Sant Romà d'Erts
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església catòlica  | |||
| Part de | Erts | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura religiosa d'època barroca | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Massana (Andorra) | |||
| Localització | carretera d'Arinsal, Erts | |||
| ||||
| BIC Andorra | ||||
| Data | 16/07/2003 | |||
| Identificador | Fitxa 57 | |||
| Conservació i restauració | ||||
| segle xviii | Remodelada | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat d'Urgell | |||
| Religió | catolicisme | |||
Sant Romà d'Erts és una església romànica al nucli d'Erts en la parròquia andorrana de la Massana. Està situada en arribar al poble d'Erts, a prop d'on hi és l'església nova, un edifici del segle xviii de planta molt senzilla. Les ruïnes d'una antiga església es troben a prop de les cases del poble, on hi ha un camí que et porta als horts. Allà trobarem un transformador d'electricitat, que de fet està situat en part a sobre del que fou la planta de l'antiga capella.[1]
Pel que fa a la construcció es tracta d'una església de mides molt reduïdes formada per un únic volum, de forma rectangular. La façana està formada per una porta de fusta i dues finestres quadrangulars a cada costat. L'entrada té un petit porxo que la protegeix. Just a sobre veiem un campanar de mides desproporcionades en comparació amb l'església amb dues obertures d'arc de mig punt.[2]
Actualment es conserva el mur de tramuntana de l'antiga església. En aquest mur s'han conservat algunes restes de pintures murals, tot i que el seu estat de conservació no ens permet fer una datació exacta. La part de l'absis s'ha conservat per com a mur de contenció del camí.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ Ferrer i Altimira, Josep. Esglésies Pre-Romàniques i Romàniques d'Andorra. Andorra: Banca Mora, 1988, p. 48-49. ISBN 84-378-1260-7.
- ↑ «Església de Sant Romà d'Erts». Govern d'Andorra. [Consulta: 26 setembre 2016].
- ↑ Andorra romànica. Andorra: Govern d'Andorra i Fundació Enciclopèdia Catalana, 1989, p. 129. ISBN 99913--011-1.