Rovelló (sèrie d'animació)
Gènere | sèrie de televisió infantil |
---|---|
Creador | Josep Vallverdú i Aixalà |
Director | Antoni D'Ocon |
Companyia productora | Editorial La Galera, D'Ocon Films i Televisió de Catalunya |
País | Espanya |
Llengua original | català |
Canal original | El 33 |
Primer episodi | 1r novembre 2000 |
Últim episodi | 29 octubre 2004 |
Temporades | 3 |
Episodis | 104 |
Llista d'episodis | llista d'episodis de Rovelló |
Més informació | |
Web oficial | doconfilms.com… |
Imatges externes | |
---|---|
Portada |
Rovelló és una sèrie d'animació catalana d'Antoni D'Ocon, basada en la novel·la infantil de Josep Vallverdú Rovelló. Fou coproduïda per D'Ocon Films, Editorial La Galera i Televisió de Catalunya,[1] dirigida per Antoni D'Ocon i amb guió de Josep Penya, Ramon Herrero, Antoni Babia i Antoni D'Ocon. La sèrie fou estrenada l'1 de novembre de 2000 pel Canal 33,[2] reemetent-se posteriorment pel K3 i el canal Super3 en diverses ocasions. També s'ha emés al programa Babalà Club, a Punt 2, amb doblatge valencià.[3] Està formada per tres temporades i 105 episodis. També se'n van fer 6 pel·lícules.[4]
Internacionalment, la sèrie és coneguda amb el nom de Scruff[5] i fou distribuïda en anglès per la companyia BKN.
Argument
[modifica]Basada en la novel·la infantil de Josep Vallverdú, en Rovelló és un gosset menut, ingenu i confiat, però amb moltes ganes d'aprendre coses noves, buscar bolets i fer tombarelles. Trobat per en Llisot, després que els seus primers amos el perdessin al camp, finalment l'adoptarà i se l'emportarà a la seva granja on hi viu amb el seu oncle Pauet i la seva tieta Nyera.
Batejat com Rovelló per la seva habilitat per trobar bolets, conviurà amb els diferents animals de la granja i la seva nova família, la gossa Sanda i el gos Mullat. Amb el temps aprendrà a conèixer millor la vida en la granja, el bestiar, els animals del bosc, etc.
Personatges
[modifica]Rovelló
[modifica]En Rovelló és un gosset innocent, que es refia de tothom, que li agrada fer tombarelles i buscar bolets. Un bon dia els seus amos el van perdre i el va trobar en Llisot, que es converteix en el seu company inseparable. A la granja, els animals no sabran ben bé què fer del Rovelló: no serveix per a la caça, no serveix per vigilar, etc.; però, de mica en mica, aniran descobrint-li una sèrie d'habilitats.
Llisot
[modifica]En Llisot és un noi molt inquiet i trempat, que li encanten els bolets. Troba en Rovelló després que els seus anteriors amos el perdessin el dia anterior al camp, anirà descobrint la facilitat que té el gosset per trobar bolets i per això el bateja com a Rovelló.
Oncle Pauet
[modifica]L'oncle d'en Llisot i marit de la tia Nyera. És un senyor gran que encara treballa la terra de la manera tradicional, i això fa que li costi guanyar-se les garrofes. En Rovelló, però, aprofitant les seves habilitats, l'ajuda a tirar endavant. A més de fer de pagès, la seva gran passió és la cacera.
Tia Nyera
[modifica]La tia d'en Llisot i muller de l'oncle Pauet. Esbronca sovint en Rovelló perquè vol ser el centre de totes les mirades, amb el temps aprendrà a fer-li cas.
Guitarra
[modifica]És una puça vella i amb molta experiència que comparteix amb en Rovelló. El nom li ve que quan en Rovelló es grata sembla que toqui la guitarra. Conviu amb ell des del primer dia que es va col·locar damunt d'ell. Abans vivia damunt d'en Mullat i de la Sanda.
Vegeu també
[modifica]- Rovelló. El carnaval de la Ventafocs
- Rovelló: el somni d'una nit d'estiu
- Rovelló: Un Nadal sense Noel
- Rovelló i la llegenda de Sant Jordi
Referències
[modifica]- ↑ «La cerca d'una llar». TV3.cat. Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 2000. [Consulta: 20 maig 2013].
- ↑ Clarós, Isabel; Fernández, Maria J.; Balaguer, Àngels. «Vivir - Televisión». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 01-11-2000. [Consulta: 20 maig 2013].
- ↑ Programació de l'11 de desembre de 2004-mundodeportivo.com
- ↑ TV3. «TV3 estrena el 23 d'abril la pel·lícula "Rovelló i la llegenda de Sant Jordi"», 12-04-2006. [Consulta: 3 febrer 2023].
- ↑ «Scruff - Synopsis». D'Ocon Films. D'Ocon, cop. 2013. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 20 maig 2013].