Samuel ibn Tibon
Nom original | (fr) Samuel ibn Tibbon |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1150 Lunèl (França) |
Mort | c. 1230 (79/80 anys) Marsella (França) |
Sepultura | Tiberíades |
Residència | Marsella |
Religió | Judaisme |
Activitat | |
Ocupació | rabí, escriptor, metge, traductor, filòsof |
Família | |
Pare | Judà ben Saül Ibn Tibbon |
Samuel ibn Tibon (hebreu: שמואל בן יהודה אבן תבון, Xemuel ben Yehudà ibn Tibon; àrab: ابن تبّون, Ibn Tibbūn) (c. 1150, Lunèl, Llenguadoc - c. 1230, Marsella) fou un filòsof i metge jueu conegut per les seves traduccions de literatura rabínica jueva de l'àrab a l'hebreu.[1]
Biografia
[modifica]Va rebre una educació jueva a la literatura rabínica del seu pare Judà ben Saül Ibn Tibbon i altres mestres a Lunèl li va ensenyar sobre la medicina, l'àrab i el coneixement secular de la seva edat. Més endavant en la seva vida, va viure en diverses ciutats del sud de França (1199 a Besiers, 1204 a Arle) i va viatjar a Barcelona, Toledo, i fins i tot a Alexandria (1210-1213). Finalment es va instal·lar a Marsella. Després de la seva mort, el seu cos va ser transportat al Regne de Jerusalem, i fou enterrat a Tiberíades.
Escrits originals
[modifica]Va compondre en 1213, a bord, quan tornava d'Alexandria, Beür me-ha-Mil·lot ha-Zarot, una explicació dels termes filosòfics de la Guia de perplexos de Maimònides.[2]
En acabar la seva traducció a l'hebreu de la Guia (que originalment estava en àrab), va escriure un glossari en ordre alfabètic de les paraules estrangeres que s'havia utilitzat en la seva traducció. A la introducció al glossari es divideix a aquestes paraules en cinc classes:
- Paraules preses principalment de la llengua àrab;
- Paraules rares que ocorren en la Misnà i la Guemarà;
- Verbs hebreu i adjectius derivats de substantius, per analogia amb l'àrab;
- Homònims, es fa servir amb un significat especial, i
- Paraules als nous significats que es dona per analogia amb l'àrab.
Referències
[modifica]- ↑ Forcano, Manuel «Un tresor desconegut. El llegat intel·lectual dels jueus catalans» (paper). Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, 4-2013, p.36-37. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Armengol, Montse; Forcano, Manuel «Jueus a Catalunya» (paper). Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, 4-2013, p.28. ISSN: 1695-2014.
Vegeu també
[modifica]- David Qimhí, rabí medieval, comentarista bíblic, filòsof i gramàtic.
- Jueus occitans medievals
- Persones de Lunèl
- Filòsofs francesos
- Filòsofs jueus medievals en hebreu
- Traductors de l'àrab
- Traductors a l'hebreu
- Morts a Marsella
- Metges de la regió d'Occitània
- Lingüistes occitans
- Traductors francesos
- Científics jueus
- Escriptors de la regió d'Occitània
- Escriptors occitans
- Escriptors jueus francesos