d'Estat Major del 2n Exèrcit de la Guàrdia. Va mantenir aquesta posició fins a l'abril de 1943, dirigint aquesta poderosa unitat durant l'Operació Saturn, quan el 2n Exèrcit de la Guàrdia cooperar en la destrucció del Sisè Exèrcit alemany després de ser envoltat durant la batalla de Stalingrad.

L'abril de 1943 va ser nomenat Cap d'Estat Major del Front del Sud, on va ser una gran ajuda per al comandant d'aquest, Fiódor Tolbukhin. El 20 d'octubre, el Front del Sud va ser rebatejat com el Quart Front Ucraïnès. Biriuzov va romandre com a Cap d'Estat Major fins al maig de 1944, quan va ser destinat al Tercer Front Ucraïnès, al costat de Tolbukhin. A l'octubre d'aquell any, va ser destinat a comandar el 37è Exèrcit, part del 3r Front Ucraïnès. Va mantenir aquest lloc durant la resta de la guerra, fins al maig de 1946. En aquestes posicions de comandament, Biriúzov contribuir a l'expulsió de totes les forces alemanyes d'Ucraïna, i al posterior alliberament de Bulgària i Iugoslàvia.

Després d'aquestes posicions, Biriúzov va ser nomenat Cap de la Missió Militar Soviètica a Bulgària, fins a 1947. Entre aquest any i 1955 va ocupar nombrosos llocs de comandament, però mai va romandre molt de temps en el cap. L'11 de març de 1955 va ser ascendit a Mariscal de la Unió Soviètica. Entre aquest any i abril de 1962 va ser Comandant en Cap de les Forces Aèries de Defensa soviètiques. Després d'aquest lloc, va ser nomenat Comandant en Cap de les Tropes de Míssils Estratègics i el 1963 Cap de l'Estat Major de les Forces Armades. El 19 d'octubre de 1964, Biriúzov va morir en un accident, al xocar l'avió en què viatjava amb la muntanya Avala prop de Belgrad. Va ser enterrat a la Necròpolis del Kremlin.