Vés al contingut

Samuel ibn Tibon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSamuel ibn Tibon
Nom original(fr) Samuel ibn Tibbon Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1150 Modifica el valor a Wikidata
Lunèl (França) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1230 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Marsella (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTiberíades Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMarsella Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórabí, escriptor, metge, traductor, filòsof Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJudà ben Saül Ibn Tibbon Modifica el valor a Wikidata

Samuel ibn Tibon (hebreu: שמואל בן יהודה אבן תבון, Xemuel ben Yehudà ibn Tibon‎; àrab: ابن تبّون, Ibn Tibbūn) (c. 1150, Lunèl, Llenguadoc - c. 1230, Marsella) fou un filòsof i metge jueu conegut per les seves traduccions de literatura rabínica jueva de l'àrab a l'hebreu.[1]

Biografia

[modifica]

Va rebre una educació jueva a la literatura rabínica del seu pare Judà ben Saül Ibn Tibbon i altres mestres a Lunèl li va ensenyar sobre la medicina, l'àrab i el coneixement secular de la seva edat. Més endavant en la seva vida, va viure en diverses ciutats del sud de França (1199 a Besiers, 1204 a Arle) i va viatjar a Barcelona, Toledo, i fins i tot a Alexandria (1210-1213). Finalment es va instal·lar a Marsella. Després de la seva mort, el seu cos va ser transportat al Regne de Jerusalem, i fou enterrat a Tiberíades.

Escrits originals

[modifica]

Va compondre en 1213, a bord, quan tornava d'Alexandria, Beür me-ha-Mil·lot ha-Zarot, una explicació dels termes filosòfics de la Guia de perplexos de Maimònides.[2]

En acabar la seva traducció a l'hebreu de la Guia (que originalment estava en àrab), va escriure un glossari en ordre alfabètic de les paraules estrangeres que s'havia utilitzat en la seva traducció. A la introducció al glossari es divideix a aquestes paraules en cinc classes:

  1. Paraules preses principalment de la llengua àrab;
  2. Paraules rares que ocorren en la Misnà i la Guemarà;
  3. Verbs hebreu i adjectius derivats de substantius, per analogia amb l'àrab;
  4. Homònims, es fa servir amb un significat especial, i
  5. Paraules als nous significats que es dona per analogia amb l'àrab.

Referències

[modifica]
  1. Forcano, Manuel «Un tresor desconegut. El llegat intel·lectual dels jueus catalans» (paper). Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, 4-2013, p.36-37. ISSN: 1695-2014.
  2. Armengol, Montse; Forcano, Manuel «Jueus a Catalunya» (paper). Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, 4-2013, p.28. ISSN: 1695-2014.

Vegeu també

[modifica]
  • David Qimhí, rabí medieval, comentarista bíblic, filòsof i gramàtic.