Vés al contingut

Sacra di San Michele

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Sacra di San Michele
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Vista hivernal
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(it) San Michele Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAbadia, museu religiós i museu privat Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle X Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aSant Miquel Arcàngel Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Superfícieexposició: 500 m² Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant'Ambrogio di Torino (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVia alla Sacra Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 05′ 52″ N, 7° 20′ 36″ E / 45.09779°N,7.34328°E / 45.09779; 7.34328
Patrimoni monumental d'Itàlia
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesibisbat de Susa Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Treballadors11 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals85.963 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Lloc websacradisanmichele.com Modifica el valor a Wikidata

La Sacra de San Michel (italià Sacra di San Michele) és una abadia ubicada dalt del cim Pirchiriano (936 m), pertanyent al municipi de Sant'Ambrogio di Torino, que tanca la vall de Susa al Piemont, i obre les vistes a la plana de Torí.[1]

A la seva falda, des de la qual es pot contemplar la vertiginosa altura, tant de la muntanya com dels edificis, s'hi troben la petita localitat de Ciusa, conquerida per Carlemany entre els anys 773 i 774, abans d'envair la plana de Torí. Aquest monestir benedictí, que els torinesos anomenen simplement La Sacra, és un dels edificis més famosos i més excepcionals del romànic a Europa. Per a accedir al complex monàstic s'han de pujar 243 graons esgotadors, però una vegada al cim es pot gaudir d'unes vistes sorprenents dels voltants.

La massissa arquitectura del monestir, que sembla una fortificació, deixa una petjada profunda. Les roques es fonen amb els fonaments i amb les escales de les tres capelles que constitueixen el complex, junt amb l'església de Sant Miquel. En el segle vii o en el VIII ja existia en la roca un petit oratori, abans que arribés el duc Hug von Montoissier, l'any 999, i ordenés construir un monestir i un alberg per a pelegrins. El conjunt es consagrà a l'arcàngel sant Miquel, l'àngel que custodia les altures i les profunditats. De la mateixa manera que les altres esglésies i monestirs dedicats a sant Miquel, aquest complex també es troba en un lloc que comporta perill: l'ascens a les esferes celestials és costerut i la caiguda amenaça ser profunda.

La Sacra va viure el seu floriment en els segles xi i xii, ja que es troba en l'encreuament de tres camins de peregrinació medievals: la via Francigena, de Canterbury a Roma, el camí de Sant Jaume i el camí de Sant Miquel, des del mont Saint-Michel a Bretanya, fins al monte Sant'Angelo, a la regió de la Pulla (Itàlia). Encara avui arriben pelegrins d'arreu del món, que aprofiten l'hospitalitat dels monjos i troben en aquest lloc un centre d'espiritualitat molt especial.

Vista del mont Pirchiriano

Curiositats

[modifica]

En el segle xx es donà a conèixer la Sacra di San Michele arreu del món mercès a la novel·la El nom de la rosa, d'Umberto Eco, el qual s'inspirà en aquest impressionant monestir per escriure la seva obra. Tot i la imposant abadia de la Sacra, el film es va rodar al monestir cistercenc d'Eberbach (Alemanya), molt més accessible. Umberto Eco va quedar tan descontent de la pel·lícula que va renunciar a vendre els drets de cap més novel·la seva.

Referències

[modifica]
  1. Gordi, Josep. «La verticalitat a la Sacra de San Michel». Catalunya Religió, 11-08-2021. Arxivat de l'original el 2021-08-11. [Consulta: 28 novembre 2021].

Bibliografia

[modifica]