Rubén Salazar Gómez

Rubén Salazar Gómez
	(2014)
Biografia
Naixement	22 setembre 1942 (82 anys); Bogotà (Colòmbia)
Cardenal prevere San Gerardo Maiella (en)
	24 novembre 2012 –
Arquebisbe de Bogotà
	8 juliol 2010 – 25 abril 2020 ; ← Pedro Rubiano Sáenz – Luis José Rueda Aparicio → ; Diòcesi: arquebisbat de Bogotà
7è Arquebisbe de Barranquilla
	18 març 1999 – 8 juliol 2010 ; ← Félix María Torres Parra – Jairo Jaramillo Monsalve → ; Diòcesi: arquebisbat de Barranquilla
Bisbe de Cúcuta
	11 febrer 1992 – 18 març 1999 ; ← Alberto Giraldo Jaramillo – Oscar Urbina Ortega → ; Diòcesi: bisbat de Cúcuta
Dades personals
Nacionalitat	Colòmbia
Religió	Catolicisme
Formació	Pontifícia Universitat Gregoriana
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1992–), prevere catòlic de ritu romà (1967–)
Consagració	25 de març de 1992 ; per Paolo Romeo
Proclamació cardenalícia	24 de novembre de 2012 ; per Benet XVI ; cardenal prevere de San Gerardo Maiella
Participà en
març 2013	Conclave de 2013
Premis
	Cavaller Gran Creu de l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ;
	Signatura
	Tunc dixi ecce venio
Lloc web	Fitxa a catholic-hierarchy.org

Jesús Rubén Salazar Gómez (Bogotà, 22 de setembre de 1942) és un cardenal catòlic colombià. Ha estat bisbe titular de les seus de Cúcuta, Barranquilla i actualment és l'Arquebisbe de Bogotà i Primat de Colòmbia.^[1] A més, presidí la Conferència Episcopal de Colòmbia entre 2008 i 2011, sent reelegit pel període 2011-2014.

Biografia

Nascut a Bogotà el 22 de setembre de 1942, fill de Narsés Salazar Cuartas i Josefina Gómez Villoria, realitzà els seus estudis secundaris al seminari menor Sant Joaquim d'Ibagué.

Va aconseguir la llicenciatura en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i després l'obtingué en Sagrades Escriptures pel Pontifici Institut Bíblic.

Va ser ordenat prevere de l'arquebisbat d'Ibagué el 20 de maig de 1967; a més, entre 1987 i 1990 dirigí el departament de Pastoral Social de la Conferència Episcopal de Colòmbia, sent membre també del Consell Pontifici Cor Unum i representant dels països bolivarians al Consell Executiu Caritas Internationalis.

A la seva arxidiòcesi va ser capellà del Batalló Rooke d'Ibagué (1975-1987), rector de les parròquies de l'Immaculat Cor de Maria (1975-1987) i de Nostra Senyora de Chinquiquirà (1990-1992), professor de Sagrada Escriptura al Seminari Major d'Ibagué i Vicari de Pastoral (1990-1992).

Episcopat

El Papa Joan Pau II el nomenà bisbe de Cúcuta l'11 de febrer de 1992, rebent la consagració episcopal de mans del nunci Paolo Romeo el 25 de març de 1992, prenent possessió de la seu el 28 de març d'aquell any.

Va presidir la Comissió Episcopal de Doctrina de la Conferència Episcopal de Colòmbia (1996-1999).

El 18 de març de 1999, per mandat de Joan Pau II, va ser elegit arquebisbe de Barranquilla, prenent-ne possessió el 15 de maig de 1999.

Al seu ministeri episcopal a Barranquilla posà en marxa un procés de Nova Evangelització, perquè es portés a terme la renovació del Concili Vaticà II, mitjançant una renovació pastoral i social. És així com, en finalitzar la celebració del Jubileu del 2000 es declarà a l'arquebisbat de Barranquilla en "Estat de Missió Permanent".

El 2007, per mandat de Benet XVI, es concedí a l'arquebisbat de Barranquilla la gràcia de celebrar un Jubileu pels 75 anys d'haver estat creada com a diòcesi, el 7 de juliol de 1932.

El 3 de juliol de 2008, en el marc de la 85a Assemblea de la Conferència Episcopal de Colòmbia, va ser nomenat president pel període 2008-2011; sent reelegit el 2011.

El 8 de juliol de 2010 és nomenat Arquebisbe Metropolità de Bogotà i Arquebisbe Primat de Colòmbia, prenent possessió de la seu el 13 d'agost de 2010.

Posteriorment va ser escollit Primer Vicepresident del CELAM pel període 2011-2015.

Cardenal

El 25 d'octubre de 2012 el Papa Benet XVI anuncià la seva creació com a cardenal pel consistori del 24 de novembre d'aquell any, conjuntament amb 5 bisbes més,^[2] rebent el títol de Cardenal prevere de San Gerardo Maiella.

És l'únic cardenal elector colombià per a un eventual conclave.^[3] Ja va participar en el del 2013, que escollí el Papa Francesc.

Referències

↑ «Cardinal Salazar Gómez» (en anglès). Catholic-Hierarchy. [Consulta: 24 març 2012].
↑ «ANNUNCIO DI CONCISTORO PER LA CREAZIONE DI SEI NUOVI CARDINALI» (en italiào). Vatican.va. Arxivat de l'original el 2013-02-23. [Consulta: 23 novembre 2012].
↑ «Monseñor Salazar, único de los cardenales colombianos que podría llegar al Papado» (en español). ElEspectador.com. Arxivat de l'original el 2013-02-17. [Consulta: 11 febrer 2013].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rubén Salazar Gómez

Ficha en CEC Arxivat 2014-07-03 a Wayback Machine.
Ficha en ACI Prensa

Precedit per: Alberto Giraldo Jaramillo, P.S.S.	Bisbe de Cúcuta 1992 - 1999	Succeït per: Oscar Urbina Ortega
Precedit per: Félix María Torres Parra	Arquebisbe de Barranquilla 1999 - 2010	Succeït per: Jairo Jaramillo Monsalve
Precedit per: Luis Augusto Castro Quiroga	President de la Conferència Episcopal de Colòmbia 2008 - 2011 2011 - 2015	Succeït per: al càrrec
Precedit per: Pedro Rubiano Sáenz	Arquebisbe Metropolità de Bogotà des del 13 d'agost de 2010	Succeït per: al càrrec
Precedit per: Pedro Rubiano Sáenz	Arquebisbe Primat de Colòmbia des del 13 d'agost de 2010	Succeït per: al càrrec
Precedit per: Kazimierz Świątek	Cardenal prevere de San Gerardo Maiella des del 24 de novembre de 2012	Succeït per: al càrrec

[1] «Cardinal Salazar Gómez» (en anglès). Catholic-Hierarchy. [Consulta: 24 març 2012].

[2] «ANNUNCIO DI CONCISTORO PER LA CREAZIONE DI SEI NUOVI CARDINALI» (en italiào). Vatican.va. Arxivat de l'original el 2013-02-23. [Consulta: 23 novembre 2012].

[3] «Monseñor Salazar, único de los cardenales colombianos que podría llegar al Papado» (en español). ElEspectador.com. Arxivat de l'original el 2013-02-17. [Consulta: 11 febrer 2013].

[1]

[2]

[3]